DIADA DE L'ANIVERSARI DE LA COLLA CASTELLERA XIQËLOS I XIQÜELES DEL DELTA

La diada del nostre aniversari és la més esperada per la colla. Sempre s'intenta portar els millors castells a la plaça, però aquest any no ha pogut ser. Quan una colla és menuda (i perdoneu que una vegada més faci aquest incís), qualsevol eventualitat que passi i que impedeixi que algun dels membres considerats 'titulars', no pugui fer castells aquell dia, la jornada ja no surt com estava prevista. El primer acte de la diada va ser acudir al pont penjant, emblema de la ciutat d'Amposta, a fer-nos la foto oficial. Una vegada realitzada la foto, la colla ens vam dirigir al punt establert de trobada amb les altres dues colles, Encantats de Begues i Vailets de Gelida. Aquest punt era la cruïlla entre l'avinguda de la Ràpita, el carrer de Miquel Granell i el carrer de Madrid. Des d'allí, marxaríem en cercavila a la plaça del mercat on s'havia de fer l'actuació. La diada no va començar malament. Vam fer un pilar de quatre de benvinguda (pd4) conjuntament amb les altres dues colles que ens acompanyaven per a l'ocasió. Posteriorment, vam descarregar un tres de sis amb l'agulla (3d6a), tot i que es va haver de treballar molt. En veure que no podríem fer el que s'havia pensat per part de la junta tècnica, vam fer el tres de sis (3d6) que es va descarregar. El següent castell que vam tirar, va ser el quatre de sis (4d6) que va quedar en intent, ja que només vam arribar a terços. Vist que seria pràcticament impossible descarregar cap altre castell, es va decidir fer un 3d6 de germanor, és a dir, amb la participació de les altres colles. I ja, per acabar l'actuació, es va fer un pd4 de comiat. Tot seguit, com sempre s'ha fet en la diada de l'aniversari, es van fer una sèrie de pilars amb les banderes dels pobles que integren la colla. I ja fora de programació, amb l'excusa de fer-nos una foto de grup, es va procedir a 'batejar' als qui van estrenar camisa.

QUÈ PASSA AMB LES TERRASSES?

Aquest escrit és a propòsit del tancament, sembla que definitiu, d’un dels establiments de restauració més emblemàtics i cèntrics de la nostra ciutat, la Bacallaneria.

Com el seu nom indica, la Bacallaneria havia estat, des de fa anys, un local dedicat a la venda de bacallà, i també d’altres productes derivats d’aquest peix, com ara croquetes, brandada, canelons, pasta fer per bunyols, etc. També venien salaons (moixama, anguila) i d’altres productes relacionats amb l’alimentació, olives, petaques fregides i conserves de peix (anxoves, seitons, musclos...). A part de la venda també feia de restaurant, tot i que sembla que no disposava d’una cuina per a elaborar els plats i, aquests s’havien de cuinar a un altre lloc i portar-los fets a l’establiment per a ser servits a les taules.

Com que el local era molt menut, no hi cabien taules i des del principi, es va haver d’habilitar una terrassa que, en festes molt importants per a Amposta s’havia d’ampliar, per a poder atendre a la seva clientela, com també ho fan altres establiments propers.

La darrera terrassa que es va construir estava totalment tancada i era (és) de vidre i metall. Per les seves característiques era impossible poder retirar-la cada nit en acabar la jornada.

Com he dit al començament, aquest local va plegar fa uns mesos, molt abans de les festes majors d’Amposta, unes dates on els establiments destinats a la restauració és quan fan més negoci, sobretot les que hi ha a la plaça del mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV) que sol ser un dels llocs més concorreguts per tres motius principals, per cèntrica, pels espectacles que s’hi programen i perquè la circulació de vehicles és pràcticament nul·la, ja que és de prioritat invertida i, en teoria, només hi poden passar els veïns de la zona.

Tot i haver tancat el local, els propietaris de la Bacallaneria, han deixat la terrassa sense desmuntar i que, com a ciutadà, no m’atreveixo a pronosticar quan serà retirada.

El traspàs del local per a un ús similar, és molt difícil, ja que si no disposa de cuina, difícilment se li donaran els permisos corresponents a un negoci de restauració i, si el local s’acabés destinant a un altre tipus de negoci, la terrassa, no tindria sentit de continuar estant allí.

