SISCU BAIGES
Periodista
David Stuckler és un investigador i expert en els aspectes econòmics de la salut. Treballa a la universitat d’Oxford i a l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres. Juntament amb l’epidemiòleg Sanjay Basu, de la Universitat de Stanford, va escriure el llibre ‘El cost humà de les polítiques de retallades. Perquè l’austeritat mata’. Al llibre s’explica que la política d’austeritat en la despesa pública aplicada pel Govern de David Cameron va fer caure del 70% al 58% el nivell d’aprovació dels britànics del seu servei nacional de salut (NHS), va deixar unes 10.000 persones sense llar o va augmentar els afectats de tuberculosi, entre molts d’altres efectes negatius. A mes, cita el director de la revista científica de The Lancet quan conclou que l’austeritat “portarà morts”.
“El preu de l’austeritat es xifra en vides humanes. I aquestes vides no tornaran quan les Borses es recuperin”, escriuen Stuckler i Basu.
La Borsa britànica va tancar amb un increment del 2,26% en saber-se els resultats de les eleccions que han donat la majoria absoluta al Partit Conservador de Cameron al Parlament britànic. A la Borsa li encanten les polítiques d’austeritat.
La qüestió és perquè els britànics voten unes polítiques que perjudiquen la seva qualitat de vida, envien milions de persones a buscar menjar als Bancs d’aliments i els imposa uns treballs precaris i quasi esclaus. Són masoquistes els britànics? Evidentment, no.
Potser l’explicació estigui darrera la reflexió que li va fer un ex-votant laborista al periodista John Carlin, prop de Londres: “Tinc por del canvi. Podríem estar pitjor”.
Als ciutadans els plouen informacions segons les quals, després de molts anys de caigudes, el Producte Interior Brut millora, l’atur es redueix, la Borsa puja i es venen més cotxes. Molts creuen que si això és cert, més aviat o més tard, la seva precarietat, angoixa i pèrdua de serveis socials s’acabaran. I, mentre tant, creuen i confien també que si l’austeritat que Cameron accentuarà en el proper mandat continua matant, almenys no els toqui a ells.
Dos noms propis, per acabar: Stephanie Bottrill i Manuel López.
Stephanie Bottrill va suïcidar-se el 4 de maig de 2013 després de rebre la notificació que havia de pagar 80 lliures mensuals més pel seu domicili per un nou impost del Govern Cameron. Va deixar escrita una carta adreçada al seu fill on deia: “No et culpis perquè hagi acabat amb la meva vida. Els únics culpables estan al Govern”. Hi seguiran cinc anys més.
Sonia López ha presentat una querella criminal contra la doctora que no va operar el seu pare, Manuel López, per una hèrnia abdominal que creixia sense parar. 22 mesos després d’estar en llista d’espera per ser operat a l’hospital de Bellvitge, l’hèrnia va explotar i López va morir el passat 14 de gener.
El 27 de setembre hi haurà, se suposa, eleccions al Parlament de Catalunya. Abans que acabi l’any s’han de celebrar eleccions generals a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada