Manel, juntament
amb la seva parella Rosemary, tenen un compte a Instagram que es
diu ‘947 pobles de Catalunya’ i aspiren a poder visitar-los tots i, com
és natural, fotografiar-los. No fa gaires dies em deia que sempre que havia
vist el barranc de la Galera, anava sec.
Quan baixa aigua pel barranc, és preciós
(l’aigua és vida!) Però aneu amb compte que pot causar grans catàstrofes,
sobretot quan ja prop de desembocar a l’Ebre es troba amb un ‘mur’ pràcticament
infranquejable com a resultat de la suma d’un canal, dues carreteres i, per
acabar-ho d’arrodonir, una via verda recentment inaugurada.
El 23 d’octubre de l’any 2000 es va viure la
que, fins ara, ha estat la ‘gota freda’ més gran que ha afectat el nostre
territori a un costat i l’altre de la serralada dels Ports. Durant 9 hores va
estat plovent amb tanta intensitat que als cims dels Ports van arribar a caure
1.300 litres per m². El cabal del barranc a la seva desembocadura va arribar
1.600 m³ per segon. Baixava amb tanta virulència que va escombrar els ponts de
Masdenverge i el de la carretera de Tortosa a Vinaròs molt prop de Santa
Bàrbara i que feia pocs anys que s’havia construït, a més d’altres edificacions
que s’havien anat fet prop de la seva llera. En aquell temps, una barrancada
tan gran va ser un fet excepcional, ja que no hi havia precedents immediats
d’un fenomen així.
Vint anys van haver de passar perquè tronessin
a succeir uns fets semblants. Em refereixo a la borrasca Glòria que va
afectar tota la península Ibèrica entre el 19 i el 21 de gener de 2020. Una de
les zones més afectades va ser el Delta de l’Ebre amb la inundació de centenars
d’hectàrees dedicades al conreu de l’arròs.
A partir de la Glòria, ja no hi ha
hagut cap any que no hi hagués afectacions per tempestes que, abans es
denominaven ‘gotes fredes’ i, actualment se les denomina DANA (Depressió
Aïllada a Nivells Alts) en algun lloc del litoral mediterrani, sobretot a
Catalunya i el País Valencià, però també a d’altres indrets d’Espanya com per
exemple Múrcia, Andalusia o Castella la Manxa i sovint, desgraciadament,amb la
pèrdua de vides humanes, com la que va afectar l’horta sud de València el 28
d’octubre de 2024.
Cada vegada que ha baixat el barranc de la
Galera amb virulència hi ha hagut afectacions materials a la carretera C-12,
coneguda també com l’eix de l’Ebre, a l’altura d’aquell punt. Tot i que s’han
fet treballs de millora per mirar d’evitar nous desperfectes o, almenys
alleugerar els danys de cara una futura barrancada que saben que més tard que
prompte tornarà a passar, el fet és que encara no han trobat la solució
adequada. Davant d’aquests episodis de borrasques anuals, encara hi ha qui posa
en dubte el canvi climàtic...
Fa uns dies vaig voler fer treball de camp
desplaçant-me fins al lloc. Sorprenentment, la C-12 no havia patit desperfectes
importants, tret de les tanques de protecció que estaven doblegades pel
bloqueig dels materials que arrossega el barranc al llarg del seu curs.
En canvi, sí que els va patir la carretera que
va paral·lela en aquell tram, fins al punt d’haver estat tallada al trànsit. I
la via verda va patir desperfectes importants que, si es vol conservar com a
atractiu turístic, no quedarà més remei que fer un arranjament
integral.
Quan ja me n’anava, vaig trobar-me amb l’amic Carlos
Loaso, amb qui vaig fer el batxillerat a Tarragona i que va arribar a ser
director territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que, com jo, també
havia anat fins a aquell punt amb les mateixes intencions, observar i
enregistrar els danys causats pel barranc de la Galera després dels episodis de
pluja de l’anterior cap de setmana.
Loaso, que té la
carrera Hidrologia, em va explicar els motius pels quals es tapona l’accés del
barranc de la Galera abans d’arribar a l’Ebre.
Per a trobar-ne els antecedents, cal
remuntar-se fins al regnat de Carles III i el seu projecte fracassat del canal
de navegació entre Amposta i el port dels Alfacs, a la Ràpita. Uns ¾ de segle
més tard, concretament l’any 1849, el francès Isidore Pourced, va
reprendre la idea i va obtenir la concessió d’un canal que aniria des de
Saragossa fins a Amposta i, encara un altre, des d’Amposta a Ràpita. Així
naixeria el canal de la Dreta de l’Ebre i que és de domini públic a diferència
del de l’Esquerra que és privat.
El primer pont per salvar el curs del barranc
de la Galera està lligat amb la construcció de l’antiga carretera de Tortosa a
Amposta (TV-3443). Quan a les acaballes del segle XX es decideix construir la
C-12, en veure que les expropiacions ja s’havien fet amb anterioritat,
decideixen fer una variant que va des de l’indret de la torre de la Carrova
fins a quasi arribar a Vinallop, en lloc d’aprofitar el traçat de l’antiga
carretera, tal com s’havia fet amb la resta de trams. Aquest fet va obligar a
construir un altre pont sobre el barranc.
Santiago Bertomeu,
un galerenc que va treballar a la brigada d’obres de la Diputació de Tarragona
i que coneix bé l’indret, proposa com a solució, fer un sifó al canal per a
donar més pas al barranc i aixecar una mica la carretera en aquell punt.
Sigui com sigui, sembla que fins avui ningú ha
trobat la solució adequada i, queda clar que, aquesta, implicaria fer un altre
tipus d’obra molt més costosa en temps i diners.
