XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PRIMERA DIADA CASTELLERA DE DELTEBRE. FOTOS III

DIARI DE CROÀCIA I

Entre el 19 i el 27 passats visitarem Croàcia. L’excusa era perfecta: veure el nostre fill menut després de 3 mesos sense veure’l, ja que el mes de febrer va marxar cap aquell país de l’antiga Iugoslàvia per a fer un Erasmus.

El calendari va ser el següent: 

 

Dia 19, arribada a Zagreb.  

Dia 20, Zagreb.

Dia 21, marxa de Zagreb i arribada a Zadar.

Dia 22, marxa de Zadar i arribada a Trogir.

Dia 23, marxa de Trogir i arribada a Split.

Dia 24, Split.

Dia 25, marxa d’Split i arribada a Dubrovnik.

Dia 26, Dubrovnik.

Dia 27, marxa de Dubrovnik i retorn a casa. 

 

Entre els coses que em van sorprendre o bé desconeixia abans d’anar-hi:

-Quan canvien els semàfors del roig al verd, també passen per l’àmbar.

-La netedat dels carrers. A Trogir, mentre ens preníem un cafè a un mercat descobert, va aparèixer un paper al meu costat. Ràpidament, la dependenta d’una de els aprades em va senyalar el paper i em va preguntar (vaig entendre) si l’havia tirat jo. Li vaig dir que no. Després la meva dona em va dir que igual li havia caigut a ella.

-La mida de les cerveses. El normal és que siguin de ½ litre, encara que a les zones més turístiques no és difícil trobar cerveses d’1/3.

-Un cucurutxo de gelat val, al canvi, menys de 1 €. En canvi el preu de les cerveses varia segons la zona, però són una mica més barates que aquí si tenim en compte que hi sol haver més quantitat. També varia el preu de les ampolles d’aigua. Una ampolla de ½ litre la varem pagar des de 50 cèntims d’euro fins a 2. Per cert, la moneda és la Kuna i no solen acceptar euros. Un euro són sobre 7,5 Kuna (no ho solen dir en plural)

-El nom oficial és Hrvatska.

 

-Sembla ser que tenen força interès per l’astronomia. Entre la principal plaça de Zagreb i la catedral, enganxat a una columna de l’exterior d’un edifici, quasi imperceptible, s’hi pot veure una representació de Venus. Uns carrers més enllà, després de la plaça principal, entre les terrasses dels bars, una gran bola daurada representa el Sol. Tots dos estan a la mateixa escala. Els altres planetes del sistema Solar estan amagats per altres indrets de la capital, però és molt difícil trobar-los al menys que algú et digui on es troben. Hi ha turistes que s’ho prenen com un joc i intenten descobrir-los. Si no és per casualitat, no crec que els trobin.

A Zadar també hi ha una representació del sistema solar al final del passeig marítim. Allí, tant el Sol com els planetes estan fets de plaques fotovoltaiques i, per les nits (sobre tot el Sol) van canviant de colors.  

-Els apartaments turístics son els allotjaments estrella. Sobre tot a la costa, on hi ha més turisme, es poden trobar per tot arreu, fins i tot als llocs més recòndits. Tret de els dues primeres nits que varem anar d’hotel, la resta dels dies ens varem allotjar en apartaments, normalment de 3 estrelles (va des d’una fins a 4) Els dos primers estaven situats fora del nucli urbà, però molt ben comunicats i amb aparcament inclòs. Fins i tot tenien una petita oficina per atendre els clients. El tercer, el d’Split, no estava lluny del centre urbà, però tenia un accés molt difícil i havies d’arribar-hi a peu, ja que arribar-hi amb cotxe era materialment impossible.

Finalment, el de Dubrovnik, estava tot just dintre del cas urbà que, com podeu suposar, estava vetat als cotxes. Era l’únic que no tenia cartell i es trobava al bell mig d’una gran escalinata que anava des del carrer principal a la part de dalt del cas antic. Si difícil era pujar, difícil era baixar, ja que els escales eren molt empinades. A sobre, per accedir a l’habitació també calia pujar una empinada i estreta escala. 

Sobre tot a la Capital hi havia parades de venda de maduixes. Vaig pensar que devia de ser la fruita nacional.  

 

(Demà Zagreb)    

FOTOS DE CROÀCIA: ZAGREB I

EXPECTANT

Sé que alguns dels meus amics internautes fa dies que troben a faltar els meus acurats anàlisis polítics. Bromes a part, el cert és que m’ho passo bé comentant la vida política del nostre país i, encara que de vegades m’equivoco, normalment l’encerto.

Un dels que em va demanar l’anàlisi de les passades Europees va ser l’amic Manolo i li vaig dir que si fa o no fa, els resultats eren els que havia anunciat ja fa unes setmanes.

La davallada socialista tant a Espanya com a Catalunya, s’intuïa. Es veia venir que ni Rubalcaba ni Navarro es veurien reforçats després de les eleccions.

En calent, les valoracions sempre solen coincidir: Hem entès el missatge i hem de canviar. Ho van dir des del PSOE i ho va dir Pere Navarro.  

Fins i tot una cosa semblant és el que va dir Rajoy després del desastre electoral del PP, tot hi haver guanyat les eleccions. En aquest cas tremolo, ja que si adopten noves mesures serà per a perjudicar a les classes populars en detriment dels rics. El casero Germà Bel va opinar així al programa de Cuní a 8tv: Mai havia vist celebrar amb tanta eufòria una davallada tan gran. Però les derrotes s’han de camuflar, encara que només sigui de cara els seus electors. Quantes vegades haurem escoltat que després de les eleccions tots hi guanyen? Uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han guanyat vots respecte eleccions anteriors, d’altres perquè han perdut menys del que esperaven...

Si he de definir en una paraula el meu estat actual és expectant. Dir que es canviarà és molt fàcil, canviar realment, una mica més complicat.

A Rubalcaba sé li ha de reconèixer el gest de plegar. Ara bé, plega 2 anys tard. Diguem-ho clar i català: El PSOE ha perdut dos anys!

A Catalunya, Navarro ha començat consultes amb els seus col·laboradors més propers, però també amb els sectors crítics del partit i, encara que hagi anunciat que vol canviar de política, difícil ho veig que pugui convèncer als antics militants socialistes.

Què dirà ara Navarro? Que de sobte està pel dret a decidir i que abandona la via federal? Evidentment es trobarà amb l’oposició de la resta dels socialistes espanyols i amb la incredulitat dels ciutadans de Catalunya.

Navarro, com Rubalcaba, hauria d’haver anunciat que plega. Està clar que si l’escletxa per on entre l’aigua al vaixell ha anat creixent durant els darrers mesos, ara, quan ja té una mida considerable, és molt difícil d’aturar. I davant d’aquesta situació, militants i simpatitzants segueixen abandonant la nau buscant refugi a d’altres formacions polítiques molt més coherents, que és el mateix que dir que no han canviat de discurs en molts d’anys.