Fa unes poques setmanes vaig llegir a la Marfanta (el blog de referència de les Terres de l’Ebre, del periodista Gustau Moreno) una entrevista a Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, on feia un dur retret als polítics ebrencs acusant-los de “no tenir clar el model de creixement del territori” i reclamant un lobby que marqui les línies mestres que s’han de seguir. Hi estic totalment d’acord.
Quan des de la Unió Europea es va donar a conèixer que el corredor del Mediterrani havia estat escollit uns dels prioritaris del territori espanyol, tothom es va posar molt content, però de moment, encara no tenim res.
Ràpidament vaig enviar un correu al portaveu del PSC de l’Ajuntament d’Amposta i li vaig dir que calia presentar mocions a tots els ajuntaments del territori per a demanar la construcció d’una estació de mercaderies a Amposta. Aquesta reivindicació ja data del temps en que Josep Maria Simó va ser alcalde i què va incloure al programa per a concórrer a les municipals de 1987 on, desafortunadament, no va ser reelegit per la ciutadania.
També vaig poder parlar del tema amb el meu cap i regidor del PP a l’ajuntament de Tortosa i ens posarem d’acord ràpidament que el que calia era aconseguir un consens territorial ampli, deixant de banda els interessos que pugui tenir cada partit, per a poder assolir aquest objectiu.
Varem decidir entrevistar-nos amb el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE) per a demanar-li que fos ell i des de l’ens territorial l’encarregat de coordinar els treballs encaminats a construir al territori una estació de mercaderies de referència per a donar sortida a tots els nostres productes destinats a l’exportació i els que, en un futur, es podrien produir degut a la instal·lació de noves indústries atretes per una infraestructura bàsica com seria l’estació territorial del corredor.
Finalment, i després de haver demanat cita amb el director de l’IDECE, l’entrevista no es va realitzar. Primer per problemes d’agenda del meu cap i més tard perquè ja es perdia l’efecte que donava l’oportunitat de ser els primers en llançar la idea, ja que, transcorreguts només uns dies, la direcció territorial d’ERC (entre d’altres), també reclamaven el consens necessari per a construir-ne l’estació a uns terrenys reservats per a tal efecte al logis de l’Aldea, a tocar del polígon industrial Catalunya Sud.
Personalment penso que la construcció de la infraestructura ferroviària és fonamental per al nostre creixement. O agafem ara el tren (metafòricament parlant) o el nostre territori quedarà condemnat al més absolut ostracisme i amb la impossibilitat d’un futur creixement.
Al lobby reclamat per Panisello, que de fet, ja existeix amb el consorci econòmic i social del territori, han d’estar-hi representats totes els òrgans territorials que tinguin que veure alguna cosa amb l’economia: els diferents partits polítics (indispensables), sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, cambra de comerç, confraries de pescadors, cooperatives agràries, etc. I tots coordinats per l’IDECE que, per una vegada, faria el paper pel qual va ser creat: dinamitzar econòmicament les Terres de l’Ebre.
De no arribar a aquest consens territorial necessari, de fer prevaldre els interessos dels partits per damunt dels generals de la ciutadania, les futures generacions en acabaran passant factura.
