Les
sigles S/C volen dir sense comissariat. Normalment, a
totes les exposicions existeix la figura del comissari, que és qui se
n’encarrega de triar les obres que l’artista o els artistes (en el cas de les
exposicions col·lectives) més representatives o més adients a la temàtica que
s’ha triat per a l’ocasió.
En aquest cas, i a partir d’unes premisses que
els hi van donar des de lo Pati, cada artista ha sigut lliure a l’hora
d’aportar l’obra que hi ha exposada.
Entre els artistes, n’hi ha d’àmpliament
coneguts, com per exemple Ignasi Blanch, Alfred Porres, Antonia Ripoll, que va
ser directora de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (Esardi), Jaume Rocamora,
els amics Manolo Ripollés i Pep Casals, l’amiga Ortésia Cabrera-Espuny,
la reconeguda Mari Chordà que, precisament, dona nom a la plaça que hi ha
davant lo Pati, Núria Arias, professora de l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta,
Pilar Lanau, professora de dibuix a l’Escola d’Art de Tortosa, Pilar Pisa,
Roser Arques, etc., i d’altres d’emergents que segurament d’aquí a uns anys
sonaran amb força dintre del món de l’art.
Respecte a les obres, s’hi pot trobar de tot,
com diríem vulgarment, un poti-poti que va des de la pintura pròpiament dita,
al gravat, als audiovisuals i d’altres més conceptuals i avantguardistes i,
possiblement, difícils d’emmarcar.
Aparentment, quaranta-set artistes poden
semblar molts, però tal com em va dir el treballador del centre d’art, Guillem
Gasparín, n’haurien pogut ser bastants més, perquè després d’haver tancat
el termini d’inscripció encara n’hi va haver que es van interessar per a poder ser-hi
presents.
L’exposició va ser inaugurada el passat
divendres 10 d’abril i es podrà visitar fins al 31 de maig.
MÉS INFORMACIÓ:
Exposicions · Activitats · Lo Pati
