150è TALL DE L'N-340. Album fotogràfic 2

150è TALL DE L'N-340. Album fotogràfic 1

ELS PERSONATGES DE L'ANY 2016 SEGOS EL PUNT AVUI

Gràcies Llorenç, Gràcies Montse (Trens Dignes) Us mereixeu aquest petit reconeixement. 

UN TITULAR TENDENCIÓS A LA VANGUARDIA

El passat divendres diferents mitjans de comunicació es feien ressò del grau d’acceptació que ha tingut l’Euromed a les Terres de l’Ebre i donava la xifra de 70 viatgers al dia.

Mentre els mitjans del territori, con el digital l’Aguaita (què parlava de 350 usuaris en una setmana) o el setmanari l’Ebre consideraven que es tractava d’una bona notícia, la Vanguardia feia ús de l’adverbi sols per a minimitzar l’impacte del tren. Tot i que he buscat per Internet el titular exacte de la notícia, no l’he trobat. L’hemeroteca del propi diari dels darrers 30 dies només és accessible als subscriptors.

Aquesta mena de titulars s’anomenen tendenciosos ja que tenen com a finalitat fer decantar l’opinió del lector cap al costat que interessa al propi diari o ves a saber a qui...  

El que és cert, és que no és el mateix mirar-se les coses en clau de Barcelona o en clau de territori. A Barcelona 70 persones no són res. Si a cada tren de rodalies que surt de l’Estació de Sants només hi pugessin 70 persones es podria considerar un fracàs absolut. En canvi m’imagino l’andana de l’estació de l’Aldea el minut anterior a l’arribada de l’Euromed amb 70 persones esperant-lo per a pujar... 70 persones a l’Aldea és molta gent! I això que el bitllet bonificat només serveix per anar a Barcelona (estació de França) Imagineu-vos si també servís per a baixar a Tarragona...

Tot i que ho sembli, aquest no és el primer escrit que dedico a la parada de l’Euromed a Tortosa. El primer el vaig escriure ja fa més d’una setmana, concretament el dia posterior a la primera parada.

I per què no l’he publicat? L’explicació és molt senzilla i complicada a la vegada. Com sabeu col·laboro des de fa anys (concretament 9) amb Vinaròs News. Normalment Emili Fonollosa, el seu director ens recorda que hem d’escriure un nou article una setmana abans de publicar-lo. El dissabte dia 12 ens va enviar un correu on ens deia que, tot i la incertesa, preparéssim alguna cosa. I és que l’edició del dia 6 d’aquest més, la que feia 500 des de que Vinaròs News sortís per primera vegada, va ser l’última de la primera etapa. El problema és que el nou News encara no té data de sortida, ja que no s’ha acabat d’ultimar el nou format. De totes formes és possible que en contra del que acostumo a fer (i si veig que va per a llarg) el publicaré a la Via Augusta abans de que el publiqui VN.

Com suposareu, no us reproduiré aquí el contingut de l’article. Ni tan sols un resum del mateix, però si que us diré que me dóna la sensació que la parada de l’Euromed és una rentada d’ulls al territori i les autoritats ferroviàries estan desitjant que fracassi per a suprimir-lo com abans millor.

El titular (tendenciós) de la Vanguardia aniria per aquesta línia. Després d’anys de reivindicació territorial pels constants retards i la poca freqüència de trens amb parada a l’estació de l’Aldea, finalment han atès part d’aquestes reivindicacions, però que des del meu punt de vista queda molt lluny de la solució ideal que necessita el territori.

Tal com va fer fa uns dies la Plataforma Trens Dignes, vull fer una crida als possibles usuaris per a què us animeu a utilitzar-lo (sempre i quan sigui compatible amb el que hagueu de fer a Barcelona) Tal com us deia abans sembla que algú (no vull donar noms ni de persones ni organismes), vulgui que l’Euromed fracassi. No els hi donem motius!

S’EQUIVOCA... QUI S’EQUIVOCA?

Àngel Porres diu que té una aplicació al mòbil que es diu polítics go i que li troba els polítics que assisteixen a les concentracions per reclamar l’AP-7 gratuïta.

