Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de setembre del 2024

ELS ALTRES ÈXITS DE L'ALCALDE SIMÓ


Quan un llunyà 2-01-1986 vaig entrar a treballar a l'Administració d'Hisenda de Tortosa (anys més tard canviaria el nom per Administració de l'AEAT) alguns impostos ja estaven traspassats a la Generalitat de Catalunya que, tal com acabava de fer la Hisenda estatal amb la creació de les administracions, no estava descentralitzada. Per tant, si et feien una inspecció sobre algun tribut traspassat s'havia d'anar forçosament a la Delegació que Economia i Finances tenia al carrer Monestir de Poblet de Tarragona.


El pagament d'altres impostos com per exemple els de Successions i Donacions i el de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats s'havien de liquidar al Registre de la Propietat que hi havia al passeig de l'Ebre, no massa lluny de l'Administració d'Hisenda.
Eren molts els que, quan els deien que havien de pagar els impostos corresponents a una compravenda, donació, etc. acudien a liquidar-los a la nostra oficina i els havíem de dir que no era allí i que havien d'anar al Registre de la Propietat número 1 que feia d'oficina liquidadora de la Generalitat.


Tal com el seu nom indica, el Registre de la Propietat és un registre oficial on estan inscrits per al coneixement general de la ciutadania els drets de propietat privada sobre els béns immobles i d'altres drets que hi recaiguin. Així per exemple quan s'ha de fer una compravenda i es vol esbrinar si aquella finca té alguna càrrega (hipoteca) o porta implícit un dret (servitud de pas, de llums, etc.) s'ha d'anar al Registre de la Propietat. Ara a Amposta n'hi ha dos que es reparteixen els 12 pobles de la comarca del Montsià.


Els anys 80 del segle passat 'eren altres temps', tot i la proximitat amb els actuals. La informàtica es trobava en un estat incipient i d'Internet encara no se'n parlava. La gent que vivia fora de les poblacions que disposaven dels serveis de recaptació d'impostos, registre, etc., s'havien de desplaçar fins al lloc on es trobava l'oficina pertinent a l'efecte de poder realitzar el tràmit. Avui en dia la majoria d'aquests tràmits es poden fer 'on line' via Internet. Per tant, i per pura lògica, com més descentralitzaves el servei, més l'apropaves a la ciutadania.
Amb un govern socialista a Madrid, durant l'alcaldia de Josep Maria Simó es va aconseguir que el Registre de la Propietat 'arribés' a Amposta i, consegüentment, també l'oficina liquidadora de la Generalitat que anava lligada la número 1.


Però en aquells 4 anys de govern socialista a Amposta no només van arribar els serveis esmentats anteriorment, sinó que també ho va fer el Jutjat de Primera Instància i Instrucció quan abans només hi havia un jutjat comarcal amb moltes menys competències. Aquest fet va permetre a Amposta poder convertir-se en Partit Judicial i la comarca del Montsià deixar de dependre 'judicialment' de Tortosa com havia passat històricament.
Mentre Josep Maria Simó era l'alcalde d'Amposta, a Madrid, l'alcalde d'Ulldecona Jaume Antich n'era diputat al Congrés. Simó em va encarregar que hi parlés per esbrinar com es van fer les gestions perquè Amposta tingués el Registre de la Propietat (ara n'hi ha 2) i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció (ara n'hi ha 4). Per cert, la seu judicial a Amposta ubicada al carrer els Muntells, just darrere del Consell Comarcal es va construir durant els anys dels governs tripartits a la Generalitat.


Jaume Antich em va dir que ell no havia participat en les negociacions per a descentralitzar a Amposta el Registre de la Propietat i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, però sí que havia estat ponent de la Llei reguladora de les bases de Règim Local (amb rang de llei orgànica), una llei transcendental per a Amposta.


Gràcies a aquesta llei Amposta va poder ser oficialment capital de la comarca del Montsià i més tard poder albergar la seu del consell comarcal. Aquesta llei, tot i que no calia fer-ho (el PSOE disposava de 202 diputats) es va pactar amb el grup Minoria Catalana (CiU) amb l'oposició d'Alianza Popular (ara PP) que entenia que, entre d’altres moltes coses, algun dels municipis que acabarien integrant-se en una determinada comarca, no tenien voluntat de fer-ho. Un exemple proper és el de Sant Jaume d'Enveja que com que històricament pertanyia al municipi de Tortosa, inicialment se'l va situar a la comarca del Baix Ebre. Per cert, l'any 1985 que és l'any en què es va promulgar la llei, ¿sabeu qui era el representant d'AP a aquesta ponència? Un tal José María Aznar.


Durant la rèplica de Jaume Antich a José María Aznar, cita Amposta i ho fa de la següent manera (cito textualment com consta al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats del dia 25 d'octubre de 1984): "Y mancomunidades hay en la comarca del Baix Camp, capital en Reus, y las hay en estos momentos en constitución en la comarca del Montsiá, capital Amposta, a la cual tengo yo el gusto de pertenecery así muchísimas otras". 







