BENVINGUTS AL SEGLE XX!

Atenció ciutadanes i ciutadans d’Amposta! La nostra ciutat entrarà pròximament al segle XX. Sí, sí, al segle XX, ho heu llegit bé.

Tot i que a hores d’ara encara no se sap la data exacta, la capital del Montsià està a punt d’entrar plenament al segle passat, ja que s’acaben d’instal·lar uns artefactes que hi són presents a la majoria de les ciutats del món i a més d’un poble, com per exemple Masdenverge i que a Amposta no tenim. De què estic parlant? Dels semàfors!

El primer semàfor es va posar en funcionament el 9 de desembre de 1868 a Londres, però va ser amb l’arribada del segle XX quan es van començar a posar de forma generalitzada. Així per exemple el primer semàfor de Barcelona va entrar en funcionament el 1929, segurament coincidint amb l’Exposició Universal d’aquell mateix any, mentre que a Madrid s’havia fet uns anys abans, el 1926 i a València el 1930.

Certament, a Amposta hi havia hagut semàfors a la cantonada de l’avinguda de Joan Palau (carrer del Pont) amb el carrer de Sant Josep, però es van treure fa més de trenta anys. El meu record dels semàfors que hi va haver a Amposta es remunten a 1976, l’any en què em vaig treure el carnet de conduir i vaig començar a vindre a Amposta, sobretot per anar al cinema.

El motiu de treure’s (o tal vegada excusa) és que s’havien espatllat i no trobaven peces de recanvi per a poder-los reparar perquè eren molt vells. Substituir-los per uns altres, per a què? A Amposta es viu molt millor amb el caos circulatori que hi ha permanentment.

Un dels primers escrits que em va publicar la Revista Amposta, allà per l’any 1999, tractava precisament sobre la circulació d’Amposta i una de les mesures que proposava era la instal·lació de semàfors a les cruïlles més conflictives de la nostra ciutat i també més aparcaments.

Han passat més de vint-i-cinc anys des d’aquell escrit i la ciutat ha anat empitjorant gradualment en matèria de circulació. Hi ha molts més cotxes i s’han tret places d’aparcament, i per això no és estrany veure cotxes deixats (que no aparcats) a qualsevol lloc mentre hi puguin cabre.

Ah! Que parlant, parlant no us he dit on s’instal·laran els nous semàfors? Si heu vist la foto potser ja tindreu una pista. En contra de tota lògica no estaran al lloc on un dia es van treure, estaran, de fet ja hi estan, però encara no funcionen, a la carretera de Sant Jaume (TV-3405), als afores d’Amposta. En aquest punt hi ha un encreuament que potser és conflictiu, tot i no sé si el que més de la nostra ciutat. Per allí passen molts dels cotxes que entren a Amposta i que arriben de l’AP-7 o l’N-340 i també els que surten d’Amposta en direcció a la Ribera, Sant Jaume d’Enveja, els Muntells, Balada, la urbanització dels Eucaliptus, etc. Però no... No s’han instal·lat per això sinó que s’ha fet, com podeu veure a la foto, perquè la via verda travessa la carretera per aquest punt i és una forma de protegir els ciclistes i vianants que la utilitzin. 

A LES TERRES DE L’EBRE, PROJECTES...

Després d’estar tallada l’AP-7 durant 33 hores el passat cap de setmana a l’altura de l’Ametlla de Mar, dimarts 11 es va haver de tornar a tallar per l’accident de tres camions a l'altura del terme de l’Aldea amb el balanç d’un mort i un ferit greu. Els accidents al tram ebrenc de l’AP-7 són tan habituals que quasi deixen de ser notícia almenys que es tracti d’accidents excepcionals com els dos que acabo d’esmentar.

Com activista la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! Recordo que quan tallàvem l'N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, sovint començàvem amb un minut de silenci per les morts que es produïen a la nacional.

Amb la gratuïtat de l’AP-7 a partir de l’1 de gener de 2020, el volum de trànsit va augmentar considerablement i, per tant, també els accidents (mortals i no mortals), tot i que l’autopista és més segura que la nacional. Penseu que el tram ebrenc de l’AP-7 està pràcticament col·lapsada al circular diàriament 12.000 camions en cada sentit.

Des de la plataforma ja advertíem que això passaria i que, per tant, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible hauria de prendre les mesures més adequades per a solucionar el problema que els venia a sobre. Han passat sis anys des de l’últim tall i les mesures no han arribat, almenys les que caldria que s’haguessin pres que no és altra que la construcció d’un tercer carril en cada sentit al pas pel nostre territori.

Després dels dos accidents greus esmentats, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha anunciat la construcció del tercer carril, però és que l’any 2022 ja ho havia fet...

