Anava amb ma mare agafada al meu braç, ja que té dificultats per caminar. Tot hi això ens varem d'haver d'apartar.
Com es veu circulava en direcció contrària, tal com solen tenir el costum de fer i en aquell moment no anava agranant, simplement s'estava desplaçant.
No sé on anava, però em pregunto: No hi ha cap via alternativa per arribar al seu destí.
Evidentment els joves de la motocicleta tampoc és que circulessin molt millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada