Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de novembre del 2025

A LES TERRES DE L’EBRE, PROJECTES...

Després d’estar tallada l’AP-7 durant 33 hores el passat cap de setmana a l’altura de l’Ametlla de Mar, dimarts 11 es va haver de tornar a tallar per l’accident de tres camions a l'altura del terme de l’Aldea amb el balanç d’un mort i un ferit greu. Els accidents al tram ebrenc de l’AP-7 són tan habituals que quasi deixen de ser notícia almenys que es tracti d’accidents excepcionals com els dos que acabo d’esmentar.

Com activista la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! Recordo que quan tallàvem l'N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, sovint començàvem amb un minut de silenci per les morts que es produïen a la nacional.

Amb la gratuïtat de l’AP-7 a partir de l’1 de gener de 2020, el volum de trànsit va augmentar considerablement i, per tant, també els accidents (mortals i no mortals), tot i que l’autopista és més segura que la nacional. Penseu que el tram ebrenc de l’AP-7 està pràcticament col·lapsada al circular diàriament 12.000 camions en cada sentit.

Des de la plataforma ja advertíem que això passaria i que, per tant, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible hauria de prendre les mesures més adequades per a solucionar el problema que els venia a sobre. Han passat sis anys des de l’últim tall i les mesures no han arribat, almenys les que caldria que s’haguessin pres que no és altra que la construcció d’un tercer carril en cada sentit al pas pel nostre territori.

Després dels dos accidents greus esmentats, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha anunciat la construcció del tercer carril, però és que l’any 2022 ja ho havia fet...

Tot i reconèixer que mai s’havia invertit al nostre territori com quan van governar els dos tripartits a la Generalitat de Catalunya, amb la construcció estrella de lo Passador, el pont que uneix les dues ribes de l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, ara us passaré uns quants projectes que van quedant amb això, amb projectes.

El desdoblament de la C-12 o l’Eix de l’Ebre. Una carretera que ja va néixer coixa, perquè quan es va construir ja se sabia que en pocs anys quedaria desfasada. Van anunciar que la farien de tres carrils i més tard que seria un 2+1, és a dir, trams d’un carril i trams de dos que és molt més segura que les anteriors de tres carrils.

Desdoblament i perllongació de la C-12 entre Amposta i el port de la cimentera d’Alcanar. S’anunciava la construcció de forma immediata.

La construcció de l’autovia A-7 seguint el traçat de la nacional. Des de fa anys acaba a l’Hospitalet pel nord i Cabanes pel sud, deixant el nostre territori sense una via que podria ser fonamental.

Una sortida d’autopista a la comarca del Montsià. Potser hi ha gent que no se n'ha assabentat encara, però la comarca del Montsià no té cap sortida a la nostra comarca. El Baix Ebre en té 4, dues d’elles dintre del terme de l’Aldea. Una d’aquestes sortides està molt propera Amposta, és veritat, però és tan inútil que els que ens ho coneixem preferim entrar i sortir per l’altra per a evitar rotondes i més rotondes. Fa anys que es ve anunciat una sortida a la part de dalt d’Amposta per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca. És una mesura que va sortint de tant en tant, però que mai veu la llum.

Un tren (que a les vegades s’aprofitaria com a turístic) entre l’Ametlla de Mar i la Ràpita aprofitant part de l’antic traçat de la Val de Zafán. Vosaltres l’heu vist? Jo tampoc! Ara ja és segur que no es farà perquè l’antic recorregut de la Val de Zafan s’ha acabat reconvertit en via verda. 

El ‘nou’ hospital de referència. Va ser una promesa electoral de la Marina Geli l’any 2006. El canvi de govern i la crisi econòmica va fer que s’ajornés sine die, però de tant en tant se’n torna a parlar. Al principi s’havia de construir a la zona de la Farinera de Tortosa, al costat de la C-12, un emplaçament molt ben comunicat. Fa sis mesos sé li va trobar una nova ubicació, la raval de la Llet, un barri a l’est de Tortosa i on està, per exemple, el Consell Comarcal del Baix Ebre. Paral·lelament, s’han anat anunciant ampliacions, s’ha construït un aparcament i s’està treballant per a millorar l’accés per a vianants des del centre de Tortosa. ¿Algú es creu que hi haurà un nou hospital mentre s’hi estan fent noves inversions?      

Les Terres de l’Ebre som el territori de les promeses incomplides, de projectes que mai s’acaben portant a terme. Potser és la manera que els nostres polítics tinguis promeses per fer-nos cada cop que venen eleccions.






