Quan
aquell ja llunyà 1994 es va decidir organitzar la primera edició de la fira, el
principal motiu era potenciar a l’únic obrador que quedava obert al poble, el
de Joanet Cortiella, pare de l’actual
mestre terrisser.
Quinze
anys ha estat la família Cortiella
sense exposar a la fira, segons em va recordar el mateix Joanet mentre amb les seves
hàbils mans donava forma un gerro al torn que no parava de donar voltes.
Això
ha estat possible gràcies al fet que, finalment, l’Ajuntament de la Galera ha
pres el relleu a l’Associació del Cadub en l’organització de l’esdeveniment,
sense cap mena de dubte el més important que se celebra al poble i dels més
importants del territori.
Alguns
dels canvis que es poden veure a la fira no han estat novetat d’aquest any,
però val la pena mencionar-los. Des d’un bon començament la fira convidava a
una comunitat autònoma i un país. Des de fa uns anys només es convida a una
comunitat autònoma. Això no vol dir que a la fira no hi hagi representació
d’altres països, cosa que la converteix en internacional.
Països com el Marroc, Hongria, França i Portugal, han estat presents a la fira
d’enguany. Alguns, com per exemple Poteriè la
Ferme de França ja fa uns quants anys que ve.
La
comunitat autònoma convidada ocupava l’espai que a la Galera denominen la
Plaça, un cobert on s’acostuma a fer mercat, mentre que al país convidat sé li
muntava una carpa a la plaça de l’Ajuntament. Actualment, aquest espai és el
que ocupa la comunitat autònoma convidada tot i que no hi ha carpa. Aquesta
edició de la fira, la comunitat autònoma convidada ha estat Galícia.
Amb
el tancament per jubilació del bar Rodríguez, el més vell i emblemàtic del
poble el mes de setembre de 2014, a la Galera només hi ha quedat un bar, el que
porta, precisament, el nom del poble, a part de dos restaurants. Per tant, una
oferta totalment insuficient per a donar servei per als milers de persones que
passen en un dia de fira. Per aquest motiu es va idear muntar un espai
gastronòmic a la Plaça que, encara que no pugui donar tot el servei de
restauració que es demanda, almenys cobreix bona part de les necessitats
dels visitants.
Una
altra novetat ha estat la d’atorgar, per votació popular, el premi al millor
estand. L’any 2025 se li va concedir a Ceràmica
Artística Caballero-Torras de Sant Pere de Vilamajor, comarca
del Vallès Oriental, província de Barcelona que lluïa amb orgull l’acreditació
a un lloc preferent de la seva parada.
La
pitjor notícia que es pot donar quan un esdeveniment es realitza a cel obert,
és que la climatologia sigui adversa. Serà veritat la dita de què al maig, cada dia un raig, ja
que va ploure divendres, dissabte i diumenge, amb més o menys intensitat, sobre
tot diumenge al matí, la qual cosa resta visitants i, per tant, vendes.
Com a
un dels actes complementaris de la fira, cal destacar l’exposició que s’hi fa a
la sala annexa del Centre d’Interpretació Terracota, als baixos de la casa
consistorial. Aquest any, les peces que formaven l’exposició van estar
elaborades pels alumnes de l’Escola
Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar.
Tot i que la fira va tancar portes diumenge dia de 3 de maig, l’exposició es pot continuar visitant fins al 14 de juny, en horari d’obertura del centre d’interpretació.
