PARAULES, NOMÉS PARAULES...

¿Què serà que tots els dirigents internacionals que tenen algun tipus de responsabilitat en temes econòmics quan fan declaracions tot queda en paraules? I els fets? Per a què serveixen la presidenta del FMI, el president del BCE, etc. si a l’hora de la veritat no saben aplicar mesures efectives per a resoldre la crisi?
Evidentment tampoc els líders polítics (que se suposen assessorats per experts) tenen la destresa de trobar les solucions més adequades?
No recordo exactament qui ho va dir (crec que la presidenta del FMI Christine Lagarde) que Europa hauria de resoldre els seus problemes (sabre tot el de la moneda única) abans de 3 mesos, sinó seria el final de la Unió Europea.  
Sinó han passat els 3 mesos estan a punt de fer-ho. Algú sé n’ha adonat que s’hagi pres alguna mesura en aquest sentit? Jo no.  

És totalment il·lògic que passi i passi el temps i l’única cosa que fan és retallar i retallar encara més per a contindré el dèficit públic a costa de les classes mitjanes, mentre s’injecta a la banca tots els diners que els hi facin falta per a que pugui sobreviure i mirar de recuperar-se, perquè una altra cosa, com per exemple reactivar l’economia, no fan.

En dóna la sensació que anem directes cap al fons del pou (digueu-me pessimista si voleu), però en arribar allí poden passar dues coses: si hi ha aigua, ens podem acabar ofegant i sinó la hi ha, si el pou està sec, ens estimbarem irremediablement. Quin final prefereixes?

Quan passarem de les paraules als fet? Quan veurem els brots verds als que es referia Zapatero, però que només estaven a la seva imaginació?
Realment algú veu la llum al costat del túnel? Si tu la veus, aparta't, que és el tren que ve i té s'emportarà pel davant.  

A SACRIFICAR-SE, JA!!!

La cara i el cul de la Merkel.

Em pregunto. Cóm poden ser tan hipòcrites alguns polítics?
Ara, parlaré de la Merkel. Dijous va passar per Madrid amb el mateix vestit que portava dilluns a París i que a Hollande no li va agradar. Segur que la Vanity Fair no l’escolliria con la dona més ben vestida de l’any, ni tan sols estaria entre les 100 primeres.
Però m’interessa més el que va dir que no el seu aspecte físic. Per a que m’entengueu, no és el meu tipus de dona...
Per un costat va quedar impressionada pel ritme i la consistència de les reformes espanyoles i per l’altra va demanar-nos més sacrificis.
Fins on haurem d’aguantar? Val la pena haver de sacrificar-nos tant? On ens portaran tantes retallades i sacrificis? A una situació similar a la de Grècia?
Sembla ser que el que ara es pretén és retallar les pensions. Ja sé, ja sé que Rajoy va dir que no és la seva intenció tocar-les, però no ha dit això mateix de tot allò que ha acabat tocant i retocant? Per tant, quan se’n recorden d’alguna cosa, heu de pensar que cada cop s’està més prop d’alguna intervenció sobre allò.
No fa gaires dies, un conegut que em va dir que tenia a la filla treballant fora d’Espanya, em va dir que es diu que els jornals s’acabaran abaixant un 40 % i les pensions un 30. Ja m’explicareu!
En lloc de manifestar-nos per la independència hauríem de prendre mesures molt més contundents i efectives. No sé si la solució seria avançar les eleccions i que governés un altre partit. Ningú ens garanteix que de passar, les mesures canviarien radicalment.

Davant dels constants incompliments i mentides, potser caldria que abans de prendre possessió del càrrec es comprometessin per escrit a complir un codi ètic un o bé s’aprovés per llei que, en el cas d’incompliment flagrant del programa electoral, automàticament quedessin apartats del càrrec i, si fos necessari, tornar a convocar eleccions en un breu termini de temps.

El que cal és fer una regeneració política i financera que porti a la substitució de tots aquells (i aquelles) que hagin tingut alguna cosa que veure amb la crisi mundial que estem patit.
Sacrificis, sí, però també per als poderosos!!!

LA SOLITUD DE MARIANO

La dreta espanyola ha perdut la confiança amb Mariano Rajoy.  Rajoy està sol, al menys més sol que mai. Com sol dir l’amic Enric Insa, qui realment mana dintre del PP és la FAES i al cap d’aquesta fundació està el funest José María Aznar. Aznar va posar a Rajoy allà on és i Aznar el traurà quan cregui que ja no serveix. Llavors Mariano serà com un drap brut que s’acaba tirant a les escombraries.
La majoria de mitjans de comunicació propers al PP es mostren obertament a favor d’un canvi de lideratge. El Mundo del PJ Ramírez ja fa temps que ha va dient. La ruptura d’aquest mitjà amb l’actual president ja es remunta a mesos enrere.
I ja no parléssim del grup Intereconomia (televisió, diari la Gaceta) que des de fa temps voldrien veure a Rajoy allunyat del govern.
Els motius són diversos (al menys 2) Principalment el desgast que ve patint el govern pràcticament des de que va prendre possessió i la política antiterrorista.
A ningú sé li escapa que fins ara el govern de Rajoy ha fet tot allò que va criticar quan era a l’oposició i que va dir que, en cas de governar, no farien. L’altre dia, en un acte de sinceritat (?) Rajoy va dir que ell no voldria fer el que està fent, però el condiciona la situació del país. Personalment aquestes declaracions no em satisfan gens ni mica, ja que Rajoy i els seus sabien perfectament quina era la situació.

Zapatero va apujar l’IVA, va retallar els sou als funcionaris i va prendre les primeres mesures anticrisi. No és que el justifiqui (ni molt menys!), però si ho dic és perquè si el govern anterior va fer el que va fer i va avançar les eleccions per a que el govern que sortís de les mateixes pogués elaborar els pressupostos de 2012 a la seva mida, que no em digui ara Rajoy que no sabia en quina situació es trobaria Espanya!

L’enrenou sobre el terrorisme ve donat, sobre tot, per part de l’ala més dretana del partit (si no és extrema dreta, poc se’n falta) La tensió acumulada va sobreeixir quan va sortir a la llum el cas de Uribetxebarria Bolinaga, el pres d’ETA malalt de càncer.
Amb l’exministre de l’Interior en temps d’Aznar Jaime Mayor Oreja al capdavant, acompanyat de personatges com Alejo Vidal-Quadras o la lideresa Esperanza Aguirre, s’oposen enèrgicament al Ministre de l’Interior Jorge Fernández-Diaz i ara, a sobre, comptem amb la col·laboració inestimable del Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.
Imagineu-vos la situació: Si el govern ja està afeblit i alguns dels seus membres estan enfrontats, el resultat és un govern que no té capacitat per a governar. Si Rajoy estigués fort, que sàpigues que compta amb el suport del partit, donaria un cop de puny sobre la taula i destituiria a aquells ministres díscols. Però en l’actual situació no pot fer-ho.
Mentre, la guerra interna entre els diferents pesos pesants, ja ha començat. Segon opinen alguns experts en política nacional, hi ha gent dintre del PP que pensen que a Rajoy li queden dues afaitades i que, en veure que els socialistes no remunten, es veuen capacitats d’encapçalar un nou projecte pepero.
Des del meu punt de vista seria més del mateix o potser pitjor encara.  

COMPTADOR A ZERO

Sol ser costum que quan un govern de diferent color s’alterna al cap davant d’una nació, comunitat, ajuntament, etc. es culpi a l’anterior per l’herència rebuda, normalment econòmica.

Cal dir però que l’endeutament d’una administració no implica, necessàriament, una mala gestió. Dit això, és cert que normalment, sempre s’ha estirat més el braç que la mànega i, de vegades, s’han fet coses només per acontentar al dirigent territorial de torn, quasi sempre del propi partit que governa.