dijous, 17 de desembre del 2020

UNA SORTIDA DIGNA

El debat dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) és sense cap mena de dubte el més transcendent dels que es fan al llarg de l’any i sovint, de la seva aprovació depèn la continuïtat de la legislatura. L’any 1988 vaig tenir el plaer de poder assistir personalment al primer dia del debat. El discurs de presentació dels pressupostos va anar a càrrec de Carlos Solchaga, Ministre d’Economia i Hisenda del Govern de Felipe González. Prova de la seva importància és que l’hemicicle estava ple (no recordo que hi hagés cap escó buit) i fins i tot hi assistia Adolfo Suárez, qui fora el primer president del govern espanyol després de la dictadura, un fet prou inusual ja que no acostumava a assistir als plenaris del Congrés. El suport dels diferents grups parlamentaris als PGE sol ser una mena de mercadeig: Què me dones a canvi del meu vot favorable? Per als de 2021, Ferran Bel, l’exalcalde de Tortosa, al capdavant dels 4 diputats del PDECAT ha aconseguit del govern de l’Estat la promesa de fer un estudi sobre la viabilitat d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Durant anys, la construcció d’una sortida de l’autopista per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca, va ser llargament reivindicada el grup municipal del PSC que la incloïa sempre al seu programa electoral. Si no sou del Montsià potser no us heu fixat mai, però la comarca més meridional de Catalunya no té cap sortida de l’autopista, mentre que la del Baix Ebre en té 4: una a l’Ametlla de Mar, una altra a l’Ampolla i dues al terme de l’Aldea. La següent sortida en direcció Sud ja és la de Vinaròs. Si alguna vegada s’arribés a fer una sortida dintre de la comarca del Montsià (cosa que dubto que s’acabi fent mai), s’hauria de fer a la part de dalt d’Amposta, on la comunicació amb l’interior de la comarca és més directa. Fa anys, les principals partides d’inversió previstes als PGE per a les comarques ebrenques anaven destinades a la construcció d’un nou carril a la via fèrria. Cal recordar que fins fa pocs anys des de Castelló a Tarragona només hi havia una única via. Però a l’hora d’avaluar-ne les inversions fetes al territori cal tenir en compte que una gran part de les competències les té la Generalitat de Catalunya i és aquesta qui ha de garantir les inversions necessàries per a que el nostre territori no quedi endarrerit ni econòmica ni socialment respecte a la resta de territoris de Catalunya. No obstant, l’Estat té una assignatura pendent, la més important: la regeneració del Delta de l’Ebre. Tot i que en els darrers mesos s’han fet grans aportacions d’arena per tal de pal•liar els danys produïts com a conseqüència de la tempesta Glòria de principis d’any, el cert és que el mal és endèmic i ve de molt més lluny, d’ençà de la construcció dels grans embassaments de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. La gent del Montsià així com de totes les Terres de l’Ebre fa temps que estem esperant una sortida digna per part de l’Estat... Però no tant de l’AP-7, sinó a la solució definitiva a la regressió del nostre delta.

dijous, 5 d’abril del 2018

JA LA TENIM AQUÍ!


Ja ha arribat! Tot i que alguns i diuen la Dolorosa, la veritat és que d’altres l’esperen amb ansietat. La prova del que dic és que en aquests primers dies sé n’estan presentant a un ritme de 700 per minut. Estic parlant de la Declaració de la Renda o de l’IRPF, que tant dona. I si això és així és perquè hi ha molts contribuents que esperen que els retornin diners.  
El termini per a presentar les declaracions va començar ahir dia 4 d’abril i acabarà el 2 de juliol, ja que el 30 de juny és dissabte. Entre les principals novetats d’aquest any és la incorporació d’una app per a que se pugui confirmar la renda pel mòbil, així com la campanya Li truquem que, com el seu nom indica, l’AEAT trucarà a determinats contribuents per a confeccionar-los la declaració (sempre que s’hagi sol·licitat)
Quan arriba aquesta època tota informació sobre aquest tema és poca, ja que la Declaració de la Renda té una gran importància ja no tan sols en el món econòmic i financer, sinó també en el social. De fet, algunes revistes digitals de les nostres terres, com per exemple l’Aguaita, ja han publicat les novetats més importants per aquest any.
Com extreballador de l’Agència Tributària espanyola el tema de la Declaració de la Renda sempre m’ha interessat molt. Crec que sobra l’obvietat. I sempre m’he fixat molt en el tema dels mòduls de l’agricultura que, des del meu punt de vista són d’una vital importància per a gran part de la gent de les nostres terres que com sabeu, són majoritàriament agrícoles i ramaderes.
Fa uns dies vaig llegir que el Ministeri d’Hisenda afavorirà els agricultors i ramaders que han patit més severament la sequera que va afectar el conjunt del territori espanyol durant l’any passat, sempre que estiguin acollits al règim de mòduls. Cal dia però que la majoria d’anys el tractament no ha estat equànime i que alguns territoris s’han vist més beneficiats que d’altres sense saber exactament quins han estat els motius pels quals ha passat això.
L’ordre de mòduls va ser publicada el passat 2d’abril (una data poc comuna, ja que quasi tots els anys esperaven publicar-la a finals del mes d’abril)
A les nostres terres les produccions més generalitzades són les oliveres, els cítrics, les ametlles, l’arròs i la vinya. I tot i que la majoria dels pagesos tenen les seves explotacions dintre de les comarques de la pròpia província, n’hi ha que també ne tenen a les del Nord de Castelló, com per exemple els productors de cítrics d’Alcanar que tenen moltes de les seves explotacions al terme municipal de Vinaròs.
Els nous índex per a fer la Declaració de la Renda de l’any passat (recordeu que sempre sé fa la de l’any anterior) són:

-Arròs: 0,11 (l’Aldea, l’Ampolla, Camarles i Deltebre) No diu res dels altres termes tot i que en alguns també hi puguin haver explotacions: Tortosa, la Ràpita...

-Cítrics: 0,18 (comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre)

-Olives: 0,13 (comarques del Baix Ebre i el Montsià)

-Cunicultura: 0,07 (tot el territori nacional)

No han tingut en compte per a res la garrofa com si que s’havia fet els altres anys. 
A les comarques del Nord de Castelló els cítrics també estan al 0,18, el mateix percentatge que les olives que, per tantes superior al de les comarques de Tarragona.    

diumenge, 28 de desembre del 2014