XXXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA 8

XXXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA

Vull començar l’escrit amb una gran notícia. Una notícia que per a mi va ser una reivindicació durant molts anys, el retorn a la fira de l’únic terrisser que encara hi ha en actiu a la Galera, Joan Cortiella.

Quan aquell ja llunyà 1994 es va decidir organitzar la primera edició de la fira, el principal motiu era potenciar a l’únic obrador que quedava obert al poble, el de Joanet Cortiella, pare de l’actual mestre terrisser.

Quinze anys ha estat la família Cortiella sense exposar a la fira, segons em va recordar el mateix Joanet mentre amb les seves hàbils mans donava forma un gerro al torn que no parava de donar voltes.

Això ha estat possible gràcies al fet que, finalment, l’Ajuntament de la Galera ha pres el relleu a l’Associació del Cadub en l’organització de l’esdeveniment, sense cap mena de dubte el més important que se celebra al poble i dels més importants del territori.

Alguns dels canvis que es poden veure a la fira no han estat novetat d’aquest any, però val la pena mencionar-los. Des d’un bon començament la fira convidava a una comunitat autònoma i un país. Des de fa uns anys només es convida a una comunitat autònoma. Això no vol dir que a la fira no hi hagi representació d’altres països, cosa que la converteix en internacional. Països com el Marroc, Hongria, França i Portugal, han estat presents a la fira d’enguany. Alguns, com per exemple Poteriè la Ferme de França ja fa uns quants anys que ve.

La comunitat autònoma convidada ocupava l’espai que a la Galera denominen la Plaça, un cobert on s’acostuma a fer mercat, mentre que al país convidat sé li muntava una carpa a la plaça de l’Ajuntament. Actualment, aquest espai és el que ocupa la comunitat autònoma convidada tot i que no hi ha carpa. Aquesta edició de la fira, la comunitat autònoma convidada ha estat Galícia.

Amb el tancament per jubilació del bar Rodríguez, el més vell i emblemàtic del poble el mes de setembre de 2014, a la Galera només hi ha quedat un bar, el que porta, precisament, el nom del poble, a part de dos restaurants. Per tant, una oferta totalment insuficient per a donar servei per als milers de persones que passen en un dia de fira. Per aquest motiu es va idear muntar un espai gastronòmic a la Plaça que, encara que no pugui donar tot el servei de restauració que es demanda, almenys cobreix bona part de les necessitats dels visitants.

Una altra novetat ha estat la d’atorgar, per votació popular, el premi al millor estand. L’any 2025 se li va concedir a Ceràmica Artística Caballero-Torras de Sant Pere de Vilamajor, comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona que lluïa amb orgull l’acreditació a un lloc preferent de la seva parada.

La pitjor notícia que es pot donar quan un esdeveniment es realitza a cel obert, és que la climatologia sigui adversa. Serà veritat la dita de què al maig, cada dia un raig, ja que va ploure divendres, dissabte i diumenge, amb més o menys intensitat, sobre tot diumenge al matí, la qual cosa resta visitants i, per tant, vendes.

Com a un dels actes complementaris de la fira, cal destacar l’exposició que s’hi fa a la sala annexa del Centre d’Interpretació Terracota, als baixos de la casa consistorial. Aquest any, les peces que formaven l’exposició van estar elaborades pels alumnes de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar.

Tot i que la fira va tancar portes diumenge dia de 3 de maig, l’exposició es pot continuar visitant fins al 14 de juny, en horari d’obertura del centre d’interpretació.    

 

ATRAPATS PER LA DANA (CRÒNICA D’UNA JORNADA CATASTRÒFICA)

Tot i que n'hi ha molts que diuen que el 12 d’octubre no tenen res a celebrar, jo, des de sempre celebro una data important, la del meu aniversari.

Com és costum, aquest any també ho vam celebrar en família anant a dinar de restaurant. La reserva l’havia fet amb uns quinze dies d’antelació.

Dissabte 11 van tornar de passar uns dies a Sevilla sense tenir temps d’omplir la nevera. S’anunciava mal temps, però un mai vol creure que serà tant com diuen. De vegades passa que per ‘curar-se en salut’ anuncien més mal temps que el que acaba fent. Aquesta vegada no va ser així, m’atreveixo a dir que potser no van preveure una tempesta com la que ens va caure a sobre, ja que les alertes meteorològiques no van sonar fins ben entrada la tarda del 12.  

No us enganyaré si us dic que vaig està a punt de cancel·lar el dinar que havia encarregat al restaurant Marisol dels Valentins, un establiment que d'aquí a dos anys serà centenari i que a principis de la dècada dels setanta ja hi havia anat alguna vegada. Finalment, no ho vaig cancel·lar, principalment perquè part de la família havia vingut expressament de Banyoles.

