DEL QUE ELS ULLS NO VEUEN...

Un dels grans problemes que tenim a Amposta i a Catalunya en general és la gestió dels residus que generen les famílies. Fixeu-vos si és un problema que el mateix Adam Tomàs ho ha reconegut diverses vegades.

Però la situació no és nova. Per molt que s’hagin canviat no sé quantes vegades els tipus de contenidors, els incívics encara dipositen la brossa fora i de vegades fa pena veure com està Amposta.

Certament, hi ha cops que per la raó que sigui els contenidors estan plens o embussats i, per tant, no deixen dipositar les fraccions de brossa degudament al contenidor que li pertoca. Això passa sobretot amb els contenidors de cartó i paper que per la seva dificultat, la gent prefereix deixar les capses fora abans de plegar-les degudament per a que entrin.

La primera vegada que vaig parlar amb Tomàs del tema va ser al poc de ser proclamat alcalde. Llavors (i estic parlant de fa uns vuit o nou anys) va dir que al final s’haurien de posar càmeres per a controlar els incívics.

Més tard, en analitzar la solució, vaig arribar a la conclusió que per a controlar l’incivisme mai es donarà permís, ja que les càmeres que hi ha a la via pública tenen dos objectius clars, lluitar contra la inseguretat ciutadana i controlar el transita a les carreteres i, en alguns casos, també a les vies urbanes.

No fa massa tems, Adam Tomàs va tornar a incidir en aquest tema i va dir que si de Madrid s’autoritzés (ho ha de fer el Govern Central) es posarien càmeres per a controlar l’incivisme. Però per sobre de l’incivisme hi ha una cosa que es diu protecció de dades i, evidentment, la seva vulneració està prohibida i, per tant, insisteixo, és impossible fer-ho.

Anem a parlar en hipòtesi. ¿Què passaria si finalment es permetés posar càmeres a totes i dada una de les illes de contenidors que hi ha a Amposta? ¿Acabaria aquesta mesura amb l’incivisme? 

Primer, no cal ni dir-ho, suposaria una despesa tremenda per a les arques municipals que, no ho oblidem, pagaríem entre tots. Per tant, les persones cíviques, aquelles que fan el que toca, ¿per què hem de pagar per una situació que no creem?  

I, evidentment, l’incivisme continuaria. Els incívics, coneixedors de que serien controlats per càmeres tendiren una solució molt fàcil. De fet, ara ja passa sense càmeres, deixar les bosses de brossa fora de les àrees de contenidors utilitzant qualsevol paperera o racó del poble. Penso sincerament que la situació en lloc de solucionar-se encara s’agreujaria més.

¿I quina és la solució? -us preguntareu- Més control policial. La policia són els únics amb potestat de sancionar i si van de paisà controlant l’incivisme, quan a un sé li posin més d’una multa, potser li passaran les ganes de reincidir.

A Amposta tenim una ‘ordenança de policia i bon govern’ que ja ho preveu, per tant, només cal aplicar-la i aplicar-la bé.

Dels que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. O en castellà si voleu: ‘ojos que no ven, corazón que no siente’...  

QUI VA SER MARIA MATAMOROS?

 

Era la campanya de les eleccions municipals de 2015. Poc abans l’alcalde Manel Ferré va ser acusat de cobrar per duplicat unes dietes del Consorci de Salut i Social de Catalunya, del que era president i de l’ajuntament pels mateixos conceptes. Els mossos van escorcollar l’Ajuntament i també l’Hospital Comarcal d’on també n’era president. Un cas, per cert, que després de més de deu anys encara està per a jutjar.

En aquell temps eren molts el que volien que Manel Ferré perdés les municipals i que entrés Adam Tomàs que, segons deia el seu lema, ‘portaria aire nou a l’Ajuntament’. Va ser quan va aparèixer Maria Matamoros, suposadament una ampostina que recolzava a Tomàs i que al seu Facebook podies penjar totes aquelles notícies i comentaris en contra de Ferré o a favor de Tomàs. Em va demanar amistat i la vaig acceptar tot i que des d’un primer moment vaig olorar que es tractava d’un perfil fals.  

Vaig ser una de les persones més actives penjant comentaris sobre vivències que havia tingut amb Manel Ferré durant els vuit anys que vam compartir seient al Plenari de l’Ajuntament d’Amposta, quatre com a regidor de Governació i quatre com a alcalde, mentre jo era un regidor de l’oposició.