Abans de que Catalunya demanés oficialment el rescat, el portaveu del govern català Francesc (Quico) Homs va caure en la demagògia fàcil de donar la culpa del dèficit de Catalunya als governs del Tripartit. Com si a l’hora de la presa de possessió de Pasqual Maragall, el primer govern Tripartit s’hagués trobat el marcador a zero.

Només per a fer front de les despeses corrents (nomines, assegurances socials, despeses generals –llum, aigua, telèfon...-) les administracions es veuen obligades a recórrer al finançament aliè, sovint per que les transferències de tresoreria que els hi arriben d’administracions superiors, i aquestes es retarden més del degut.

Segurament, si comparem el dèficit de la Generalitat de l’any 2004 (primer govern Tripartit) i el de 2010 quan CiU torna al govern, la diferència és molt gran. Però també els ingressos via transferències estatals són molt superiors, la qual cosa permet un endeutament superior en xifres absolutes. Cal recordar per exemple, que la recaptació via IRPF es va incrementar del 33 al 50 % a partir de l’exercici de 2010. També es va incrementar l’import de les transferències per IVA i Impostos Especials.

Les polítiques socials portades a terme pels governs anteriors (Espanya i Catalunya) tindrien part de la culpa del dèficit fiscal del que es queixa el govern de CiU. La posada en marxa de la Llei de la Dependència impulsada per Zapatero i aprovada durant el seu mandat va permetre ajudar a les famílies més necessitades i que Espanya entrés del ple al segle XXI.

En canvi, les retallades que apliquen els governs de la dreta (el PP a Espanya i CiU a Catalunya) en àrees tan estratègiques com són els propis serveis socials, però també la sanitat, l’educació o la cultura, faran retrocedir a Espanya i Catalunya diverses dècades de cop. Però el pitjor és que hauran de passar moltes dècades abans de recuperar el temps perdut i tornar a resituar el país al lloc on li pertocaria estar.

Per això cal qüestionar-se  l’efectivitat de les mesures que s’estan aplicant i si realment les retallades ens portaran en lloc.

Permeteu-me que, al menys, ho posi en dubte.

DIARI DE L’AGOST. DIA 31 (divendres)

MANIFESTACIÓ DE L’11 DE SETEMBRE INCOMPATIBLE
Ahir Duran i Lleida ho va deixar clar: A la manifestació de l’11 de setembre els conceptes independència i pacte fiscal són incompatibles.
Per què tots tenim clar el que significa voler la independència, oi? I si el lema, que a sobre és innegociable, és Catalunya, un país d’Europa, els qui vagin a la manifestació han de tenir molt clares les seves conviccions ideològiques. En canvi, tal i com va recordar el president de UDC, el pacte fiscal ens continua vinculats a Espanya. Amb més autonomia financera, és cert, però dintre de l’estat espanyol, una situació que ja coneixem des de fa temps. 
 
INIESTA MILLOR JUGADOR D’EUROPA
Me’n alegro per ell i també per la gent de Fuentealbilla, sobre tot per la meva amiga Loli. Un periodista per cada país membre de la UEFA van proclamar ahir a Andrés Iniesta (D. Andrés) com el millor jugador d’Europa de la temporada 2011-2012. Un reconeixement més al joc del Barça, del que ell és un dels seus màxims exponents. Com a testimonis de luxes hi eren presents Messi (que se’n va alegrar) i Cristiano Ronaldo que feia cara de circumstàncies.
Crec necessari que si Ronaldo no guanya (el proper títol individual serà la Pilota d’Or de la FIFA), li estalviïn les molèsties del desplaçament i el tràngol d’haver d’aguantar com el guanyador és un altre. Com és ben sabut, Cristiano és massa egocèntric  i a sobre no va tenir iaies que li lloessin les virtuts i, per tant, no sap perdre i després adopta les actituds que tots coneixem. Per a la propera ocasió caldria filtrar-li que no ha estat el guanyador (si finalment és així) i que posi qualsevol excusa per no acudir. Potser molta gent ho acabarà agraint. 
 
EL DEL BARÇA, UN GRUP ASSEQUIBLE
Barça, Benfica, Spartak de Moscou i Cèltic de Glasgow són els integrants del grup G de la lligueta de campions de la temporada 2012-2013. A priori tothom coincideix que és un grup assequible on el Barça no ha de tenir problemes per a superar la fase.
Aquest tipus de lliguetes serveixen per a fer caixa, ja que poques sorpreses s’hi solen donar i, normalment, sempre es classifiquen els dos favorits (excepte alguna ocasió) Ja se’n encarreguen els dirigents de la UEFA per a que sigui així. A cada equip sé li atorga un coeficient que surt dels resultats obtinguts durant un determinat període de temps. El Barça, sense haver guanyat ni la Champions ni la lliga espanyola, era qui millor puntuació tenia. Així a cada grup solen entrar un equip potent, un altre tampoc està malament, un de més fluix i, finalment, la que sol ser la ventafocs del grup en escasses opcions de classificar-se.
Hi ha una coincidència força generalitzada que el grup del Madrid serà el grup de la mort, es a dir, on hi ha menys diferències entre els equips que el formen. A part dels blanc hi són presents el Manchester City, l’Ajax i el Borussia de Dortmund. Malgrat tot, no crec que el Madrid tingui problemes per a passar.
Els altres dos equips espanyols són el València i el Màlaga, un equip novell en aquest campionat. El València tampoc hauria de tenir problemes per a classificar-se, encara que ho faci com a segon de grup; en canvi, al Màlaga no li veig opcions per accedir a la ronda següent. 
 
AVUI S’HA DE CREAR EL BANC DOLENT

El Consell de Ministres, ha aprovat la nova reordenació del sistema bancari a instàncies de la Unió Europea. Entre les mesures que s’adoptaran, la més important serà la creació d’un banc dolent que pugui absorbir els productes qualificats com a tòxics.

A l’estat espanyol els principals productes tòxics (i tal vegada els únics) és tot l’estoc immobiliari sorgit de la bombolla i que no es van poder vendre.
Aquest mateix matí escoltava un debat a la Cadena SER on es deia que el valor actual dels pisos és molt inferior a la valoració inicial. Això és cert, però encara no he sentit parlar de que, els bancs, per impagament dels seus compradors, s’acaben quedat el pis més les quantitats pagades fins llavors. Certament, durant els primers anys, pràcticament no s’amortitza capital i només es cobren interessos, però a la pràctica, em temo que és ben bé el mateix: els hipotecats es queden sense casa i sense els diners i, a sobre, el deute contret no s’extingeix amb la dació, per tant, segueix viu en el temps.
Deien a la tertúlia que el banc dolent, a la pràctica, no ho serà tant, perquè haurà de jugar un paper important en el sanejament de la banca. No obstant això, hi posaven pegues:   
-Per què no s’ha fet abans? Es porta més de dos anys parlant del tema i,
-Per què als ciutadans no se’ls hi concedeixen les mateixes moratòries per a intentar sanejar-se? És diu que el banc dolent, abans no pugui treure’s de sobre tots el immobles propietat dels diversos bancs espanyols, poden passar 10 anys.
O sigui que va per a llarg... 

ELS DEL PARO, AL PARO
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) acomiadarà, a partir d’avui mateix 324 treballadors.
324 treballadors que passaran a formar de l’empresa més gran d’Espanya, es a dir, de l’INEM.  
O sigui que dintre d’uns dies hauran de retornar tal vegada al lloc on havien treballat durant els darrers temps per a passar la revista de la seva nova situació.

La desmembració  de l’INEM (estatal) i la creació del SOC va ser una d’aquelles coses que, des del meu punt de vista, més malament no es podien fer. Un dia els hi van dir als treballadors: A partir d’ara vosaltres formareu part del SOC i vosaltres continuareu igual. Van seguir compartint local i només ells sabien exactament per a quina administració treballaven.

La diferència? Mentre que l’INEM s’ocupa de les polítiques passives (atur), el SOC ho fa de les polítiques actives, es a dir, de les ofertes de treball i cursos formatius.
 

I TU, A QUÈ RENUNCIARIES?

Quan una persona es troba en una situació límit és capaç de fer qualsevol cosa inimaginable fins aquell moment.  

L’actual conjuntura de crisi fa que sigui molta gent la que arribi a una situació límit: pèrdua del lloc de treball, de la vivenda i fins i tot de la família a conseqüència de tot plegat.

Us passo a explicar dos fets reals que són un bon exemple del que vull dir-vos.

Un dia de la passada setmana vaig entrar a un establiment comercial de Tortosa. L’adquisició del producte que buscava no era una tasca fàcil i això va comportar que estiguéssim una bona estona buscant el producte que millor s’adaptés a les meves necessitats, la qual cosa ens va permetre canviar opinions de forma prou distesa. Com que ara, de sobte, tots som uns experts en economia (molt més que els economistes que prenen les grans decisions), aquest va ser un dels temes centrals de la nostra conversa.

Personalment em vaig mostrar preocupat per la destrucció d’ocupació que han patit les nostres comarques durant els darrers anys, sobre tot al sector indústria: Lear, Antaix, Toar, Medesa, etc., etc. I la nul·la implantació d’indústria forana que ens ha arribat. El meu interlocutor em va treure el tema de la foneria que pretenia instal·lar-se a l’Aldea, una indústria altament contaminant i es va mostrar clarament favorable a la seva ubicació pels llocs de treball que s’acabarien creant. I no només això, també, i pel mateix motiu, a la venda de l’aigua de l’Ebre. Aquesta postura era totalment rebutjada pel sector de la Plataforma en Defensa de l’Ebre durant els anys de la lluita contra el transvasament del riu.

També va defensar que es poguessin fer les corrides de toros sense sang que es porten a terme a la població d’Alfara de Carles i que han significat un gran atractiu turístic, sobre tot per als russos. Aquesta mena d’espectacles són de dubtosa legalitat, malgrat tot, per les seves condicions i la repercussió econòmica que comporta, crec que s’hauria d’acabar per tolerar.

Un segon cas. Uns dies més tard, mentre comprava el diari, vaig trobar-me amb un conegut. Em va dir que la seva empresa (del sector del transport) tenia problemes i que ja havia acomiadat a diversos treballadors. Com que ell era el més antic, de moment continuava, però li havien ofert reduir les vacances en una setmana. “Què hi farem? –em va dir resignat- Tot sigui per conservar el lloc de treball”. I si l’any que ve li proposen fer nomes 15 dies de vacances o simplement no fer-ne?

Està clar que hi ha empresaris que, davant la necessitat que tenen moltes persones per a sobreviure i la gran demanda de feina que hi ha esperant-se a la porta del negoci, se’n aprofiten de la situació per a obligar als seus treballadors a renunciar a determinats drets (això si, de forma que paregui un suggeriment i que es fa de forma voluntària)

Quan el govern i qui el sosté (banca i empresariat, principalment) ens hagin retallat la majoria de drets i usurpat una bona part de la nostra llibertat, quins sacrificis més haurem de fer?

Quin serà el nostre límit d’aguant? I tu, a què estaries disposat a renunciar?

Recorda que hi ha una cosa irrenunciable: la nostra DIGNITAT. El dia que acabis renunciant-t’hi, deixaràs de ser un persona LLIURE per a passar a convertir-te en un ESCLAU.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 27 (dilluns)

UN BARÇA RESULTADISTA
2 partits, 6 punts. A Seguir així.
Ahir, al Reyno de Navarra de Pamplona el Barça no va fer el seu millor joc, tal vegada condicionat per l’alineació que va treure Vilanova amb jugadors com Xavi i Mascherano a la banqueta i sense jugar ni un sol minut. El Barça va patir tot el partit. L’1 a 0 que va posar l’Osasuna al marcador va ser difícil de superar i a punt va estar de posar el 2 a 0, No és que el Barça no hagués pogut marcar abans, ja que ocasions de gol en va crear, però si la sort hagués afavorit l’equip navarrès, capgirar el marcador hauria segut, pràcticament una fita impossible.
El gol de l’empat ve d’una estranya jugada amb polèmica inclosa i fins i tot un fora de joc. El gol el fa Messi amb una rematada de davanter centre clàssic. El mateix Messi va posar l’1 a 2 definitiu.
L’àrbitre va expulsar al jugador de l’Osasuna Puñal i a l’entrenador blaugrana Vilanova, a tots dos per protestar. Tal com va dir Vilanova, va posar el llistó molt baix, ja que, si un entrenador no pot queixar-se, què és el que pot fer? (A part de dirigir el seu equip, evidentment) 
 
UN MADRID DESDIBUIXAT
El Madrid està irreconeixible aquest començament de temporada. Un empat a casa contra el València (1-1) i una derrota (2-1) pràcticament també a casa (Getafe és com una pedania de Madrid, amb tots els respectes) fa que en dos partits només hagi sumat 1 punt i que se situï a 5 del Barça. Qualsevol barcelonista sospira per a què això duri moltes jornades de lliga i que aplani el camí de la victòria final. Però no serà així, ja ho veureu. Dintre d’unes jornades el Madrid agafarà la seva millor forma i el Barça, segur, patirà alguna ensopegada, la qual cosa reduirà l’avantatge o, fins i tot, el Madrid pot superar el Barça a la classificació (esperem que no)  
Cristiano Ronaldo sintetitza el joc apàtic del vigent campió. Molt haurà que millorar si vol guanyar la Pilota d’Or. 
 
RUTH I JOSÉ
Els dos xiquets desapareguts o millor dit, que el seu pare va fer desaparèixer, des d’avui sé sap que van ser escanyats amb quasi tota seguretat.
Fa un temps van trobar uns ossos a una finca dels seus iaios paterns, però els primers anàlisis van descartar que fossin humans. Només la insistència de la família materna i la contractació d’un forense independent, han esclarit un cas força complicat.
Davant de fets com aquest un no es pot quedar indiferent. Cóm, un pare, por arribar a matar els seus propis fills? No hi ha càstig humà contra un fet tan abominable com aquest. Ni la cadena perpètua que demana molta gent pot arribar a fer-li pagar l’assassinat de les dues criatures innocents. 
 
TURISTA RAJOY
A partir d’avui Rajoy viatjarà per mitja Europa tal com va fer el seu homòleg grec Samaras la passada setmana. Em sembla que el viatge serà més per plaer que per treball i si és per treball, serà del tot inútil, ja que si fins ara de solucions més aviat poques, res fa pensar que, a partir d’ara les coses puguin canviar.
La seva vicepresidenta, la Loyola Sáez de Santamaria, amb la seva verborrea de costum, va dir que Espanya vol ser protagonista en la recuperació econòmica d’Europa. Ha, ha, ha...! Perdoneu que sé m’escapi una riota. Protagonista de què? Estem en cap situació de ser-ho? Espanya, com Itàlia, Grècia o Irlanda, s’haurà de conformar en anar a remolc de les decisions (grans o petites –m’inclino més per petites-) que prendran d’altres països com Alemanya, França i fins i tot Noruega.
 
BALDANA
Sabeu que al Baix Ebre, a la botifarra d’arròs, de ceba, d’arròs i ceba o de carn, l’anomenen baldana. És un dels pocs trets diferencials que tenim els ebrencs.

Baldana és el sobrenom que es va posar un jesusenc amb qui me les vaig tenir fa ja uns quants anys per Internet. No recordo el motiu que va originar els nostre rifi rafe, però al final va acabar tot com una picada de fesols.  Vaig deduir que, com jo, Baldana era socialista, no obstant em va semblar que era d’aquells que vol estar en possessió de la veritat absoluta. A partir d’aquell fet, les nostres relacions són inexistents. Casualment, a partir del blog la marfanta de Gustau Moreno me’n he assabentat qui s’amagava darrera d’aquell sobre nom. I ho he fet perquè ara ja és públic (ignoro quan va decidir-se a revelar la seva identitat)

Amagar-se darrere d’un nom fictici per criticar als altres és un fet força freqüent. D’aquesta manera ningú pot conèixer les vergonyes d’un que, com tothom, segur que té.
He estat intentat de demanar-li amistat al Facebook (on surt amb el seu nom real) diverses vegades ja que conec a Baldana des de fa més de 30 anys. Ara estic segur que no ho faré.
He de confessar que per culpa d’Internet i de les seves diferents eines, he trencat amb molts d’amics i alguna amiga. El que més m’indigna és quan algú d’aquest ha usat sobre noms per a   portar-me la contrària o intentar desprestigiar-me.
S’ha de ser valent i donar la cara, la covardia és pròpia dels mesquins.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 26 (diumenge)

L’ENFRONTAMENT DE DOS EGOS

Johan Cruyff va criticar Mourinho per l’escassa presència de jugadors de la cantera al primer equip del Madrid i el portuguès li va replicar que a l’equip del Barça que entrenava l’astre holandès i que va guanyar la primera Copa d'Europa per al Barçal’any 1992, hi havia uns bons jugadors formats al club: Stochkof, Laudrup, Koeman i Romario. I d’altres afegiria jo. Certament, entre els titular del Barça d’aquella final només hi apareixen dos noms de jugadors formats aquí: Guardiola i Ferrer.

Però l’Únic va cometre una errada i per això serveixen les hemeroteques i Internet. Romario no va aterrar a can Barça fins l’any 1993.

Evidentment les declaracions i contradeclaracions fetes entre Cruyff i Mourinho es un xoc d’egos. Si l’entrenador blanc, diu que és l’Únic, l’actual seleccionador català deus de pensar, segur que està per sobre de l’altre. I hi està, d’això no hi ha cap dubte. No cal comparar-los com a entrenadors (potser aquí les trajectòries no són tan diferents), però els grans herois futbolísticament parlant solen ser els jugadors i mentre el portuguès no va destacar mai, l’holandès va ser considerat el millor jugador de la seva època i un dels millors món de tota la història.

Però deixeu-me dir una altra cosa. Cruyff, sinó recordo malament va arribar al Barça com a entrenador l’any 1989. En 2 anys, difícilment, podia establir les bases de la seva peculiar manera de veure el futbol i, per tant, es va haver d’anar a buscar fora el que no es tenia a casa.

Ningú discuteix que, fruit d’aquella planificació feta per a llarg termini, el Barça ha acabat sent un equip on la majoria de jugadors del seu planter s’han format als equips base del club. Es va trigar uns 15 anys, però l’arbre va acabar donant els seus fruits que els va arreplegar un dels seus deixebles més avantatjats: Guardiola.

CREUAMENT DE DECLARACIONS

De cara a la manifestació de l’11 de setembre, tothom hi vol dir la seva. Es nota que poc a poc s’està tornant a la plena activitat política després d’un ensopit mes d’agost.

Avui per Catalunya Ràdio han entrevistat a la responsable de finances del PSC i diputada al Parlament Rocio Martínez-Sampere. Ha dit la dirigent socialista que “Si Mas va a la manifestació de l’11 de setembre, al dia següent s’ha de posar a treballar per a la Independència”. I raó no li falta. CiU (i sobre tot DCD s’ha caracteritzat sempre per l’ambigüitat. Mentre de portes cap a fora diuen una cosa, què, normalment, és el que els hi va millor per a les seves polítiques, de portes cap endins, tot és molt diferent. El mateix podríem dir sobre les seves actituds a Catalunya i a Espanya. Mentre aquí es solen comportar com autèntics hoolligans, les seves posicions moderades han permès més d’un cop salvar els mobles al partit que governa a Madrid (normalment més al PP que al PSOE)

Comparteixo totalment l’opinió de Sampere. Si Mas acudeix a la manifestació de l’11 de setembre, a partir de l’endemà mateix, cal buscar acords amb els partits més propers ideològicament per a trencar amb Madrid.

Un d’aquests partits, ERC, ja s’ha manifestat en boca del mateix president Oriol Junqueras que cal buscar un ampli acord que passaria per ICV-EUA, però principalment amb CiU per a presentar-se plegat en unes properes eleccions autonòmiques per a configurar una majoria independentista al Parlament i proclamar la independència de Catalunya. Junqueras ha dit també que acceptaria fer el sacrifici de renunciar a ser-ne el número ú de assolir un acord semblant.

En canvi, des de ICV, no ho acaben de veure-ho clar i s’han expressat amb els següents termes: Si ERC s’acaba posicionant al costat de CiU, que es vagi oblidat de formar un bloc catalanista i d’esquerres.  

Com dic des de fa temps, l’actual ERC rés té que veure amb l’ERC presidida per Carod Rovira i que va pactar amb el PSC i ICV-EUA per a formar fins a dos governs catalans deixant a CiU a l’oposició. L’actual partit republicà ha virat a la dreta, ja que, independentisme i dreta, no són accepcions incompatibles, més aviat, amb el nacionalisme, lliguen com  un all i oli ben fet.

ENS HA DEIXAT NEIL ARMSTRONG

La notícia l’he sabut per mig de la meva família. Mon fill ha dit: Però que va fer aquest home? L’única cosa que fa ver va ser protagonitzar una pel·lícula. Quan li hem dit que va ser el primer home en xafar la Lluna, ha dit: Tothom sap que no es cert que s’arribés a la Lluna.  

Non fill podia parlar amb broma o no, però el cert és que encara hi ha gent que dubta que Armstrong, Aldrin i Collins arribessin mai al satèl·lit de la terra i que tot va tractar-se d’un muntatge en un estudi de la televisió de l’època.

Sigui veritat o sigui mentida, a Armstrong se’l recordarà sempre com el primer ser humà en trepitjar la Lluna i, per això va rebre els honors i sempre va ser considerat un heroi al seu país.

GUILLERMO COLLARTE

Qui? Guillermo Collarte. Aquest també va arribar a la Lluna o ha fet alguna proesa de mèrit? No.

Aquest senyor, per dir-ho finament, es un diputat del PP al Congrés que declara que guanya 5.100 euros al mes i diu que sé les passa canutes per arribar a final de mes.

Què passaria si guanyés 4500 euros i no pogués viure amb els seus pares?

He dit sempre que tothom viu al límit de les seves possibilitats i que la casa que et puguis comprar, el cotxe i el nivell de vida que portis, anirà d’acord amb els ingressos que tinguis. Collarte, segurament, paga una hipoteca, un préstec per al cotxe i alguna cosa més. Tal vegada està pagant la carrera universitària del seu fill. I és legítim que així sigui, però el que no és legítim que la resta de ciutadans no pugem aspirar el seu estatus. Jo m’he de conformar amb un cotxe més petit i segur que més vell, amb viure a un pis de protecció oficial que fins i tot per a fer reformes varem d’haver de demanar un préstec hipotecar i, amb força penúries (i privant-nos de moltes coses) estem pagant una carrera universitària al fill petit. I dono gràcies perquè, malgrat tot, disposo d’un sou de 1.200 euros nets al mes (la meva dona una mica més) i podem fer tot això que abans he dit. Però hi ha molts ciutadans que han estat desnonats per no poder fer front a la hipoteca, que han hagut de vendre el cotxe per anar en transport públic i que tenen el seu fill a casa sense poder estudiar ni treballar, perquè no hi ha feina.

És el que deia l’altre dia: la realitat d’uns i la dels altres. Les dues realitats que, desgraciadament tenim al nostre país.      

