Segurament ho serà per a McCain o per a Obama. I posats a dir, no serà avui, sinó demà a hora oficial de l’Europa de l’Oest, quan acabin l’escrutini a la costa del Pacífic americana.
Ja fa mesos, quan es feien les primàries, que vaig parlar de que Obama i la Clinton estaven fent història. Un per negre, l’altre per dona. Si Obama guanya, la història l’escriurà encara amb lletres més grans i vistoses.
Però no vull parlar-ne mes. Vull fer-ho sobre algunes opinions que vaig sentir de partidaris de McCain, o sigui, del bàndol republicà. Vaig sentir dir coses com que “Obama portaria el marxisme al Estats Units, com Zapatero l’havia portat a Espanya”. Evidentment, després de escoltar una cosa així he de pensar que qui ho deia, i m’imagino que molta més gent també ho ha de pensar, no “Se n’assabenta de la pel•lícula”. Ni Obama portarà el marxisme als EE.UU. ni Zapatero l’ha portat a Espanya, i això tos ho sabem (al menys els d’aquí)
El partit demòcrata nord-americà és, com a molt, un partit centrista. De vegades, amb altres presidents com Clinton, he sentit a dir que hi podien entrar al seu govern socialistes. Però la doctrina oficial del socialisme avui, està molt més propera al d’un partit socialdemòcrata.
Els americans ens han donat proves de forma reiterada de la seva desconeixença d’allò que passa més enllà de les seves fronteres i, penso, que sobre el seu país, també tenen una visió molt esbiaixada, irreal... Els han fet creure que són el melic del món i opten per una nacionalisme radical i visceral. És així com han defensat la seva pàtria lluny d’aquesta. En guerres que ningú els ha cridat! No tothom pensa així, és lògic i potser per aquells ciutadans americans que han sortit del país, no per anar “d’excursió”, sinó per treballar fora, se n’adonen que la realitat d’avui és molt diferent a com els ho han presentat a ells tota la vida.
Per això, mal que mal, els que treballen a Catalunya, votaran majoritàriament per Obama i els ciutadans d’Europa, que segons diuen també hi patirem les conseqüències, de poder-ho fer, també ens decantaríem pel candidat demòcrata de forma majoritària.
El que em pregunto és, si tanta influència tenen aquestes eleccions a la resta del món, perquè no votem tots?
dimarts, 4 de novembre del 2008
MONEDA DE COL·LECCIÓ
Avui, inserida al diari, he vist publicitat de la darrera moneda encunyada per la Reial Casa de la Moneda. És commemorativa de la victòria de la selecció de futbol el darrer Europeu de Suïssa i Àustria. Aquestes monedes, encara que són de curs legal, bàsicament estan pensades per a col•leccionistes. Hi ha monedes d’or de valor de 200 euros a uns cost de 510,40 i de plata 10 euros a 561,44. Evidentment, sense entrar en detalls, la de plata és més gran. Mentre a la cara (o anvers) de la moneda hi ha l’omnipresent Rei d’Espanya, a la creu (o revers) hi ha un porter fent una estirada. No cal pensar gaire per vincular-lo amb Iker Casillas, jugador del Madrid.
És la meva opinió, però penso que no han estat encertats. Si haguessin posat un jugador de camp, sempre hauria existit el dubte de qui es tractava. Però posats a escollir, jo ho hauria fet igual que els que el van designar el millor jugador de la Eurocopa: Xavi Hernández.
És la meva opinió, però penso que no han estat encertats. Si haguessin posat un jugador de camp, sempre hauria existit el dubte de qui es tractava. Però posats a escollir, jo ho hauria fet igual que els que el van designar el millor jugador de la Eurocopa: Xavi Hernández.
dilluns, 3 de novembre del 2008
I ARA QUÈ?
De vegades escoltes notícies que et fan esgarrifar i posar-te de “mala llet”. Ahir, a la televisió, van donar la noticia de l’assassinat amb encarnissament de Maria Dolores (coneguda al seu entorn per Maore), la nena de 14 anys de Ripollet morta a mans de dos menors més. Va ser degollada i colpejada fins desfigurar-li el rostre. Llavors cal preguntar-se: I ara què? Quin consol tindrà la seva família? Encara que els dos joves siguin portats a un centre de menors, al complir els 18 anys, què passarà? Els deixaran en llibertat per a que puguin tornar a fer un altre disbarat com aquest? És cert que no entenc de lleis i, segurament m’ho miro com a para més que com un “receptor de la notícia”, i em torno a preguntar que faria jo si haguessin mort a una filla meva...
Sempre he sentit dir que els violadors, a la presó, són els que pitjor s’ho passen... I els assassins de nenes? No és encara una cosa pitjor? A la violència de gènere hi cal sumar l’agreujant de ser menor i la indefensió de Maria Dolores, ja que, en aquest cas eren dos nois contra ella sola...
El cas m’ha fet recordar al que va passar a Ulldecona a principis de la dècada dels anys 80. Al castell d’Ulldecona s’hi va trobar morta una nena d’uns 16 anys (si la memòria no em falla) filla d’una conegudísima família local. Era per Carnaval. Per més interrogatoris que va fer la Guardia Civil, per més investigacions, l’assassí no va aparèixer.
Tot just quan anava a prescriure el crim, es a dir, al cap de quasi 20 anys, una germana va declarar que va ser el seu germà qui l’havia mort. L’assassí havia estat un dels interrogats com a presumpte culpable, però no es va poder demostrar mai la seva culpabilitat. Només el testimoni de la germana quasi 20 anys més tard va portar a la detenció i la posterior condemna d’aquell individu.