Abans de fer aquest escrit m’he estat mirant la normativa existent de l’Ajuntament d’Amposta sobre les terrasses que és una forma d’ocupació de la via pública, ja que, en un principi qui té el dret d’usar aquests espais, és la ciutadania.

Cal dir que l’ordenança és molt completa, concreta, detallada, precisa, ben argumentada i tots els adjectius en positiu que hi vulgueu posar. No sé si es podria incorporar alguna cosa més...

Però una altra cosa és que després, els propietaris dels establiments, compleixin la normativa de cap a peus, sense saltar-se cap dels preceptes que comporta.

En un apartat d'aquesta ordenança, diu el següent, ‘Retirada: totes les taules i cadires s’han de retirar diàriament de l’espai d’ús públic a partir de l’hora de tancament de l’establiment (excepte en el cas d’ordenacions singulars, prèvia autorització expressa de l’Administració). Mentre l’establiment de la terrassa romangui obert, es permet l’apilament temporal de taules i cadires a l’espai d’ús públic sense obstaculitzar en cap cas l’espai de pas davant la façana’.

Per tant, a partir d’aquest punt s’entén que la terrassa de la bacallaneria tenia una autorització expressa de l’Ajuntament per a poder ocupar, permanentment, l’espai públic de davant de l’establiment. Però una vegada les persones que regentaven el local han decidit tancar-lo de forma definitiva (a Internet encara consta com obert), les autoritats municipals haurien d’advertir-los (potser ja ho han fet) que s’ha de retirar la terrassa així les taules i cadires que continuen dins.

Des del meu punt de vista, l’Ajuntament d’Amposta és massa permissiu a l’hora de permetre fets com aquests (els propietaris d’establiments de restauració no són els únics a incomplir les ordenances municipals) i davant de qualsevol acte d’incivisme solen mirar cap a un altre costat per no posar-se malament amb els propietaris de l’establiment.    

I la ciutadania? La ciutadania, tot i ser la gran perjudicada per qualsevol acte d’incivisme, vingui d’on vingui i tingui el sentit que tingui, sembla que estan més preocupats (o potser millor dir interessats en altres coses). Ja ho diu la dita, pa i futbol (o en la variant que vulguis, circ, toros...). Mentre tinguis a la població entretinguda, els problemes de la ciutat són mals menors.    

11 DE SETEMBRE, LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

L’ANC i Òmnium Cultural, les entitats organitzadores de les manifestacions de la Diada de l’11 de setembre, van decidir que aquest any fos centralitzada. Només tres ciutats van acollir les manifestacions unitàries, Barcelona, Girona i Amposta.

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i Castellers de Tortosa, vam ser convidats a participar-hi hi vam fer per a l’ocasió quatre pilars de quatre (2 i 2), dos al començament i dos cap al final de l’acte.

La manifestació va tenir dues columnes, la del ‘futur’ que sortia de l’avinguda Santa Bàrbara, concretament davant de la seu de la societat musical la Lira Ampostina i la del ‘present’ que ho va fer de l’avinguda de la Ràpita, cruïlla amb el carrer de Sebastià Juan i Arbó.

Les dues columnes van trobar-se a la intersecció entre l’avinguda Alcalde Palau i el carrer Sant Josep i, des d’allí, van marxar conjuntament fins a les proximitats del pont penjant, el lloc més emblemàtic i símbol de la nostra ciutat.

El manifest va ser llegit per Núria Pinyes Font, filòloga, alpinista i primera dona bombera de les Terres de l’Ebre.

També va actuar la cantant vinarossenca Esther que, a part de recordar que havia estudiat a Tortosa, va incidir en el fet que els del nord i els del sud del riu Sénia compartim la mateixa parla.

En marxar cap a casa em vaig trobar amb l’artista Pep Casals que havia pintat per a commemorar l’efemèride de l’11 de setembre, un quadre on es veien tres dones pageses segant arròs a mà i que no va tindre cap inconvenient en posar al costat del quadre.

I ja, a la plaça del mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV), la cobla Ciutat d’Amposta amenitzava els assistents amb una tocada de sardanes, mentre que la colla sardanista i d’altres persones espontànies, feien una rotllana i puntejaven les notes que sortien dels instruments.   