El cert és que molts pocs polítics acudeixen als talls, ni tan sols representants els partits més esquerrans i que sempre s’han caracteritzat per ser molt més susceptibles als problemes socials. Àngel considera polítics a aquells que cobren pel càrrec que exerceixen. Dels altres, dels que alguna vegada hem ocupat algun càrrec o han format part d’alguna candidatura n’hi més, però tampoc massa... Dels polítics i també sindicalistes que de tant en tant venen, suposadament a fer-nos costat, alguns d’ells, el que realment volen és fer-se la foto per a poder dir que hi ha estat.

Avui ha tingut lloc el tall 109 i alguns d’aquest que busquen la foto han aparegut una o dues vegades, al menys estan jo i al lloc on he estat jo. Recordo que dijous sé fan 3 talls simultanis: l’Ametlla de Mar, les Cases d’Alcanar i Sòl de Riu (Alcanar) I durant els mesos d’agost i setembre, la resta de dies (inclosos dissabtes i diumenges) a Amposta, davant del restaurant Baix Ebre.

El passat divendres hi va assistir un expolític (perdoneu-me, però ometré el seu nom, encara que potser algun dels assistents sabran de qui estic parlant) i en acabar el tall, me va dir:

 -Llorenç s’equivoca... No es pot anar en contra de tothom...

-Ja m’ho ha dit algú més –li vaig respondre jo-

Llavors es va apropar una tercera persona i es va acabar aquella curta conversa.

Els polítics sempre parlen de negociar... El problema és que no sempre arriben a acords satisfactoris. Sovint es passen negociant temps i temps i al final, al ciutadà li queda la sensació de frustració en veure que els seus representants són incapaços de resoldre la situació. Suposo que tots teniu al cap la situació política espanyola que després de dues eleccions, sembla que anem a unes terceres el dia de Nadal si algú no li posa remei...

En quan al tema de infraestructures cada alcalde vol que els seus votants estiguin contents i per tant les reclamen en clau local, quasi mai pensant en la totalitat del territori...

Durant els talls, sovint Llorenç parla de la nul·la eficàcia que tenen les taules o comissions d’estudi. I la veritat és que raó no li falta. Un clar exemple d’aquesta situació el podem trobar a l’IDECE, el que havia de ser l’òrgan dinamitzador de les nostres terres.

A principis de la passada dècada, quan tot just començava el moviment blau de lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, una tarda la plataforma va ser convocada a una reunió a la seu de l’IDECE a Tortosa. Primer hi havia hagut una reunió del plenari o com es digui en aquest cas. Quan nosaltres arribàvem hi sortien els alcaldes de Batea, l’amic Joaquim Paladella i el de Vilalba dels Arcs Joaquim Vidal. Amb el primer dels Joaquims hi tinc una bona relació des de fa molts anys i li vaig fer una pregunta que es pot considerar la mare els ous:

-Per a què serveix l’IDECE?

-De moment només fem estudis, però que no porten en lloc.   

   

Vull recordar que de l’IDECE va sortir el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre que anys més tard es va convertir en Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.

Per a què a servit? Quines millores heu trobat d’uns anys cap aquí? Ha millorat la nostra economia?

Només vull recordar el que ja apuntava la setmana passada: 16 dels 20 municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l’Ebre!

S’equivoca Llorenç (i per extensió tots aquells que li donen suport)? O s’equivoquen els polítics i els que pensen com a tals?

Com diu la dita castellana obras son amores y no buenas razones i de moment els resultats són més aviat escassos.

Potser és l’hora per part dels polítics d’actuar més pensant amb el poble que els ha votat i perdre menys el temps el llargues i infructuoses negociacions.  

Ho veieu com jo?    

QUÈ FEIEN ELS ALCALDES EBRENCS A RODA DE BERÀ?

Sortir a la foto... 

I si agrada als polítics sortir a la foto.  Què seria d’un polític sense sortir als mitjans de comunicació...? I sobre tot sense aquells mitjans de comunicació que controla...

Però la pregunta plantejada a l’inrevés encara és molt millor: Què farien els mitjans de comunicació sense els polítics? La majoria ni existirien!

I si voleu us ho puc dir d’una altra manera: els polítics i els mitjans de comunicació es necessiten mútuament: uns aportant diners i els altres parlant des primers, però parlant bé, ja que sinó parlen bé, s’ha acabat el bròquil.