Ara és a la presó, però d’allí, tard o d’hora se’n surt. Que faríem si forméssim part de la família i ens el trobéssim un dia pel carrer? Ens podríem contenir d’atacar-lo?
Per si de cas, millor no trobar-nos mai en una situació similar. Ja no per reprimir-nos o no, sinó per no desitjar a ningú els sofriment de pares i familiars quan s’ha produït una mort amb aquestes circumstàncies...
Sempre he sentit dir que els violadors, a la presó, són els que pitjor s’ho passen... I els assassins de nenes? No és encara una cosa pitjor? A la violència de gènere hi cal sumar l’agreujant de ser menor i la indefensió de Maria Dolores, ja que, en aquest cas eren dos nois contra ella sola...
El cas m’ha fet recordar al que va passar a Ulldecona a principis de la dècada dels anys 80. Al castell d’Ulldecona s’hi va trobar morta una nena d’uns 16 anys (si la memòria no em falla) filla d’una conegudísima família local. Era per Carnaval. Per més interrogatoris que va fer la Guardia Civil, per més investigacions, l’assassí no va aparèixer.
Tot just quan anava a prescriure el crim, es a dir, al cap de quasi 20 anys, una germana va declarar que va ser el seu germà qui l’havia mort. L’assassí havia estat un dels interrogats com a presumpte culpable, però no es va poder demostrar mai la seva culpabilitat. Només el testimoni de la germana quasi 20 anys més tard va portar a la detenció i la posterior condemna d’aquell individu.
Ara és a la presó, però d’allí, tard o d’hora se’n surt. Que faríem si forméssim part de la família i ens el trobéssim un dia pel carrer? Ens podríem contenir d’atacar-lo?
Per si de cas, millor no trobar-nos mai en una situació similar. Ja no per reprimir-nos o no, sinó per no desitjar a ningú els sofriment de pares i familiars quan s’ha produït una mort amb aquestes circumstàncies...
diumenge, 2 de novembre del 2008
DUBTES SOBRE L'EXTRACCIÓ DELS FANCS RADIOACTIUS DE FLIX
La població de les Terres de l’Ebre està preocupada amb la situació dels llims radioactius que s’amaguen sota el pantà de Flix. Lesa extracció que val un “potosí” deuria de fer-se amb totes les garanties necessàries de seguretat. De fer-li la pregunta a un alt responsable de l’administració espanyola, de ben segur que ens respondria que, evidentment, quan es facin, l’empresa encarregada de realitzar l’extracció dels fangs, ho farà amb totes les garanties per a la salut dels ciutadans que hi ha riu avall.
En canvi, la nostra administració, la catalana, per mig de l’ACA, volia perforar 10 pous a la zona de Vinallop per garantir l’aigua de consum domèstic a la població en el cas d’una hipotètica contaminació radioactiva del Ebre.
No és possible que hi hagin aquests dubtes! Ja que la concessió està feta i, segons pareix, les obres, han de començar l’any vinent, els dubtes sobre una més que provable fuita radioactiva al remoure els fangs, ha de quedar totalment descartada. No s’hauria ni de parlar-ne! Hauria de ser requisit obligatori donar les màximes garanties. No sé si en aquest cas intervé el Consell de Seguretat Nuclear, suposo que sí. Així que aquest organisme ha de ser el supervisor des del primer moment en que es comenci a realitzar la neteja del pantà.
I ha dues coses més que la gent es pregunta. La primera sobre els responsables dels abocaments il•legals de residus radioactius al fons del pantà, o sigui Erkimia o la seva antecessora, la Cros. Perquè no se’n fa càrrec de l’enorme despesa que suposa la neteja? És normal que si es coneix el responsable, sigui aquests qui assumeixi les despeses.
I la segona, si no hi ha prou garanties de que la població no correrà cap risc, perquè s’ha de gastar l’administració una enorme quantitat de diners? No seria millor deixar els llims com han estat durant dècades i destinar els diners a fer alguna inversió en infrastructures a les Terres de l’Ebre?
Molt em temo que no sigui més que una manera d’afavorir una empresa com el cas de la que any rera any draga l’Ebre per a que sigui navegable a les barquetes de petit calat!
En canvi, la nostra administració, la catalana, per mig de l’ACA, volia perforar 10 pous a la zona de Vinallop per garantir l’aigua de consum domèstic a la població en el cas d’una hipotètica contaminació radioactiva del Ebre.
No és possible que hi hagin aquests dubtes! Ja que la concessió està feta i, segons pareix, les obres, han de començar l’any vinent, els dubtes sobre una més que provable fuita radioactiva al remoure els fangs, ha de quedar totalment descartada. No s’hauria ni de parlar-ne! Hauria de ser requisit obligatori donar les màximes garanties. No sé si en aquest cas intervé el Consell de Seguretat Nuclear, suposo que sí. Així que aquest organisme ha de ser el supervisor des del primer moment en que es comenci a realitzar la neteja del pantà.
I ha dues coses més que la gent es pregunta. La primera sobre els responsables dels abocaments il•legals de residus radioactius al fons del pantà, o sigui Erkimia o la seva antecessora, la Cros. Perquè no se’n fa càrrec de l’enorme despesa que suposa la neteja? És normal que si es coneix el responsable, sigui aquests qui assumeixi les despeses.
I la segona, si no hi ha prou garanties de que la població no correrà cap risc, perquè s’ha de gastar l’administració una enorme quantitat de diners? No seria millor deixar els llims com han estat durant dècades i destinar els diners a fer alguna inversió en infrastructures a les Terres de l’Ebre?
Molt em temo que no sigui més que una manera d’afavorir una empresa com el cas de la que any rera any draga l’Ebre per a que sigui navegable a les barquetes de petit calat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)