dimecres, 4 de juliol del 2012

EL MODEL CONVERGENT EN TEMPS DE CRISI



Començaré amb el titular que la Veu de l’Ebre posava la passada setmana a l’entrevista que feia a Roig i gualdo, gerent de les empreses i consorcis de Salut de la Generalitat (atenció al nom): “El nou hospital? Ara toca millorar les estructures actuals i reformar els sistema”. Evidentment sé li estava preguntat pel hospital de referència de les Terres de l'Ebre projectat durant la darrera època del govern d’Entesa presidit per Montilla i que s'hauria construit prop de l'antiga farinera de Tortosa.
La resposta de Roig i gualdo hauria estat la mateixa si l’hospital s’hagués projectat a Amposta? Deixeu-me que ho posi en dubte.
Convergència (no tan Unió) sempre ha assentat els seus fonaments en dos pilars principals: poder i diners, dintre del seu àmbit d’actuació que és Catalunya.
Això s’aconsegueix a base de fidelitzar la seva gent. Primer els alcaldes i d’altres càrrecs, després els seus votants. Per a que això sigui possible, se’ls ha de mantenir contens. “Si uns mengen bé, tots acaba ran menjant bé”.
En temps de bonança econòmica, les infraestructures han estat fonamentals per a demostrar gestió al llarg i ample del nostre territori. Si algú es pensa que els equipaments van ser un invent  del Tripartit, evidentment s’equivoca.  
A Amposta, el darrer exemple és de l’any passat, poc abans les municipals quan Manolito Ferré va anunciar la construcció d’un nou equipament sanitari a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta (encara s’hi pot veure el cartell)
Normalment aquestes construccions sempre s’han concedit a empreses vinculades amb CDC.  Alguns dels principals constructors d’Amposta tenen el carnet del partit (per què serà?) Evidentment, els favors son recíprocs: jo et dono a tu i tu em dones a mi. Així de fàcil.
Però ara que el sector del totxo esta cremat, Convergència s’ha fixat en altres camps on fer negoci: la Sanitat. Segurament per això s’ha posat a Roig i gualdo en un lloc estratègic. L’exalcalde d’Amposta sap, com pocs, com portar a terme les estratègies necessàries en  benefici dels prohoms del seu partit. Diu Roig i gualdo en un moment de l’entrevista: “La millora de l qualitat assistencial passa per mantindre el sistema públic de salut, però introduint-hi mecanismes de gestió empresarials”. Res de nou, aquest sistema mixt entre el públic i el privat ja el van posar en pràctica fa més de dues dècades amb el programa Altebrat que incloïa l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, l’Hospital de Jesús i la Clínica Arrossera d’Amposta (avui Hospital Comarcal d’Amposta)
D’aquella experiència se’n poden extreure dues conclusions:
-La sanitat és un bon negoci amb molt de futur, per això ara es vol extrapolar a tots els àmbits, fins i tot a l’atenció primària.
-Els hi permet poder decidir sobre les contractacions del personal i les empreses subministradores de bens i serveis. Per tant, poden triar donant prioritat als que tinguin el carnet del partit o estiguin disposats a col·laborar en el seu "sosteniment econòmic".