TOPONÍMIA REPUBLICANA

Església de Jesús i Maria. 

Una de les característiques dels republicans és l’anticlericalisme, és a dir, oposar-se a les normes de l’Església catòlica (i de qualsevol altra aconfessionalitat) per anar en contra de les seves conviccions, sobretot quan la religió s’interfereixi en el govern de l’estat.

Va ser per això que a la II República Espanyola es va decidir canviar la toponímia d’aquells pobles que portaven el nom d’algun sant.

Així, per exemple, es va canviar el nom de Sant Carles de la Ràpita per la Ràpita dels Alfacs i Santa Bàrbara per les Planes del Montsià.

Però a les Terres de l’Ebre n’hi havia més... Sabríeu dir quins? De fet, no eren municipis independents, sinó que formaven part de Tortosa. Em refereixo a Jesús (actualment EMD de Jesús) i Jesús i Maria que, juntament amb la Cava van formar el municipi Deltebre.

Fa anys, em van explicar una història que mai sabre si és del tot certa o simplement és una forma graciosa d’explicar aquells suposats fets.

Diuen que algú va plantejar canviar el nom de Jesús... Com li podríem posar? Quan no es tenia clar, com per exemple els casos esmentats anteriorment, li buscaven un nom molt significatiu d’acord amb l’ordre establert en aquell moment.

-Raval d’Ascaso -va suggerir algú-.

Francisco Ascaso Abadía (neix a Almudèver -Osca-, l’1 d’abril de 1901 i va morir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, només dos dies després del cop d’estat feixista). Ascaso, juntament amb Buenaventura Durruti, Frederica Montseny i Juan García Oliver, van ser els màxims representants de l’anarcosindicalisme a Espanya i van militar a la Confederació Nacional del Treball, més coneguda com la CNT.

Llavors es va sentir una veu que va dir:

-A Jesús i Maria també sé li ha de canviar el nom...

-I quin nom li poden posar -interpel·lant a qui ho havia demanat-.

-Li podríem posar Ascaso i sa mare.

Com ja he dit anteriorment aquesta anècdota pot ser certa o no, mai ho sabrem, però anys més tard, un amic que és, precisament de Jesús i Maria em va dir que el nom republicà del seu poble va ser el de Villa Galán en honor al capità Fermín Galán.

Fermín Galán Rodríguez (neix a San Fernando -Cadis- el 4 d’octubre de 1899 i va morir a Osca, segons unes fonts o a Jaca, segons altres el 14 de desembre de 1930) va ser capità de la Legió espanyola condemnat a mort i afusellat. Galán era membre del Comitè Revolucionari Nacional d'ideologia republicana i es va revoltar a Jaca (Osca) contra l'anomenada ‘dictablanda’ del general Dámaso Berenguer, successor del dictador i també general Miguel Primo de Rivera.   

FER EL LLIT

L’actualitat d’ahir va tenir un nom propi: Cristina Cifuentes. Qui ens havia de dir que després de tot l’enrenou del seua màster obtingut de forma irregular a la Universitat Rei Joan Carles, el fet que la portaria a dimitir fos la divulgació d’un vídeo sobre un petit furt que va cometre fa uns 7 anys.

Tal i com va dir algú, a l’hora de la veritat va haver de dimitir per una falta que podria haver comès qualsevol ciutadà i no per les que són veritablement importants i pròpies dels polítics.

Avui s’està parlant molt sobre la procedència del vídeo. Si el tema dels màster va sortir de eldiario.es (un diari veraç i objectiu), el vídeo va ser divulgat per OK Diario d’Eduardo Inda i tot que aquest periodista digui que 1.000 vegades que li hagués arribat 1.000 vegades que l’hagués publicat, com també hauria fet amb el tema del màster si li hagués arribat a ell, el cert és que fa pudor. En alguns mitjans algú ha parlat de clavegueres.

Potser l’explicació és molt més senzilla que tot això. Inda, com molts d’altres ciutadans que durant la seva vida s’han cansat d’elogiar i votar el PP, finalment se’n han donat compte que el PP no té solució. Ni Cifuentes era la regeneradora del partit a Madrid, tal com sé l’havia presentat, ni el seu successor (si acaba sent algú del PP), podrà reflotar un partit massa enfonsat en les seves pròpies misèries.

