Aquest escrit és a propòsit del tancament, sembla que definitiu, d’un dels establiments de restauració més emblemàtics i cèntrics de la nostra ciutat, la Bacallaneria.
Com el seu nom indica, la Bacallaneria havia
estat, des de fa anys, un local dedicat a la venda de bacallà, i també d’altres
productes derivats d’aquest peix, com ara croquetes, brandada, canelons, pasta
fer per bunyols, etc. També venien salaons (moixama, anguila) i d’altres productes
relacionats amb l’alimentació, olives, petaques fregides i conserves de peix
(anxoves, seitons, musclos...). A part de la venda també feia de restaurant,
tot i que sembla que no disposava d’una cuina per a elaborar els plats i,
aquests s’havien de cuinar a un altre lloc i portar-los fets a l’establiment
per a ser servits a les taules.
Com que el local era molt menut, no hi cabien
taules i des del principi, es va haver d’habilitar una terrassa que, en festes
molt importants per a Amposta s’havia d’ampliar, per a poder atendre a la seva
clientela, com també ho fan altres establiments propers.
La darrera terrassa que es va construir estava
totalment tancada i era (és) de vidre i metall. Per les seves característiques
era impossible poder retirar-la cada nit en acabar la jornada.
Com he dit al començament, aquest local va
plegar fa uns mesos, molt abans de les festes majors d’Amposta, unes dates on
els establiments destinats a la restauració és quan fan més negoci, sobretot
les que hi ha a la plaça del mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV) que sol
ser un dels llocs més concorreguts per tres motius principals, per cèntrica,
pels espectacles que s’hi programen i perquè la circulació de vehicles és
pràcticament nul·la, ja que és de prioritat invertida i, en teoria, només hi poden
passar els veïns de la zona.
Tot i haver tancat el local, els propietaris
de la Bacallaneria, han deixat la terrassa sense desmuntar i que, com a
ciutadà, no m’atreveixo a pronosticar quan serà retirada.
El traspàs del local per a un ús similar, és
molt difícil, ja que si no disposa de cuina, difícilment se li donaran els
permisos corresponents a un negoci de restauració i, si el local s’acabés
destinant a un altre tipus de negoci, la terrassa, no tindria sentit de
continuar estant allí.
Abans de fer aquest escrit m’he estat mirant
la normativa existent de l’Ajuntament d’Amposta sobre les terrasses que és una
forma d’ocupació de la via pública, ja que, en un principi qui té el dret
d’usar aquests espais, és la ciutadania.
Cal dir que l’ordenança és molt completa,
concreta, detallada, precisa, ben argumentada i tots els adjectius en positiu
que hi vulgueu posar. No sé si es podria incorporar alguna cosa més...
Però una altra cosa és que després, els
propietaris dels establiments, compleixin la normativa de cap a peus, sense
saltar-se cap dels preceptes que comporta.
En un apartat d'aquesta ordenança, diu el
següent, ‘Retirada: totes les taules i cadires s’han de retirar diàriament
de l’espai d’ús públic a partir de l’hora de tancament de l’establiment
(excepte en el cas d’ordenacions singulars, prèvia autorització expressa de
l’Administració). Mentre l’establiment de la terrassa romangui obert, es permet
l’apilament temporal de taules i cadires a l’espai d’ús públic sense
obstaculitzar en cap cas l’espai de pas davant la façana’.
Per tant, a partir d’aquest punt s’entén que
la terrassa de la bacallaneria tenia una autorització expressa de l’Ajuntament
per a poder ocupar, permanentment, l’espai públic de davant de l’establiment.
Però una vegada les persones que regentaven el local han decidit tancar-lo de
forma definitiva (a Internet encara consta com obert), les autoritats
municipals haurien d’advertir-los (potser ja ho han fet) que s’ha de retirar la
terrassa així les taules i cadires que continuen dins.
Des del meu punt de vista, l’Ajuntament
d’Amposta és massa permissiu a l’hora de permetre fets com aquests (els
propietaris d’establiments de restauració no són els únics a incomplir les
ordenances municipals) i davant de qualsevol acte d’incivisme solen mirar cap a
un altre costat per no posar-se malament amb els propietaris de l’establiment.
I la ciutadania? La ciutadania, tot i ser la
gran perjudicada per qualsevol acte d’incivisme, vingui d’on vingui i tingui el
sentit que tingui, sembla que estan més preocupats (o potser millor dir interessats
en altres coses). Ja ho diu la dita, pa i futbol (o en la variant que
vulguis, circ, toros...). Mentre tinguis a la població entretinguda, els
problemes de la ciutat són mals menors.
