divendres, 8 d’agost del 2025

SÉ LI POT DONAR UNA SEGONA VIDA A UNA OLIVERA MORTA?

 

La resposta és un rotund sí. Només cal que la posin en mans d’un artista i de seguida li vindrà al cap una idea brillant per a convertir una ser mort (en aquest cas una olivera) amb una obra d’art.

Després de l’enterrament simbòlic d’una olivera de la finca el Pou del Mas de la Jana el passat dissabte 2 d’agost, dimecres 6 va tenir lloc al museu natural de les oliveres mil·lenàries de l’Arion, terme municipal d’Ulldecona ‘A cor Obert’ dels artistes Laurent Gongora i Manel Raga. El primer francès, el segon ‘faldut’.

Amb la presència de Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona amb alguns dels regidors del consistori de la població del Montsià, l’alcalde de Rossell Evaristo Martí, president de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, els germans Lluís i Joan Porta Ferré, membres de la família propietària de la finca, els artistes abans esmentats, el mestre terrisser de la Galera Joan Cortiella, així com un nombrós grup de persones i membres de la premsa provincial (Diari de Tarragona) i comarcal (Canal Terres de l’Ebre) es va inicial l’acte cap a les 21:30 que va consistir en dues parts.

La primera part va consistir a homenatjar l’olivera morta. Prèviament, sé li havia col·locat una mena d’àmfora incrustada i posteriorment, aquelles persones que ho van desitjar, van anar dipositant missatges dins que feien entrar per un forat fet a propòsit. El meu va ser: d’Ulldecona al món passant per l’Arion.

Posteriorment, guiats per Manel Raga vam anar fins al ‘mas del mig’, a pocs metres de distància del lloc on estàvem, mentre se sentien sons de tambors. A una oliera de davant del mas s’hi projectava un joc de llums i colors així com a l’interior del patí annex a l’edifici principal del mas. Ara s’escoltaven unes gravacions fetes fa anys per Paco Itarte d’Ulldecona a una sèrie de gent del poble que li explicaven vivències i anècdotes viscudes. A les parets del pati dues sèries de dibuixos. A la primera es reproduïen dibuixos fets per xiquets espanyols durant els dies que van passar refugiats a la Guerra Civil Espanyola. La segona part també reproduïa dibuixos de xiquets, però en aquest cas de Gaza. El denominador comú no cal ni dir-ho, era l’horror de les guerres.