 |
| Catedral de Tortosa |
A diferència dels anteriors escrits sobre els cognoms locals més comuns a cada població de les Terres de l’Ebre i del centre i nord de Castelló, que es fonamentaven en dades reals emeses per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2025, l’escrit d’avui es basa en simples percepcions i informacions obtingudes a partir de l’observació i vivències pròpies.
Ja us vaig dir
que, durant molts anys, van passar pel meu davant una gran quantitat d'informació,
sobretot noms de persones i poblacions a conseqüència del meu treball a
l’Agència Tributària espanyola.
Començaré per
aquells noms que tenen molt a veure amb les patrones locals i que, la major
part de les vegades tenen dedicada una ermita dintre del terme municipal. S’ha
de tindre en compte però, que aquests noms s’han posat habitualment al llarg de
la història, segurament estem parlant de centenars d’anys, però que avui en dia
estan pràcticament en desús a causa de les noves modes.
Hi ha una dita
popular que diu que ‘de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases’.
Per tant, no parlaré dels noms d’home com Joan, Josep o d’altres també força
corrents com Antoni, Francesc, Lluís, etc. O de dona com Montserrat, Mercè,
Núria, Empar, Teresa, Rosa, Pilar, etc. i que trobaríem a tots els pobles de
forma habitual.
Segurament, el
nom de dona més posat a les Terres de l’Ebre va ser el de Cinta. La Mare de Déu
de la Cinta com a patrona de Tortosa no té una ermita, però té una capella a la
catedral. La influència històrica exercida pel bisbat de Tortosa sobre un ampli
territori (comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baixa
Maestrat, bona part dels Ports, Alt Maestrat, Priorat i diversos pobles del
Baix Camp), va propiciar que el nom de Cinta s’estengués considerablement més
enllà de la ciutat de Tortosa.
 |
| Església de Sant Lluc d'Ulldecona |
 |
| Convent de Sant Salvador d'Orta |
En canvi, hi
ha d’altres poblacions molt concretes on hi ha noms que, sense saber el motiu
concret, eren força corrents i, en alguns casos, fins i tot més comuns que el
nom del patró. Posaré uns exemples.
 |
| Alcanar |
A la Galera es
posava molt el nom de Vicent pel motiu que al costat del barranc hi ha una
capelleta dedicada a Sant Vicent Ferrer, un sant molt venerat al poble. Molt
més que el se patró que és sant Llorenç.
A Sant Mateu,
durant molts anys, el nom d’home més posat va ser el d’Anselmo.
Segons em van explicar el motiu era que hi havia una persona benestant que es deia Anselmo i que no tenia fills. Llavors, si al poble naixia un xiquet i els progenitors decidien posar-li el seu nom, els hi obria una llibreta d’estalvis amb 100 pessetes de l’època.
 |
| Amposta |
 |
| Santuari de la Foncalda |
 |
| Parròquia de Sant Llorenç de la Galera |
 |
| Ermita de la M.D. de la Misericòrdia de Vinaròs |
