Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris N-340. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris N-340. Mostrar tots els missatges
dijous, 27 de juliol del 2017
divendres, 14 de juliol del 2017
ERC BUSCA RENDIBILITAT POLÍTICA
Sempre he pensat que ERC va ser el partit que més profit va treure de la lluita contra el PHN o transvasament de l’Ebre que va mobilitzar el territori a partir de l’any 2000. A part d’això també és el que més feeling té amb la PDE.
Històricament sempre s’ha demostrat que quan un territori està unit en una lluita, els resultats són òptims. En contraposició està aquella màxima que diu: divideix i guanyaràs.
Tot això ve a compte de l’acte que van fer alcaldes i d’altres càrrecs d’ERC del territori per a reclamar, entre d’altres coses la gratuïtat de l’AP-7. No diré benvinguts, perquè és cert que puntualment, alguns d’ells han aparegut a les manifestacions de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!!, a part d’altres intervencions que han durat el que dura un caramel a la porta d’una escola o el que és el mateix: flor d’un dia.
A la campanya engegada per ERC l’anomenen Viacrucis 340 i fins i tot han obert una web per a que la ciutadania s’hi pugui adherir.
Em sobta molt que el alcaldes i dirigents del PDeCAT, partit que comparteix govern i estratègies polítiques amb ERC no s’hagin sumat. Potser perquè amb la transfiguració soferta de convertir-se de nacionalistes a independentistes i transvasistes en anti, ja considerin que més canvis ja no els poden assumir. A part d’ells també s’haurien pogut sumar altres dirigents independents i que d’aquest tema n’entenen molt i que fins i tot escriuen llibres però es manifesten poc.
Però bé, tornem a l’estratègia d’ERC. Com a polític en actiu que he segut i com a polític a la reserva que sóc, sé que les cúpules dels partits marquen les estratègies que s’han de seguir i cadascun d’elles intenta marcar perfil propi per a diferenciar-se de la resta. Res a dir. Son temes que només incumbeixen els propis partits i que s’han de respectar. Com a molt només sé pot opinar sobre l’encert o desencert de les mesures.
L’estratègia republicana es pot qualificar d’electoralista. Tot i que és legítim, torno a repetir, també ho és que els que ens ho mirem de fora i a una certa distància puguem opinar així.
Com tots sabeu (ho hauríeu de saber) la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!! porta realitzats 158 talls a l’N-340 per a reclamar la gratuïtat de l’autopista, però també per a denunciar les greus deficiències de tota mena que té la nacional. Ni els seus portaveus ni la gent que assistim a les manifestacions sempre que podem no busquem cap tipus de rendibilitat política. Com a molt ens poden gratificar amb algun insult (com m’ha passat a mi), però res més.
Tal com recordava ahir Enric Lange, un dels portaveus del moviment al tall de les Cases d’Alcanar d’ahir dijous, el 24 de setembre es commemorarà el segon aniversari des de que es van començar les mobilitzacions i tot just una setmana més tard serà l’1-O. Aquesta, pràcticament coincidència de dates podria ser la que ha portat ERC a iniciar la campanya. Tot és possible...
També van dir que
no cali parlar massa d’ERC... Bàsicament per a no fer-los-hi publicitat. Bé,
prometo no parlar-ne durant una llarga temporada... Encara que sempre puc
rectificar si l’ocasió s’ho mereix (es clar)
En fi, ja ho veurem...
dijous, 13 de juliol del 2017
diumenge, 25 de juny del 2017
A PROPÒSIT D’UNS INSULTS...
No és agradable que te diguin burro o fill de puta com me van dir a mi dijous passat. Però la veritat és que diu molt poc d’aquella persona que t’ho diu sense conèixer-te de res i fins i tot sense poder estar segur al 100% que acabava de fer l’acció que ell m’imputava... (Tot i que venia de tallar la carretera, no ne podia estar segur perquè no m'havia vist fer-ho)
FETS
Dijous, tal com és habitual, diverses associacions de veïns d’Amposta, Vinaròs i Benicarló vam tallar l’N-340 a Sol de Riu, allà on el riu Sénia uneix els territoris germans del Baix Maestrat i el Montsià, de València i Catalunya...
Tal com ho havia fet el company Gautxo, vaig deixar el cotxe a un entrador mirant de no molestar ningú i des d’allí vam recórrer uns 100 metres fins el punt on s’hi anava a fer el tall. Poc a poc van anar arribant els altres companys i companyes, així com els Mossos d’Esquadra que vetllen per a que no hi hagin incidents a part de tallar la nacional del trànsit rodat.
Actualment el tall dura ½ hora (de 19:30 a 20:00) i, després de guardar un minut de silenci per les víctimes que hi ha hagut a la nacional, s’expliquen les darreres novetats de la setmana, propers talls, etc.
El manifestants que tallem la carretera no tenim subvencions de cap tipus. Ho dic perquè quan ens manifestàvem en contra del transvasament se va arribar a dir que ens subvencionaven les empreses elèctriques que tenien interessos als pantans... I amb el temps i els diners (carburant i desgast del cotxe) que emprem, potser els podríem emprar d’una altra manera, com per exemple fer una cervesa al bar... Però ves per on, en lloc de fer això ens dóna per lluitar per a que l’AP-7 sigui gratuïta i mirar que l’Administració no converteixi l’N-340 en un nyap posant rotondes, dobles ratlles continues, etc. amb el greuge que això significa per als pobles, urbanitzacions, comerços, etc. que hi ha a tocar d’aquesta infraestructura i que viuen d’ella.
LES CONSEQÜENCIES
Però no tothom ho entén. Tot i que aquesta setmana ja s’ha fet el 156è tall amb quasi dos anys de lluita, encara hi ha gent que o bé desconeixen el fet o bé no se’n recorden o bé, simplement passaven per allí perquè no els hi quedava més remei. I tots s’han d’esperar. Excepte els vehicles d’emergències que com suposareu se’ls deixa passar. Potser m’ho he sentit dir alguna vegada: La gent (en general) només s’assabenta d’allò que l’interessa. Si als talls en lloc d’oferir albercocs, figues, meló de moro o polos de gel, es donessin 20€ a cada un, potser els que ara es queixen serien els primers d’acudir cada setmana.
Una vegada acabat el tall, hi ha qui, quan passa, t’aixequen el polze en senyal d’aprovació, però d’altres te diuen tota mena d’improperis, com els que me van dir a mi dijous.
Vull agrair les mostres de suport rebudes, fins i tot de gent que no conec de res. Però vull destacar el comentari que me va fer l’amiga Lola Sans que me va dir que el seu home havia perdut la vida a l’N-340.
Segur que els intolerants que no volen entendre els motius que ens porten cada setmana a tallar al carretera no han patit la mateixa desgràcia que l’amiga Lola. De ser així, potser tindrien una mica més d’empatia de cara els que allí ens congreguem.
dijous, 22 de juny del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)