De vegades quan una persona com Cifuentes s’enroca en les seves posicions i d’allí no la treu ningú, cal canviar radicalment d’estratègia per aconseguir el seu propòsit. Això sembla que ha passat amb la dimissionària Presidenta de la Comunitat de Madrid i el PP, el seu pròpia partit.

Com sabeu el tema del màster va sortir d’un professor de la pròpia universitat i després eldiario.es va anar seguit el fil fins destapar totes les martingales que estava fent la Rei Juan Carlos.

Però sobre el vídeo... Qui guarda un vídeo durant 7 anys? I amb quins propòsits? És evident que dintre dels seu partit coneixien el cas del furt de dos pots de cosmètics per part de la Cifuentes i s’ho van guardar per si en un futur n’he podien fer ús. I així va ser.

Però el segon personatge del dia (al menys a la nostra demarcació) va ser Pere Panisello, expresident de l’EMD de Jesús i vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Jo que sóc una persona de territori, de fet, m’interessa molt més el tema la detenció de Panisello per prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències que no el de la Cifuentes, tot i el ressò mediàtic i la repercussió que pot tenir aquell cas.

Sembla ser que en el cas de Panisello hauria passat alguna cosa semblant i que un dels investigats pel cas del frau dels aliments subministrats a l’Hospital de Jesús podria haver tirat de la manta i haver destapat un presumpte cas de corrupció. Així, sembla, que a tots dos polítics, se’ls hauria pogut fer el llit.

I és que de vegades l’enemic el tens dintre de la teva pròpia casa i només te’n adones quan ja és massa tard per a poder-ho evitar.
En política, com a la vida, tot està permès mentre no t'enxampin... O al menys hi ha molts que pensen així. 

L’AVARÍCIA TRENCA EL SAC

Carrer Daniel Mangrané de Jesús. 

Fa anys que conec a Pere Panisello. Pataqueta per a tots aquells que el coneixen de prop. Segons l’enciclopèdia Ilercavònia, va ser alcalde pedani primer i president de l’EMD de Jesús des de 1988 al 2015. Es a dir, durant 27 anys! I sinó ho va ser més temps, és perquè no va voler, ja que ningú el va fer fora, se’n va anar ell per pròpia voluntat.

Pere era el típic convergent: afable en el tracte personal i treballador. Sobre tot a l’hora d’organitzar esdeveniments per al seu poble. Per això una majoria de conciutadans l’estimaven i el que és més important el votaven per a que continués portant les regnes de l’EMD de Jesús.

El vaig conèixer personalment quan exercia la medicina privada a la mútua Adeslas situada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, ja que era el traumatòleg d’un dels meus fills. També vaig coincidir com a polític en alguns actes a nivell local, ja que a part del càrrec esmentat, també va ser vicepresident de la totpoderosa Diputació de Tarragona. I sinó va arribar a president potser va ser per allò que se’n diu centralisme i que Tarragona i la seva zona d’influència també exerceixen cap a la resta de la província. Un clar exemple el teniu amb els Jocs de la Mediterrània d’aquest any on les Terres de l’Ebre no albergaran cap disciplina esportiva.

Finalment Pere Panisello va abandonar la medicina per a dedicar-se totalment a tasques polítiques i empresarials ocupant el càrrec de conseller delegat de l’empresa GESAT, SAM (Gestió Sanitària Assistèncial de Tortosa, Societat Anònima Municipal) que gestiona l’Hospital de Jesús que, com sabeu, va formar part del controvertit grup SAGESSA. Per aquells que no ho sàpiguen, el conseller delegat és qui remena les cireres dintre dels consell d’administració d’una empresa i té delegada (d’aquí el nom del càrrec) la representació en tots els aspectes de l’empresa o grup d’empreses.

És difícil esbrinar l’import total dels diferents sous que s’emportava a final d’any, però m’imagino que la xifra tenia sis dígits i segurament el primer d’ells no seria un 1, ja que només el sou d’un vicepresident de la Diputació de Tarragona l’any 2015 (el darrer que va ocupar el càrrec Pere Panisello) oscil·lava entre els 70.000€ bruts a l’any del vicepresident primer i els 60.000 dels vicepresidents tercer i quart.

Quan te’n assabentes de que un polític de la talla de Panisello ha estat imputat per  prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències ja no té sorprèn. Però si a sobre aquest polític és del territori i conegut, per força t’ho has de sentir com un fet molt més proper.

