UNA PASSEJADA PER LA XXX FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA

Hi ha una màxima que diu que ‘quan les coses funcionen, per a què s’han de tocar’. És el que passa amb la Fira de la Terrissa de la Galera que, des d’aquella llunyana primera edició feta l’any 1994, tret de les primeres edicions, no hi ha hagut pràcticament canvis.

Trenta edicions de la Fira de la Terrissa de la Galera donen per a molt, sobretot per a consolidar-se com un referent a les comarques del sud de Catalunya. Si la memòria no em falla, el mateix any en què es va celebrar la primera edició de la fira de la Galera també es va néixer la fira Nàutica-pesquera de la Ràpita que només va sobreviure unes poques edicions.

La novetat més gran de la fira d’enguany va ser que l’organització anava a càrrec de l’Ajuntament de la Galera substituint l’Associació Cultural lo Cadub (sic), que era qui se n'havia encarregat des de la primera edició. Tot i això, lo Cadub hi era present en un estand situat en un lloc destacat on es venia un llibre commemoratiu de la història de la fira.

Aquesta novetat va comportar el que és per a mi el principal canvi respecte a les edicions precedents, la tornada a la fira de Joan Cortiella, l’únic terrisser en actiu que queda a la Galera i que per discrepàncies amb l’organització anterior feia molts anys que no exposava.

Una altra novetat i no menys important, és que la majoria d’edicions la fira era inaugurada per càrrecs de Convergència, Partit Popular i Junts i aquesta vegada l’ha inaugurat el socialista Moisès Rodríguez Canton, director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, un organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya. 

La comunitat autònoma convidada d’aquesta edició ha estat l’Aragó tot i que a l’estand hi havia una benicarlanda. I com ja fa uns anys (crec recordar que des que es va reprendre després de la pandèmia de la COVID) no hi havia país convidat, però hi eren presents el Marroc, França, Portugal i Hongria, que són els països que normalment han tingut representació en les edicions anteriors. 

S’ha de filar molt prim per adonar-se d’una notable absència. Només aquelles persones que han assistit assíduament a la majoria de les edicions de la fira s’hauran fixat de l’absència del ceramista madrileny José Luis Martínez Florido que tenia un estil molt personal simulant fusta, ferro i paper i que un any va guanyar la Biennal de Ceràmica de la Galera. L’obra guanyadora està exposada al Centre d’Interpretació.

Però si hi ha un fet que destaca per sobre de tots és l’exposició a la sala 2 d’exposicions temporals del mateix Centre d’Interpretació del prestigiós ceramista de renom internacional Joan Panisello Chavarria. Si no estic equivocat Joan Panisello és la primera vegada que està present a la fira, ni que sigui (que no és poca cosa!) en una exposició monogràfica de 16 peces que porta per títol ‘Provar, experimentar, innovar...’ i que es pot visitar fins a l’1 de juny (consulteu prèviament els horaris d’obertura del Centre d’Interpretació). 

I ja per acabar, exposaré la que és, des del meu punt de vista, una nota negativa que es repeteix de tant en tant, la ‘prohibició’ d’algun expositor a què facis fotos de la seva parada apel·lant als drets d’autor. Puc arribar a entendre els criteris dels artistes que pensen així, però no ho comparteixo. En el moment que surten al carrer i exposen les seves creacions, la còpia o imitació de les seves obres és un risc que corren. Però el carrer és de tots i fotografiar una cosa que es mostra públicament no hauria de ser motiu de prohibició per part de ningú.    

