DEL QUE ELS ULLS NO VEUEN...

Un dels grans problemes que tenim a Amposta i a Catalunya en general és la gestió dels residus que generen les famílies. Fixeu-vos si és un problema que el mateix Adam Tomàs ho ha reconegut diverses vegades.

Però la situació no és nova. Per molt que s’hagin canviat no sé quantes vegades els tipus de contenidors, els incívics encara dipositen la brossa fora i de vegades fa pena veure com està Amposta.

Certament, hi ha cops que per la raó que sigui els contenidors estan plens o embussats i, per tant, no deixen dipositar les fraccions de brossa degudament al contenidor que li pertoca. Això passa sobretot amb els contenidors de cartó i paper que per la seva dificultat, la gent prefereix deixar les capses fora abans de plegar-les degudament per a que entrin.

La primera vegada que vaig parlar amb Tomàs del tema va ser al poc de ser proclamat alcalde. Llavors (i estic parlant de fa uns vuit o nou anys) va dir que al final s’haurien de posar càmeres per a controlar els incívics.

Més tard, en analitzar la solució, vaig arribar a la conclusió que per a controlar l’incivisme mai es donarà permís, ja que les càmeres que hi ha a la via pública tenen dos objectius clars, lluitar contra la inseguretat ciutadana i controlar el transita a les carreteres i, en alguns casos, també a les vies urbanes.

No fa massa tems, Adam Tomàs va tornar a incidir en aquest tema i va dir que si de Madrid s’autoritzés (ho ha de fer el Govern Central) es posarien càmeres per a controlar l’incivisme. Però per sobre de l’incivisme hi ha una cosa que es diu protecció de dades i, evidentment, la seva vulneració està prohibida i, per tant, insisteixo, és impossible fer-ho.

Anem a parlar en hipòtesi. ¿Què passaria si finalment es permetés posar càmeres a totes i dada una de les illes de contenidors que hi ha a Amposta? ¿Acabaria aquesta mesura amb l’incivisme? 

Primer, no cal ni dir-ho, suposaria una despesa tremenda per a les arques municipals que, no ho oblidem, pagaríem entre tots. Per tant, les persones cíviques, aquelles que fan el que toca, ¿per què hem de pagar per una situació que no creem?  

I, evidentment, l’incivisme continuaria. Els incívics, coneixedors de que serien controlats per càmeres tendiren una solució molt fàcil. De fet, ara ja passa sense càmeres, deixar les bosses de brossa fora de les àrees de contenidors utilitzant qualsevol paperera o racó del poble. Penso sincerament que la situació en lloc de solucionar-se encara s’agreujaria més.

¿I quina és la solució? -us preguntareu- Més control policial. La policia són els únics amb potestat de sancionar i si van de paisà controlant l’incivisme, quan a un sé li posin més d’una multa, potser li passaran les ganes de reincidir.

A Amposta tenim una ‘ordenança de policia i bon govern’ que ja ho preveu, per tant, només cal aplicar-la i aplicar-la bé.

Dels que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. O en castellà si voleu: ‘ojos que no ven, corazón que no siente’...  

AI! ADAM...

 

Una excusa que sovint utilitzen els polítics quan se’ls retreu alguna cosa que han dit, és que 'se’ls ha malinterpretat'.

Serà casualitat que publicacions com la Marfanta, Ebredigital i Aguaita informaven dies abans de tenir lloc el ple extraordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat dilluns 14 de juliol, que l’equip de govern tenia previst fer una modificació de crèdit on, entre altres partides, preveia destinar 850.000 € per a la futura construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous. El dia 12, un amic em va fer arribar un retall del què seria el dossier de la modificació de crèdit que es va fer arribar als partits de l’oposició on constava el mateix motiu. I per acabar-ho de rematar, he buscat a la pàgina web de l’ajuntament ampostí i hi consta exactament el mateix. No obstant això, al ple, Adam Tomàs va canviar d’argumentació i va dir que els 850.000 € es destinaran a la construcció de nous torils. Per a torils? De debò? Deuen ser els torils més cars del món mundial! (Podeu veure-ho al vídeo del ple).

Davant la polèmica sorgida, en declaracions posteriors l’alcalde afirmava que ‘si bé fa uns anys havien recolzat una moció presentada pel grup de CiU on es demanava suport per a la construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous, la iniciativa era privada i que des de l’ajuntament mai s’impulsaria una mesura així’. Encara sort, em quedo molt més tranquil... Com diuen al meu poble s’agafa primer un mentider que un coix.