A Roda de Berà no eren tots, però n’eren molts. I alguns d’ells després d’aprovar la moció de la plataforma ciutadana Prou! AP-7 gratuïta ja!  Estan jugant a dues mans? Si no és així s’hi assembla molt, segurament sé podria posar d’exemple quan expliques als nens que vol dir jugar a dues mans... O tenir dues cares...

Me sembla molt bé que els polítics subscriguessin un pacte anomenar de Berà. Alguna cosa han de fer... Segur que les comarques del N de Tarragona tenen una problemàtica i que han de mirar de resoldre-la... Però aquesta problemàtica és la mateixa que tenim a les Terres de l’Ebre?

Alguns de vosaltres me respondreu afirmativament i direu que allà, com aquí, estem necessitats d’unes infraestructures que permetin recórrer dos punts amb el mínim temps possible. Segur que sí... Però l’experiència m’ha ensenyat que cada territori ha de lluitar per assolir les seves demandes i mals que pesi a alguns, històricament les Terres de l’Ebre hem estat més vinculades a les comarques del Nord de València i S de l’Aragó a les del Camp de Tarragona i més enllà.

Una pregunta sense voler ofendre a ningú: Quants alcaldes i polítics del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès, etc. han donat suport a les Terres de l’Ebre en temes com per exemple el transvasament del riu? Dels que estaven divendres a Berà jo no recordo haver-ne vist mai cap... Sospito que si un dia aconsegueixin el seu propòsit, de la gent de l’Ebre no se’n recordarà ningú.

I quan parlo sobre aquests polítics, voldria referir-me, sobre tot als de CiU o als de Convergència o als del PDC o... Jo no sé perquè tant de voler canviar-li el nom si el que sempre els hi ha anat com anell al dit és la forma que els ha conegut popularment el poble: CONVENIENT. I punt! Ells estan allà on poden treure profit.

Xavier Pallarès i Povill, alcalde d’Arnes i Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre era qui encapçalava la delegació ebreca. Pallarès és un personatge que sempre ha vetllat pels interessos del seu partit i així li han sabut agrair donant-li càrrecs i més càrrecs. A personatges com aquest , en temps de guerra els haurien anomenat comissaris polítics i en temps de pau actuen con a tals.

Només cal recordar les polèmiques declaracions que va fer dijous passat, un dia abans de la manifestació de Roda quan va qualificar a la plataforma Trens Dignes de demagogs i injustos perquè, al seu entendre critiquen al seu govern (sovint dubto de que sigui el meu)

Com diu la dita: obres son amores y no buenas razones. O en català: Fets, fets i deixa’t d’històries. I jo els fets no els veig per en lloc.

Jo sempre he tingut molt clar qui són els del meu bàndol i qui no. I quan aquests darrers s’han posicionat a favor d’alguna cosa, sempre m’he posat en guarida i he pensat allò de: ho m’han fotut o me volen fotre.

Mireu, alcaldes: dividits no anem en lloc. Si penseu que la vostre feina és anar a manifestar-vos al Camp de Tarragona, allà vosaltres, però personalment penso que haurien d’estar al costat dels vostres conciutadans que, a ben segur, molts us han votat! I fer pinya com a territori!

Què el vostre partit estigui al govern de la Generalitat potser us obliga a fer moltes coses, però ja sabeu de primera ma que aquest doble joc sé pot  acabar pagant. I segur que uns ne trauran més profit que uns altres. Sempre ha estat així.   

http://marfanta.com/noticia/El_Govern_rebutja_les_critiques_de_Trens_Dignes_per_lacceptacio_dels_nous_horaris_de_lR16/5560

https://trensdignesebre.wordpress.com/2016/07/28/comunicat-67-el-desprestigi-es-largument-de-qui-no-te-arguments/

DIVIDEIX I VENCERÀS

Hi ha un principi estratègic bàsic que diu: Divideix i venceràs. Però pitjor és encara no voler unir-se i mirar de fer cadascú la guerrapel seu compte.

Ho dic per una senzilla raó: la manca de consens que hi ha al voltant de l’N-340 i la gratuïtat de l’AP-7 on, sembla, els veïns demanen una cosa mentre els polítics (o una part dels polítics) sembla que en volen una altra.