dimecres, 19 de juny del 2024

ENTREVISTA A JOSEP MARIA SIMÓ EN COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DE L’ALCALDIA

Josep Maria Simó Huguet va néixer a Amposta el 29 de juliol de 1947. Entre 1983 i 1987 va ser-ne l’alcalde encapçalant la candidatura del PSC. Per tant, durant aquesta legislatura es commemora el 40è aniversari. Dels 4 anys de govern cal destacar bàsicament una cosa: la visió que va tenir per a projectar la que seria l’Amposta del futur, sent la mostra més rellevant el primer Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que va tenir la ciutat. Bon dia Pep! Pregunta. Després de veure la planificació que vas fer sobre Amposta en només 4 anys, et consideres un visionari? Resposta. Home no! El que està clar és que allò que vàrem planificar fa 40 anys amb petites modificacions i algunes coses inacabades o no realitzades, com per exemple l’avinguda de Catalunya, son ara una realitat. La zona verda i esportiva dels Xiribecs, el barri de Valletes, la plaça Berenguer IV, la de la Constitució, la recuperació del castell i moltes moltes altres... P. Tot i que vas ser l’alcalde de la segona legislatura després de recuperar els ajuntaments democràtics, vull suposar que eren temps difícils per als ajuntaments... Com et vas trobar l’ajuntament quan vas entrar a governar? R. Eren temps difícils, però la il·lusió per canviar el món ho feia tot possible. El primer ajuntament democràtic va ser un període de transició tant per la manca d’experiència en gestió dels regidors com per la falta de competències de la Generalitat. No obstant, i deixant de banda els molts treballs de reestructuració municipal que es van haver de fer com les noves normatives que s’havien d’aplicar com per exemple els canvis de nom d’alguns carrers existents durant la dictadura per altres més adients al règim democràtic. Cal pensar que durant aquest període gran part de competències que ha acabat tenint la Generalitat encara estaven a mans de l’Estat com per exemple la construcció del CAP de l’avinguda de Catalunya es va haver de tramitar via Madrid la qual cosa va significar un endarreriment important. P. Parlant dels canvis de nom dels carrers, se’n van quedar molts per canviar i que tenien clares connotacions franquistes... R. El canvi de noms dels carrers es van realitzar en dues etapes. En la primera sent alcalde Josep Gil i tinent d’alcalde Joan Gavaldà es van substituir la majoria de noms relacionats amb el franquisme, i en una segona etapa durant el nostre mandat van reestructura la numeració, es van catalanitzar tots el noms dels carrers i es vàrem col·locar noves plaques amb els nous noms al conjunt del poble. P. Em consta que sempre has reivindicat els llegat que et va deixar el primer ajuntament, el de Josep Gil com alcalde encapçalant la llista del PSUC però on també el PSC va formar part del govern. R. Del primer ajuntament de la democràcia de l’alcalde Josep Gil amb la participació del PSC, cal recordar a Joan Gavaldà com el primer tinent d’alcalde i Manolo Beltri i Pepita Bo com a regidors de l’equip de govern i, per tant, ja hi havíem col·laborat la qual cosa ens va permetre adquirir una experiència que em va anar molt bé durant la nostra etapa al capdavant de l’Ajuntament . P. A part de l’esmentat POUM, l’Ajuntament compra diverses zones de la ciutat per a construir nous equipaments, sempre mirant cap futur... Quines son aquestes zones? R. L’any 1983 quan vam assolir l’alcaldia la manca d’equipaments a Amposta era evident però sobre tot feia falta sòl per a poder-hi construir els serveis que s’havien de prestar i zones de lleure. Hi havia dues maneres per aconseguir sòl en zona urbana consolidada per a construir equipaments: la compra o a través de desenvolupar Pla General primer i posteriorment els plans parcials corresponents per aconseguir sòl edificable per al poble. Així va ser com gràcies al pla parcial de Valletes es va aconseguir sòl per a edificar el col·legi públic Miquel Granell o els espais públics i zones verdes del barri i solars. I els solars que es van aconseguir amb aquesta tramitació quan han estat utilitzats per a ubicar al llarg dels anys la caserna dels Mossos d’Esquadra, El CAP II, el Centre Cívic per a la Gent Gran, l’Arxiu Comarcal o l’estació de busos. Dintre del casc urbà la manera d’aconseguir sòl era mitjançant la compra per fer els equipaments i infraestructures. En aquest sentit vàrem comprar el solar per a fer la residència d’avis d’avant el parc municipal , la plaça de la Constitució on estaven els antics sequers de Carvallo on hi vam posar un parc infantil, les cases que hi havia prop del mercat per a engrandir la plaça, les cases per a obrir el carrer Jaume I, dues cases a la cruïlla entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó, per a poder obrir aquest últim. Una vegada aprovat el Pla General i haver determinat la zona esportiva i les zones verdes als Xiribecs, vàrem negociar la compra dels terrenys per a construir els equipaments. Durant aquell període, les compres efectuades es van permetre construir el pavelló esportiu, el col·legi i residència de l’Àngel i el pavelló de fires, recentment enderrocat.
P. A part dels esmentats, ¿quins equipaments es van construït al llarg de 4 anys? R. Com ja he dit, durant l’etapa de govern es van construir el col·legi i la residència de l’Àngel, el pavelló firal, el pavelló d’esports i també les pistes descobertes dels Xiribecs que anys després es van cobrir, la primera residència d’avis al costat del parc municipal, la rehabilitació de les antigues escoles per fer-hi el Museu del Montsià (ara Museu de les Terres de l’Ebre) i rd va iniciar la rehabilitació del castell on es va ubicar la biblioteca comarcal i l’escola d’art. D’entre els equipaments i les zones verdes m’agradaria destacar l’obertura dels carrers Jaume I i Sebastià Juan i Arbó amb es corresponents encreuaments amb l’avinguda de la Ràpita; la plantació d’arbres a l’avinguda de la Ràpita, avinguda de Sant Jaume, carrer de Tarragona, carrer de la Mare de Déu del Pilar, la plaça de la Pau, l’avinguda Aragonesa, les zones verdes dels antics sequeres de Carvallo i la plaça Joan Miró, a tocar del carrer Buenos Aires, mirant al l’Ebre. P. 40 anys després, s’han complert totes les expectatives que vàreu tenir? Després de 40 anys he de dir que globalment s’ha anat fet tot allò que vam planificar en només 4. Tot i això encara queden algunes coses per a fer com per exemple l’avinguda de Catalunya; altres les han fet sensiblement