El dia no començava bé. El taxi adaptat que llogo per a portar a ma mare que té prop de 94 anys i necessita cadira de rodes, no la va passar a buscar a l’hora indicada. En veure que feia tard, li vaig haver de trucar per a recordar-los-hi. 

Aquí vam perdre uns 30 minuts que, com veureu més endavant van ser transcendents en els esdeveniments que ens van acabar passant.

En arribar al restaurant, la major part de la família ja eren asseguts a la taula, mentre que la resta de comensals ja dinaven. Així que ens vam haver d’esperar encara una mica perquè comencessin a servir-nos. Al principi, el servei anava a poc a poc, fins que, tal com anaven acabant ‘les altres taules’, el servei es va anar normalitzant.

Però entre unes coses i altres, es va fer molt tard. Tant que poc després que marxes el nostre fill Albert amb la seva família (els que havien vingut de Banyoles), ja es començava a parlar de talls de carretera en diferents punts de la xarxa viària. A ells per exemple, els van aturar a la Galera i a la família de l’altre fill Oriol que viuen a la Ràpita van poder arribar a les Cases d’Alcanar on van ser aturats.  

En veure que la situació s’agreujava cada moment que passava, Paco, el propietari del restaurant juntament amb la seva esposa Marisol, va suggerir-nos la possibilitat de llogar el taxi adaptat que tenen als Valentins. Finalment, i en veure que si venia a buscar-nos el taxi d’Amposta encara trigaríem més a marxar, van decidir fer-ho. Alberto, el taxista, va arribar en pocs minuts.

Les notícies que rebíem cada vegada eren més descoratjadores. Després de veure que no podíem circular per la carretera d’Ulldecona a Santa Bàrbara, Alberto va pensar que si d’alguna manera podíem arribar a Amposta seria per l’AP-7, via que, en aquells moments encara no estava talla segons Google Maps.

Vam entrar a l’autopista per Vinaròs, però a pocs quilòmetres, quan tot just havíem passat Ulldecona i després de circular molt lentament durant uns pocs centenars de metres, vam acabar aturant-nos. En aquells moments l’autopista ja estava tallada al trànsit i pel WhatsApp arribaven les primeres imatges de Godall i la Ràpita que et feien encongir el cor en veure la força de l’aigua que ho arrossegava tot per allí on passava.

Al cap d’una estona, la Guardia Civil que, com nosaltres havia entrat per Vinaròs ens va indicar que havíem de girar cua i tornar per on havíem vingut. Ja no podré dir mai que no he circulat en sentit contrari per autopista...

En aquells moments la nostra intenció era arribar a Ulldecona on l’hotel Bon Lloc ja estava ple. La Guardia Civil que ens barrava el pas a la sortida de l’AP-7 ens va dir que no hi podíem accedir tot i que els diguérem que portàvem a una persona gran i dependent. En aquell moment la meva dona va suggerir mirar d’arribar per Sant Rafel del Riu i llavors a Alberto se li va encendre la llum. Miraríem d’anar-hi pel camí del Molí de Toni i el camí de l’Olivar. A l’entrada a Ulldecona les regidores Cati Brusca i Mònica Fabra avisaven els conductors que la carretera de Santa Bàrbara estava tallada. 

Finalment, vam fer nit a un pis que Alberto té a Ulldecona: la família d’Albert a la Galera i la família d’Oriol a l’hotel R H Vinaròs Playa.

Dilluns sobre ¼ d’11, finalment vam poder marxar a casa per la carretera de Santa Bàrbara. L’autopista estava tallada parcialment i l'N-340 encara continuava tallada. Al cap d’unes hores érem tots a casa sans i estalvis. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. Peníscola 5

ENTREVISTA A PASQUAL BERTOMEU MASDEU, PRESIDENT DE L’AEEDE

Pasqual Bertomeu, a part de mestre i empresari, és president de la Unió Excursionista Caminadors dels Muntells i moltes altres coses.  També és president de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme del Delta de l’Ebre (AEEDE) propietaris de la marca segell Delta de l’Ebre Ecoturisme, que és el motiu que avui ens porta a fer-li l’entrevista. 

Hola, Pasqual!

P. L’associació que tu presideixes va començar a caminar l’any 2005, amb quin propòsit?  

R. Del propòsit era clar, el de representar i associar a empreses turístiques del Delta, amb una diferenciada promoció del Delta de l’Ebre des d’una mirada ecologista i intentant aglutinar el sector públic i privat alhora,

P. Tot allò que porta inclòs el terme ‘eco’, a part de mirar per un millor futur del planeta Terra, té bona acollida per un ampli sector de la població. A grans trets, a quin públic atrau?

R. Cada vegada tots en som més conscients que tot el que fem i com vivint, tindrà afectacions en un futur, l’educació ambiental, l’ecologia, km 0, alimentació saludable, petjada de carboni, els ODS... són conceptes que estan damunt la taula i que a poc a poc en tenim tothom més sensibilitat.   

P. Al llarg d’aquests vint anys de vida, quines han estat les efemèrides més importants que s’han produït?

R. Sens dubte destacaria la Festa de l’Ecoturisme. Aquest any celebrem setena edició, i tanquem cicle a la totalitat de poblacions del delta. Avui ja som una cita referent a Catalunya, i treballem per ser-ho a Espanya.

P. L’associació compta amb el suport dels ajuntaments de tots els municipis que formen part del Delta de l’Ebre. Imagino que la iniciativa va ser ben acollida per tots...

R. Hem creat una forta aliança amb la totalitat d’ajuntaments del Delta, aquest any s’ha afegit l'EMD dels Muntells. Treballem conjuntament per la marca Delta de l’Ebre Ecoturisme amb l’objectiu de crear una destinació diferenciada del ‘sol i platja’, una destinació particular i de molta qualitat, i sobretot treballant amb la ‘desestacionalització’, es a dir, un turisme per a tot l’any.

P. Els pròxims 28, 29 i 30 de març, a Camarles, dureu a terme la VII Festa de l’Ecoturisme del Delta de l’Ebre, amb quin propòsit?

R. La Festa vol ser un lloc de trobada, de promoció conjunta del territori, de sensibilització sobre la temàtica amb una visió sempre de sostenibilitat, també de presentació d’activitats ecoturistes, de visió conjunta entre empreses privades i el sector públic, i també ens ha ajudat per lloc d’oci per poder visitar el Delta de l’Ebre des d’una altra mirada.

P. Tot i que en un principi la festa sembla que està encarada a les empreses del Delta de l’Ebre que es dediquen al turisme sostenible també estarà oberta al potencial client i al públic en general...

R. Per descomptat, i aquest ha estat una de les raons en el canvi del calendari. Les darreres edicions es feia al mes d’octubre, i pensem que al mes de març amb l’arribada del bon temps, podem millorar la participació en la festa tant de la gent del territori, visitants i turistes, i esperançats amb la participació de la gent de Camarles, vist que ha estat esperada i ben rebuda per l’ajuntament de la població.

 P. A veure, explica’ns, per aquell que vulgui anar a Camarles durant la festa, amb què es trobarà?

R. Començarem divendres amb la presentació que seria la part més institucional, que inclourà la xerrada inaugural de Joan Manel Riera destacat en l’àmbit de l’educació ambiental a Catalunya. El dissabte té una programació variada i molt dinàmica, on podem trobar taller d’insectes, xerrades, taules rodones, passejada interpretativa, degustació de productes locals, jocs tradicionals, pintada d’un mur, xocolatada, música en directe. Acabem diumenge amb una bicicletada guiada, baldanada, i una cloenda de la festa amb una batucada.

P. Ja aneu per la setena edició i, per tant, es pot dir que es tracta d’una festa consolidada, quin és el balanç que feu de les sis edicions anteriors?

R. Des de la primera edició a Amposta, fins avui, la Festa s’ha consolidat com un referent de l’ecoturisme, i darrerament comptem amb el patrocini del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que també ens ha ajudat moltíssim en consolidar la marca Ecoturisme i Delta de l’Ebre. La marca segell Delta de l’Ebre Ecoturisme creat l’any 2021 ha significat un abans i un després per a l’associació, i en general per l’ecoturisme al Delta de l’Ebre.

P. A l’edició d’aquest any, hi ha alguna novetat respecte a les edicions anteriors?

R. A banda del canvi del calendari que ja hem comentat, també incloem una petjada local de la festa, en el sentit que deixarem a Camarles un mur pintat, un hotel d’insectes i la instal·lació de caixes niu. També hem volgut fer participar a entitats socials i de caràcter ecologista tant locals com territorials, i també destaquem un espai de 'networking' amb les empreses associades, on s’oferirà un Taller d’experiències ecoturistes a càrrec de l'Asociación Ecoturista de España.

P. Quines perspectives teniu?

R. Sens dubte treballem per augmentar el nombre de visitants, hem redoblat esforços amb comunicació i promoció, incloent-hi un conveni amb Turisme de la Diputació de Tarragona per ajudar-nos en aquest sentit. A més a més, també hem creat un sorteig de regals, que inclou nits d’allotjaments, menús, degustacions i activitats mol xules gentilesa de les nostres empreses associades; entre totes les persones que ens visiten, el sorteig el faríem el darrer dia de la festa.

P. He vist que l’associació agrupa diversos sectors relacionats amb l’ecoturisme, allotjaments, restauració, així com altres activitats relacionades (no sé si dir complementàries) que es poden dur a terme pel Delta...

R. Així és, al dia d’avui comptem amb 42 empreses associades, totes amb l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible, per tant, la sensibilitat, practica i millora cap a un turisme que defensi el conjunt del nostre extraordinari ecosistema en el qual convivim, i el nostre territori en general, entre altres; així com defensa de la cultura i costums de la gent que hi vivim en el Delta de l’Ebre.

P. Abans d’acabar, Pasqual, m’agradaria que t’adrecessis a totes les persones que puguin llegir aquesta entrevista i que els diguessis el perquè han de visitar el Delta de l’Ebre.

R. Visitar el Delta de l'Ebre és una experiència única per diverses raons, tant per la seva riquesa natural com per la bellesa paisatgística que ofereix, trobem una impressionant diversitat, paisatges naturals i postes de sol úniques, varietat d’activitats de turisme actiu per terra, aquàtiques i de vol, una bona gastronomia local, una bona xarxa de museus per apropar-nos a la història i cultura d’un territori, a més que el Delta de l'Ebre és un lloc on es promou el turisme sostenible i el respecte per la natura, amb diversos espais protegits i activitats que ajuden a conservar l'entorn.  En resum, el Delta de l'Ebre és un lloc fascinant per a qui busqui natura, tranquil·litat, esport, cultura i una gastronomia deliciosa. És una destinació perfecta per aquells que volen escapar de les grans aglomeracions i submergir-se en un entorn natural únic. Val a dir que em considero un enamorat.

 

P. I ja, per acabar, alguna cosa més que vulguis dir i que no t’hagi preguntat?

R. Per acabar, voldria expressar el desig, vist que la majora de visites al Delta provenen més del nord, que també esperem visites des del sud, i en teniu una bona oportunitat el pròxim cap de setmana del 28 al 30 de març. Us esperem a Camarles, conegut com el balcó del Delta, en el marc de la VII Festa de l’Ecoturisme del Delta de l’Ebre.

 

Moltes gràcies Pasqual per la teva entrevista. Per cert, quan parles del Delta es nota que n’ets un enamorat ja que, et brillen els ulls.

VIATGE A GALÍCIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA 3

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 785

 

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA DANA DEL PAÍS VALENCIÀ

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van voler retre un petit homenatge als damnificats per la DANA del País Valencià.

Les diades castelleres solen començar amb una ronda de pilars de benvinguda. Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va aprofitar el seu pd4 per a recordar a les víctimes i damnificats del País Valencià. En completar el pilar, l’enxaneta va desplegar una senyera valenciana que va acabar volant per l’aire.  

VIATGE A GALICIA. Portomarín 11

 

VIATGE A GALÍCIA. Sarria 4

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA XXI

Historietes de l'Amposta profunda' va ser creat per a explicar aquelles xafarderies que passen a Amposta que mai surten publicades a cap mitjà de comunicació, però com es diu vulgarment 'Amposta en va plena'.

L'última historieta que m'han explicat va passar ja fa un mes durant l'acte d'inauguració de l'exposició sobre els '80 anys de la Clínica Arrossera d'Amposta'.

Com que l'exposició es va fer al Museu de les Terres de l'Ebre, l'acte es va fer a una saleta de la planta baixa que, des del meu punt de vista resultava del tot insuficient.

Es va convidar i reservar cadira als 3 exalcaldes d'Amposta, a saber, Joan Maria Simó, Joan Maria Roig i Manel Ferré.

Tot i arribar prompte, en veure la sala com s'anava omplint de gent, vaig decidir quedar-me al vestíbul. Si us he de dir la veritat, llocs així quan hi ha més gent de la que hi toca, m'angoixen.

Amb l'acte ja començat (o a punt de fer-ho, no sabria dir) va arribar l'alcalde Simó a qui vaig saludar. Alguns dels que hi havia fora també ho van fer i li van anar a preguntar el motiu de la seva coixera i de per què s'ajudava d'una muleta per a caminar. Finalment, va decidir entrar i vaig continuar fora fent des d'allí fotos per a Vinaròs News.

Setmanes més tard, me'n vaig assabentar (m'ho van dir dues persones) que l'acompanyant d'un dels altres alcaldes en veure que Simó no hi era i que ella havia de buscar un altre lloc per a asseure-se apartada del seu marit, va arrancar la targeta amb el nom de 'Josep Maria Simó' per a poder-se asseure ella.

Tants anys com a 'primera dama' i quina poca classe... 

ENTREVISTA A MARIA PEROLADA PUBLICADA A LA REVISTA NÚVOL

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/descobrint-cinteta-rodriguez-tomas-heroina-desconeguda-394308 Cinteta Rodríguez Tomàs, la supervivent desconeguda de Ravensbrück 

AMPOSTA. FESTES MAJORS. 3a Trobada de vehicles clàssics 1

MIRAMBELL (MIRAMBEL) 21