Crec que a ningú sé li escapa que des de fa uns mesos m’he tornat molt crític amb la gestió d’Adam Tomàs per la gestió que està portant a terme al davant de l’ajuntament. Tot arranca de finals de 2024 arran de la no publicació a la Revista Amposta d’una entrevista que li vaig fer a Josep Maria Simó en commemorar els quaranta anys de la seva etapa al capdavant de l’alcaldia ampostina.

L’entrevista a Simó només era un dels diversos escrits i entrevistes als regidors en vida que van acompanyar a Simó durant els vuit anys que va estar a l’ajuntament, quatre com a alcalde i quatre com a cap de l’oposició.

Passava el temps i anaven sortint números de la publicació local, però l'entrevista no apareixia. Em vaig posar en contacte amb ell i es va inventar tota mena d’excuses per a no fer-ho, la més cridanera va ser que era una ‘entrevista massa política’. També em va dir que pensava fer un homenatge oficial als exalcaldes d’Amposta des del restabliment dels ajuntaments democràtics, és a dir, Josep Gil, més conegut com a Matasans (ja difunt), Joan Maria Roig, Manel Ferré i el mateix Josep Maria Simó. Em va dir que ja hagués volgut fer l’homenatge l’any 2020 (l’any 2019 es van complir els quaranta anys de l’efemèride, però que la pandèmia de la COVID va alterar els plans i que enguany volia fer-los-hi el dels quaranta-cinc) Veurem...

De moment, el que és cert és que havent transcorregut més d’un any d'ençà que vaig enviar a la Revista Amposta, l’entrevista a Simó no s’ha publicat.

Fins a l’arribada d’Adam Tomàs a l’alcaldia, el director de Revista Amposta havia estat l’alcalde de torn. En alguns casos, possiblement, l’alcalde ni s'assabentava de tot allò que es publicava, almenys que hi hagués algun escrit motiu d’alarma com un que vaig adreçar una vegada a Roig i que aquest, al mateix número que es publicava el meu escrit ja em contestava. Anteriorment, també amb Roig com a alcalde, un escrit sobre els problemes de la circulació viària a la nostra ciutat va trigar nou mesos a ser publicat. Jo encara no era regidor, però vaig moure cel i terra per aconseguir que es publiqués, cosa que no he fet ara. Ara, simplement em limito a denunciar el fet i titllar a Tomàs de ‘censor’. Com he dit anteriorment Adam Tomàs no és el director de la Revista Amposta, però també és qui decideix el que pot publicar-se i el que no.

Desconec el grau d’influència que va tenir la pàgina de Maria Matamoros als resultats de les municipals de 2015. Sempre he volgut pensar que si vaig col·laborar tot i que fos de forma insignificant en la derrota de Ferré, per a mi ja va valdre la pena.

I arribat a aquest punt potser pensareu que, finalment us diré qui hi havia darrere de Maria Matamoros. Ho sento, us quedareu en les ganes. Coses així no es fan públiques.

AI! ADAM...

 

Una excusa que sovint utilitzen els polítics quan se’ls retreu alguna cosa que han dit, és que 'se’ls ha malinterpretat'.

Serà casualitat que publicacions com la Marfanta, Ebredigital i Aguaita informaven dies abans de tenir lloc el ple extraordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat dilluns 14 de juliol, que l’equip de govern tenia previst fer una modificació de crèdit on, entre altres partides, preveia destinar 850.000 € per a la futura construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous. El dia 12, un amic em va fer arribar un retall del què seria el dossier de la modificació de crèdit que es va fer arribar als partits de l’oposició on constava el mateix motiu. I per acabar-ho de rematar, he buscat a la pàgina web de l’ajuntament ampostí i hi consta exactament el mateix. No obstant això, al ple, Adam Tomàs va canviar d’argumentació i va dir que els 850.000 € es destinaran a la construcció de nous torils. Per a torils? De debò? Deuen ser els torils més cars del món mundial! (Podeu veure-ho al vídeo del ple).

Davant la polèmica sorgida, en declaracions posteriors l’alcalde afirmava que ‘si bé fa uns anys havien recolzat una moció presentada pel grup de CiU on es demanava suport per a la construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous, la iniciativa era privada i que des de l’ajuntament mai s’impulsaria una mesura així’. Encara sort, em quedo molt més tranquil... Com diuen al meu poble s’agafa primer un mentider que un coix.

