LA CREU DE LA GALERA

Els que som de la Galera coneixem la bé la Creu. Està situada a un lloc estratègic, just a la confluència de les carreteres de la Sénia, la Miliana-Ulldecona i Godall. Per tant puc dir que ha format part del paisatge durant moltes dècades, fins i tot segles.

És juntament amb la torre de defensa reconvertida en església i mirador sobre el Pla, la casa consistorial, el pont, la paret medieval que hi ha al costat del mateix pont i que bé podria tractar-se de les restes d’una muralla i la capelleta de Sant Vicent les úniques coses que podríem considerar històriques del poble.

Els de la meva generació ja no vàrem conèixer la creu original. Quan érem menuts només hi havia el pedestal i el fust, esquerdat a la part superior, segurament de quan va ser arrancada. A la web de l’Ajuntament de la Galera, Albert Curto Homedes, director de l’arxiu històric del Baix Ebre explica el següent de la creu de terme de la Galera:

D’estil gòtic florit, i una peça rellevant del segle XV des del punt de vista artístic, l’antiga creu de terme havia estat mutilada en el transcurs de les Guerres carlistes. Un dels seus braços fou escindit, i es guardava des de llavors a l’Església parroquial. A finals del segle XIX, el darrer dia del mes de desembre de 1899, a causa d’una  nova urbanització i alienament de carrers, el Ple de  l’Ajuntament  de la Galera havia decidit el seu enderrocament (com podem veure, doncs, no sempre es fan les coses ben fetes). La figura intel·lectual de Francesc Mestre i Noé ho va evitar. En pocs dies va mobilitzar dignitats del món de la cultura, de l’art i l’Església, que van fer canviar de parer l’alcalde i el consistori, els quals van decidir el trasllat de la Creu, i fins i tot la seva restauració en reconstruir el braç trencat, com a mal menor. Malgrat els esforços, la Creu no va subsistir als estralls de la passada Guerra del 1936-39, però l’exemple de la intel·lectualitat compromesa (ni que sigui amb el patrimoni) exemplificada per Mestre i Noé, i la sàvia decisió de rectificar per part de l’alcalde de l’època, són valors avui dia en desús que crec que val la pena reivindicar.

Seria per la dècada dels anys 70 quan l’ajuntament va decidir restaurar-la i hi va posar un capitell i una petita creu de ferro. Com que en aquell moment no coneixia el concepte de rigor històric, ja em va semblar bé. Vaig pensar que millor així que com estava abans. En aquella època fins i tot ignorava que s’anomenaven creus de terme.

Encara recordo la darrera vegada que vaig fotografiar la Creu tal i com estava abans. Farà un parell d’anys i venia de fer fotos a les oliveres mil·lenàries de l’Arion, un lloc que, com sabeu li tinc una consideració especial. Al passar per allí, el Sol es ponia pel darrere del Port i amb la càmera vaig voler captar el moment.

Tot i que després d’aquelles fotos encara hi vaig passar unes quantes vegades, com passa amb totes les coses que formen part del paisatge, estan però igual ni les veus.

Fins que Ester Accensi, exalcaldessa de la Galera va penjar al Facebook unes fotos on s’hi veia una creu de grans braços, però també la d’una creu mutilada que era la que hi havia originalment.

En veure aquella creu de grans braços no vaig voler donar crèdit al que veia i vaig pensar que igual era un retoc fotogràfic o com a molt un projecte de restauració. La noticia va ser tan impactant que va sortir al setmanari l’Ebre. Vaig poder fullejar aquesta publicació al restaurant l’ermita de Mig Camí de Tortosa que regenta la família Boluña que té vincles amb la Galera. Els hi vaig dir que aquella creu de grans braços jo no l’havia vist i encara em resistia en creure que aquella situació era real. Fins i tot l’amic Joaquim Virgili d’Ulldecona també se’n va fer ressò també al Facebook.  

Tenia que anar a la Galera, però ho anava demorant. Després de la publicació de Virgili vaig pensar que ja havia arribat el moment  per a veure en directe aquell NYAP (en majúscules) I efectivament, les fotos que havia vist els darrers dies eren el fidel reflex de com està actualment la Creu de terme de la Galera.

La veritat, encara em costa creure que algú hagi pogut fer un disbarat tan gran, al menys de que es tracti una performance, cosa que dubto...  

Pàgina del setmanari l'Ebre. 

Si voleu que us sigui franc, no m’importa de qui ha estat la idea i qui la fet realitat... El que demano és que es tregui com més aviat millor aquesta aberració.

En un l’article publicat a l’Ebre, Albert Curto afirma que s’ha comés una irregularitat ja que el pedestal (i el fust) formen part del patrimoni històric català i, per tant, no es podia posar la creu actual (de fet ni l’anterior) sense el corresponent permís que, òbviament, s’hauria denegat.

Ja que es disposa de l’original (o al menys de fotos de com era), el que s’hauria de fer és una fidel reproducció i col·locar-la sobre el fust.

A què esperen?