dimarts, 29 de setembre del 2026

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 1.053

EL PADRÓ DE L’AMPOLLA

Ajuntament de l'Ampolla. 

Darrerament, us he parlat, ni que fos per damunt, de dues coses que avui també seran protagonistes d’aquest escrit, de la Llicència Fiscal, un impost directe que gravava les activitats comercials, industrials, professionals, artístiques i algunes de ramaderes i del municipi de l’Ampolla que va independitzar-se del Perelló l’any 1990.

La data exacta de la independència de l’Ampolla va ser el 5 de maig de 1990 i, per tant, fins a l’exercici econòmic d’aquell any, la llicència fiscal de les activitats econòmiques i professionals de la pedania, anàvem incloses amb les del municipi d’el Perelló.

Tot i tractar-se d’un impost municipal, la gestió de la Llicència Fiscal es duia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i la recaptació, encara que no vingui al cas, normalment BASE de la Diputació de Tarragona tret d’alguns pocs municipis que la gestionava el mateix ajuntament, com per exemple Ulldecona.

La Llicència fiscal va ser una de les tasques que se’m va encomanar durant la meva vida laboral primer a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i, posteriorment a l’Administració de l’Agència Estat d’Administració Tributària (AEAT).

Un dia, va venir el cap de l’oficina i ens va dir que, a correcuita, s’havia de separar les activitats de l’Ampolla del padró d’el Perelló i que per tal de facilitar-nos la tasca vindria un tal Macario (nom fictici) que era de l’Ampolla i treballava per a l’Ajuntament d’el Perelló i que, per tant, coneixia molt bé ambdós municipis. Ens va alleugerar molt tenir ajuda de fora, ja que, sense aquesta, ens hauríem pogut estar dies i s’havia de fer ràpidament.

Els volums del padró eren de mides considerables (aproximadament d’uns 60x40 centímetres en horitzontal) i, si no recordo malament n’hi havia quatre per a les activitats comercials i industrials i un, molt més menut, per a les professionals i artístiques. Per tant, a cada volum hi havia diversos municipis que estaven ordenats alfabèticament.

El que calia era buscar el d’el Perelló i amb un regle i un retolador negre anar ratllant els que s’havien de quedar i deixant sense cap mena de marca les que passaven a ser del nou municipi. A priori tot seria molt fàcil amb l’ajuda de Macario. 

Posteriorment, vam haver de fer fotocòpies disminuint-les a DIN A 4 per a poder-les enviar per fax a la Delegació de Tarragona amb la finalitat de què, per al següent padró ja sortís correctament, amb els dos municipis separats.

Segurament, aquestes operacions us han pogut semblar una mica estranyes, però era com es treballava en aquella època en què la informàtica encara estava en un període molt incipient i Internet no havia arribat al gran públic. Avui en dia és pràcticament impossible trobar algú que no tingui Internet al seu mòbil; l’any 1990 era impossible trobar algú que el fes servir.

La feina que ens havien encomanat estava llesta i, amb tota seguretat ben feta. Almenys és el que ens pensàvem nosaltres...

Sorprenentment, quan va sortir el rebut corresponent a l’exercici de 1991, una gran quantitat d’autònoms d’el Perelló van vindre a Tortosa a queixar-se que no tenien cap activitat a l’Ampolla, tal com havia sortit al rebut, sinó que la tenien a el Perelló, com tota la vida. La conclusió que vam treure és que Macario, davant del dubte (o no, qui ho sap!), va tirar cap a casa, és a dir cap a l’Ampolla.

Tots aquests errors es van haver de resoldre per mitjà de diligències on la persona interessada manifestava l’error que apareixia al rebut perquè, posteriorment, es pogués solucionar i quedés arreglat per als anys següents.

Crec que va ser pitjor el perjudici causat per Macario que no la solució que, en teoria, ens havia d’aportar.  



VIATGE A ITÀLIA. Florència 25