Es comenta per Amposta que Adam Tomàs no ha estat mai en contra dels bous. Que se’l podia veure cada any al bou capllaçat. Segurament és cert. Però no és menys cert que una part molt important de la gent que li van domar suport l’any 2015 eren de marcada tendència antitaurina.

Alguns d’aquests antics votants fins i tot van formar una plataforma en contra dels bous anomenada Tots som poble i es van posicionar clarament en contra d’Adam Tomàs.

Les pròximes eleccions, a les que Adam Tomàs ja ha anunciat que es presentarà, seran en menys de dos anys. Si a les passades va treure majoria absoluta ‘pels pèls’, ara com ara no deu tenir gens clar que la pugui repetir i sap que si això passa, segurament, li acabarà suposant la pèrdua de l’alcaldia.

Per tant, ha de guanyar-se nous col·lectius i a Amposta, com a una part dels pobles de les Terres de l’Ebre, sobretot del Delta, un dels col·lectius amb més influència són els taurins, un grup que està perfectament organitzat i que en qualsevol moment poden fer decantar la balança cap a un dels candidats que es presentaran a les eleccions.

Per tant, si els hi dones un ‘caramel·let’ en forma de 850.000 € per a construir un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous i et compromets a tenir-lo enllestit per al segons semestre de 2026, tens molts de números perquè t’acabin donant el vot. Blanc i amb botella...

Per acabar, vull que us fixeu en aquest detall. Al País Valencià, el govern de ‘l’impresentable’ Mazón atorga 500.000 € per a ‘asuntos taurinos’ (tal com ho ha escrit Joan Baldoví). Mig milió d’euros d’un pressupost de més de 32.000 milions de tota una comunitat autònoma. A Amposta, d’un pressupost de 70 milions d’euros, 850.000. Tragueu les vostres pròpies conclusions...  

L’OPORTUNITAT PERDUDA

 

L’any 2015, Adam Tomàs, encapçalant la candidatura d’ERC-EA, va ser elegit alcalde d’Amposta amb majoria absoluta. El 2019 ho va tornar a ser amb la majoria més àmplia que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat (16 de 21 regidors).

Tot i que en un principi va dir que només s’hi estaria vuit anys, es va tornar a presentar per una tercera legislatura.

Segurament que fruit del desencís, el 2023, tot i que va tornar a guanyar per majoria absoluta, pel camí va perdre 5 regidors i ‘només’ en va aconseguir 11 (majoria pels pèls).

Només fa uns dies, Adam Tomàs, va anunciar que tornaria a presentar-se les pròximes eleccions que se celebraran el 2027. Dos mandats més del que havia anunciat el 2015,

Si fem balanç d’aquests deu anys que porta d’alcalde, la primera cosa que em ve al cap (i serveixi com a resum d’aquest escrit) és ‘l’oportunitat perduda’.  

Si mirem la nostra ciutat en retrospectiva ens n'adonarem fàcilment que de les deficiències heretades de les anteriors etapes de CiU no se n'ha millorat cap.

Els qui em coneixeu sabeu que sempre m’ha preocupat l’estat de la via pública, entenent com a tal, la neteja de carrers i places (incloent-hi l’ús correcte de les àrees de contenidors de brossa), el bon manteniment de parcs i jardins i la circulació rodada. Us llanço una pregunta: Coneixeu algun jardí, plaça o carrer que hagi millorat des de l’arribada d’Adam Tomàs?

Un exemple. La degradació de la zona del parc municipal, el de les antigues escoles. Fa anys s’hi van tallar arbres amb la justificació que estaven amb mal estat i comportaven un ris per a la ciutadania. Però després, en lloc de tornar-se a replantar i adequar l’espai no s’ha fet res i sense manteniment, l’espai es va degradant gradualment. És lamentable veure’l en l’estat que es troba!

A un dels pocs espais on s’han plantat arbres és al parc de Valletes, el que està entre l’avinguda de Josep Tarradellas i el col·legi de Miquel Granell. Però si passeu per allí, veureu com l’herba ‘ha colonitzat’ pràcticament totes les zones on no hi ha equipaments infantils i juvenils.  