Es comenta per Amposta que Adam Tomàs no ha estat mai en contra dels bous. Que se’l podia veure cada any al bou capllaçat. Segurament és cert. Però no és menys cert que una part molt important de la gent que li van domar suport l’any 2015 eren de marcada tendència antitaurina.

Alguns d’aquests antics votants fins i tot van formar una plataforma en contra dels bous anomenada Tots som poble i es van posicionar clarament en contra d’Adam Tomàs.

Les pròximes eleccions, a les que Adam Tomàs ja ha anunciat que es presentarà, seran en menys de dos anys. Si a les passades va treure majoria absoluta ‘pels pèls’, ara com ara no deu tenir gens clar que la pugui repetir i sap que si això passa, segurament, li acabarà suposant la pèrdua de l’alcaldia.

Per tant, ha de guanyar-se nous col·lectius i a Amposta, com a una part dels pobles de les Terres de l’Ebre, sobretot del Delta, un dels col·lectius amb més influència són els taurins, un grup que està perfectament organitzat i que en qualsevol moment poden fer decantar la balança cap a un dels candidats que es presentaran a les eleccions.

Per tant, si els hi dones un ‘caramel·let’ en forma de 850.000 € per a construir un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous i et compromets a tenir-lo enllestit per al segons semestre de 2026, tens molts de números perquè t’acabin donant el vot. Blanc i amb botella...

Per acabar, vull que us fixeu en aquest detall. Al País Valencià, el govern de ‘l’impresentable’ Mazón atorga 500.000 € per a ‘asuntos taurinos’ (tal com ho ha escrit Joan Baldoví). Mig milió d’euros d’un pressupost de més de 32.000 milions de tota una comunitat autònoma. A Amposta, d’un pressupost de 70 milions d’euros, 850.000. Tragueu les vostres pròpies conclusions...  

ELS FETS I LES CONSEQÜÈNCIES

A ningú sé li escapa que quan passa un fet qualsevol normalment comporta, per a bé o per a mal, una conseqüència.

Fa uns dies vaig posar una incidència a l’app de l’Ajuntament d’Amposta diferent de les que havia posat fis aquell moment que sempre havien fet referència a fuites d’aigua, desperfectes a instal·lacions, etc. Aquest cop es tractava de l’existència d’un excrement humà al parc municipal situat entre dos llocs de màxima concurrència, l’Hospital Comarcal d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre. Mentre faig aquest escrit, miro l’app i em diuen que la incidència ja està resolta i que intentaran mantenir el parc el més net possible.

Fa temps que denuncio que aquest parc pateix una degradació extrema sense que les autoritats municipals li posin remei. De vegades crec que esperen que es degradi del tot desapareixent la major part de la vegetació que hi ha. Fa uns anys van desaparèixer la majoria de les palmeres per culpa de l’escarabat conegut com el ‘morrut roig’; només fa uns mesos el vent va trencar un arbre per la soca i, ara mateix hi ha un arbre que s’està morint suposadament per falta re rec, la gespa fa plorar per no parlar de les tanques vegetals i els arbres que en formaven part tallats fa anys per motius de seguretat, segons va dir l’alcalde. I sobre la gespa i zones de pas, tota mena de deixalles com ara caixetes de cigarretes, llaunes de beguda, embolcalls, etc. Entre tota aquesta brossa hi destaquen els excrements de gossos de propietaris incívics que pensen que ‘pagant impostos’ (així ho diuen alguns) ja tenen el dret de fer els que els hi fa venir la real gana. El seu aspecte és desolador. Només se salven unes petites illes de moreres que serveixen de ‘refugis climàtics’ per als familiars dels usuaris de l’hospital i ‘d’altres persones’. Precisament d’aquestes ‘altres persones’ és de les que us en vull parlar. 

Des de fa uns dies s’hi poden veure persones sense sostre que dormen als bancs dels ‘refugi climàtic’ o sobre cartons que guarden a dalt dels arbres. No és la primera vegada que hi ha indigents pernoctant al parc. A conseqüència d’aquest fet, s’ha d’esperar actes incívics com per exemple que facin les seves necessitats fisiològiques a qualsevol indret del parc. No sé si seria possible que els indigents poguessin utilitzar els lavabos de l’hospital o del museu, o bé, que l’ajuntament col·loqués un ‘polyklyn’. Sempre seria millor que ‘col·laborin’ a embrutar encara més l’espai.

En aquest cas, el fet és la constant degradació del que un dia va ser el principal parc d’Amposta per culpa d’un deficient manteniment i l’incivisme de molts dels seus usuaris i la conseqüència és veure un parc lamentable que no té solució a curt termini. L’única solució que li veig és fer-li una reforma integral mantenint els arbres que es puguin salvar i poca cosa més.  

Per acabar, vull explicar-vos una mena d’acudit que em va contar Juanito Albiol Guzmán amb qui vaig coincidir durant la meva etapa a la fàbrica de motllures Juan Chaler SA de Vinaròs.

M’explicava Juanito que la Guàrdia Civil perseguia a un individu i, aquest, en saltar un marge, va veure un excrement de vaca i quasi sense pensar-ho es va abaixar els pantalons, es va acotxar i va fer com si estigués defecant. Quan la ‘parella’ van arribar al lloc li van preguntar:

-¡Usted! ¿Qué hace?

-No lo ven, estoy cagando...

-Pero si esto es un excremento de vaca...

-¡Y a ustedes que les importa si cago como las vacas!  

     

L’OPORTUNITAT PERDUDA

 

L’any 2015, Adam Tomàs, encapçalant la candidatura d’ERC-EA, va ser elegit alcalde d’Amposta amb majoria absoluta. El 2019 ho va tornar a ser amb la majoria més àmplia que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat (16 de 21 regidors).

Tot i que en un principi va dir que només s’hi estaria vuit anys, es va tornar a presentar per una tercera legislatura.

Segurament que fruit del desencís, el 2023, tot i que va tornar a guanyar per majoria absoluta, pel camí va perdre 5 regidors i ‘només’ en va aconseguir 11 (majoria pels pèls).

Només fa uns dies, Adam Tomàs, va anunciar que tornaria a presentar-se les pròximes eleccions que se celebraran el 2027. Dos mandats més del que havia anunciat el 2015,

Si fem balanç d’aquests deu anys que porta d’alcalde, la primera cosa que em ve al cap (i serveixi com a resum d’aquest escrit) és ‘l’oportunitat perduda’.  

Si mirem la nostra ciutat en retrospectiva ens n'adonarem fàcilment que de les deficiències heretades de les anteriors etapes de CiU no se n'ha millorat cap.

Els qui em coneixeu sabeu que sempre m’ha preocupat l’estat de la via pública, entenent com a tal, la neteja de carrers i places (incloent-hi l’ús correcte de les àrees de contenidors de brossa), el bon manteniment de parcs i jardins i la circulació rodada. Us llanço una pregunta: Coneixeu algun jardí, plaça o carrer que hagi millorat des de l’arribada d’Adam Tomàs?

Un exemple. La degradació de la zona del parc municipal, el de les antigues escoles. Fa anys s’hi van tallar arbres amb la justificació que estaven amb mal estat i comportaven un ris per a la ciutadania. Però després, en lloc de tornar-se a replantar i adequar l’espai no s’ha fet res i sense manteniment, l’espai es va degradant gradualment. És lamentable veure’l en l’estat que es troba!

A un dels pocs espais on s’han plantat arbres és al parc de Valletes, el que està entre l’avinguda de Josep Tarradellas i el col·legi de Miquel Granell. Però si passeu per allí, veureu com l’herba ‘ha colonitzat’ pràcticament totes les zones on no hi ha equipaments infantils i juvenils.  

Durant els deu anys que porta d’alcalde, Adam Tomàs, ha sobreviscut d’anuncis, que si se sanciona l’incivisme, que si es prendrien mesures per a combatre ‘no sé què’, de fer assemblees veïnals per aparentar que escolta la ciutadania... Sempre buscant un titular que surti als mitjans de comunicació locals i comarcals. Malgrat tot, Amposta no ha millorat gens ni mica. No serà que es parla molt i que s’actua poc?

Una cosa mai explicada. Només començar la primera legislatura, el regidor de Governació Miquel Subirats, dimitit recentment, em va dir que volia posar en marxa un estudi per a millorar la circulació i que comptava amb mi perquè aportés idees. En deu anys no s’ha fet... No serà que afrontar els mals endèmics que té Amposta comporta un rebuig per part de la ciutadania i la consegüent pèrdua de vots? No donar solució als problemes existents també fa perdre vots.   

Adam Tomàs, en deu anys ha tingut l’oportunitat i el temps necessari de capgirar com si fos un mitjó les deficiències d’Amposta i no ho ha fet. Per què? Només ell ho sap. Com he dit anteriorment, una ‘oportunitat perduda’ que, segurament, li acabarà passant factura les pròximes municipals. 

  

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 17

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 16

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 15

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 14

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 13

XVII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 12