DIARI DE L’AGOST. DIA 25 (dissabte)

LANCE ARMSTRONG

Trobo simplement injust que ara després de no sé quants anys sé li pugui retirar els 7 Torus que va guanyar. I no el defenso, simplement, penso que és de justícia no fer-ho.  

Si Armstrong va ser un trampós perquè no se’l va descobrir quan tocava. A Contador, segurament que per molt menys, se’l va sancionar per un any i sé li va retirar la victòria del Tour. A Contador el vaig defensar, a Armstrong, no (encara que paregui que sí)

Què hi havia alguna cosa estranya? Segur. Un càncer no el supera tothom i, a sobre, una vegada superat, quans fan una proesa? I Armstrong no en va fer una, en va fer, al menys 7 (les 7 Tours consecutius que va guanyar) El darrer l’any 2005, fa 7 anys i, per molt que les denúncies anessin fent camí pels jutjats, no es pot tenir a una persona amb la incertesa de què passarà.  

Es diu que Joseba Beloki podria guanyar 3 Tours d’una tacada, però no és el mateix...

RESTRICCIONS PER  COBRAR ELS 450 EUROS

Per què seran 350, no? Segons Rubalcaba qui ho tindrà més malament seran els joves. Si abans no se’n anaven de casa fins que tenien 30 anys ho més, ara ja s’hi quedaran per sempre.

I és què si viuen amb els pares no se’ls hi donarà l’ajut, al menys que els pares visquin en la misèria o quasi.

Avui he llegit un suggeriment: “Que visquin amb els pares, però que no ho diguin”. Si fos tan fàcil.... I qui em diu a mi que no se’ls hi demanarà un contracte de lloguer o un altre document que acrediti que viuen sols?

LLOGUERS...

I parlant de lloguers... El govern ha modificat la lleia per a que a l’arrendador li pugui ser més fàcil tirar a l’inquilí al carrer en el cas de que no pagui. Quan sé li va preguntar a la vicepresidenta a qui afavoria la lleia, va respondre “a les dues parts”. MENTIDA! Una més!!! Sempre al propietari, al ric, a l’especulador...

GRÈCIA UN PAÍS LLIURE

La Merkel el va qualificar com a tal, però permeteu-me que ho posi en dubte. Gràcia no pot ser un país lliure si té intervinguda la seva economia i es van haver d’avançar les eleccions legislatives per pressions de l’eurozona.

Us en recordeu que en temps de Franco es deia que España era una grande y libre i ni era una, ni era grande ni tampoc libre i segurament que ni tan sols era un país, i si ho era, mancat de democràcia i llibertats. Paradoxes de la vida.

VOTANTS DEL PP PENEDITS

Avui, a les pàgines del País va una entrevista a Amparo Baró que, segurament la recordareu en el seu paper de comunista a la sèrie 7 Vidas amb Santi Millan i la Paz Vega. Entre d’altres coses diu que en les passades eleccions va votar al PP (la qual cosa demostrar que res tenen que veure els personatges de ficció amb els actors de carn i ossos) i ara n’està penedida. Imagino que com ella molt més gent, però el penediment, al contrari del que passa amb els cristians, a mi no em serveix. Gràcies a tots els qui van votar el PP a mi m’han tret sou i drets laborals obtinguts al llarg de la meva vida com a treballador. I, dintre del que cap, encara sóc dels afortunats que cobro la nòmina al final de cada mes, ja que hi ha molta gent que ni això.

Ara bé, el que si que els faria fer jo com als cristians és penitència i no deixar-los votar durant moltes legislatures per irresponsabilitat manifesta.

CORREBOUS SENSE BOUS

O digueu-li si voleu encierros. Pot ser possible? Evidentment si la paraula per si mateixa ja defineix l’acció correbous és igual a fer córrer els bous, si no hi ha bous, l’acte com a tal és impossible. Però la gent córrer com si al seu darrere hi hagués un bou i, pel que sembla s’ho passen igual de bé i, fins i tot, hi ha acte per als petits sense que ningú es plantegi prohibir-ho. I sinó, pregunteu-ho als veïns de Mataelpino (Madrid) a veure que us expliquen. Al poble li fan un tancat com si haguessin de passar els bous, però a l’hora de la veritat deixen anar una bola de 3 metres d’altura i 100 quilos de pes i ja has vist camentes ajudeu-me... Si t’atropella, et pot fer mal, però mai tant com una mala cornada de bou. Com a mostra millor una imatge. Espero que us agradi... Ah! Als encierros dels petits la bola no és ni tan gran ni tan pesada. Això si, poden venir totes de cop...  

http://www.lasextanoticias.com/index.php/videos/ver/un_encierro_de_pelotas/470203 

INTROMISSIÓ PEPERA PER LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE

Al PP i als membres del govern no els hi agrada que a Catalunya féssim actes reivindicatius i d’identitat nacional. Ara, els de la FAES, han trobat l’argument que des d’Europa ens miraran amb escepticisme i això perjudicarà la recuperació econòmica generant desconfiança.

Des de les files d’ICV ja s’ha respost als membres del govern i els hi ha dit que  la desconfiança la creen ells amb les mesures que estan adoptant i que perjudiquen greument els ciutadans del país.    

 

L’ALTRA REALITAT

M’ha costat però finalment ho he comprés. Els dirigents del PP, alguns dels quals formen part del govern que decideix els nostres destins, viuen en una altra realitat.
Mentre la seva secretaria general la Maria Dolores de Cospedal (Maridolo, per als amics de les classes benestants) i el Ministre d’Economia (ex home for de Lehman Brothers a Espanya) s’han comprat nous habitatges d’acord amb les seves possibilitats econòmiques (el més baratet és el cèntric àtic de Madrid que s’ho comprat el ministre i que li ha costat uns 600.000 euros) , moltes famílies d’aquest país passen penúries econòmiques i tenen dificultats per arribar a final de mes i es veuen obligats a acudir a oenegés com la Creu Roja o Càritas per a buscar aliments de primera necessitat que els hi permetran sobreviure.
Estic convençut que si els membres del nostre govern, amb Rajoy al capdavant, coneguessin la dura realitat del país que governen, amb quasi 6 milions d’aturats, dels quals més d’un milió ja porten més de dos anys en aquesta situació, no farien l’ostentació que ara estant fent.
Fa només uns dies, la Ministra de Treball Fàtima Báñez anunciava la prorroga de l’ajut als desocupats  a qui se’ls hi hagi acabat la prestació d’atur. Va anunciar que la prestació passaria dels 400 euros actuals a 450, però obviava la lletra petita: la partida destinada a aquesta finalitat no sofrirà modificacions. Per tant, i per lògica, es dedueix que alguns dels qui ara cobren 400 euros, deixaran de cobrar-los.
Diuen els del PP que hi ha gent que no els necessita ja que viuen amb els pares. S’han plantejat que, tal vegada, viuen amb els pares perquè no poden mantenir una casa? S’han posat a pensar que, tal vegada, els pares estiguin sobrevivint amb una pensió que, a dures penes, supera els 600 euros mensuals? Han contemplat la possibilitat de que, aquests joves, puguin estar casats i que la seva dona també estigui a l’atur? I si a sobre tenen fills, cóm es pot subsistir amb 600 eros i escaig sinó existissin les entitats benèfiques?

Sempre he pensat que els que viuen allà a dalt (i no em refereixo precisament a l’àtic de De Guindos) de tant en tant haurien de baixar i tocar de peus a terra per a adonar-se’n de la realitat en que viu el país. Potser llavors comprendrien de les mancances i necessitats que tenen els seus administrats.

Mentre segueixin al seus núvols neoconservadors i només es relacionin entre ells, difícilment se’n adonaran que la seva realitat dista molt de la de la majoria d’espanyols. I si se’n adonen i giren el cap i fan com aquell que no ho vol veure, estarien demostrant que són uns hipòcrites i uns cretins i no mereixen governar el país.

Però... mentre hi hagi qui els voti, no baixaran del seu núvol, ni falta que els farà. Mal que ens pesi a alguns... Els qui ens en adonem de l'altra realitat.

DIARI DE L’AGOST. DIA 22 (dimecres)

EL NO-DO DEL PP
Ahir es va poder veure un fet insòlit. La titular de Treball del govern d’Espanya Fátima Bañez donava la notícia de que s’apujarà la prestació a la que tenen dret aquells als qui se’ls ha esgotat la de l’atur de 400 a 450 euros mensuals de forma enregistrada, es a dir, va anar un equip mòbil fins al lloc on estava la ministra i va enregistrar les declaracions per emetre-les posteriorment. Estava de vacances la senyora ministra? No ho sé, però no conec cap precedent d’un fet semblant. No em negareu que no és insòlit.  
 
DE LEHENDAKARI A PRESIDENT?
Patxi López, el primer (i tal vegada últim) lehendakari basc va anunciar ahir (durant una compareixença) que s’avancen les eleccions autonòmiques al 21 d’octubre. Encara que no ho va dir de forma explícita, això serà així davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos per a 2013 per manca de suports.
Quan van pactar el PP i el PSE-PSOE per a formar govern (recordo que llavors vaig dir que era un pacte que no m’agradava, però que entenia), tothom coincidia en que lligar aigua amb oli és missió impossible i només calia esperar el moment en que el pacte s’acabaria trencant.
Amb l’arribada de Mariano Rajoy a la presidència del govern d’Espanya, Basagoiti, el líder del PP basc, li va falta temps per a desentendre’s del pacte amb l’excusa de que López criticava les retallades del govern central.
A partir d’aquell moment, López es va proposar esgotar la legislatura amb un govern en minoria, però s’ha demostrar que la fita era del tot impossible.
Totes les enquestes que es fan fer públiques ahir mateix, donen guanyador al PNB seguida per molt a prop per Bildu (l’anomenada esquerra aberzale), mentre que el PP i el PSE perdrien vots i, evidentment escons. Un pacte nacionalista és més que factible.
De ser així, ¿abandonarà López la política basca per acabar fent-se càrrec del PSOE a nivell nacional i aspirar a ser, al menys, candidat a la presidència del govern d’Espanya?   
 
DEMOCRATITZAR LA UNIVERSITAT O CONTROLAR-LA?
Ahir es va apuntar la possibilitat de que es deixen de fer eleccions a la Universitat per a elegir els rectors i d’altres càrrecs orgànics. Sembla ser que seria el Parlament l’encarregat de nomenar els directius universitaris.
Jo veig amb aquesta mesura un intent involucionista per part del govern català (o sigui CiU) per a col·locar persones dels seu entorn i que puguin ser com  gossets faldillers de les polítiques educatives que marqui el propi govern.
Això no és democràcia 
 
TANCAT PER VACANCES
L’any passat vaig explicar que el bar el Barrilet, situat al carrer Barcelona, cantonada amb el Sebastià Juan i Arbó havia tancat per vacances al poc temps de ser traspassat. Al cap de pocs mesos van haver de tancar portes...
Després d’un temps tancat, a la primavera d’aquest any, va tornar a obrir portes amb el nom de “M’agrada” amb el símbol de la ma tancada amb el polze aixecat igual com passa a Facebook.

Abans d’ahir va passar la meva dona que anava a córrer per la zona del canalet de la Ràpita i va veure el cartell de “tancat per vacances”.  Després de la setmana de la Festa Major d’Amposta són molts els establiments que pengen aquest cartell, però no ho trobo propi per algú que tot just acaba d’obir el negoci.  Veurem quan dura aquest. 

 

SOBRE LES BEQUES DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA
Aquest any, mon fill té dret a sol·licitar de l’Ajuntament d’Amposta l’ajut per transport que es dóna als estudiants universitaris que han aprovat el curs. A part de la instància i de fotocòpia del DNI li demanen que porti un certificat d’empadronament per a veure que porta vivint a Amposta des d’abans de començar el curs.
Aportar aquest certificat només té fins recaptadors, ja que des de les dependències administratives municipals bé es pot consultar el padró, o no? Llavors, si és una dada que ja tenen –i que només ells són competents per a certificar-, per què demanen que s’aporti? 

DIARI DE L’AGOST. DIA 20 (dilluns)

EL BARÇA, PRIMER LÍDER
Aquest cap de setmana va començar les lligues de futbol de la Primera i Segona divisions a Espanya. De fet una setmana abans del que era habitual. Encara que aquest any no hi ha ni mundial ni europeu, començar abans sempre està bé per una lliga tan atapeïda com la d’aquí.
El Barça és el primer líder al guanyar a la Real Societat de Sant Sebastià per 5-1. La penya barcelonista Joan Gàmper d’Amposta en van convidar a veure’l al seu local social, al Casino. Però a les 9 de la nit d’un diumenge quan al dia següent has d’anar a treballar, és una mica complicat. Vaig preferir quedar-me a casa i, de tant en tant, veure’l per Internet des de la pàgina Roja Directa. Després de provar-ho per diverses operadores, finalment em vaig quedar a un canal mexicà. Els comentaristes no paraven d’elogiar el joc blaugrana i remarcaven que no hi havia diferència entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova. L’única cosa que trobaven que podria dificultar el treball del nou entrenador és que no sàpiga com controlar el vestidor. Parlaven dels campions del món i d’Europa que hi ha a les files del Barça, així com del millor jugador del món (ells no tenien dubtes de que és Messi)
El moment més emotiu va ser quan el Guaje Villa va saltar a la gespa després de 8 mesos sense fer-ho i, a sobre, va marcar el gol que va tancar el marcador a passi d’Iniesta.
Els gols van ser marcats per aquest ordre: Puyol, Messi, Messi, Pedro i Villa.
En canvi el Madrid, que va jugar a casa, només va empatar amb el València (1-1) i no amb certa polèmica, ja que l’àrbitre va xiular un fora de joc a Soldado que, molt possiblement, no s’hi trobava. Si fos així, al Madrid ja sé li hauria regalat el primer punt. El gol el va fer Higuain després de xutar i agafar per dues vegades el rebot amb una clara passivitat defensiva.
Cristiano Ronaldo, mentre, va fer un mal partit. Sembla ser que encara li dura la ressaca europea. S’haurà d’espavilar d’aquí a final d’any si vol rebre la Pilota d’Or de la FIFA.
Qui va començar malament va ser l’Athlètic Club de Bilbao. Després d’anar perdent per 0-3 contra el Betis, va aconseguir empatar, però el resultat final va ser de 3-5. Bielsa, el seu entrenador, no va convocar ni a Fernando Llorente ni a Javi Martínez, les seves estrelles que estan negociant la sortida del club. Al menys que tingui recanvis al planter, no serà fàcil el campionat per als lleons. 
 
DIR-ME EL QUE JA SABIA
Ahir em vaig trobar amb un veí del barri i em va dir que feia uns dies que havia anar a Hasienda (de fet ens varem saludar) i em va dir que havia tingut un requeriment on sé li demanava justificar les quantitats donades a diverses ONG’s (entre elles Metges sense Fronteres)
Si us en recordeu, ja fa quasi dos mesos vaig explicar-vos que això passava, ja que també sé li havia requerit al pare d’una companya nostra.
Segons em va dir el veí, sé li demanaven uns 80 euros, que ell volia pagar per a no tenir problemes, però l’assessor li recomanar que demanés els justificants per a poder-ho demostrar i respondre el requeriment. Em va preguntar com era possible que sé li demanés això i ara (era de l’any 2008) La meva resposta va ser clara i contundent: Es la manera d’obtenir diner fàcil. 80 euros és una quantitat fàcil de recaptar, mentre que si és demanen cents de mils d’euros a un empresari, els hi costarà molt més poder-los arribar a cobrar.
 