PASSEJANT PER AMPOSTA 21

PASSEJANT PER AMPOSTA 20

EUSES POT SER LA TOMBA D’ADAM TOMÀS

En menys de nou mesos ha d’haver-hi eleccions municipals. A Amposta, on Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) fa tres legislatures consecutives que governa amb majoria absoluta, la podria perdre perquè, recordem-ho, a les passades eleccions la va conservar pels pèls (11 de 21 regidors). Si tenim en compte que la legislatura anterior n’havia arribat a tindre 17, la davallada va ser important.

Si Manel Ferré (CiU), l’anterior alcalde va perdre les eleccions del 2015 per la qüestió de les dietes (*), per a Adam Tomàs, les de 2027, poden significar la seva tomba política pel tema EUSES.

Fa uns dies, Llorenç Navarro, líder veïnal a la nostra ciutat, va publicar un vídeo d’Adam Tomàs de l’any 2016, quan a penes portava un any d’alcalde, parlant precisament d’EUSES (Escola Universitaria de la Salut i l'Esport) i la mala gestió que havia fet l’anterior govern de Manel Ferré en permetre ubicar l’empresa en un edifici públic propietat de l’ajuntament (conegut com l’auditori) i on, inicialment, s’havia de destinar a ser seu de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI).

Tot i que, en un principi i, segons l’addenda signada al seu dia entre l’ajuntament i EUSES, aquesta empresa havia de fer-se càrrec de les despeses generals (aigua, llum, escombraries...), però el fet és que en quinze anys que ocupa l’edifici no ha pagat res i, amb els onze en què Adam Tomàs n’és l’alcalde, no hi ha hagut temps de posar els comptadors de llum i aigua que permetrien saber amb certesa els consums de l’edifici.

Tota aquesta polèmica que, de per si ja és important i enrevessada per algú que no la conegui una mica, en un futur molt proper encara tindrà una dimensió més gran en ampliar estudis d’odontologia als ja existents de fisioteràpia i activitat física i esport.  

¿I per què dic que tindrà una dimensió més gran? Per una raó molt simple, perquè s’haurà de construir un edifici annex que, segons denuncia l’oposició d’Amposta, es pagarà en diners públics, és a dir, amb diners procedents dels impostos de les ampostines i ampostins. No vols caldo, pren-ne dues tasses... 

Sí explicat així, encara hi ha gent que no acaba d’entendre, hi ha una forma molt fàcil de contar-ho. 

Imagineu-vos que als dirigents del vostre municipi els agafés la dèria de portar estudis universitaris per pura enveja al municipi veí i que una escola universitària privada estigués interessada a implantar-se al teu municipi. Una vegada ja tenim els dos factors, s’han de posar d’acord i més si l’empresa privada diu que té altres possibles alternatives on ubicar-se. Llavors, els dirigents del teu poble, els ofereixen un local acabat de construir gratis durant cinquanta anys i, de sotamà, els diuen que no caldrà ni que paguin les despeses generals que es generaran. A l’empresa privada li estarien posant en safata el fet d’establir-se al poble. A menys despeses, més benefici empresarial! Encantats de la vida! 

Per acabar-ho d’arrodonir, resulta que tant l’edifici de l’auditori, com l’annex que es projecta fer, estan en una zona inundable, com ho és pràcticament tota la part baixa d’Amposta, la que hi ha a tocar del canal marítim. 

Són molts els inconvenients i cap els beneficis per a Amposta. Per tant, ¿quina necessitat tenim la ciutadania d’Amposta d’haver de mantenir EUSES? Repeteixo el que ja he dit més amunt, pel simple fet de poder presumir que Amposta és ciutat universitària. Però mentre aquí els estudis universitaris estan impartits per una empresa privada, a Tortosa ho fa la Universitat Rovira i Virgili, que és pública.   

I per acabar, ¿on està la coherència de l’alcalde? Si l’any 2016 criticava el que havia fet el govern anterior de CiU, ¿per què el 2026 no ha corregit aquell greuge amb la ciutat d’Amposta i permet ampliar-lo amb noves concessions?

El bon polític ha de tenir una sèrie de qualitats entre els quals hi ha l’honestedat, l’honradesa i la coherència, virtut, aquesta última que Adam Tomàs no té.     

 

(*) La fiscalia demana 1,5 anys de presó i 4 d’inhabilitació a l’exalcalde d’Amposta Manel Ferré, per suposadament, haver cobrat de forma indeguda més de 23.000 € en dietes.  

PASSEJANT PER AMPOSTA 19