Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2024

EL CASTELL DE PAMBRE

 



Un altre indret que mereix ser visitat és el castell de Pambre, també dintre del terme municipal de Palas de Rei.

Es tracta d’un castell petit, construït al segle XIV, però molt ben conservat després de la seva restauració que va finalitzar l’any 2016 va poder obrir les portes per a poder-lo visitar. Aquest castell està inventariat com a bé dintre de l’inventari general del Patrimoni Cultural de Galícia.

La seva situació està força allunyada del Camí de Sant Jaume, d’aquí que pogués conservar pràcticament intacta tota la seva estructura, tal com em va dir el senyor que s’encarrega d’obrir-lo. Perquè, això sí, a diferència de la majoria dels castells que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia, aquest obre al públic quasi que cada dia de l’any.

El dia que vaig visitar-lo era dimecres i l’entrada era gratuïta. Els dies de pagament costa 3 € i després d’escoltar les explicacions que et dona el responsable, la visita l’has de fer pel teu compte.

- Hoy eres la tercera persona que visita el Castillo... -i això que era més de mig matí-.

- Pero los otros dos habrán venido juntos, no como yo que voy solo...

- Efectivamente, los otros dos eran pareja. 

La recepció, tot i que està dintre del castell, s’ubica a una casa que va pertànyer a la família encarregada de cuidar-lo. Al costat del taulell de recepció hi ha la campana d’una gran xemeneia que mostra alguns elements quotidians d’aquella època, com ara una destral clavada un tronc. Al seu costat el maniquí d’un templer que, tal com em va dir aquell senyor, estava ‘d’attrezzo’.

Primer que res em va convidar a visitar una petita sala al costat de la recepció on es projectava en gallec (no sé si està disponible en altres idiomes) un petit documental sobre la construcció del castell ordenada per Gonzalo Ozores de Ulloa, Senyor d’Ulloa i que segons em va dir aquell senyor està enterrat al monestir de ‘Santa Maria de Sobrado dos Monxes’ que em va aconsellar visitar.  

Posteriorment, em va recomanar visitar una petita exposició etnogràfica sobre dones cosidores que hi havia al pis superior d’aquella casa.

Ja dintre del castell em vaig adonar de la gran quantitat de ‘marques de picapedrer’, la qual cosa indicaria que es tracta de les pedres que des de la seva construcció han format part del castell. Als castells que estaven molt més propers a zones habitades, sovint les pedres es reutilitzaven per a la construcció de les cases del poble.

- Las marcas de cantero las gravaba el capataz de la cuadrilla e identificaba todo el trabajo realizado por sus miembros -em va puntualitzar aquell senyor-.

Finalment, vaig accedir al castell on hi havia un estret pati amb petites obertures. Després per una escala metàl·lica (evidentment de nova construcció) vaig entrar al castell pel primer pis que era el lloc habitual d’entrada per motius de defensa.

Només tenia dues plantes i per a pujar a la torre de l’homenatge es feia per una escala de pedra de grans esglaons i per una petita porta.

- ¡Cuidado con la cabeza! -me va advertir el senyor-.  

Des d’allí podia veure’s una bonica vista i sentir la remor del riu Pambre que dona nom al castell.

Una vegada baix vaig anar a veure l’element més vell del recinte: una església que jo diria que era d’estil preromànic. També hi havia un gran ‘hórreo’, una mena de sitja elevat típic de Galícia i una tomba antropomorfa, és a dir, excavada a la mateixa roca.  














PER A SABER MÉS: 



dimarts, 3 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 5, EL CASTELL


El castell d’Edimburg està situat a l’extrem superior de la coneguda Milla Real. És un castell imponent. Potser no tant com la Cité de Carcassonne, però no li van tant al darrere. A part de poder accedir-hi pel carrer del Castell (integrat dintre de la Milla Real), també s’hi pot accedir des del carrer Grassmarket, al menys per dos llocs diferents i pujant unes quantes escales, mentre que pel carrer del Castell s’hi arriba a peu pla.

Només arribar-hi sorprèn veure unes graderies metàl·liques que ocupen la plaça que hi ha tot just davant l’entrada. Unes graderies plenes de banderes que, per a la gent que no ho coneix, des de baix semblen més les graderies d’un camp de rugbi p de futbol. Però no. Aquell lloc és per a poder-hi fer espectacles. Quina mena d’espectacles? No ho sé, però m’ho puc imaginar: espectacles relacionats amb el tornejos medievals i coses així. 

S’entra al recinte principal com a tots els castells, per un pont que hi ha sobre el fossat de defensa. Una vegada dintre s'hi torna a veure una imponent muralla. Encara has de passar per una altra porta abans d’accedir al recinte principal on hi dos museus: el de les Joies de la Corona, el de la Reial Guàrdia dels Dragons d'Escòcia i un altre també dedicat a la guerra. 

I, per suposat, el Memorial Nacional de la Guerra d’Escòcia, un lloc de respecte on no se poden tirar fotos, la capella de Santa margarita (he llegit que se tracta de l’edifici més antic d’Edimburg), un cementiri de gossos de l’exèrcit, el canó de la una en punt, etc.

Les vistes dels del castell són extraordinàries. 
Sense cap mena de dubte és de visita obligada, sobre tot per aquells als qui els agrada el tema bèl·lic.     
Una curiositat: Al castell també s'hi trova la residència oficial del governador.   















MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.edimburgo.com/castillo-edimburgo

https://masedimburgo.com/2013/10/04/curiosidades-visitar-el-castillo-de-edimburgo/

https://www.descubriruk.com/castillo-de-edimburgo.html

https://viajarporescocia.com/guia-de-escocia/castillo-de-edimburgo/