Uns mesos enrere, quan es va encausar a
l’anterior president socialista Rodríguez Zapatero per diversos delictes (aquí
no hi cap l’expressió ‘presumptament’ perquè per la ‘fatxosfera’ del
nostre país ser d’esquerres és sinònim de culpabilitat), dirigents del PP,
entre els quals hem de destacar al seu portaveu nacional Miguel Tellado,
van titllar a Pedro Sánchez de ser Alí Babà, quan segons el conte
que alguns consideren de la recopilació de les Mil i una nits, però que
en realitat es va incorporar en 1710, Alí Babà era un humil fuster que
un dia va anar al bosc a fer llenya i va descobrir, casualment, l’amagatall
dels quaranta lladres, una cova plena d’objectes de valor robats en el
transcurs dels anys d’activitat.
Fa només uns dies, mentre a Espanya hi havia
diversos incendis descontrolats, Santiago Abascal acusava Sánchez
anomenant-lo Pedro Neró. El líder de l’extrema dreta també
demostrava la seva ignorància, ja que si bé és veritat que una de les
atrocitats atribuïdes a Neró va ser l’incendi de Roma del 19 al 24 de
juliol de l’any 64 de la nostra era, en realitat, sembla que no va ser així,
com tampoc ho haurien fet els cristians a qui Neró va culpar, sinó que
l’incendi hauria estat d’origen fortuït i, gràcies a unes circumstàncies
propícies haurien afavorit la seva ràpida propagació.
Aquestes anècdotes que acabo d’explicar només
són dos exemples molt simplistes de les tàctiques emprades pel PP i Vox per
mirar de fer caure el govern de Sánchez a qui li tenen jurada des del
dia 1 de juny de 2018 quan per primera vegada va prosperar a Espanya una moció
de censura. Pedro Sánchez va ser proclamat president del govern
d’Espanya en detriment de Mariano Rajoy, que era qui ostentava el
càrrec. Anys més tard, el PP, el partit de M. Rajoy, seria condemnat a
títol lucratiu per la Justícia espanyola pel cas Gürtel. El PP va
ser el primer partit de la història democràtica espanyola en ser condemnat per
corrupció.
Però l’estratègia del PP (sobretot), però
també de Vox, va molt més enllà, ja que seguin les directives del seu guru
polític José María Aznar, que va expressar allò de ‘Quien pueda hacer que haga...’,
utilitzant tots els mitjans popis i afins per a destruir la reputació de Sánchez
i, per extensió, la del PSOE.
Si seguiu una mica la política estatal us
adonareu ràpidament de l’estratègia del PP. Al Congrés usa les sessions de
control per a portar sempre el mateix argumentari adaptant-lo cada dia segons
vagin sortint les notícies desfavorables entorn del govern que, oh,
casualitat!, quasi sempre coincideixen quan en surt una que no els hi és
favorable a ells (casos antics de corrupció que encara s’estan jutjant, casos
que afecten la parella i familiars de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel
Díaz Ayuso, casos de corrupció a les diputacions d’Alacant i Almeria,
etc.).
Respecte al Senat és molt pitjor encara. Allí
el PP té majoria absoluta i ha convertit la càmera de representació territorial
en una mena de braç armat del seu partit i en lloc de mirar pel bé de la
ciutadania espanyola, només vetllen pels seus interessos que no són d’altres
que mirar d’accedir al govern tan prompte puguin per aplicar les polítiques
econòmiques i socials que beneficiïn a aquells grups empresarials i socials que
els donen suport.
Sempre que veig el que diuen i com s’expressen
els dirigents del PP, sobretot el seu líder Alberto Núñez Feijóo, no puc
de deixar de fer-me una pregunta, ¿amb personatges com aquests que s’expressen
fatal i que cada dia demostren la seva incapacitat per aportar idees positives
de com millorar la qualitat de vida dels espanyols, què passarà sí un dia
governen? Sí ara no són capaços de fer una oposició constructiva, el dia que
governin (esperem que no i si ho fan que sigui més tard que prompte)
demostraran el que ara només s’intueix, que són uns perfectes
inútils!
PER A MÉS INFORMACIÓ ALS DEL PP
Alí Babá y los cuarenta ladrones - Wikipedia, la enciclopedia libre