Tot i reconèixer que mai s’havia invertit al nostre territori com quan van governar els dos tripartits a la Generalitat de Catalunya, amb la construcció estrella de lo Passador, el pont que uneix les dues ribes de l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, ara us passaré uns quants projectes que van quedant amb això, amb projectes.

El desdoblament de la C-12 o l’Eix de l’Ebre. Una carretera que ja va néixer coixa, perquè quan es va construir ja se sabia que en pocs anys quedaria desfasada. Van anunciar que la farien de tres carrils i més tard que seria un 2+1, és a dir, trams d’un carril i trams de dos que és molt més segura que les anteriors de tres carrils.

Desdoblament i perllongació de la C-12 entre Amposta i el port de la cimentera d’Alcanar. S’anunciava la construcció de forma immediata.

La construcció de l’autovia A-7 seguint el traçat de la nacional. Des de fa anys acaba a l’Hospitalet pel nord i Cabanes pel sud, deixant el nostre territori sense una via que podria ser fonamental.

Una sortida d’autopista a la comarca del Montsià. Potser hi ha gent que no se n'ha assabentat encara, però la comarca del Montsià no té cap sortida a la nostra comarca. El Baix Ebre en té 4, dues d’elles dintre del terme de l’Aldea. Una d’aquestes sortides està molt propera Amposta, és veritat, però és tan inútil que els que ens ho coneixem preferim entrar i sortir per l’altra per a evitar rotondes i més rotondes. Fa anys que es ve anunciat una sortida a la part de dalt d’Amposta per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca. És una mesura que va sortint de tant en tant, però que mai veu la llum.

Un tren (que a les vegades s’aprofitaria com a turístic) entre l’Ametlla de Mar i la Ràpita aprofitant part de l’antic traçat de la Val de Zafán. Vosaltres l’heu vist? Jo tampoc! Ara ja és segur que no es farà perquè l’antic recorregut de la Val de Zafan s’ha acabat reconvertit en via verda. 

El ‘nou’ hospital de referència. Va ser una promesa electoral de la Marina Geli l’any 2006. El canvi de govern i la crisi econòmica va fer que s’ajornés sine die, però de tant en tant se’n torna a parlar. Al principi s’havia de construir a la zona de la Farinera de Tortosa, al costat de la C-12, un emplaçament molt ben comunicat. Fa sis mesos sé li va trobar una nova ubicació, la raval de la Llet, un barri a l’est de Tortosa i on està, per exemple, el Consell Comarcal del Baix Ebre. Paral·lelament, s’han anat anunciant ampliacions, s’ha construït un aparcament i s’està treballant per a millorar l’accés per a vianants des del centre de Tortosa. ¿Algú es creu que hi haurà un nou hospital mentre s’hi estan fent noves inversions?      

Les Terres de l’Ebre som el territori de les promeses incomplides, de projectes que mai s’acaben portant a terme. Potser és la manera que els nostres polítics tinguis promeses per fer-nos cada cop que venen eleccions.

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 

(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

ORGULL BLAUDELTA

A la Trobada de les Colles del Sud, Xiqüelos i Xiqüeles del Delta (els Blaudelta) va treure tot el seu orgull i va descarregar tots els castells i pilars que van intentar.

Per a uns va ser la ‘millor diada que ha fet mai la colla’, per a d’altres la ‘millor que ha fet mai qualsevol colla ebrenca’ i hi va haver qui va afirmar que 'mai cap colla havia fet una diada ebrenca tan completa com la d’ahir’. Tots tenien raó! La d’ahir va ser, sense cap dubte, una jornada rodona que es va gaudir com mai i va fer entusiasmar el públic assistent a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta. Una plaça però, mancada d’autoritats. Ells s’ho van perdre...

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta vam entrar a la plaça amb un pilar de quatre caminant (pd4c), és a dir, en moviment. Es va continuar amb la torre de sis o dos de sis (2d6), una estructura molt inestable a la que sembla que ja li hem agafat la mida. I parlant d’agafar la mida, també ho hem fet amb el pilar de cinc (pd5), ja que enguany ja en portem cinc de descarregats.   

El castell que més ens va costar va ser el tres de sis amb l’agulla (3d6a) que va caler tres intents. El primer intent es va haver de desmuntar, al segon va haver de desmuntar-se el peu i, finalment, a la tercera (es diu que va la vençuda) es va poder descarregar no sense haver hagut de lluitar-lo molt.

Posteriorment, arribarien un 3d6, un pilar de quatre carregat per baix conjuntament amb les altres dues colles participants, Castellers de Tortosa i Torraires de Montblanc (cal remarcar que el nostre a part de carregat per baix va ser girat), un altre pd4 de comiat, també simultani alb les altres colles i, finalment un pd4 solidari, ja que es va fer a favor de la lluita contra el càncer de mama, mentre Castellers de Tortosa feien un altre pd4 commemorant els quinze anys que els castells van ser declarats patrimoni immaterial de la humanitat.