Posteriorment s’ha sabut que els Mossos d’Esquadra van començar investigar Panisello arran de la detenció de l’anterior director i cap de cuina de l’Hospital de Jesús per frau en factures de productes alimentaris suposadament subministrats al mateix hospital. No pinta bé...

Potser pequi d’innocent, però me pregunto si una persona que ho té quasi tot a la viada cal embolicar-se en aquestes coses per aconseguir ves a saber què... Més diners? Més poder?

L’afany de notorietat i l’ambició sense límits solen ser el detonants que porten els polítics al camí de la corrupció. Potser al començament no se’n donen compte i fins i tot pensen allò de que ‘tot és pel bé de la societat’... Però al final l'avaricia trenca pot acabar trencant el sac. 

PRESENTACIÓ DE LA BIOGRAFIA DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO CHAVARRIA

Ahir dimarts, la sala Brull de l’edifici de l’EMD de Jesús es va omplir de gom a gom per retre homenatge a l’insigne ceramista jesusenc Joan Panisello Chavarria, amb motiu de la publicació de la seva biografia escrita per Emigdi Subirats i publicada per l’Onada Edicions.

El primer en prendre la paraula va ser Pere Panisello, president de la EMD que va exaltar la figura d’un dels fills més il·lustres de Jesús i, segurament, el més universal. Després va intervenir Dolors Queralt, presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre com a organitzadora de l’acte. En la seva intervenció va destacar la figura de Panisello citant dues quantitats: els més de 200 adjectius que hi surten a la biografia glosant la seva figura i els més de 8.000 colors que ha aconseguit fer durant la seva dilatada carrera. Dolors va preparar per l’ocasió un powerpoint amb els que, segurament, han estat els millors moments de la vida de l’artista, però també amb bona part dels adjectius que surten al llibre. Entre tos ells, el que més el definia, era el d’internacional –va dir-

Emigdi, l’escriptor de Camp-redó va parlar de l’obra, de les dificultats i de les limitacions que va tenir per exigència de l’editorial, ja que al voler fer un llibre de butxaca, es va haver de reservar (no m’agraden per aquest cas adjectius com rebutjar o descartar...) molt de material sobre tot fotografies i això que prèviament ja se’n havien fet diverses seleccions. Però és que la vida de Joan ha estat mol intensa i plena de grans moments per a resumir-ho finalment en unes poques pàgines i un grapat de fotografies. També va voler destacar que a l’hora d’escriure-la li van interessar més detalls concrets de la seva vida que els aspectes de la seva obra, un tema tractat més sovint i de forma més extensa pels experts sobre el tema.

Finalment li va arribar el torn al protagonista de la nit. Va començar parlant de cadires de tres potes per a continuar elogiant a totes aquelles persones que han format part de la seva vida, sobre tot la seva dona Joana, el seu fill Moisès i el seu cercle més íntim d’amics i col·laboradors i també dels alumnes als qui va donar classe. Amb les seves paraules Joan ens va fer protagonistes a tots els presents i fins i tot els absents que, per una cosa o una altra no van poder compartir amb ell un acte tan entranyable com el que es va viure anit.

Durant la seva intervenció, Joan va estar en la seva salsa: xerraire, entranyable, comunicador, proper (i uns quants adjectius més, potser no 200, però sí uns quants...) En un moment donat me’n vaig adonar que, segurament, entre els qui érem presents a la sala Brull de l’edifici de l’EMD de Jesús, jo era un dels que menys relació havia mantingut amb ell. No l’he vist mai treballar, no he participat de cap projecte, no li he ajudat a muntar cap exposició... Però en la meva faceta de periodista aficionat si que el vaig entrevistar per a la Ventana de la Agencia, la revista interna del lloc on treballa (a saber: l’Agència Tributària)

Joan va tancar l’acte igual que com el va obrir: signant llibres. Quan vaig arribar n’estava signant a la mateixa taula on es venien i després de saludar-nos em va dir el que sé sol dir en aquests casos: 
 
-Com què ja has arriba tu, anem a començar. 
 

I quan me’n vaig anar el vaig deixar signant llibres. Però abans va signar-me els exemplars que havia comprat.  

PRESENTACIÓ DE LA BIOGRAFIA DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO. FOTOS

ACTUACIÓ DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A JESÚS (20-04-2013) III

ACTUACIÓ DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A JESÚS (20-04-2013) I I