Sé que alguns dels meus amics internautes
fa dies que troben a faltar els meus acurats anàlisis polítics. Bromes
a part, el cert és que m’ho passo bé comentant la vida política del nostre
país i, encara que de vegades m’equivoco, normalment l’encerto.
Un dels que em va demanar l’anàlisi de
les passades Europees va ser l’amic Manolo i li vaig dir que si fa o no
fa, els resultats eren els que havia anunciat ja fa unes setmanes.
La davallada socialista tant a Espanya com
a Catalunya, s’intuïa. Es veia venir que ni Rubalcaba ni Navarro es veurien
reforçats després de les eleccions.
En calent, les valoracions sempre solen
coincidir: Hem entès el missatge i hem de canviar.
Ho van dir des del PSOE i ho va dir Pere Navarro.
Fins i tot una cosa semblant és el que va
dir Rajoy després del desastre electoral del PP, tot hi haver guanyat les
eleccions. En aquest cas tremolo, ja que si adopten noves mesures serà per a perjudicar a les classes populars en detriment dels rics. El casero Germà Bel va opinar així al programa de Cuní a 8tv:
Mai havia vist celebrar amb tanta eufòria una davallada tan gran.
Però les derrotes s’han de camuflar, encara que només sigui de cara els
seus electors. Quantes vegades haurem escoltat que després de les eleccions
tots hi guanyen? Uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han
guanyat vots respecte eleccions anteriors, d’altres perquè han perdut
menys del que esperaven...
Si he de definir en una paraula el meu estat
actual és expectant. Dir que es canviarà és molt fàcil, canviar realment,
una mica més complicat.
A Rubalcaba sé li ha de reconèixer el gest
de plegar. Ara bé, plega 2 anys tard. Diguem-ho clar i català: El PSOE
ha perdut dos anys!
A Catalunya, Navarro ha començat consultes
amb els seus col·laboradors més propers, però també amb els sectors crítics
del partit i, encara que hagi anunciat que vol canviar de política, difícil
ho veig que pugui convèncer als antics militants socialistes.
Què dirà ara Navarro? Que de sobte està
pel dret a decidir i que abandona la via federal? Evidentment es trobarà
amb l’oposició de la resta dels socialistes espanyols i amb la incredulitat
dels ciutadans de Catalunya.
Navarro, com Rubalcaba, hauria d’haver
anunciat que plega. Està clar que si l’escletxa per on entre l’aigua
al vaixell ha anat creixent durant els darrers mesos, ara, quan ja té una
mida considerable, és molt difícil d’aturar. I davant d’aquesta situació,
militants i simpatitzants segueixen abandonant la nau buscant refugi a
d’altres formacions polítiques molt més coherents, que és el mateix que
dir que no han canviat de discurs en molts d’anys.