diferents com son les intervencions dins dels casc urbà. Enteníem que havia d’haver-hi menys blocs d’habitatges i més àrees verdes, molt especialment al casc antic i per una altra banda, des del meu punt de vista, no era necessari concentrar tantes infraestructures a la zona dels Xiribecs ja que disposàvem de l’antiga fàbrica de DAPSA a l’avinguda de Sant Jaume, mirant al riu, que era on crec que s’haurien d’haver construït. Algunes de les illes del casc urbà com son les antigues casetes del mestres a les Quintanes, l’illa de l’encreuament entre el carrer del 1r de Maig i el de Ramon Salas, al Grau, així com l’illa ubicada entre els carrers de Burgos, de Holanda i de Logronyo haurien d’haver servit per fer-hi equipaments i zones de lleure amb jocs infantils per al barri i mai per a fer-hi aparcaments. En aquell moment, però també en l’actualitat, els barris necessitaven zones d’esbarjo i de jocs infantils i juvenils. P. No recordo haver vist mai una placa a cap equipament municipal que indiqués que es va inaugurar sent tu alcalde. En canvi de l’alcalde que et va succeir n’hi ha moltes... A què es deu? Va ser una decisió presa a consciència. El més important eren els equipaments. Sovint moltes de les infraestructures i equipaments ho comença un alcalde i les inaugura un altre com per exemple el pavelló d’esports el projecte del qual va ser encarregat per l’alcalde José Fàbregas mentre que el alcalde que el precedí, Josep Gil, va anar fent gestions i es va acabar construint durant el nostre mandat. Un altre exemple és el de la plaça Ramon Berenguer IV, la del Mercat, que va ser projectada per nosaltres dintre del POUM i es van comprar el 50% dels solars d’aquella illa que conformaven el carrer d’Elisabets, avinguda de Santa Bàrbara i carretera Simpàtica. Posteriorment l’alcalde Joan Maria Roig va comprar alguns solars més i finalment l’alcalde Manel Ferré la va construir. Per tant les obres no son de ningú en concret sinó del propi Ajuntament d’Amposta, fet pel qual vàrem decidir no fer constar el nom de l’alcalde a les infraestructures que es vam inaugurar. Enteníem que era una ostentació evitable. P. Saps, perquè t’ho vaig dir jo mateix que l’alcalde que et va succeir tenia una espina clavada pel teu pla urbanístic. Tant era així que no va voler marxar sense fer-ne un ell. Va ser durant la meva etapa de regidor a l’Ajuntament. Recordo que quan ens van reunir amb un grup d’arquitectes del qual en formaves part que ens van ajudar a presentar esmenes al projecte que es parlava molt de fer zones arbrades a Amposta, però això ja ho contemplava el teu i mai es van acabar fent després del teu mandat... R. Els plans generals son documents vius que necessiten adaptar-se als diferents períodes polítics i al pas del temps s’han d’adaptar a les noves realitats. No obstant el Pla General del 84 ha resistit el pas dels temps i fins fa poc encara s’estaven fent coses i algunes que en quedarien per a fer. P. Anem parlar de serveis socials. Em consta que l’impuls que es va donar als serveis socials des del teu govern va ser fonamental i a la vegada tota una novetat i més si tenim en compte de que veníem de 40 anys de dictadura. Explica’ns una mica quines van ser les vostres iniciatives. R. Es va crear l’organigrama dels Serveis Socials amb diferents responsables d’àrea: Marita Ramírez, Jaume Roselló, Cinta Bayerri i Dolors Ortiz entre d’altres coordinats per la regidora Amadea Ferreres. -També es va subscriure un conveni amb la Creu Roja per a que ens dones suport. -Es va engegar el funcionament de la residència d’avis per primera vegada a Amposta, la que hi havia al costat del Parc Municipal. -El col·legi de discapacitats de l’Angel que fins llavors estava situat a uns baixos de propietat municipal (edifici Carrero Blanco) es va traslladar al seu nou emplaçament als Xiribecs a uns terrenys que havia adquirit l’ajuntament per a guanyar espai i construir-hi una residència per als més necessitats. Durant els anys ’84-’85 la Clínica Arrossera va començar a tenir greus problemes financers. Manel Pujol, el seu president, va sol·licitar que l’Ajuntament hi participés per mirar de redreçar la situació que estava al límit de la seva supervivència. Es va pactar una nova direcció amb persones de la societat civil d’Amposta (David Porres, Primitivo Simó, Manel Batalla i Jordi Bria entre d’altres) que van anar estudiant les alternatives de futur amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El procés va ser llarg fins arribar a l’estructura que avui en dia té l’Hospital Comarcal. P. L’altre dia parlant amb una amiga que va ser policia local em va dir que havies creat 3 places addicionals de policia per a dones. Amb això també vas ser-ne un pioner... R. Vam voler imitar la iniciativa d’altres ciutats que ja disposaven de dones a la seva plantilla de la policia local i per això vam fer una convocatòria especial per a iniciar l’experiència a Amposta. I ho vam fer per molts motius que crec que no cal descriure però que avui tothom entén. Però en aquell moment era molt difícil prendre una decisió així. Va ser un primer granet de sorra cap a la igualtat entre els dos sexes. P. Amb l’organització de Festa i Rock vas fer una aposta valenta per a fomentar l’oci entre la gent jove. Hi ha qui diu que degut a una sèrie d’actes incívics que van passar arran de la festa vas perdre l’alcaldia. Ara, després de quasi 40 anys, rectificaries alguna cosa? R. Des de la restauració dels ajuntaments democràtics a Amposta s’hi feia un festival anual anomenat Festa i Rock que no s’organitzava des de l’ajuntament però que coneixíem bé a traves del contacte que teníem amb els seus organitzadors. Durant els primers anys no hi havia hagut cap tipus de problema, però el darrer any, el 1987, els organitzadors que ho havien estat portant van decidir deixar-ho i unes altres persones, d’Amposta, però també de la comarca dels Montsià se’n van fer càrrec. Eren conjunts de rock dur (heavy metal, punk) que van atraure molts joves del N de la Península amb una estètica a la qual no estàvem acostumats a veure. La quantitat des desperfectes al mobiliari urbà i d’altres equipaments no va ser massa importants, però la brutícia i la imatge que van deixar va ser molt negativa i van impactar molt a la ciutadania d’Amposta. P. De l’esquema que ens vas passar sobre la teva acció de govern, una cosa m’ha cridat l’atenció: Anècdota de ‘Raventós i Mitterrand’. Què va passar? R. Com és públic i conegut Joan Raventós va ser nomenat per Felipe