Primer que res, veiem que diu la definició de
contracte. Un contracte és l'acord de voluntats que
genera drets i obligacions. És un acte jurídic bilateral o multilateral,
perquè hi intervenen dues o més persones (a diferència dels actes jurídics
unilaterals en què intervé una sola persona), i que té per finalitat crear
drets i obligacions.
Entenc que al ‘contracte’ de Feijóo hi ha dues
parts, ell i Espanya, tot i que, si l’ha signat algú, només ho ha fet ell,
perquè Espanya com a tal no pot signar-lo. En tot cas, ho hauria de fer algú
amb la suficient representació legal en nom de tots els espanyols, incloent-hi,
en tractar-se d’unes generals, a tots aquells que no se senten espanyols, i
també tots els partits de l’esquerra. I això és materialment
impossible.
Diu la definició que el contracte té la
finalitat de generar drets i obligacions i, jo afegiria ‘ i garanties’. Per què
qui ens garanteix que Feijóo complirà el que ha signat...
Es veu que el nou ‘contracte’ només és per a
quedar bé davant la galeria. De fet, no es tracta d’un contracte com a tal,
sinó d’un manifest que serveix ‘d’acta fundacional’ del seu projecte polític. I
el projecte polític que té la dreta l’hauríem de conèixer tots encara que
no estigui escrit sobre un paper. Prou han demostrat al llarg de la seva
existència que és el que ens ofereixen. Per a començar, no aporta res de nou,
només refregits d’altres propostes anteriors que, en tot cas, sempre acaben beneficiant
els rics i perjudicant els pobres.
No sé si vosaltres ho veieu com jo. Feijóo és
tant, tant inútil, que estic segur que no passaria una prova de cultura
general, com tampoc una de cultura política que, hauria de ser, sí més no, el
tema que més domina pels anys que fa que viu d’ella. Una persona que vol
presidir el govern d’Espanya, a part de conèixer idiomes, no s’hauria
d’equivocar tantes vegades com ho fa, perquè els errors que coment sovint són ridículs
i més propis d’un ignorant que no d’una persona que ha cursat estudis de dret
(la Viquipèdia no confirma que els acabés).
Respecte a Catalunya, una de les qüestions que
diu al seu ‘contracte’, és que augmentarà les hores de castellà a les escoles.
El senyor Feijóo encara no s’ha assabentat que els que ens sentim catalans de
‘veritat’ no volem més hores de castellà. El castellà és una llengua que no
necessita cap mena de protecció perquè no corre cap perill de desaparèixer. En
canvi, el català sí que està en retrocés i per aquest motiu necessita una
especial atenció a les aules, als carrers, als mitjans informatius, a la
literatura, a la cultura, etc. No anem bé, senyor Feijóo, només per aquest
punt, el seu ‘contracte’ ja no m’agrada. I no vegi si els sumem tots...
Coneixeu la dita ‘el que fa una mà, que no
se n’assabenti l’altra’? (Mateu 6:3) Mentre Feijóo signava sol el seu
‘contracte amb Espanya’, el seu partit continuava negociant amb Vox per a intentar
que l’esquerra no tregui majoria absoluta al Senat i poder controlar així el
Tribunal Constitucional. Però aquest punt no serà l’únic que negociïn, ja que
si el PP no treu majoria absoluta, però igualment pot formar govern amb Vox, li
faltarà temps per anar a buscar-los i, aquests, faran el que han fet fins ara a
totes les comunitats autònomes on han entrat al govern, imposar les seves
condicions (toros, prioritat nacional, retallades en sanitat, ensenyament,
serveis socials, etc.). I al PP, no li quedarà més remei que tragar, com ha fet
sempre en aquests tipus de situacions.
Què farà llavors Feijóo i el seu ‘contracte’?
Empassar-se’l i acatar el que li mani Vox i els seus amos que no són altres que
les grans multinacionals i el capital estranger, sobretot els dels Estats Units
i Israel.
Conclusió, el ‘Contrato con España’
de Feijóo, només néixer, ja és ‘paper mullat’ i, el ‘paper mullat’, no serveix
per a res.