Tot i que s’ha d’estar orgullós de tots els castellers i castelleres, des d’Imma, la nostra cap de colla als que conformen la pinya, passant pels que no surten quasi mai a les fotos perquè estan a la part de baix del castell, fins als que pugen i donen visibilitat a l’estructura, vull fer una menció especial a la família Pàmies Safont composta pel matrimoni Núria Paula Safont, Luís Enrique Pàmies, la filla ‘Nurieta’ i el fill Joan Felip de només dos anys i que ahir van ser protagonistes de dos pilars, el pd4 caminant, a part Joan Pau que feia de baix, el van configurar la mare, el pare i la filla, com també el pilar del 3d6a, el que pd4 carregat per baix es va substituir la ‘Nurieta’ per Joan Felip. Cal recordar que aquesta família com d’altres components de la nostra colla, també són membres de la Muixeranga de Vinaròs.

  

CAMINAR PER AMPOSTA

Si afirmo que caminar és un exercici saludable, crec que hi estarem tots d’acord.  

Però de vegades caminar també suposa una activitat de risc i si no, que li preguntin a una senyora que va caure davant el portal del bloc on visc i es va trencar el septe nasal i es va partir una cella. Jo mateix m’hi vaig trobar al poc d’haver tingut l’accident. Afortunadament l’ambulància va trigar poc a arribar. Encara avui, i després de la pluja del cap de setmana, es pot veure el rastre de sang que va deixar, tant a la vorera com a la paret.

L'endemà vaig parlar amb el seu marit que em va explicar l’abast de les ferides, que havia anat a fer fotos i havien presentat una denúncia contra l’Ajuntament d’Amposta pel mal estat de la vorera.

Només quan camines t'adones de fets i situacions que no les veuries si anessis en cotxe. Això també val per a la nostra policia, tant la municipal com els Mossos d’Esquadra que, rarament, els veus patrullar a peu i, per tant, així és quasi impossible adonar-se de certs comportaments que demanarien la seva intervenció. I ho deixo així per a qui ho vulgui comprendre...

A cap ampostina o ampostí sé li escapa que la via pública a Amposta està feta un desastre. Durant els dies de pluja, on a Amposta van caure més de 300 l/m², Adam Tomàs, l’alcalde de la nostra ciutat va sortir per a parlar de les obres que s’havien portat a terme els darrers anys per mirar de mitigar els efectes de les pluges torrencials i que encara no estaven acabades completament. Certament, a Amposta s’han hagut de fer obres importants i necessàries, però la situació dels carrers (asfaltat, neteja, incivísme, etc.) no és menys important i, almenys aparentment, a Amposta no s’inverteix el que caldria.

Com que jo practico amb l’exemple i em desplaço per Amposta caminant sempre que puc, puc observar totes aquestes anomalies i alguna més; però també em permet parlar amb els ciutadans quan sento que es queixen del que tots veiem: Amposta està feta un desastre!

Si no hagués anat caminant, no hauria tingut l’ocasió de parlar amb un treballador de URBASER, l’empresa que des de fa anys s’encarrega del manteniment de les zones enjardinades de la nostra ciutat, però també de tenir-la neta i polida cosa que no fa.

Mentre passava pel seu costat, el treballador en qüestió feia fotos dels herbassars que hi havia pels costats de les voreres per a ensenyar-ho als responsables de l’empresa. A part de coincidir amb mi que Amposta està feta un desastre, em va dir que havien d’arrancar les herbes utilitzant eines manuals perquè tirar herbicida dintre de les poblacions està prohibit. Vam estar xerrant una estona i em va dir una cosa que, des del meu punt de vista és del tot inversemblant. Segons el treballador en qüestió, quan acabi l’actual contracte de neteja de la via pública i el manteniment dels parcs i jardins d’Amposta, tornarà a ser URBASER la que continuarà fent aquestes tasques.  

Si la memòria no em falla, l’alcalde, a preguntes de l’oposició municipal, va dir que s’havia sancionat a l’empresa per no fer bé la seva feina, per tant, no s’acaba d’entendre que es continuï disposant de els seus serveis. Vull pensar que el que em va dir el treballador sobre la seva continuïtat són meres especulacions i xafarderies, perquè de no ser així, no s’entendria com una empresa que no compleix el contracte i a la que s’ha sancionat se la premiï amb una nova contractació.     

LA DIADA ANIVERSARI DE LA COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

El passat dissabte 20 de setembre, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van celebrar la seva diada castellera per a commemorar el seu 12è aniversari.

Van aconseguir descarregar el dos de sis (2d6), el pilar de 5 (pd5, el tres de sis amb l’agulla (3d6a) i el pilar de 4a de comiat.