Durant els deu anys que porta d’alcalde, Adam Tomàs, ha sobreviscut d’anuncis, que si se sanciona l’incivisme, que si es prendrien mesures per a combatre ‘no sé què’, de fer assemblees veïnals per aparentar que escolta la ciutadania... Sempre buscant un titular que surti als mitjans de comunicació locals i comarcals. Malgrat tot, Amposta no ha millorat gens ni mica. No serà que es parla molt i que s’actua poc?

Una cosa mai explicada. Només començar la primera legislatura, el regidor de Governació Miquel Subirats, dimitit recentment, em va dir que volia posar en marxa un estudi per a millorar la circulació i que comptava amb mi perquè aportés idees. En deu anys no s’ha fet... No serà que afrontar els mals endèmics que té Amposta comporta un rebuig per part de la ciutadania i la consegüent pèrdua de vots? No donar solució als problemes existents també fa perdre vots.   

Adam Tomàs, en deu anys ha tingut l’oportunitat i el temps necessari de capgirar com si fos un mitjó les deficiències d’Amposta i no ho ha fet. Per què? Només ell ho sap. Com he dit anteriorment, una ‘oportunitat perduda’ que, segurament, li acabarà passant factura les pròximes municipals. 

  

UNA DECISIÓ POLÍTICA

Cal remuntar-nos a principis de la primavera d’enguany quan un grup de militants i simpatitzants del PSC d’Amposta prenguérem la decisió de retre un homenatge a qui ha estat fins ara l’únic alcalde socialista d’Amposta, Josep Maria Simó Huguet (Amposta 1947). Des d’aquella ja llunyana data s’han anat publicant una sèrie d’articles, reportatges, entrevistes, etc. al digital la Marfanta per a recordar la breu, però fructífera etapa de Simó com a alcalde d’Amposta (1983-1987). Una entrevista feta a l’homenatjat va ser enviada a la Revista Amposta el 19 de juny. Des d’aquella data han sortit 5 números de la revista sense que s’hagi publicat l’entrevista esmentada. Només fa uns dies ens va arribar a casa el número pertanyent al mes de novembre i en comprovar que, com havia passat amb les publicacions precedents tampoc es publicava l’entrevista, vaig decidir enviar-li un missatge a Adam Tomàs, alcalde d’Amposta. La resposta d’Adam Tomàs va ser del tot surrealista. Lluny de disculpar-se i donar-me una resposta convincent va començar dient-me que era ‘una entrevista molt política’, per a continuar dient que a Amposta a part de Simó hi havia hagut 3 alcaldes més que també havien de ser homenatjats i que la intenció era haver-ho fet en complir-se els 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics, però que la pandèmia de la COVID ho va alterar tot, van haver d’ajornar els previstos homenatges fins a l’any que ve, una vegada s’han complit els 45. De fet, els 40 anys es van complir el 2019 i, per tant, els 45 aquest any... Entenem que la decisió d’Adam Tomàs és una decisió POLÍTICA, autoritària i arbitrària. La Revista Amposta, editada per l’Ajuntament, és una revista d’actualitat (desfasada, això sí) on predomina el relat de l’agenda POLÍTICA de l’alcalde i en segon terme la dels regidors i regidores que formen l’equip de govern. Per tant, una entrevista feta a un exalcalde per a commemorar els 40 anys del seu govern compleix perfectament els paràmetres per a ser publicada. Sobre l’entrevista enviada per a ser publicada a la Revista Amposta forma part de l'homenatge que els socialistes ampostins li estem fent a Josep Maria Simó. Si l’Ajuntament d’Amposta vol aprofitar els 45 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics per fer un reconeixement als exalcaldes de la ciutat, des del nostre punt de vista són dos fets diferents i perfectament compatibles. A part d’això creiem que l’actitud de l’actual alcalde Adam Tomàs cap a la figura de l’exalcalde Josep Maria Simó és una desconsideració institucional impròpia en una democràcia plena com la que tenim. I ja per acabar, havíem llegit i sentit a dir que Adam Tomàs és molt bo posant excuses, amb el fet de no publicar l’entrevista ens ho ha demostrat.

FOC ENCREUAT A AMPOSTA

 

Pel que s'ha vist en aquests darrers dies, els dos principals partits d'Amposta si ens atenim a la representació que tenen al Ple de l'Ajuntament, és a dir, ERC i Junts per Amposta (JxA), han iniciat una mena de 'foc encreuat' que si dura fins a les eleccions de 2027 els que ens ho mirem de fora podem passar-nos-ho molt bé.