González ambaixador d’Espanya a París. El dia que va anar a presentar les credencials davant el President de la República Francesa François Mitterrand, mentre s’esperava per a ser rebut pel President, sé li va apropar la secretaria de Mitterrand i li digué en català/ampostí: ‘Bon dia senyor Raventós, com està? Jo soc d’Amposta i estic a la seva disposició per si puc oferir-li alguna cosa. Joan Raventós, que era una persona molt nerviosa i inquieta, en arribar a l’Ambaixada d’Espanya, la primera cosa que va fer va ser trucar a l’Ajuntament d’Amposta demanant per mi per a que li expliqués qui era aquella senyora. Jo no estava a l’Ajuntament però ràpidament em van buscar per a que li expliqués a l’ambaixador qui era ja que podria esdevenir una persona important per a les relacions entre tots dos estats. Vaig parlar amb Joan Raventós i després d’informar-me ens van tornar a parlar i li vaig dir que era Colette Carvallo. Ella passava quasi tots els estius al xalet de la família a la carretera Simpàtica.
P. Quan vaig començar a treballar a Tortosa recordo que molta gent del Montsià havia d’anar a l’oficina del Registre de la Propietat que hi havia al costat de l’església del Roser, vora l’Ebre. He vist que tu també vas impulsar la creació d’aquest organisme a la nostra ciutat i poc ho saben. R. Durant la presidència del Govern de Felipe González i sent Ministre de Justícia Fernando Ledesma, el Congrés de Diputats va elaborar la Llei Orgànica del Poder Judicial on, entre altres coses es creen els jutjats de 1a Instància. Per aquell temps Jaume Antich era diputat al Congrés i, a través d’ell i el grup parlamentari socialista es va introduir una esmena per a crear el Jutjat de 1a Instància d’Amposta. El mateix any es discuteix al Congrés l’estructura dels Registres de la Propietat. Cal recordar que fins l’any 1985 l’únic que existia a les nostres comarques era el de Tortosa i, també gràcies a les gestions del grup parlamentari socialista i el mateix Jaume Antich s’aconsegueixen per a Amposta els dos Registres de la Propietat que son els que es mantenen en l’actualitat. P. Una de les constants als programes electorals del PSC a Amposta és la construcció d’una estació de tren o si més no una estació de mercaderies per a donar sortida a les industries de polígon de Tosses. Tu fins i tot vas viatjar a Madrid per a reclamar-la. R. Als anys ’80 quan l’Estat va proposar la modificació del traçat ferroviari entre l’Aldea i Ulldecona per a eliminar l’antic traçat que passava per Tortosa fent una gran corba es van fer gestions davant l’Administració de l’Estat per a intentar apropar la via del ferrocarril a Amposta i ubicar una estació a la zona de les Tosses amb el propòsit de que fos l’estació d’Amposta i la comarca del Montsià. És evident que la via es fa ver per on va proposar l’Ajuntament d’Amposta, però l’estació, tot i que el projecte contemplava aquesta possibilitat, no s’ha fet. Mai sabrem si s’hauria aconseguit de continuar jo d’alcalde. Crec que s’hauria de seguir treballant per a que en un futur construir una estació de referència de la comarca tenint en compte que les modificacions urbanístiques que s’haurien de fer tant a Amposta com a la comarca del Montsià haurien de permetre donar un millor servei públic evitant l’ús del cotxe privat. P. Per què vàreu posar en marxa el Polígon de les Tosses? R. El polígon de Tosses era un espai de propietat municipal sense ús específic que ja va ser adquirit durant l’alcaldia del senyor José Fàbregas. Durant els darrers anys del règim anterior, els partits polítics, encara en la clandestinitat, pressionàvem per a que aquella zona fos en un futur una ampliació del casc urbà per les seves vistes al Delta i la seva bona ubicació. Però al redactar el Pla General al ’84 vam pensar que encara no teníem necessitat d’utilitzar-ho com a sòl urbanitzable (habitatges). En tot cas potser en un futur, entre 40 i 50 anys i mentrestant podria utilitzar-se com a sòl industrial. Han passat 40 anys i encara no és necessari l’ús d’aquesta àrea com a sòl urbà dedicat a habitatge. Crec que el polígon de Tosses, fins que no es va posar en marxa el polígon industrial de l’Oriola, ha tingut un paper important per a ubicar-hi diferents serveis i petites indústries.
P. Amposta forma part del Delta de l’Ebre, de fet és la seva capital ‘no oficial’. Però, què seria del Delta sense el Parc Natural? Explica’ns com es va crear i el paper que hi vas tenir. R. La creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre va ser un tema molt polèmic al seu començament. El PSC com a partit i jo com a diputat al Parlament de Catalunya que era hi vam estar d’acord des del primer moment però érem conscients que no seria un camí de roses perquè hi podien haver contradiccions entre l’activitat agrícola i les mesures mediambientals que s’havien de prendre. Passats els anys es pot comprovar que el balanç ha estat positiu. En canvi els sectors de la dreta ampostina i especialment la junta de la Cámara Arrossera hi estaven en contra al·legant possibles repercussions negatives al sector agrari. P. Dels teus 4 anys com alcalde, quin és el teu millor record que guardes? Tot el treball realitzat. I després de 40 anys, quan ho miro en retrospectiva encara ho valoro més i em sorprèn de que l’equip del que formava part haguéssim segut capaços de fet tot el que ara contemplem a Amposta hi ho podem dir amb orgull ja que forma part de la realitat del nostre poble. Molt provablement vam fer poca ‘política d’aparador’ però ens hi vam deixar la pell. La llista de coses ben fetes a part de llarga és molt positiva. El pla parcial de Valletes, la compra i la posterior rehabilitació de la zona del Castell, la zona esportiva , el parc dels Xiribecs, el col·legi Miguel Granell, el col·legi del Àngel, entre d’altres són símbols de la Amposta del segle XXI L’elaboració del Pla General va permetre el desenvolupament urbà i els espais per a fer-hi uns equipaments que haurien de ser-ne l’orgull de la ciutadania ampostina. P. I ja per acabar, vols afegir alguna cosa més? Ser alcalde del teu poble per una persona com jo que ha fet durant uns anys política es una experiència incomparable amb altres càrrecs com per exemple el de diputat al Parlament que també vaig poder exercir. Sent alcalde pots comprovar dia a dia l’evolució de la ciutat i, amb el pas dels anys i mirant-ho en retrospectiva contemplar el fruit del teu treball. Moltes gràcies Pep per recordar junts els 4 anys que vas ostentar l’alcaldia d’Amposta.

dimecres, 24 de maig del 2023

LA PROVA DEL COTÓ

Els més grans segur que ho recordareu: ¡El algodón no engaña! -Ens deia la publicitat de Mr. Proper, posteriorment Don Limpio, que és el mateix però traduït a l’idioma de l’imperio...-. Si voleu saber si una cosa funciona bé només cal fer-li la ‘prova del cotó’... Si la passa és que tot està en ordre, sinó potser replantejar-se com trobar-hi una solució més adient. Ara ho entendreu. Em vull referir a situacions relacionades amb la circulació d’Amposta i, evidentment, estava parlant metafòricament. Son temes vells, poc recurrents, alguns ja tractats amb anterioritat, però veig que el temps va passant inexorablement i ningú li posa ‘fil a l’agulla’ (com també és diu metafòricament). Mireu, fa uns dies vaig tenir una conversa amb un veí de la meva escala. La conversa va ser cordial però no exempta d’una petita dosi de tensió per part del meu interlocutor. Es queixava de que tot i tenir una plaça d’aparcament per a discapacitats davant de casa algun dia no hi podia aparcar... I no és que la plaça estigués ocupada per un altre vehicle, sinó que perquè el cotxes aparcats al davant i al darrere no li deixaven prou espai per a maniobrar. El meu interlocutor sabia perfectament que un d’aquests dies la punta del meu cotxe passava mig pam la ratlla que delimita se seva plaça. Quan vaig aparcar vaig ser conscient de la situació en que el deixava, però era això o donar voltes i buscar un aparcament per les rodalies ja que el lloc que m’havia deixat el cotxe del darrere també era molt just i el mateix li passava a aquest ja que encara un altre vehicle li entrava el morro al començament de la zona delimitada per aparcar. Era aquest últim el que estava ‘totalment’ mal aparcat i el seu propietari ho sabia perfectament i per això envaïa la zona d’aparcaments per mirar de que el seu cotxe sortís el menys possible al bell mig del carrer. Aquesta última situació, la de deixar els cotxes aparcats als llocs on ‘teòricament’ està prohibit estacionar (illetes pintades, cantonades on s’impedeix la bona visibilitat dels vehicles que van circulant, passos de vianants, guals, etc.) és una situació massa comuna a la nostra ciutat i sembla que compta amb la complaença de la policia municipal a tenor de les poques multes que es posen. I com sé jo que posen poques multes -potser que us preguntareu?-. Perquè si es multessin no es veurien sempre el mateixos cotxes deixats (que no aparcats) als mateixos llocs. ‘Gat escaldat en aigua tèbia en té prou’. Tal com heu vist a les pel·lícules americanes tots els matins la policia local es reuneixen a una sala on s’hi fa l’anomenat ‘briefing’ que no és res més que una reunió de treball dirigida pel comandament de més alt rang. Allí es plantegen les estratègies i urgències si es dona el cas. El tema de la circulació no deu de ser prioritari per a la nostra policia perquè passen els anys i també els alcaldes i tot continua igual. Perquè una cosa us he de dir per aquells que ho desconeixeu. Tots els cossos uniformats tenen els seus caps i comandaments i també, es clar, la policia. La policia municipal té un cap diguem-li tècnic que en el cas d’Amposta té el grau d’inspector, però també un cap polític que està a dalt de tot de l’organigrama policial. Aquest cap no és un altre que l’alcalde de cada municipi que disposi de la seva pròpia policia. Sovint em pregunto qui dona les ordres sobre si s’ha de multar o no i en quins casos. ¿Es prioritzen més els interessos polítics (o sigui el que cregui l’alcalde que el perjudicarà menys electoralment) o els tècnics? Jo em decanto per la primera opció. Pel que sembla, l’alcalde prefereix que dos veïns pugui discutir puntualment per un problema d’aparcament o tal vegada per un accident lleu abans que voler solucionar un tema per a mi tan prioritari con és el de la circulació de la nostra ciutat que, sense cap mena de dubte, de fer-se ‘prova del cotó’ no la passaria.

dissabte, 6 d’agost del 2022

CONTROVÈRSIA

La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials. Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5. Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’. Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa. Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.
Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.

dissabte, 4 de gener del 2020

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.
Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.
Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   
No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.
Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.
És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.
La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.
El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.
Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 
Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...
La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

dijous, 13 de juny del 2019

DES DE DINS I DES DE FORA


2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.
Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.
En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.
El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.
ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.
ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.
Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.
De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.
Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...
El desenllaç: dissabte.     

dijous, 26 de juliol del 2018

MASSALIÓ/MAZALEÓN


Us sona la població de Massalió/Mazaleón? No? Sí? Potser has anat fins allí per a fer-te un vestit a mida? Jo he de reconèixer que no hi he estat mai, tot i que moltes vegades he passat per Maella i he vist el senyal que indica el poble.
I és que Massalió (comarca del Matarranya, província de Terol) és una població molt coneguda perquè allí fan vestits per a home a mida i es clar, quan una filla o un fill s’ha de casar, sol ser força habitual desplaçar-se fins allí per a que te’l facin.
Precisament d’aquest poblet de poc més de 500 habitants, un dia (imagino que per allà els anys 60) va marxar un senyor de cognom Mingote buscant una feina que li permetis viure millor. Tal vegada va ser el destí qui el va portar fins a Parets del Vallès. El cert és que va ser allí on va trobar feina i on va fixar la seva residència.
El Sr. Mingote va entrar a treballar de mecànic a la casa Derbi de Mollet del Vallès i com que era molt bo en la seva feina va arribar a mecànic de l’equip de competició sent-ho del gran campió Angel Nieto.
Sergi Mingote és fill d’aquell senyor que un dia va marxar de Massalió. I qui és Sergi Mingote us preguntareu? Un crack de l’esport! Però com que no juga al futbol, ni a bàsquet ni tampoc motociclisme, no és massa conegut del gran públic.
La primera referència que vaig tenir de Sergi Mingote va ser la primera vegada que va pujar a l’Everest. I si hi va haver una primera vegada és que també n’hi va haver una segona.
Vaig veure fotografies de Sergi Mingote a l’Índia i el Nepal a la revista Treball de la UGT de Catalunya, ja que Sergi estava afiliat a aquest sindicat. Sempre recordaré la foto d’un santó indi subjectant una pancarta del sindicat. Una vegada Sergi Mingote va arribar al cim de la muntanya més alta del món, va desplegar la senyera i la bandera de la UGT.
Tal com he dit abans, Sergi va tornar a pujar l’Everest una segona vegada... Però no serà la darrera.
Sergi Mingote va ser l’alcalde de Parets del Vallès pel PSC entre l’11 de juny de 2011 i el 2 de juny passat, dia en que el va rellevar el seu company Francesc Juzgado.
Quan va prendre possessió del càrrec, Sergi ja va dir que no era partidari d’estar-s’hi molt de temps i així ha estat, no ha arribat a acabar la segona legislatura.
I ho va deixar perquè necessitava nous reptes. I un d’aquest reptes és aconseguir el rècord Guinness escalant els 3 pics més alts del món sense oxigen: el K-2, el Kangchenjunga i, per suposat, l’Everest.
De moment ja ne porta assolits dos.
Tot i que Sergi Mingote va néixer lluny del poble de son pare, no estaria de més que a Massalió el fessin fill adoptiu de la població. Una persona com ell se mereix tot tipus de reconeixements!  


MÉS INFORMACIÓ:


