dijous, 20 de juny de 2019

QUÈ SE N'HA FET DE LA FONT DE LA PLAÇA DEL MERCAT?


Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. 
Durant dècades, les generacions ampostines van veure brollar l’aigua de la font de la plaça del Mercat durant les festes i els caps de setmana. Era una font de pedra, rodona i amb diversos sortidors. Però un dia va deixar de brollar per culpa de l’inexorable pas del temps que tot ho acaba fent malbé. Manca de manteniment? Podria ser-ne un dels motius.
Tot i que se va demanar al govern municipal (CiU) que miressin d’arranjar-la, la resposta va ser que valia massa diners fer-ho i així se va quedar fins la remodelació de la plaça del Mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV)
Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. 
En aquell moment hauria estat oportú condicionar-la i tornar-la a col·locar, però desgraciadament a determinades persones els hi agrada més el nou que allò que forma part de la història dels seu poble o de la seva ciutat.
Fa pocs dies va començar el segon mandat d’Adam Tomàs. Un mandat que ha de ser clau per a veure una transformació real d’Amposta. No hi ha excuses. La ciutadania ha confiat amb ell i el seu equip i ara són ells el qui hauran de satisfer a aquells que els van votar i als que no ho vam fer. No s’entendria que amb l’àmplia majoria que van assolir a les urnes el 26-M (16 de 21 regidors) dintre de 4 anys (8 en total) no se vaguessin resultats.
Construcció de l'antiga plaça del Mercat. Foto cedida per Alí El Khattabi
Bensaleh. 
La passada legislatura se va acabar començant algunes coses que s’haurien hagut de fer molt abans. La més important de totes la transformació del parc que hi ha a tocar del carrer de Josep Tarradellas, l’estat del qual era deplorable.
Sembla que l’actuació que s’hi està fent és important. S’han plantat alguns arbres nous i se’n han tallat d’altres (sí, sí, s’han tallat). També sembla que s’obriran carrers entre zones enjardinades. No he vist el projecte i per tant no puc dir si també hi van alguns elements ornamentals, com per exemple una font.
Font de la plaça del Mercat en l'actualitat. 
En el cas de que fos així, estaria bé recuperar l’antiga font de la plaça del Mercat i si al projecte no hi consta cap font o ja n’hi ha una altra de prevista, l’equip de govern podria tenir en compte el meu suggeriment i trobar algun emplaçament adient de la ciutat on pugui instal·lar-se una peça de tant singular valor com és l’esmentada font.  

Obres al parc del Josep Tarradellas. 
    

MONESTIR DE SANTES CREUS 3











dimarts, 18 de juny de 2019

PACTES MUNICIPALS: BARCELONA I SANTA COLOMA DE FARNERS

Façana de l'Ajuntament de Barcelona. 

L’independentisme oficial (el del llaç groc) està emprenyat perquè Ernest Maragall no va aconseguir un ajuntament més per als seus interessos polítics: el de Barcelona, cap i casal de Catalunya.
Vaig tenir el plaer de conèixer personalment a l’Ernest. Al menys ens vam trobar en dues vegades: la primera quan va intervenir d’estrella convidada al míting que els socialistes ampostins vam fer durant la campanya de les municipals de 2007. La segona a la inauguració del col·legi públic Consol Ferré quan era conseller d’Ensenyament durant el segon Tripartit (2008). No semblava res de l’altre món. De fet solia equivocar-se al parlar com li va passar quan va confondre Amposta (on estava) amb Tortosa... L’Ernest Maragall sempre va créixer a l’ombra del seu germà Pasqual, però sembla que quan el germà gran ja no el va poder apadrinar va aprendre a caminar sol fins el punt de que durant els darrers temps m’ha sorprès gratament.
Però el PSC sé la tenia jurada. Ja deveu conèixer la dita: Roma no paga els traïdors! Perquè així el van considerar des de les files socialistes quan va canviar de bàndol. I no dic que estigui bé o estigui malament. Només constato uns fets.  
L’Ernest Maragall, la nit del 26-M se sentia guanyador (havia guanyat en vots igual com el seu germà Pasqual va guanyar en vots a Jordi Pujol a les eleccions autonòmiques de 1999). Però des del PSC ja el van advertir que no cantes victòria tan ràpid, que tot estava obert...
Finalment va ser elegida alcaldessa de Barcelona Ada Colau gràcies als vots dels seu propi grup (Barcelona en Comú), el PSC i tres del grup de Manuel Valls, i va passar a convertir-se per a molts (la immensa majoria no la van votar) en una traïdora i una botiflera.
Desgraciadament, les persones, sempre som més propenses a veure la palla a l’ull dels altres que la biga al nostre propi. I dic això per tot el que va passar durant la constitució del nou ajuntament de Santa Coloma de Farners. Encara no he sentit a cap independentista criticar la intromissió ni més ni menys que Quim Torra, aquell que diuen que fa de President de la Generalitat de Catalunya.
Santa Coloma de Farners és el poble natal de Quim Torra i on encara hi viu una part de la seva família. La passada legislatura hi va haver un pacte entre CiU i el PSC. Pacte que s’havia de tornar a reeditar per aquest mandat. Però Torra saltant-se a la torera el principi d’autonomia municipal, va pressionar la futura alcaldessa del municipi Susagna Riera (JxCat) per a que el trenqués i arribés amb un acord de govern amb ERC. Degut al terrabastall i les pressions que hi van haver durant el ple de constitució del nou ajuntament, se va haver de suspendre i posposar-se fins les 11 de la nit del mateix dia. La futura alcaldessa, visiblement contrariada, se va posar a plorar. Però no va ser l’única en fer-ho. També ho va fer la regidora del PSC Bea Ventura fruit de l’escridassada i el menyspreu que va rebre d’una part del públic assistent a l’acte.
Un quart d’hora abans de començar el nou ple se tancava un pacte entre JxCat i ERC. Però no passa res, tot sigui pel bé del país...

MONESTIR DE SANTES CREUS 2