TV3 HA CANVIAT!!

Cuita! El títol té trampa. Amb CiU, TV3 feia un “seguidis-me” total de la seva manera de fer política. Havien estat els seus fundadors i calia tenir-los contents. Ara, amb el govern d’entesa no poden dissimular aquesta condició que tants anys van estar practicant.

Ahir, Albert Om “obria” el Club disfressat d’informador amb una armilla reflectant. Parodiava els casos dels caos de rodalies i també del problemes informàtics de l’aeroport del Prat d’ahir. Avui ho ha fet dintre d’un cotxe que estava situat al darrera d’un altre per escenificar les llargues cues de l’autovia de Castelldefels.

Recordeu en temps del govern de Pujol situacions com aquestes? La veritat és que jo no. Encara que com he dit moltes vegades l’opinió pública sovint s’oblida de les coses.

No fa molt, en aquest mateix blog vaig denunciar l’actitud de la Mònica Terribas quan va entrevistar l’expresident. El tracte afable de l’entrevista es troba a faltar quan ho fa als membres del govern, per exemple.

Un altre cas. Juliol de 2004. Vaig assistir de públic l programa de l’Albert Om. Aquell dia no sabíem quin convidat portava. Tot just a l’entrar al plató de gravació ens vàrem assabentar: Marta Ferrusola. En quina condició la va portar? Quins mèrits ha fet aquesta senyora a més d’haver segut la “primera dama” de Catalunya. A l’entrevista li va preguntar pel llavors president (Maragall). Al principi va dir que no volia opinar i finalment va dir que no li agradava.

Per acabar un detall. Us heu fixat amb els diaris que solen sortir a les telenoveles catalanes. Avui en dia igual pot sortir la Vanguardia que el Periódico o el Punt. Encara que a la vela del quiosc del Cor de la Ciutat hi fiqui la Vanguardia. Suposo que els seus diners deuen donar. Abans només sortien l’Avui i la Vanguardia. Precisament els dos diaris amb més sintonia amb Convergència i els que és subvencions van rebre a l’era Pujol.

En definitiva. Els anys de mandat de CiU, TV3, feia un seguidisme total de la seva manera de fer política. Ara, amb el govern d’Entesa, encara que sigui d’una manera molt més subtil, segueixen afavorint al partit d’Arturo i companyia.

Penso que la llibertat d’expressió és un dret constitucional, però per això ja estan els informatius. En definitiva TV3 no beneficia gens ni mica els interessos de l’actual govern!

L'HEREU DE CATALUNYA

Al final ho hi ha hagut sorpresa i Oriol Pujol ha estat nomenat oficialment portaveu del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya. Uns quinze dies ha trigat Arturo ha anunciar-ho públicament. Segons la versió oficial han estat les negociacions amb l’altre partit de la coalició les que han retardat la “fumata blanca”. També ha dit Arturo que ara el que li cal és guanyar-se la confiança del grup parlamentari, que no la té.

O sigui, que papà Pujol no ha parat de trucar als telèfons de ses senyories per a que aquests deixessin de posar entrebancs al seu nomenament de portaveu. I si no té la confiança del grup, ell què és qui és, malament rai! Alguna cosa està canviant al sí de Convergència. Només el temps ens dirà si per a bé o per a mal!

PINXO XENÒFOB

Les imatges d’un pinxo pegant una immigrant equatoriana ens van fer esgarrifar a tothom. Els repetits cop de puny i de peu mentre parlava pel seu telèfon mòbil no han deixat ningú indiferent. Vaig sentir unes declaracions d’ell al sortir de declarar dels jutjats i se li nota un grau elevat de “xuleria”. La seva forma d’expressar-se, de contestar els periodistes, etc. Avui el Periódico també porta una entrevista. Es diu Sergi Xavier i diu que viu sense treballar amb la seva àvia. Aquest personatge ha tingut un moment de glòria només comparable al que va tenir en Carod-Rovira la setmana passada. També es publica una foto, assegut en una cadira de braços tipus “Emmanuele” (qui va veure la pel·lícula sabrà del que li parlo) Quedeu-vos només amb aquesta frase: “Aquesta vida és un fàstic. Aquest món fa fàstic. Vaig deixar de treballar fa un any perquè allò no era vida. S’està molt bé sense fer res”. Així que a més de racista, paràsit! A la versió digital d’Internet s’obert un debat sobre si es mereix pena de presó. Un 92 % estimen que sí.

Encara que la enquesta només és orientativa, ens podem congratular de veure que en aquest país encara hi ha seny!

COM PEPE GOTERA I OTILIO

Publica el Periódico d’avui que una banda d’estafadors i falsificadors volia enganya el Banc d’Anglaterra amb bitllets de 500.000 lliures esterlines (l’equivalent a 750.000 euros, aproximadament) Cal dir que bitllets d’aquesta quantitat el banc emissor anglès no n’havia imprès mai. Evidentment els van atrapar de seguit.

El fet m’ha recordat una historieta que vaig veure a TVE quan a Espanya només hi havia la primera i la segona cadena y la majoria de televisions eren en blanc i negre. El programa es deia “Al filo de lo imposible”. Anava d’una banda de falsificador de bitllets que volien fer una falsificació tan sofisticada que van encarregar paper moneda y tinta com la que usa el Banc d’Espanya. El disseny de les planxes era perfecte... en fi, reconèixer els bons dels dolents era pràcticament impossible. Com que de bitllets només n’hi havia de 100, 500 i 1000 pessetes, van decidir “fabricar-los” de 100 per allò de que tenien molta més sortida. Tan bons eren que hi perdien diners. Van decidir incrementar la xifra i es van posar a “fabricar” de 500. Però seguien perdent-ne. Finalment no tenien altra opció que fer-los de 1000... i encara hi perdien 13 pessetes. Per la qual cosa van decidir que ja estava bé en no perdre diners. No calia guanyar-ne, es conformaven en no perdre! Finalment van fabricar bitllets de 1013 pessetes. No cal dir que els van atrapar només pagar amb el primer bitllet falsificat!