SOBRE LES PREFERENTS

De Guindos va explicar que a partir d’ara, subscriure participacions preferents o cèdules hipotecàries serà molt més difícil. Caldrà l’autorització expressa i cal·ligràfica de l’interessat que dirà més o menys això: Sé que es tracta d’un producte de risc que no és apropiat per a mi, no obstant, el compro. Vull recordar que qui va ser la Defensora del Poble en funcions ja va suggerir que es posés una espècie de semàfor on el color roig significaria un producte d’alt risc, l’àmbar de risc mitjà i el verd de risc moderat.

Qualsevol solució és vàlida a l’hora d’evitar més enganys com els que han patit més d’un milió de ciutadans que van adquirir aquests tipus de productes, per molt que es vulguin justificar alguns empleats de la banca.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 8 (dimecres)

EL SÚPER DIMARTS D’AHIR
Aquest cop no he volgut ser original a l’hora de qualificar el dia d’ahir olímpicament parlant. L’expressió “súper dimarts” s’utilitza durant les primàries americanes per a designar uns determinats dimarts que concentren un gran nombre d’eleccions estatals.
El d’ahir, a Londres, va reportar l’alegria als esportistes espanyols i, per extensió als diferents aficionats, sobre tots a aquells seguidors dels espots que van aconseguir medalla. En total van ser 3: or per a Marina Alabau en windsurf, plata per a Ona Carbonell i la tarragonina Andrea Fuentes en natació sincronitzada i una plata més per  Javier Gómez Nolla en triatló. A més a més, les noies del waterpolo van assegurar-se la plata al passar a la final olímpica. LES DONES AL PODER!! Si us heu fixat (m’imagino que sí, fins ara, totes les medalles menys una les han aconseguit les dones i l’aigua ha estat present a totes les proves.
Avui, David Cal, l’esportista espanyo que més medalles olímpiques ha aconseguit, ha guanyat la plata en C-1 1.000 metres.
 
EL PP S’ENFONSA I EL PSOE NO REMUNTA
Segons la darrera enquesta d’opinió, el PP baixava 8 punts abans del gran “cop de destral” del passat juliol. És de suposar que si l’enquesta fos posterior la davallada encara seria més gran, ja que del col·lectiu de funcionaris de l’estat que, d’on, segur, Rajoy va obtenir molts milers de vots, després d’eliminar-nos la paga extra de Nadal, no el votarien. Per tant caldria parlar d’un descens històric que ni els PSOE en el pitjor dels seus moments va patir.
Quedeu-vos amb aquesta idea. Recordeu perquè el PP amb Rajoy va perdre les eleccions generals de 2004? Per mentiders i no voler acceptar que l’atemptat de l’11-M va ser obra d’un grup terrorista islàmic. Què ha fet el PP al 2012? Mentir a la ciutadania presentant un programa electoral del que no ha complert res.
No obstant això, el PSOE no remunta. L’efecte balança de braços que quan un puja, l’altre baixa, no existeix en aquest cas. El PSOE a dures penes guanya 1 punt, mentre que IU en puja més de 2, mentre que la UPiD de Rosa Díez en guanya aproximadament 2 i CiU baixaria unes imperceptibles 2 dècimes.
Sobre la valoració dels líders cal dir que cap d’ells aprova i que ni tant sols arriben al 4 %, la qual cosa demostra la desconfiança de la ciutadania en la classe política d’aquest país. La més valorada és la Rosa Díez, seguida de Duran i Lleida (sempre he pensat que no el coneixen prou) i Cayo Lara. Rajoy està més ben valorat que Rubalcaba (què s’ho facin mirar...) 
 
L’IVA JA ENS AFECTA AQUEST MATEIX MES D’AGOST
Encara que oficialment els nous tipus de l’IVA no començaran a aplicar-se fins l’1 de setembre, el govern permet aplicar els nous tipus als consums d’electricitat, aigua, gas i telèfon que es consumirà aquest mateix mes, però que es facturarà a partir del proper. 
 
L’ONADA DE CALOR QUE VE
Es preveu que a partir d’avui arribi una onada de calor saharià. Divendres i dissabte seran els dos dies més afectats. Com a mesura de prevenció, a partir d’avui mateix es tancarà l’accés als Ports. Si volíeu anar d’excursió, caldrà que anéssiu pensant en altres alternatives. 
 
COMENÇA LA VEREMA

I jo que em pensava que no es veremava fins el setembre! El conegut celler RAIMAT començarà avui mateix la verema de les seves vinyes. Sembla ser que cada any és el primer celler en fer-ho. Però aquest any hi ha una novetat important i sorprenent: només es veremarà per la nit des de les 10 fins les 6 del matí. El motiu és que quan el raïm entra a la cava, s’ha de refredar i si es verema per la nit, no està tan calent com si es recol·lecta durant el dia. 

 

MÉS RETALLADES
El govern ha anunciat que podrà acomiadar als treballadors públics (no funcionaris) que cregui convenient. S’ha obert la veda!
Pel que sembla, també pensa eliminar l’ajut de 400 euros que ara reben els aturats als que se’ls hi acabat la prestació de l’atur. No ho han comunicat oficialment, però tot sembla que serà així.
I, per últim, volen fer pagar 700 euros als immigrants que estiguin en situació irregular. El mateix import que pagaran els rics.
Una pregunta: Qui manté a aquests il·legals? Cert que de vegades estan a càrrec de les seves famílies, però en molts de casos treballen irregularment perquè algú els hi dóna feina.

DIARI DE L’AGOST. DIA 7 (dimarts)

DERROTA INTENCIONADA? 
Ahir es va a tornar a tancar el dia sense medalles. Ara bé, la delegació espanyola va obtenir diversos diplomes olímpics. Qui no es conforma és perquè no vol.
Vaig veure el final del partit de bàsquet entre Espanya i Brasil, els minuts on la selecció estatal pitjor va jugar. Diuen alguns que Espanya es va deixar guanyar peT a no enfrontar-se amb els Estats Units a quarts i així, com a mal menor, es creuaria en una hipotètica semifinal. Sigui que es va deixar guanyar, sigui que Brasil la va derrotar en tota regla, el joc d’Espanya em va sembla lamentable. Veurem avui contra França. 
 
LA UPC A MART
L’ona espacial americana Curiosity va aterrar a la superfície de Mart, la qual cosa ha representat un gran èxit per a la NASA. Amb la Curiosity hi va viatjar un xip que controla els sensors de vent fabricat per la Universitat Politècnica de Catalunya (la UPC) Per tant, tot un èxit també per a la tecnologia catalana. Felicitats!!
 
TANCAT PER VACANCES
Sembla ser que les oficines de l’Ajuntament d’Ulldecona tanquen quinze dies per vacances. No conec cap precedent a l’administració pública. No m’han dit si la mesura s’ha pres per estalviar o es deguda a d’altres circumstàncies.
 
CONCERT SOLIDARI
De pedra em vaig quedar quan vaig llegir un cartell on s’anunciava un concert solidari de grups ebrencs en benefici de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Vagi per davant que tothom és lliure de fer el que vulgui (mentre no sigui mal), però des del meu punt de vista em sembla del tot improcedent. La fallida de la secció de crèdit va ser deguda a una mala gestió del seu gerent i, segurament, d’algun soci de l’entitat que no va exercir el control que calia.

Si critiquem que entitats financeres que han estat rescatades amb diner públic (cosa que no s’ha fet am la de l’Aldea), tampoc em semblaria lògic que es fes un concert a favor dels clients d’aquestes entitats o els “damnificats” per les participacions preferents.

Tinc una companya de treballa que quan li vas a vendre loteria de Nadal d’alguna partit, sindicat o associació sempre diu que un any ella també en farà a benefici de la seva família. És el mateix. 
 
