Sobre les obres del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament. Aquest matí he vist un missatge de la periodista Sofia Cabanes
demanant-me poder publicar una foto meva a l’aguaita.cat sobre les pancartes
que hi ha a una majoria de els cases d’aquella zona. Evidentment li he donat el
meu consentiment. No recordo que mai m’hagi negat a que algú publiqui una foto
meva i m’afalaga veure-la publicada. No obstant, de vegades no sé m’ha demanat
permís i, fins i tot hi ha qui n’ha penjat i en cap moment s’ha mencionat l’autoria.
Els que em segui sabeu que dimarts vaig
publicar unes fotos sobre l’imminent començament de les obres. La notícia d’avui
és que ja han començat. Aquest mateix matí he anat a l’ajuntament a recollir un
paper i he pogut comprovar com,
efectivament, impedien que s’aparqués sobre la vorera dreta (en el sentit de la
circulació dels cotxes)
Després m’he aturat a parlar amb una persona
que regenta un establiment comercial mentre una noia jove estava prenent unes
imatges. Li he preguntat de quin mitjà de comunicació era i m’ha respost que de
Canal 21.
La persona amb qui parlava m’ha explicat que
els veïns de la zona han mantingut 6 reunions amb l’alcalde i que ella només va
poder acudir a dos, ja que no sé la convocava (m’imagino que perquè no consta
empadronada allí, encara que faci anys i
panys que tingui, com he dit, un local comercial)
De tot el que m’ha explicat, una cosa m’ha
cridat l’atenció especialment. Les obres havien de començar la segona quinzena
de juliol però es van trobar amb una forta oposició: per una part mossèn Ramon,
el rector de la parròquia de l’Assumpció i que va dir que volia que aquest any
el 15 d’agost, es fes allí (com sempre es fa) la tradicional ofrena a la Mare
de Déu de l’Assumpció, la patrona d’Amposta. I per l’altra de les dues
societats musicals (la Lira i la Filha) que també s’haurien negat a fer el
tradicional concert de bandes a un altre lloc que no fos la plaça de l’Ajuntament.
De totes formes, si com es diu, finalment, es
posa una font al bell mig de la plaça, aquest any ha estat el darrer en que el
concert s’ha fet en aquest emblemàtic lloc.
Si llegiu l’Aguaita veureu com l’alcalde diu
que s’ha aconseguit un ampli consens amb la majoria dels veïns. Permeteu-me que
ho dubte. Si per a ell consens és el que feia amb els grups de l’oposició
(parlo dels anys que vaig estar a l’ajuntament de regidor), segurament que sí,
però ja us ho dic, té el concepte equivocat. Al que ell fa, jo li dic imposició.
La Justícia, justa? Quantes
sentències judicials us han semblat injustes? Si ens poséssim a recordar, segur
que en faríem una llarga llista. Només un parell d’exemples: la sentència del
TC sobre l’Estatut o la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón.
Si finalment es jutja a Jordi Pujol, podria
arribar a passar que també se’l declarés no
culpable, una sentència similar a quan se’l va absoldre pel cas Banca
Catalana.
De fet hi ha mota gent que és escèptica i que
creu que, finalment, no passarà res, igual com tampoc els hi passa res a la
majoria del que han ocupat càrrecs importants, ja siguin del PP, de CiU o del
PSOE.
I per què podria passar això? Senzillament per
que es podrien trobar defectes de forma, com per exemple el que,
desesperadament, està buscant el clan Pujol per Andorra: trobar a l’empleat de
banca que, suposadament, va filtrar les dades al diari el Mundo que és el mitjà
que anava a treure tota la informació sobre la fortuna dels Pujol a Andorra.
+ Pujol. A hores d’ara
encara no és segur que Jordi Pujol acabi compareixent al Parlament per a donar
explicacions sobre la confessió que va fer l’any passat. Una confessió per cert
(ara ho sabem) que la va fer per dos motius: el primer per avançar-se al que s’anava
a publicar i el segon per a guanyar temps i preparar la seva defensa (i la de
la seva família) per mirar de sortir-se’n ben parat de tot aquest enrenou.
Si finalment Pujol no acudeix al Parlament,
una institució que el va escollir President de la Generalitat fins a 5 vegades,
serà, ni més ni menys que menysprear els ciutadans de Catalunya, al menys d’aquells
que mai hem cregut que Pujol fos el que aparentava ser (deixem-ho així)