Cal dir que el 3d6a va estar molt treballat, ja que per moments semblava que anava a caure.

Per a finalitzar, van fer els tradicionals ‘pilars de les banderes’. Es tracta de fer petits pilars mostrant les banderes dels pobles que conformen la colla.

La colla convidada va ser la dels Encantats de Begues. Begues és un municipi del Baix Llobregat a uns 30 km de Barcelona dintre del parc natural del Garraf situat a la serralada litoral, entre les muntanyes de l’Ordal i la mar.

L’ART DE FER VOLAR COLOMS

 

El passat dijous 4 de setembre obria a Amposta un supermercat de la cadena valenciana Consum allà on ja havia estat primer el Mercadona, més tard Supermercats Vidal i, posteriorment Economy Cash.

Dos dies abans, l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs publicava la notícia al seu compte de Facebook i expressava la seva satisfacció per la inversió feta de més d’un milió d’euros i la creació de 30 llocs de treball (en altres llocs n'he llegit 36). Quan un supermercat tanca, un altre obri... Però segons els polítics s’hi creen 30 llocs de treball... És l’art de fer volar coloms. Sí, un art, perquè hi ha gent que s’ho creu. 

Fer volar coloms s’ha fet sempre, ja que també va passar quan va obrir la tenda dels Supermercats Vidal. Encara avui pot llegir-se la notícia a la pàgina oficial de l’Ajuntament d’Amposta del 19-09-2014, és a dir, de fa onze anys, quan Manel Ferré n’era l’alcalde. Llavors s’havien de crear entre 25 i 30 llocs de treball, dels quals el 90% serien de la ciutat d’Amposta i la resta de poblacions veïnes.

I podríem continuar amb les obertures del Carrefour, que va durar dos anys obert, la del Family Cash que va ocupar el mateix local fent, evidentment, la mateixa activitat, etc., etc. Si cada vegada que obre un súper a qualsevol lloc s’hi creessin llocs de treball nets, la llista d’aturats s’abaixaria considerablement. Però no és així... M’atreveixo a dir que per cada lloc de treball que crea el comerç, se’n destrueix un altre.

Perquè ho entengueu. Si volem comprar un quilo de tomàquets anirem al súper, al mercat o a la botiga del barri... N’escollirem un de tots, però només un. Farem el mateix si volem comprar una barra de pa, un paquet de macarrons o ½ quilo de costelletes de corder. Per tant, quan obre una gran superfície i atrau a milers de clients, aquests deixen de comprar a les altres botigues, normalment les del barri, menys especialitzades i amb més dificultats per aparcar. Quan una botiga perd clients, acaba tancant i, en conseqüència, es perden llocs de treball, ni que només sigui el de la persona autònoma que el regenta. El comerç, en general, no crea ocupació, el que fa és crear un desplaçament de treballadors del petit comerç a la gran superfície.

Ara vull fer un exercici de memòria per als més grans... Quantes botigues hi havia antigament al vostre poble o barri?

A la Galera, el meu poble de naixement i on vaig viure durant les primeres etapes de la meva vida, recordo que hi va haver fins a tres fleques, la dels germans Lluís i Júlia Bailach, la de Juanitet (també de la família Bailach) i la del Sastre. Ara no n’hi ha cap. També hi havia quatre carnisseries, la de la tia Anita, la de la tia Encarnació, la de la Reina i la de la tia Pepeta la Fermina que només venia porc. Actualment, tampoc en queda cap. I, finalment, un bon grapat de botigues de queviures, la del tio Verge, la del Pono (posteriorment Pontil), la de la Carmeta de la Curra, la d’Eduardo, la de la tia Maria Teresa de Gasulla i l’estanc de la tia Enriqueta d’Evaristo (que també feia de botiga). Aquests comerços no tenien per què ser simultànies en el temps, ja que, alguns d’ells van tancar sent molt menut i pràcticament no els recordo. Quantes n’hi ha avui? Dels esmentats anteriorment només queda l’estanc que a part de vendre tabac també ven diaris i revistes, la cadena Pròxim al costat mateix de l’anterior i el súper de la cooperativa agrària. La gent de la Galera es desplaça a comprar a Santa Bàrbara o a Amposta on troben més assortiment de gènere a preus més barats.

Conclusió: és una fal·làcia dir que el comerç crea llocs de treball.  

UN COP D'ULL A CATALUNYA. El pont penjant d'Amposta 29

UN COP D'ULL A CATALUNYA. El pont penjant d'Amposta 28

UN COP D'ULL A CATALUNYA. El pont penjant d'Amposta 27

UN COP D'ULL A CATALUNYA. El pont penjant d'Amposta 26

UN COP D'ULL A CATALUNYA. El pont penjant d'Amposta 25