dissabte, 14 de juliol del 2018

EL MILLOR ALCALDE


El Rei Carles III (també Borbó) està considerat el millor alcalde de Madrid. Però a totes les ciutats i pobles hi ha hagut bons alcaldes. Alcaldes que han treballat molt per a millorar sensiblement el seu municipi.
L’altre dia vaig seguir amb interès un debat sorgit arran de la publicació d’una informació periodística. El titular d’aquesta informació era el següent: L’exalcalde d’Amposta,Manel Ferré, anirà a judici per malversació.
A partir d’aquí opinions contraposades. Fins i tot van acusar la publicació de parcial per haver difós la notícia...
Una notícia és simplement la publicació d’alguna cosa que ha passat o, com en aquest cas, que acabarà passat (tot i que jo penso que al final no hi haurà judici) Sigui rellevant (com ho sol ser la majoria de les vegades) o intranscendent. Però quan un mitjà de comunicació se’n fa ressò adquireix la categoria de notícia.
No difondre una notícia o fer-ne una versió esbiaixada de la mateixa és censura o desinformació, tal com sovint han practicat, sobre tot, aquells mitjans controlats per les institucions (Canal 9 a València, Tele Madrid, TVE i també, en el seu dia, la Revista Amposta)
Vull recordar que la Revista Amposta va ser posada com a exemple de publicació parcial en un article que va publicar fa anys (si la memòria no me falla) el diari el País.  
Al controvertit debat hi van haver opinions favorables als alcaldes Roig i Ferré, de qui se va arribar a dir que ja l’havien condemnat abans de celebrar el judici.
Roig i Ferré van ser dos excel·lents alcaldes d’Amposta. Vam omplir la ciutat de infraestructures necessàries. Durant el darrer mandat de Roig, Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i en el primer de Ferré se va iniciar la festa del Mercat a la Plaça que, després de 10 edicions, és l’orgull de totes les ampostines i ampostins... Però també van tenir els seus punts febles. El de Roig va ser, sobre tot, la manca de suport i l’enfrontament que va tenir amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el de Ferré les causes judicials obertes i que, passi el que passi, no acabaran el 30 de juliol (data prevista per al judici), ja que després , presumiblement, s’hauran de jutjar les irregularitats trobades a l’Hospital Comarcal del que Ferré n’era el president del consell d’administració, així com també pel xalet il·legal que se va construir a la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
Ja sé que la memòria és molt feble, però l’alcalde Roig també va haver de comparèixer davant la justícia. Devia ser sobre l’any 1995 i se’l va acusar de fer ús d’informació privilegiada referent a la compra de diversos solars a la zona de Valletes. El jutge però el va absoldre al considerar que els delictes ja havien prescrit, però li va donar una bona estirada d’orelles.
Roig però, fen gala de la seva arrogància, va sortir traient pit i presumint de que no sé l’havia condemnat.
D’aquella època és l’acudit gràfic que va aparèixer publicat al efímer Nou Diari i que acompanya el present escrit, i tal com diu, la dona del Cèsar, a part de sembla honrada, també ho ha de ser.
Però encara guardo un altre acudit (tot i que no l’he pogut trobar) En aquell apareix un jutge preguntant-li a Roig què tenia que veure el seu cunyat... El cunyat de Roig segur que no tenia res a veure, però d’aquella època és la imputació de Jaume Roma que va ser conseller de la Generalitat entre el 21 de novembre de 1994 i el 12 de juny de 1995 i que va haver de dimitir per tràfic d’influències i on sembla que, en aquest cas sí, estava relacionat un cunyat del conseller. 
  

MÉS INFORMACIÓ: 








dilluns, 23 de gener del 2017

L’AMPOSTA QUE NO CANVIA


John Fitzgerald Kennedy, un dels polítics més carismàtics i influents del segle XX va dir adreçant-se al seu poble:

-No preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica.

Aquesta frase és pot extrapolar a totes les nacions, a tots els pobles i per extensió a tots els ciutadans.

Sovint veig conformisme per tot arreu, com si les coses no anessin amb ells, com si els problemes dels ciutadans s’arreglessin sols, sense caler fer res. Després ens estranyem de que Rajoy no faci res... Si està reflectint el caràcter d’una gran part dels espanyols... (inclosos els catalans)
Però el més trist de tot és que, damunt, fem culpables a aquells que miren per solucionar els problemes del col·lectiu i no volen entendre que si s’aconsegueix millorar alguna cosa, ells també acabaran beneficiant-se. Les conductes incíviques i intolerants solen estar a l’ordre del dia. Dos exemples:

-Com sabeu, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! continua tallant setmanalment l’N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, però també lluitar per l’anta sinistralitat de la nacional que creua el nostre territori. El temps màxim dels talls ha estat de 40 minuts. Els veïns que acudeixen al tall ho fan de forma desinteressada i no hi treuen cap benefici personal. Tot i això, de tant en tant es produeixen queixes d’alguns usuaris als que els hi és imprescindible passar per allí en aquell precís moment i no poden esperar-se uns pocs minuts.

-Un exemple prou semblant el vaig viure el dia 31 de desembre, mentre s’estava fent la cursa solidària de Sant Silvestre. Un cotxe que baixava per l’avinguda de Catalunya es va haver d’esperar per a deixar passar els participants que venien pel carrer Amèrica. Com portava pressa, no es va poder esperar i en sortir esperitat, va estar a punt d’emportar-se’n a un per davant.  

Per tant, considero, que quan algú m’ataca a les xarxes socials dient-me coses com cansino o sinó tinc d’altra feina que publicar fotos sobre consultes incíviques, que si sóc un polític frustat, etc. quan publico fotos normalment relacionades amb la circulació i la brossa, entenc que només sóc un més dels pocs tontos que volem canviar el món per a millor.
Com que tinc una manera de pensar i, per moltes crítiques que pugui rebre no crec que aconsegueixi ningú que la canviï, hi ha actituds de determinades persones que me grinyolen (què voleu que us digui?) i no puc entendre com a algú pot arribar a cansar-se de veure fotos meves publicades per les xarxes socials que només pretenen consciencia als meus conciutadans de la situació d’Amposta i no els cansi veure les illes de contenidors amb bosses de brossa pel terra i tota mena de deixalles. O com sé poden justificar actituds intolerants de molts de conductors que deixen el seu cotxe allà on els hi dóna la gana (literalment) sense que els hi passi pel cap ni per un moment que amb la seva actitud poden estar perjudicant als altres, sobre tot a aquells més febles socialment parlant (persones amb problemes de mobilitat, xiquets i resta de vianants)
També me’n he adonat de que alguns, amb la seva actitud, pretenen que no es visualitzin els problemes que té Amposta. Si no surten a les xarxes socials, no existeixen... Si aconsegueixen desactivar-me semblarà que tot millora de sobte. Fins i tot m’han arribar a suggerir que fotografiés aquelles coses que es fan bé... Fer bé les coses no hauria de ser l’excepció, sinó la norma i l’objectiu de tothom.  
Ja sabeu que l’apartat de denúncia que publico diàriament a la Via Augusta, es diu, després d’haver canviat un parell de vegades de nom, Lo poble que volem. I el títol, desgraciadament, me dóna la raó tots els dies. Mentre hi hagi gent que trobi cansino el que faig, justifiqui allò que, al menys des del meu punt de vista és injustificable o que posin el nivell de tolerància precisament en els seus propis actes, Amposta no canviarà, com no ha canviat des de fa dècades... Tot i el canvi d’estil de l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant (o al menys això és el que vull creure...)
Per tant, si realment vols que Amposta canviï, posa’t les piles i fes alguna cosa que no sigui voler matar el missatger. De palmeros ja n’hem tingut prou durant els diferents governs de CiU.  