Tot va començar amb l'anunci per part de l'Ajuntament de la compra de l'antiga seu que Convergència Democràtic de Catalunya tenia al carrer Góngora per 12.000 € i que va ser embargat per ordre judicial per garantir les responsabilitats civils del partit de Pujol en el cas de l'espoli del Palau de la Música.

Aquesta informació per si sola no tindria més rellevància si no fos per les declaracions del mateix alcalde d'Amposta Adam Tomàs en anunciar a la xarxa X la compra i cito textualment: L'últim actiu del procediment concursal, embargat tb pel cas Palau. És una manera de retornar, a un preu baix, part de l'espoli de CiU a la ciutadania.

La segona part de les paraules que acabo de reproduir no van agradar gens ni mica a JxA la qual cosa no acabo d'entendre, per què si diuen que no tenen res a veure amb l'antiga Convergència, ¿per què els molesta que diguin això? Quan algú diu que vol fer creu i ratlla amb el passat ho ha de fer sense pal·liatius fent un gir radical en la manera d'actuar, no només dir-ho amb 'la boca petita'.

La resposta de JxC no va trigar ni 24 hores. Com he fet anteriorment amb les paraules d'Adam Tomàs, també ara vull reproduir literalment la seva resposta: "probablement l'adquisició d'aquest immoble suposarà una despesa de més del doble de l'anunciat per l'alcalde (el republicà Adam Tomàs), ja que a l'import de compra s'han d'afegir els diversos impostos que s'han de pagar (ITP, Notaria, Registre...). També s'hauran d'assumir les despeses de comunitat pendents i les obres necessàries per fer-lo complir amb la legalitat urbanística vigent. A més, es deixaran d'ingressar uns 1.000 euros anuals entre IBI i taxes d'escombraries, a més de renunciar a cobrar l'IBI endarrerit dels darrers anys". També es qüestiona la seva utilitat, ja que pel seu emplaçament no el veuen idoni perquè s'hi pugui ubicar cap dependència municipal.

Em sorprèn la diligència de JxA a l'hora de respondre. Sembla que tinguessin la resposta preparada des de feia dies esperant el moment de l'anunci. Tot i que també pot ser que algú es passés tota la nit remenant papers i fent càlculs per a fer aquestes apreciacions, segons sembla, tan exactes i precises...

Personalment, no sé si és el lloc és o no ideal per a ubicar-hi dependències municipals, però el que és evident és que l'Ajuntament (i, per tant, la ciutadania d'Amposta) des de l'època de CiU al govern té serveis en locals de lloguer pels que es paguen elevades quantitats de diners; a saber: el Centre de rehabilitació al carrer Amèrica (tot i que depengui de l'Hospital Comarcal, aquest és gestionat per una empresa municipal) o les dependències de la policia local al carrer Barcelona.

Per acabar només em queda felicitar JxA pel seu canvi d'actitud respecte a els problemes quotidians que afecten la ciutadania. Al passat no els importava gens ni mica la seguretat ciutadana, la neteja urbana o el manteniment dels espais públics. Si a tot el mencionat s'inclogués el caos i la permissibilitat a l'hora de circular per la ciutat ja quasi que ho tindríem...

Foto: Diari de Tarragona. 

LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...

RETORN AL PASSAT

Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig. La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’. Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica. Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor. També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici. En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència. Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació. A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern. Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions... En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!

CONTROVÈRSIA

La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials. Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5. Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’. Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa. Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.

Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.

INCIVICS PER NATURALESA

Foto d'arxiu. 

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha anunciat una nova campanya contra l’incivisme a la nostra ciutat amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania que no s’ha de dipositar deixalles  fora dels contenidors. L’eslògan de la nova campanya és Entre tots cuidem Amposta.

Benvinguda sigui aquesta campanya i les que segur que es faran els propers anys. Tot sigui per al bé de la nostra ciutat, tot i que, d’entrada, dubto de la seva eficàcia.  

De campanyes contra l’incivisme se’n han anat fent periòdicament, però sistemàticament una part de la població (m’agrada pensar que una minoria) sé les ha passat pel folre.

Al principi del confinament per la pandèmia del COVID-19, el propi alcalde va demanar a la població que no deixessin ni bosses de brossa ni altres objectes fora dels contenidors, precisament el mateix que pretén fer la campanya anunciada. També es va demanar que no dipositessin roba als contenidors habilitats per al reciclatge i els van precintar. Com sempre, una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes li van fer cas (segurament perquè sempre ho han fet així). En canvi, la resta, aquells que com ja paguen la taxa de recollida de la brossa es creuen que tenen el dret a fer els que els hi dona la gana, han seguit comportant-se incívicament (per no usar una altra paraula). I és així mateix, no cal donar-li més voltes! Sembla que portin l’incivisme a l’ADN...  

S’han posat agents cívics (la darrera vegada que els vaig veure va ser durant el confinament); s’ha parlat de posar càmeres de vigilància, de incrementar el control policial... Malgrat tot, una part de la població no es consciencia i no ha variat per a res el seu comportament. Està comprovat que alguns ciutadans només entenen una cosa: ma dura! O el que és el mateix: ser sancionats.

No m’agradaria que es considerés aquest escrit com un al·legat a favor de de les sancions econòmiques. Ni molt menys! Penso que només s’hauria de sancionar als que cometen infraccions greus i molt greus i als reincidents. Per a la resta dels infractors es podrien bescanviar les sancions econòmiques per hores de treball a la comunitat.

No sé si malgrat tot s’aconseguiria el propòsit de mantenir una ciutat neta, però penso que aquest  seria un bon punt de partida.

CARTELLS ELECTORALS

El passat diumenge 7 de juliol van retirar el que possiblement era l’últim cartell de la campanya de les municipals passades. Curiosament poc després d’haver-li fet una foto. Com podeu veure el cartell estava encongit i hi apareix la imatge del nostre alcalde Adam Tomàs.  

Segons la llei electoral els cartells han de penjar-se a partir de les 0:00 hores del dia que comença la campanya electoral, ja que anteriorment no se pot demanar el vot, tot i que ara quasi bé mai se demana el vot als cartells.

Igual com hi ha un període per poder penjar o enganxar propaganda electoral, n’hi ha un altre per a treure-la, principalment les banderoles i cartells enganxats als fanals. Crec recordar que aquest termini és de quinze dies des de la data electoral.

Arribat a aquest punt potser pensareu que és una queixa. Res més lluny. Me sembla fins i tot normal que quan l’empresa que s’encarrega de posar i treure les banderoles cometi algun error. En aquest cas haver-se’n deixat alguna, ja que la que apareix a la foto no va ser l’única que se va quedar per llevar-se.

Ho dic, perquè quan estava a l’ajuntament i a Amposta hi havia un altre règim, era l’encarregat de controlar la penjada de les banderoles (que no la retirada). Era una feia força feixuga, ja que se feia per la nit i no sempre amb les millors condicions climatològiques. Quan ja pensava que la feina estava més o menys controlada (que solia ser a altes hores de la matinada), donava als operaris les darreres instruccions i me’n anava a dormir.

Un parell de vegades se va quedar alguna banderola sense retirar. Llavors l’antic règim ens ho feia saber com si haguéssim comés un crim. Sembla ser que retirar una o dues pancartes era una feina massa feixuga per a la brigada.

Una vegada, mentre estava treballant, me va sonar el telèfon. Era el responsable de fer la mateixa feina que jo a CiU.

-Escolta Joan que no sé a quin carrer heu col·locat dues banderoles més de les que teníeu assignades.

Per aquells que no ho sàpiguen se feia una mena de sorteig i cada formació política havia de col·locar un nombre determinat de banderoles als carrers assignats. Ignoro si encara se fa així. Personalment sempre penso que la mesura estava totalment desfasada ja que amb el creixement d’Amposta cada vegada hi havia més carrers urbanitzats i per tant més fanals on col·locar-se, mentre el nombre de banderoles si fa o no fa sempre era el mateix.  

-Bé... I per això me truques? Ja saps que les col·loca una empresa i, segurament, tot hi les ordres que tenien, quan me’n vaig anar a dormir, se van haver d’equivocar...

-Sí, però tu saps que la normativa diu... (Amb un to autoritari espatarrant).

-Ja saps que les normes estan per a incomplir-se (li vaig respondre).

Segurament si li hagués dit una mala paraula no s’ho hauria pres tan malament...

Finalment li vaig fer una pregunta:

-Tu coneixes alguna norma que no s’hagi incomplert mai?

Jo no... I vosaltres?

Eren els amos i senyors d’Amposta i tot s’havia de fer segons el seu gust.     

L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.