L’alta sinistralitat de la nacional (N-340) va portar a la Federació de Veïns d’Amposta a mobilitzar-se per a reclamar, des del primer dia, la gratuïtat de l’autopista (AP-7), una via que ja hauria de tenir una gestió pública i que encara segueix gestionada per una empresa privada (Abertis)  

En un primer moment la Federació de Veïns de Tortosa es va unir a la d’Amposta, però se’n desmarcà ràpidament. Si fos malfiat, pensaria que va tenir pressions per part de l’alcalde Ferran Bel, però segur que no va ser així. El primer tal de la nacional va tenir lloc el mes de setembre de 2015.  

Els polítics del territori, encapçalats per molts d’alcalde van voler agafar protagonisme i van iniciar pel seu compte una lluita contra la nacional, però en lloc de reclamar la gratuïtat de l’autopista, van reclamar que s’acabés l’A-7 que, com sabeu és l’autovia que està aturada a l’Hospitalet de l’Infant pel N i a Cabanes pel S. També es van manifestar.

En canvi, al País Valencià, també són les associacions de veïns les que porten el comandament de la reivindicació i aquí, una bona part dels ajuntaments, han fet pinya al costat del moviment veïnal.

La resposta del govern central per a reduir la sinistralitat va ser tan elemental com irritant per als usuaris de la nacional: la planificació d’11 rotondes i una doble ratlla continua entre l’Hospitalet de l’Infant on l’A-7 es converteix en l’N-340 i l’Aldea. Això fa que els avançaments siguin impossibles i que la circulació s’alenteix considerablement al ritme dels vehicles més lents que hi circulin (sobre tot camions) I quina és la conseqüència immediat d’aquest fet? Què els conductors optin per l’autopista amb el consegüent negoci extra que això els reporta.  

Des d’aquell ja llunyà mes de setembre, els talls s’han anat produint de forma ininterrompuda tots els dijous a l’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar. Més tar a Vinaròs, fins que el governador civil de Castelló va prohibir que es fes i va haver de fer-se uns quilòmetres més enllà, al punt exacte on comença Catalunya. I, finalment, dilluns 18 de juliol i de forma diària (tret de dijous que s’han seguit fent als llocs habituals), la nacional s’ha tallat a la sortida d’Amposta cap a la Ràpita.

Paral·lelament, alcaldes de la província van signar el pacte de Berà on es demana pràcticament el mateix, però també instaven a l’administració a acabar l’autovia. Avui ha tingut lloc pels voltants de l’Arc de Berà un tall promogut pels alcaldes. La divisió entre les dues mobilitzacions és força evident.

A hores d’ara encara no sé quins alcaldes ebrencs s’han desplaçat fins Altafulla, però crida poderosament l’atenció que tenint mobilitzacions periòdiques al costat de casa, prefereixen fer un recorregut més llarg i cremar més gasolina. Això si, tindran un protagonisme que aquí no tenen. Les teles i la premsa en general se'n ocuparant de que surtint tots ben guapos. 

Però segur que aquells que s’ho miren a més distància i se’n adonen de l’evident divisió, es deuen d’estar partint el pit i pensant el que pensaríem tots d’estar al seu lloc: quina colla de babaus que són la gent de l’Ebre!  

I no me direu que no els hi falta raó. El que m’empipa és que ens posin a tots al mateix sac: als polítics que es volen marcar untanto aprofitant-se d’una situació que no han creat i als que hi anem de forma desinteressada i no esperem res a canvi. Bé de tant en tant algun renec... 

Potser el títol més encertat haguès estat: DIVIDITS NO ES GUANYA!      

QUI ME MANA A MI ANAR A TALLAR L’N-340?

Foto: Llorenç Marin Rosales.

Sóc treballador públic proper a la jubilació. Tot i que les retallades de sou que vàrem patir el nostre col•lectiu els anys precedents, no puc queixar-me si comparo la meva situació amb las dels col•lectius molt més desafavorits.
No sóc xofer professional, ni tinc cap empresa de transports per carretera i tampoc taxis. Per l’autopista hi vaig de tant en tant. Ni cada dia ni tan sols una vegada a la setmana... Per tant, si un mes me gasto 20€ en autopista tampoc desequilibra el meu pressupost.
En canvi assisteixo assíduament als talls de la carretera nacional. Hi vaig anar al principi, l’any passat quan es van començar a fer i després de no haver anat durant tot l’hivern (el meu horari laboral era incompatible amb l’horari dels talls), hi vaig tornar una vegada van retardar l’hora. No hi vaig tots els dies (sempre hi ha alguna cosa que fer), però si la majoria i la prova del que dic són les fotos que penjo els dies que hi vaig.
Però... Per què hi vaig? Qui me mana a mi anar pràcticament cada dia a tallar l’N-340? Ma mare no... Encara que ho podria fer, perquè afortunadament encara viu. De menuts fèiem les coses perquè ens les manava la mare... Ara ja no.
Hi vaig per solidaritat i per justícia. Hi vaig per a defensar el territori de les constants discriminacions que patim respecte a d’altres territoris de Catalunya.
Darrerament s’ha publicat una notícia que, a part de fer-me posar els pèls de punta, ens dóna la raó a tots aquells que lluitem pel territori: Setze dels vint municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l’Ebre (Font Agència Tributària sobre l’any 2013)
Quan el territori es nega a que l’aigua del riu marxi cap al Camp de Tarragona i més enllà, s’escolten veus que demanen que es faci per solidaritat... I la solidaritat d’aquelles comarques cap a les de més al Sud on està? Jo no la veig... Algú la veu? Setze dels vint més pobres... Pobres econòmicament, perquè segur que son rics en moltes coses que a d’altres llocs no poden ni somiar...
Però la pitjor pobresa que hi ha és l’educativa. La que limita els coneixements de la ciutadania i fa que la majoria dels membres del col•lectiu tinguin un comportament molt bàsic respecta a la resta dels membres. Fruit d’aquesta pobresa és el comportament insolidari de l’individu.
Avui estem a l’equador de la segona setmana de talls continus. Dilluns de la setmana passada van començar a Amposta els talls diaris degut a la reducció del temps del tall setmanal per part de l’Administració (de 40 minuts es va passar a 25) Els talls diaris també són de 25 minuts, aproximadament el mateix temps que es tarda en veure’t un cervesa (sinó és que estàs assedegat) mentre xerres amb els amics.
Però hi ha gent a qui els hi sembla que esperar-se durant 25 minuts és esperar-se molt de temps. Com si la vida els hi anés de 25 minuts! I en lloc de unir-se al grup de manifestants (encara que només sigui per un dia), s’enfronten a ell o intenten esquivar el tall amb tota mena d’estratagemes, com per exemple dir que porten la filla al metge...
Per eludir el tall, hi ha qui va intentar usar vies alternatives, però molt properes al lloc on hi havia la concentració. La solució passava per demanar permís a l’Ajuntament d’Amposta per a poder tallar també el camí. I quan això es va fer, evidentment (no podia ser d’una altra forma), també va molestar els que pretenien burlar el tall:

-Això no és l’N-340! 

I menys mal que la sang no va arribar al riu, però hagués pogut passar per l’evident pobresa educativa a la que me referia una mica més amunt. Al final se va haver de solucionar amb la presència a aquell punt d’una patrulla de policia local. Quin desaprofitament de recursos per culpa de la incomprensió, manca de solidaritat i l’incivisme d’algunes persones.
Fer els talls a Amposta ha fet que s’hi concentren una mica més de gent. Tampoc tanta... I per a donar-li un to una mica més festiu i distès, un dia es va portar meló, un altre polos, un altre galetes... I fins i tot dimarts hi va haver batucada per part del grup local Batukkem.
Però el darrer cartutx encara no l’hem cremat. El tenim guardat a la recàmera per a qualsevol dia i garantir així l’assistència massiva de gent, fins i tot d’aquells que ara hi estan en contra: portar fins allí un bou capllaçat.
La idea no és nova. A l’Aldea fa uns anys ja es va fer...    

VOLS CONTINUAR SENT POBRE? JO NO!! 

LA FAL•LÀCIA DE L’A-7

Un dels principis bàsics de l’escriptura és no donar res per suposat. Entenc que la majoria dels  meus lectors quan parlo de l’A-7 saben que m’estic referint a l’autovia en contraposició de l’AP-7 que és l’autopista de tota la vida. Ironies de la vida o maldats (ves a saber!) han fet que es diguin pràcticament igual la via ràpida que fa anys creua el nostre territori i la via lenta que de tan lenta que és ni tan sols hi arriba...
Com sabeu l’A -7 porta anys aturada. Pel N quan tot just arriba a les terres de l’Ebre, allà per on acaba el terme de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i pel S al terme de Cabanes que, per aquells que no ho sàpiguen és on està l’aeroport intercontinental de Castelló. Casualment...
Diuen els tècnics que el gran escull és creuar l’Ebre... Com si fos el primer pont que es construís per a superar-lo...
Tot i que mentre s’estava construint l’autovia la veritat és que no hi va haver consens territorial (quina novetat!), m’agradaria saber exactament el motiu pel qual porta tanys anys aturada. Quan alguna infraestructura està considerada d’interès general i bàsica, els problemes s’arreglen en un tres i no res... Sembla que no és el cas.
Ho he explicat moltes vegades, però com veig que darrerament tinc molts més lectors i segur que una part d’aquests no ho saben, ho tornaré a explicar.
Els pobles del territori van ser incapaços de posar-se d’acord sobre el punt exacte per on havia de creuar l’Ebre. El punt idoni era per l’alçada de Campredó (no cal ser massa entès per adonar-se’n), però la ciutadania de Campredó s’hi oposava perquè separava el poble dels nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.
Tortosa tampoc ho posava fàcil, ja que volia que passés el més prop possible del seu casc urbà, la qual cosa, d’entrada, sembla força inversemblant, ja que per lògica hauria de passar per allà on l’orografia fos més favorable. I per acabar-ho d’arrodonir l’alcalde d’aquella època de Camarles Carmelo Redó volia que passes per davant de casa seva.
A la comarca del Montsià les coses no pintaven molt millor. Tot i que l’entrada natural hauria de ser entre la Sénia i Sant Rafel i continuar recte creuant el Pla de la Galera, Jaume Antich pretenia que baixés fins Ulldecona i des d’allí continuar cap a Santa Bàrbara. A part d’això, entre la Sénia i la Galera, sembla que hi ha una zona de nidificació de l’esparver cendrós i els grups ecologistes de la zona volien que es desplacés uns centenars de metres. Però aquest punt era un contratemps menor davant d'els altres.
Sigui quin sigui el motiu pel qual ha estat tants anys aturada, pensar que ara que hi ha una certa oposició al territori i al País Valencià a que sé renovi la concessió actual de l’AP-7 (autopista, es clar), s’aconseguirà desencallar el tema de l’autovia em sona a fal•làcia (clar i català)
Una classe política que han estat incapaç de desencallar el tema en prop de 15 anys que fa que dura, no pot prometre ara un ràpida solució només per a buscar una alternativa (contradient així) el que reclamen les plataformes veïnals.
Si el que temen els polítics (o determinats polítics) és que surti a la llum la incompetència i les mancances que durant tants i tants anys han posat en evidència, potser en lloc d’afirmar que són els representants del territori, haurien d’acceptar que són la veu dels seus respectius partits i els lacais del poder econòmic que és qui realment remena les cireres (pren les principals decisions econòmiques del país)
Per tant, és imprescindible que els polítics territorials agafin consciència de la situació i sobre tot de les necessitats que té el territori. I que són moltes! De moment el més immediat és recolzar les reivindicacions veïnals sobre la gratuïtat de l’AP-7. Què després resulta que s’acaba l’A-7... Ben vinguda sigui, però no ens podem estar esperant 15 anys més!
O hi ha algun polític que ens pugui garantir (amb document notarial) que l’A-7 es construirà en un termini raonablment curt... (6 mesos, un any, any i mig...)

El que deia: una fal•làcia...    

L’ESLÒGAN ELECTORAL DE CONVERGÈNCIA

S’escolta la música del Guardaespatlles. S’aixeca el teló y surt Ferran Bel. Títol de la pel·lícula: Molt per defensar.

I és que ens ho han posat a ou... El mateix que vaig pensar jo quan vaig veure penjat a l’alcalde de Tortosa per l’avinguda de Catalunya d’Amposta ho van pensar molts d’altres.

