dimarts, 21 de juliol del 2026

LA TORRE DE SANT JOAN

Uns pocs metres dins de la badia dels Alfacs, pràcticament al davant del Poble Nou del Delta, es troba la torre de Sant Joan o millor dit, el que queda d’ella. Quan la marea està baixa, hi ha una mena de sender de pedres que la uneix amb la terra ferma.

Va ser Felip II qui la va ordenar la seva construir per a combatre la pirateria que arribava del nord de l’Àfrica i saquejava els pobles costaners fent captius els seus habitants que després vendria com esclaus als mercats nord-africans.

La torre fou bastida l’any 1576 era de base quadrada i tronc piramidal i, mentre va estar en servei hi havia fins al segle XIX una guarnició de dotze soldats. 

La Torre de Sant Joan i la del Codonyol que estava dintre del que avui és la Ràpita, van ser les dues úniques que es van construir de les quatre projectades. Les altres dues havien d’estar a la zona de l’Aluet, a l’est de la primera i la de Sant Cristòfol.

A la torre de Sant Joan s’hi pot anar a peu o en bicicleta, tot i que un tram del recorregut es pot fer amb cotxe fins a un petit pàrquing al costat d’una estació de bombeig. A partir d’aquí el camí està tallat per als cotxes.

Fa uns anys, l’Ajuntament d’Amposta va senyalitzar i condicionar el camí per tal de fer-lo més accessible, tot i que l’orografia del terreny i l’adaptació a les exigències que comporta la normativa de Costes, fa que el camí vagi fent revolts i, per tant, el traçat és molt més llarg del que seria en línia recta. El camí surt de la carretera que parteix dels afores de la Ràpita i que arriba al Poble Nou primer i, posteriorment al Trabucador, coneguda com la carretera de les Salines. Al davant del cementiri del Poble Nou es veu l’indicador. Ara mateix en aquesta carretera, coneguda amb el sobrenom de ‘la carretera de la vergonya’ s’hi estan fent obres d’ampliació i millora.   

Des del pàrquing al costat de l’estació de bombeig a la torre hi ha uns dos km (per tant, el recorregut és d’uns quatre quilòmetres), però si deixes el cotxe al Poble Nou la distància pràcticament es duplica.

El trajecte es fa entre arrossars i es pot gaudir de tota mena de fauna, sobretot aus, com per exemple flamencs que, tot i ser les aus més vistoses i fotografiades, han entrat en conflicte amb els arrossaires pels danys que causen als seus conreus.  

Per cert, ara que heu vist fotos de la torre de Sant Joan, no sembla que estigui surant a l'aigua?   








MÉS INFORMACIÓ: 

UN COP D'ULL A CATALUNYA. Ripoll 13

VIATGE A ITÀLIA. Pompeia 10

dilluns, 20 de juliol del 2026

DIADA EBRENCA 2026

La colla
La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta té marcades en roig al calendari dues dates importants, la diada Ebrenca que es fa a la Ràpita, normalment dintre del programa de les festes majors, tot i que enguany s’ha fet abans i la diada de l’Aniversari que, com la primera, no té una data concreta, sinó que varia segons la programació castellera, sobretot si és any de Concurs de Castells de Tarragona, que s’ha d’avançar per no coincidir-hi. Enguany serà el 19 de setembre i com sempre, es farà a Amposta, seu de la colla.  

4d6a
L’any passat, la diada Ebrenca va ser la millor diada que havia fet mai Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, ja que es van descarregar les següents construccions, un pilar de cinc (pd5), un dos de sis (2d6), un tres de sis (3d6), un quatre de sis (4d6) i un pilar de quatre (pd4). Fins ahir, aquesta diada només s’havia superat, precisament, per la de l’Aniversari.

El que de vegades sembla impossible o, si més no, molt difícil, sempre es pot arribar a superar si hi ha treball, constància i sacrifici per part de les castelleres i castellers, però sobretot (i aquest fet és imprescindible), si la colla augmenta en nombre d’efectius.

Per això, aquest any, la diada Ebrenca (que per primera vegada es va fer dintre del pavelló firal en lloc de la plaça del Cóc que era el lloc habitual per mirar d’apaivagar una mica la calor que està fent) ha tornat a ser la millor diada que la nostra colla ha fet mai. Tot i que l’actuació va ser força semblant a la de l’any passat, hi va haver unes diferències molt importants, ja que els 3d6 i 4d6 es van fer amb l’agulla (3d6a i 4d6a), és a dir, amb un pilar de quatre a dins de l’estructura i, per tant, la dificultat augmenta considerablement.

4d6a
El pd5 ja el tenim coll avall i el descarreguem, pràcticament, a cada diada, però el 2d6 és força més complicat i només s’intenta quan es veu a la colla en confiança de poder-ho afrontar.

Com he dit anteriorment, l’any passat vam descarregar el 4d6 que feia molts anys que no ho podíem fer. Per tant, el 4d6a encara feia més temps que no el portàvem a plaça. El fet de poder-lo descarregar enguany ens ha permès pujar una mica al rànquing que hi ha de colles castelleres i ens permet estar a les primeres posicions de les colles que no arribem a fer construccions de set pisos. Esperem que aviat puguem assolir aquesta la fita. De fet, durant l’actuació d’ahir es va poder escolar el crit ‘un pis més’ reclamant la gesta. 

La colla que ens va acompanyar en aquesta ocasió va ser la dels Xiquets de Vila-seca.  

En resum, l’actuació de la diada Ebrenca d’ahir va ser la següent (per ordre de construcció), 4d6a, 2d6, pd5, 3d6a i pd4.   


2d6


pd5

3d6a

3d6a

pd4