CRONOLOGIA DEL VIATGE DELS HORRORS. Viena 1

Quan vaig veure que Terra Enllà publicava al seu compte d’Instagram un imminent viatge a Àustria para visitar els camps de concentració de Mathausen i Gusen no vaig trigar gaire a decidir-nos, tot i la climatologia adversa que fa a aquell país a principis de desembre. Tanmateix, he de dir-vos que tampoc va ser per a tant i vam tenir dies prou benèvols malgrat les temperatures baixes, però en cap cas sota zero; també van tenir dies de boira i una mica de pluja en altres.

Vam sortir de Barcelona diumenge 7 en un vol de Ryanair amb destinació a Viena. Conformàvem el grup 14 persones comptant a Andreu Caralt i Maite Hernández que serien els nostres amfitrions, guies, documentalistes, companys, amics, professors i pràcticament tot durant els cinc dies que vam passar a Àustria.   

Després d’haver dinat a un cèntric centre comercial de la ciutat, la nostra visita començaria al palau imperial de Viena, d’estil neobarroc, molt conegut gràcies a les pel·lícules de l’emperador Francesc Josep I d’Àustria i l’emperadriu Elisabet de Baviera, més coneguda com a Sissi.

Al palau imperial, que ha estat remodelat diverses vegades i que, actualment, resta inacabat, hi vam veure dos elements, la gran balconada des d’on Adolf Hitler va anunciar l’annexió d’Àustria a Alemanya (tot i que no va ser la seva primera proclama, ja en parlarem més avant) davant de centenars de milers de persones que l’aclamaven i el museu la Casa de la Història Austríaca on es va un repàs de l’època contemporània del país.

Com a anècdota cal dir que la gran balconada és motiu de controvèrsia sobre que s’hi ha de fer. Fa anys van fer una enquesta popular, però de moment se continua sense fer res.

Posteriorment, vam fer un breu recorregut per les avingudes més importants de Viena guarnida amb una ostentosa il·luminació nadalenca fins a arribar a la catedral de Sant Esteve, d’estil gòtic de la que destaca la seva agulla de 137 m i la coberta amb més de 250.000 rajoles que van haver de ser restaurades després dels desperfectes de la II Guerra Mundial. Davant mateix de l’entrada de la catedral, oh, sorpresa! Un cafè porta el nom de Giacomo Aragall, és a dir, el tenor català Jaume Aragall.

El primer dia de la nostra estada a Viena l’acabaríem al mercat de Nadal que hi ha davant de l’ajuntament, un monumental edifici d’estil neogòtic.

Al mercat hi havia tota mena de parades, tant de decoració de Nadal, com de menjar, complements de vestir i una gran pista de patinatge sobre gel.   

Allí vam poder degustar els coneguts brètzel, una pasta típica en forma de llaç que igual potser dolça com salada i salsitxes, en el meu cas vaig fer un bratwurst que no tenia res a veure amb els d’aquí. I els més atrevits ho van acompanyar d’un vi calent condimentat amb diverses herbes aromàtiques.