ADÉU A LES VACANCES PAGADES?
Ahir em van arribar diversos correus electrònics (un del meu propi sindicat) parlant de que el govern del PP està estudiant eliminar les vacances pagades. Vull pensar que es tracta d’un “bulo”  que ni tan sols arriba a la condició de globus sonda. Sense ser lletrat, crec que això aniria en contra del dret internacional. Intentaré no pensar-hi més. 
 
ELECCIONS AL NOVEMBRE?
Això al menys apuntava aquest matí la Cadena Ser. Ahir Obama, el president dels Estats Units (en coneixeu cap més?) va trucar a Rajoy preocupat per l'estat de l'economia espanyola i encara més que es pugui acabar ressentint l'americana. Van estar parlant ½ hora i sembla ser que entre les mesures que el va “convidar” a prendre estaria fer eleccions el mes de novembre. I tots sabem que Obama mana molt. De confirmar-se, el govern de Rajoy, seria el més curd de la història de l’Espanya democràtica.

PREUS

Als baixos d'aquesta casa modernista es troba la pizzeria la Trattoria.

Sota el títol “Itàlia no és Espanya”, el Periódico de Catalunya va elaborar dimarts passat un extens article comparant les dues economies del Sud d’Europa.

Tots dos països estan passant per mal moment econòmic. Tots dos estan vorejant (o han vorejat) el rescat econòmic per part d’Europa (amb tots els matisos que hi vulgueu donar-hi) Però entre tots dos hi ha grans diferències, més enllà de les xifres macroeconòmiques que publica el rotatiu.

Mentre a Itàlia van fer fora el gran capitost (i mangante, perdó volia dir magnat) de la informació Sílvio Berlusconi (ell solet s’estava a punt de dilapidar l’economia del país) i va ser substituït pel tecnòcrata Mario Monti, a Espanya tenim manant un cop més els fills del franquisme, els quals, van presentar-se a les eleccions amb un programa que res té que veure amb els mesures que estan aplicant, la qual cosa pot qualificar-se de “frau electoral”. Haurien votat els espanyols al PP si haguessin sabut les mesures que acabarien aplicant i no només econòmiques? Segurament que el resultat electoral hagués estat molt diferent.

Entre les mesures que apliquen els italians, està la baixada generalitzada de preus. Des del meu punt de vista, una excel·lent mesura tal i com està anant l’economia.

Si retallen els sou als funcionaris i la patronal aprofita la conjuntura per a rebaixar el sou als treballadors (al menys als nous contractes), és lògic que, davant la pèrdua de poder adquisitiu, si les empreses de serveis volen subsistir, caldrà abaixar preus per a que la demanda no caigui més del que cabria esperar.

A Espanya, de moment, no hi ha hagut una baixada generalitzada de preus, encara que, és cert, que alguns sectors com l’automobilístic o el comerç de roba i complements, estan fent ofertes pràcticament que permanents.

Al meu entendre, els bens i serveis d’aquest país estan sobrevalorats. O dit d’una altra manera, “vivim en un país car”. He pogut comprovar personalment que, des de l’entrada de l’euro, els preus d’Espanya i França són força similars, amb la diferència que a França, els sous són bastant més elevats. Per a mostra només cal comparar els salaris base. Mentre el d’Espanya es situa en 748 euros/mes, el francès és de 1.425, pràcticament el doble.  

Hi ha dos moments on els espanyols varem aprofitar les circumstàncies per a incrementar preus per sobre del que hauria estat normal, sobre tot, en el segon cas que us explicaré. El primer va ser l’any 1986 quan Espanya va entrar a formar par de la CEE i va adoptar l’IVA i l’altre l’any 2002 quan va entrar en vigor la moneda única amb famós arrodoniment. Encara hi ha qui pensa que un euro son 100 pessetes de les d’abans.

Fa un mes aproximadament vaig assabentar-me que un restaurant de la meva localitat havia abaixat els preus de la carta un 50 %, a més de crear uns menús força econòmics. El restaurant es diu “la Trattoria” i el seu propietari és italià. Casualitat? No conec cap cas més.

Així ens ha anat fins ara i les perspectives de futur no són gaire més optimistes, al menys que donéssim la volta a la situació que estem vivint, tant econòmica com política.      

DIARI DE L’AGOST. DIA 5 (diumenge)

I SI PASSEM PER ALT EL DIA D’AHIR? (olímpicament parlant)

Ahir dissabte va tornar a ser un dia sense medalles, però el pitjor de tot va ser el mal paper que van fer alguns dels nostres. Que la parella de tennis Ferrer. López ho tindria molt difícil, ja m’ho pensava, ja que el dia abans va fer molt d’esforç per acabar perdent, però la gran patacada sé la van donar els nois del bàsquet. Perdre contra Rússia no entrava als pronòstics i ara, des del meu punt de vista, les opcions de medalla són paupèrrimes, al menys que facin una proesa.

SEGONS L’ALCALDE, EL TURISME CREIX A AMPOSTA

Em van dir que aquesta setmana va parlar el nostre ancalde. No, si parlador ja ho és, ja, però com vaig dir no fa molts, menteix quasi tant com parla (imagineu-vos!)

Va adaptar la frase d’Aznar de “España va bien” per “Amposta va bé”. I es va quedar tant ample. Mentre que la realitat és totalment diferent, ja que tanquen comerços i fàbriques com les de Antaix. També va dir que el turisme ha augmentat un 33 %. Bé, abans venien 3 i ara venen 4! (o no és això un 33 % d’augment) Tret dels càmpings, on està el turisme? I encara una pregunta molt més important: què els oferim? Realment estem preparats pera que vingui el turisme? Personalment penso que no. Amposta des de fa molts d’anys i d’això en té bona part de culpa els governs de CiU (per no dir tota), es mira massa el melic o s’obre poc cap a l’exterior. Amposta va malament, sinyor ancalde. 

ERC DEMANA CREAR UNILATERALMENT L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA CATALANA

?? Començar un text amb dos interrogants no és gaire normal. I és que quan ho vaig llegir, de seguida se’m van plantejar una sèrie de dubtes difícils de resoldre.

Primerament l’Agència Tributària Catalana ja existeix, però té molt poques competències, això és veritat. Però de qui és la culpa que no es recapti més per l’Impost de Successions i Donacions. Durant el darrer tripartit, qui va pressionar per a que fossin exemptes de tributació la majoria de les herències. Però no és el cas. Mirem cap el futur.

Ara, qui recapta tots els tributs és l’Agència Tributària (espanyola), on jo treballo. I quin és el procediment? Primerament s’hauran de donar d’alta amb l’imprès corresponent i a partir d’aquí hauran de començar a tributar trimestralment: IRPF, IS, IVA (principalment) Les entitats financeres, que són les que fan de mitjanceres entre el contribuent i l’Estat són les encarregades de fer arribar els diners al Tresor Públic.

Per tant, per a poder gaudir d’una Agència Tributària Catalana amb totes les competències, no seria prou en que es fes de forma unilateral, ja que hauria d’existir la voluntat dels contribuents de donar-se de baixa de l’espanyola i alta en la catalana, I aquell que no ho fes? A part, s’haurien de crear nous models de tributació, que els bancs hi col·laboressin, etc., etc. Personalment em sembla molt difícil.

QUI PAGA MANA

El govern de Rajoy ha advertit a l’agrupació de consumidors FACUA que tregui de la seva pàgina web totes les crítiques que fa la política de retallades de Rajoy, amb l’amenaça de treure’ls la subvenció i fins i tot il·legalitzar-la com a associació. Aquí es demostra que qui paga mana i sinó, té poden ofegar econòmicament. NO VOLIEU PP, JA EL TENIU!!

Passa el mateix amb els sindicats? És evident de que no gaudeixen d’una total llibertat, a part de que la manca d’afiliats (que els comportaria un finançament suficient) els resta molta força i d’això se’n aprofita el govern.

Us imagineu una vaga general que durés setmanes o tal vegada mesos?