Molt per defensar... Què és el que defensa l’alcalde de Tortosa i cap de llista de CDC per la demarcació de Tarragona? La darrera cosa que ha defensat a capa i espasa ha estat el monument franquista de Tortosa.

-En arribar a casa li demanaré a Joaquim que em faci un meme... (vaig pensar)  

No va caler. Quan vaig arribar a casa i vaig obrir l’ordinador, l’amic Brian ja n’havia penjat un sobre un comentari del Mascarat. Ah! Quins grans amics que tinc!!! Joaquim, Brian, lo Mascarat i tants d’altres!

Segur que el creatiu que va idea l’eslògan convergent només va pensar amb la independència, ja que és el concepte de moda i la nova fe que han abraçat. Segurament no coneixia la polèmica sorgida a Tortosa els darrers mesos. Quin flac favor li ha fet a Ferran Bel, mareta meua!

No he pogut de deixar de pensar amb els 23 anys de Jordi Pujol (a qui per cert, ja no treuen al mítings, serà per alguna cosa?) i amb els que porta Mas... Primer de conseller en cap i després com a reiet de la Generalitat...

Com a ciutadà de les Terres de l’Ebre recordo les vegades que he tingut que sortir al carrer PER A DEFENSAR LO NOSTRE o bé les agressions que pateix o que es volia fer patir al nostre territori. A quantes de llocs o hauré anat a defensat lo riu? Com que no fa molts dies ja us els vaig citar, avui no ho faré. Però si que vull recordar que Convergència (i en aquell temps també Unió), estaven d’acord amb el Pla Hidrològic aprovat pel govern del PP encapçalat pel funest Aznar. Per aquell temps els Convergents no estaven per defensar el territori, tot i que al principi van fer algun conat (Caballol a la primera assemblea de la PDE, autocars convergents a Madrid), ràpidament van haver d’acatar les ordres de Barcelona. Només uns pocs com Josep Carles de l’Aldea van tenir l’atreviment d’abandonar el partit.

La Manifestació de les Mores (entre Móra d’Ebre i Móra la Nova) resumiria molt bé la situació viscuda aquells anys. Aquell dia ens manifestàvem per els tres agressions que amenaçaven el territori: lo riu, els molinets (parcs eòlics) i l’ENRON (la central de cicle combinat de gas) que promovia l’alcalde de Móra la Nova Joan Sabanza (primer republicà i després convergent) Aquella vegada (i sense que servís de precedent) hi va participar a la manifestació l’alcalde convergent de Móra d’Ebre Santiago Campos. Segurament més per la rivalitat que mantenia amb l’alcalde de l’altre costat de riu pel lideratge de la comarca de la Ribera d’Ebre que per una altra cosa...    

Ferran Bel deia no fa molts de dies que ells sempre havia recolzat a la PDE. A la llengua sé li fa dir el que vols i si aquell que t’escolta està disposat a creure-ho, tot arreglat! Sabeu quan va ser la primera vegada que vaig veure a Ferran Bel a un acte de la PDE? Quan es va inaugurar l’escultura del nusos que hi ha a l’entrada a Tortosa pel S. Com alcalde no va voler perdre’s l’acte. Per cert, una rotonda que l’Ajuntament d’Amposta no va voler ajudar a sufragar (es va presentar una moció al Ple) perquè es feia fora del seu terme municipals (allí conflueixen els termes de Tortosa i Roquetes)

La pregunta que me queda, és: votarà Amposta a l’alcalde de Tortosa?

El passat desembre va guanyar ERC que va obtenir un 23,97% dels vots, seguida de En Comú Podem (23,53), PSC (16,75) i Democràcia i Llibertat (també encapçalada per Bel) amb un 9,26.

De fet Bel no va guanyar ni a Tortosa.

1.        En Comú Podem (21,96)

2.        ERC (19,39)

3.        DiLL (18,43)

4.        PSC (15,42)

Després de tota la polèmica del monument o arrasa o s’enfonsa. La solució el dia 26 per la nit.

I és que en això de defensar, Convergència només defensa els seus interessos que no són d’altres que els càrrecs, les cadires i els diners... I els ciutadans ja els han vist. Han trigat, però al final els han vist. D’aquí que el partit s’hagi de refundar en un intent de tancar una etapa i esperar que la gent s’oblidi ràpidament dels casos de corrupció que han tingut.