dissabte, 12 de març del 2016

‘LA RANA’ DEL PRESIDENT

De Faro. 
Albert Ballesta, el dimitit alcalde de Girona, li va sortir rana al President Puigdemont. Mai un polític havia acumulat tants despropòsits com Ballesta i, segurament, mai cap grup municipal ho havia fet tant malament a l’hora de buscar un candidat per a l’alcaldia d’un municipi, encara que substituís a l’alcalde escollit després de les eleccions municipals.
El pas per la política activa de Ballesta es pot comparar amb el pas de José Antonio Camacho per la banqueta del Madrid. Dues vegades va intentar el Madrid que Camacho dirigís el primer equip: la primera va dimitir abans de començar i la segona després del tercer partit. Segurament se’n va adonar a temps que el seu caràcter no era compatible amb el dels directius de l’entitat. Però no ho va fer per diners... En canvi, Albert Ballesta si que ha marxat pels diners. Volia cobrar més de Puigdemont i els altres grups del consistori no ho van aprovar.  
Després d’afirmar que no estava en política per diners, ja que professionalment en guanyava més, ha arribat la gran espantada.
El ja exalcalde de Girona ha estat dels pocs alcaldes que s’ha fet mereixedor de la meva atenció. Evidentment al llarg de la meva trajectòria d’opinador, he parlat (sovint extensament) d’alcaldes com Rojo y GualdoManolito (tots dos d’Amposta) o Ferran Bel de Tortosa. Però mai m’havia cridat l’atenció un alcalde de l’altra punta de Catalunya. Ballesta ha estat el primer.
No sé si sortir al meu blog és un honor o un deshonor. Suposo que mentre per a uns serà un honor, en canvi per a d’altres, aquells als qui critico per les seves actituds dèspotes i autoritàries, no ho serà. Però ja sabeu allò de: a qui li piqui que es rasquí...
El setmanari el Triangle feia un repàs de la trajectòria de Ballesta per la política local de Girona. Una curta però intensa etapa de la que segurament la gent se’n recordarà temps i que per cap motiu voldrien que es repetís.
Albert Ballesta va arribar a l’alcaldia de Girona substituint Carles Puigdemont, després que aquest fos ungit per Arturo Mas per a ser el seu substitut davant de la Presidència de la Generalitat, el famós pas al costat de Mas degut a les pressions de les CUP per a desencallar les negociacions per a investir el nou president català.  
El nou alcalde de Girona s’havia presentat a les eleccions al lloc 19 de la candidatura de CiU, per tant, després de la renuncia de Puigdemont, per a investir-lo alcalde, calia primer la renuncia d’aquells que l’havien precedit a la llista, la qual cosa, pel que sembla, no va ser fàcil ja que alguns eren d’Unió i com sabeu, darrerament les relacions entre CDC i UDC no són bones.
Després d’una esperpèntica presa de possessió que va haver de repetir perquè ni va prometre ni va jurar el càrrec, va voler pactar amb els grups del consistori més allunyats ideològicament d’allò que representa CDC un nou cartipàs municipal amb una finalitat molt concreta: apujar-se el sou. Els grups que es van avenir a pactar van ser el PP i C’s; en canvi ni el grup d’ERC (socis de govern a la Generalitat), ni el PSC ni les CUP van voler-hi pactar i avalar així les pretensions econòmiques de Ballesta. Abans del ple C’s va anunciar que tampoc li donaria suport i per tant,  l’exalcalde no va aconseguir el seu màxim objectiu posar-se un sou de més 75.000€/any.
Vaig dir a l’altre escrit que els grups de l’oposició s’havien d’estar fregant les mans en veure tots els despropòsits comesos. Normalment quan passen coses així acaben passant factura. La dimissió de Ballesta només ha fet créixer la mala imatge de CDC a la ciutat. Veurem si la que molt probablement serà la nova alcaldessa Marta Madrenas serà capaç de redreçar la situació.  
Si jo estigués a la pell de Puigdemont estaria molt emprenyat pel comportament d’un individu així. Però com que no hi estic, me’n alegro quan a CDC els hi passen coses així, ja que demostren la veritable cara de la formació.   

divendres, 17 d’octubre del 2014

ELS REGIDORS D’AMPOSTA NO DONEN BON EXEMPLE

Fa una estona, mentre passejava a la meva gosseta Electra, he vist a un regidor de l’equip de govern d’Amposta amb el seu BMW fent una infracció de trànsit. Ha creuat l’avinguda de Catalunya pel pas obert que hi ha a l’alçada del carrer Velázquez, un lloc on poden girar a la esquerra els que baixen, però que, en teoria, no es pot fer en sentit contrari. Dic en teoria perquè a la pràctica cadascú fa el que vol i no fa gaire ho he pogut comprovar.
Com que si a un regidor de l’equip de govern li posen una multa, després lo sinyó ancalde els hi traurà, no tenen cap problema de fer els que els hi rota...

Com diu els regidor Paz, seran tot els honrats que vulguin, però no donen bon exemple.