LA FOTO DEL DIA 22-11-2011

Aquesta és la visió que es tenia avui del Port des de la plaça Joaquín Bau de Tortosa. A les 11 havia parat de ploure però el cel encara estava molt tapat i una part dels núvols tapaven la nostra muntanya de referència.

BENVINGUT, SR. RAJOY

Durant la celebració de la victòria del seu partit, li vaig sentir dir al nou president del govern electe Mariano Rajoy que el matí següent “havia d’anar a treballar”. Segurament va ser així.

El primer dia del nou càrrec no va ser gens positiu, més bé tot el contrari. Eren molts els analistes polítics i econòmics que estaven pendent de com obririen les borses i els mercats internacionals de valors, però sobre tot, com tancarien al final de la jornada. El resulta va ser que la prima de risc va tornar a pujar i assolir quotes desorbitades i les borses espanyoles van baixar.

Però segurament la pitjor notícia econòmica de la jornada va ser la intervenció del Banc de València per part del Banc d’Espanya.
Amb la intervenció del Banc de València, ja s’han intervingut les tres principals entitat financeres del País Valencià (perdó Comunidad Valenciana) Les altres dos són la CAM i Bancaixa.
Segurament, si es volgués estirar del fil, trobaríem que totes tres entitats han estat al servei de la Generalitat Valenciana (perdó Cheneralitat Valenciana) finançant el “miracle” valencià: infraestructures espectaculars, aeroports sense avions, parcs d’atraccions al mig dels deserts, esdeveniments de primer nivell internacional, etc. Tot per apaivagar l’enorme ambició dels seus mandataris,  en pro de la creació d’un país fantàstic a la recerca de la complaença dels seus ciutadans i amb l’objectiu d’aconseguir el nombre necessari de vots que els permetis seguir de forma indefinida al poder. Objectiu complit. Però al darrere`d’aquest món fantàstic s’amaguen les misèries d’uns governs corruptes, d’uns financers disposats a tot per a servir a aquests governs sempre i quan, també ells, tinguessin participació de l’enorme pastís.
Aquest ha estat el model del govern del PP valencià. Ara caldrà veure si Rajoy seguirà mirant cap a un altre costat i els farà posar, d’una vegada per totes, al lloc on haurien d’estar des de fa anys.      
Tot un repte...

LA CAIGUDA DEL PSOE DÓNA AIRE ALS PARTITS PETITS

Bipartidisme?  Sí, però menys. 
Certament els dos partits polítics més grans sumen la majoria dels diputats del Congrés (296), però molts dels partits petits han aconseguit un increment més que notable d’escons.
Si mirem amb atenció els resultats veurem com el PP, encara que ha crescut en nombre d’escons, no ho ha fet tant en vots. En canvi, el PSOE ha perdut uns 3,5 milions de votants, què són molts!

I on han anat a parar tants de vots? Molts d’ells a l’abstenció. La participació respecte a les generals de 2008 ha estat de 3 punts menys. Però vist els resultats és evident que molts dels partits considerats petits han crescut gràcies a aquesta pèrdua de volts del PSOE. Entre ells IU que ha passat de 2 a 11, també UPD que d’1 ha passat a 5, però l’exemple potser més clar el tenim a Catalunya.

El PSC ha sofert una davallada important. dels “famosos” 25 regidors que es van aconseguir fa menys de 4 anys, han passat a 14. No és un 50 %, però quasi. Molts dels volts que ha perdut el PSC han acabat al PP, però segurament molts més a CiU i, sobre tot a ICV-EUA què, d’1 diputat han passat a tenir-ne 3.
Al País Valencià la coalició Compromís n’ha assolit 1. Ahir per la tarda, l’escriptor Ferran Torrent, un dels impulsors de dita coalició, ja deia a Facebook que, segons les enquestes fetes a peu d’urna, estaven molt prop d’aconseguir la desitjada representació parlamentària.
Altres partits que han aconseguit representació a les Corts Generals han estat Amaiur, el PNB, ERC, el BNG, CC, FAC i GBAI. Aquest dos darrers, juntament amb Compromís, són nous "a la plaça".  

LA FRASE DEL DIA 21-11-2011

“La marea blava que se’ns venia a sobre l’hem aturat a la Franja de Ponent i a l’Ebre”. (Perdoneu si la frase no és exacta, però és que vaig agafar-la al vol)
 
Qui ho va dir? Josep Antoni Duran i Lleida en el transcurs de la nit electoral.

La Franja de Ponent, sé la coneix bé, ja que hi va néixer, però es coneix igual de bé l’Ebre? Quan diu “a l’Ebre”, què vol dir exactament? És que torna a situar al riu la frontera de Catalunya? Evidentment no és el primer cas que això passa i seguirà passat. I no sabria dir el perquè, si per desconeixement del territori o simplement per “deixadesa”.

Al riu Sénia, un dels més humils de Catalunya, es situa una frontera administrativa que separa Catalunya del País Valencià, encara que molt gent del territori, com jo mateix, pensem que aquesta frontera és fictícia i que la gent que hi viu al Nord i al Sud de la mateixa compartim alguna cosa més que una llengua comuna.
També va dir que es sentia “més orgullós que mai de ser català”.
Si ell que va néixer a la Franja de Ponent, per tant, a l’Aragó, sé sent orgullós de ser català, perquè des de CiU sempre li han negat al President Montilla la seva voluntat de ser-ho? És que no té tot el dret de sentir-se català? Per a ser català és requisit imprescindible haver nascut a Catalunya? Hem sembla que no, el que passa és que són excloents amb aquelles persones que no comparteixen la seva doctrina.