  

LA FIRA QUE JO VAIG VORE... (O NO)

Escric aquest article quan la Fira de la Terrissa de la Galera 2023 encara està oberta. Avui no hi hem anat, però sí el divendres (dia de la inauguració) i també dissabte. Per tant puc opinar sobre el que vaig vore, però sobre tot del que no vaig vore i que també em va cridar l’atenció. HO VAIG VORE PERÒ NO HO VAIG VORE Primerament em vaig fixar en el que faltava... La gran carpa que cobria la plaça de l’Ajuntament on edició rere edició es col·locava el país convidat no hi era. La plaça estava buida, tal com està cada dia de l’any. Tampoc hi havien els stands institucionals que es col·locaven a tocar de la Casa de la Vila. Precisament en aquest punt vam començar el nostre recorregut i de seguida vam vore uns stands buits, dels que, al menys un d’ells era el de Cerámica Laborna d’Astúries de l’amic Florentino Iglesias. Vaig pensar que el podria saludar l’endemà, però tampoc estava. A la travessia del Forn novament un parell de forats... Finalment vam arribar al centre neuràlgic de la fira que és pels voltants de la plaça. A la Galera sempre hem conegut com la plaça el lloc cobert i subjectat per pilars de ferro on s’hi fa el mercat. Altres anys en aquest punt s’hi podia vore un mestre artesà treballant el torn i les parades de la comunitat autònoma convidada. Aquest any els artesans de Castella-la Manxa, que era la comunitat convidada, estaven al carrer Major en un parell d’stands com si es tractés d’unes parades més. Dintre de la plaça només el torn, unes taules per a que els més menuts pogueren expressar la seva creativitat i algunes pancartes... Tal com va sent habitual durant els darrers anys (i ja son molts!) tampoc estava present a la fira Joan Cortiella, l’últim canterer en actiu que queda a la Galera. Quan els hi dius als visitants que Joan Cortiella i la seva terrissa son presents a diferents fires territorials (Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, de l’Oli Mil·lenari i de l’Espàrrec de Godall o de la Pauma del Mas de Barberans) i no al seu poble queden visiblement contrariats. Ningú ho entén. NO HO VAIG VORE PERÒ HO VAIG SENTIR La inauguració de la fira estava prevista divendres a les 6:00 de la tarda per part de Damià Calvet, un exconseller de la Generalitat del que els membres de la plataforma Prou!! AP-7 Gratuïta ja!! encara el recorden amb molta estimació perquè sempre va estar al costat al territori quan se’l va necessitar (no sé si s’entén la ironia). La seva presència no despertava amb mi el més mínim i per tant, vam decidir arribar a la fira un cop hagués acabat l’acte. Actualment Damià Calvet no ocupa cap càrrec institucional ja que el seu partit Junts x Tal com es digui avui (com diria el periodista gironí Albert Soler) no ostenta càrrecs públics més enllà de la Diputació de Girona i d’algun ajuntament. Recordo que durant els anys dels governs tripartits Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona no parava quiet inaugurant tot el que calia inaugurar als pobles on hi havia un alcalde convergent. Una vegada algú em va dir que a aquesta mena d’actituds sé les coneix com a sectàries. Mentre feia fotos per encàrrec d’Emili Fonollosa del digital Vinaròs News, vam sentir per la megafonia de la fira el discurs que havia pronunciat tan il·lustre personalitat. La veritat sigui dita és que no li vam prestar més atenció, però del poc que vam sentir en vam treure la conclusió de que semblava més un discurs de suport a l’alcalde de la Galera ara que venen eleccions que no el que tocaria fer en un acte com el que s’havia portant a terme. Me’n adono que passen els anys, però les formes del que un dia van ser convergents i ara diuen que ja no ho son no han canviat per a res... NO SÉ SI HO ARRIBAREM A VORE I ja per acabar permeteu-me que torni a parlar de l’absència de Joan Cortiella. Tot i que des de sempre l’organització de la fira ha estat a càrrec de l’Associació Cultural lo Cadub, l’Ajuntament de la Galera també figura com a organitzador de l’esdeveniment i, per tant, la responsabilitat de tot el que passa o deixa de passar és de tots dos, també de l’absència de l’únic canterer en actiu que queda al poble. No sé si mai tornarem a vore a Joan Cortiella exposant les seves obres i treballant el torn, però estaria bé que fos així.