Vaig quedar amb Carles al Museu de les Terres de l’Ebre, al lloc on només feia uns dies s’havia inaugurat solemnement l’exposició homenatge al mestre Francesc Casanovas.
Durant l’estona que vam estar parlant, Carles es va
mostrar afable, entusiasmat i satisfet per la feina ben feta. Em va explicar
amb tota mena de detalls alguns dels episodis viscuts pel mestre, fins i tot
algunes dades i dates que recordava a la perfecció. De vegades l’havia de
tallar per a dir-li que tot allò que m’estava explicant ja tindria temps de
fer-ho un cop formulada cada pregunta d’aquesta entrevista.
Vaig tindre la intuïció que després de tota una
vida dedicada a l’ensenyament, ara, ja jubilat, podia dedicar-se plenament a la
seva veritable passió, la recerca, ja que em va dir que una vegada tancada
l’etapa sobre el mestre Casanovas estava investigant la vida i obra d’un altre
ebrenc il·lustre i poc conegut, tot i que va ostentar càrrecs importants...
Però no desvelaré al nom d’aquest personatge per respecte a Carles i les
indagacions en curs que està portant a terme i per donar un halo de misteri que
ja es coneixerà en el moment oportú.
P. Encerto si dic que la investigació sobre
personatges i esdeveniments és la teva gran passió?
R. Tens tota la raó. Fer
recerca, sobretot, històrica m’apassiona.
P. La recerca sobre la vida i obra del mestre
Francesc Casanovas va sorgir una mica per casualitat, explica’ns com va anar...
R. El març de l’any 2024, la
junta de la Lira Ampostina, estava cercant activitats a fer per obtenir
ingressos. Casualment, una nit que vaig anar a buscar a la meva filla que fa
grau professional a la Lira, plovia, per la qual cosa vaig anar a fer un cafè
al bar de l’entitat. Estant allí, vaig veure un quadre amb tots els directors
que ha tingut la banda de la Lira i vaig pensar, ’mira!, podem fer un concert
dedicat a cada director’. En sortir al carrer, vaig veure la placa del carrer
dedicat al mestre i director Francesc Casanovas i Tallardà. En arribar a casa
vaig cercar informació sobre ell i els resultats eren impressionants. Dilluns
ho vaig exposar a la Junta de la Lira. Els va semblar bé. Dimecres, casualment,
va arribar a l’entitat un e-mail de Juan Francisco Cayuelas Grao, biògraf i
alumne del mestre Casanovas a Torrevella així com catedràtic de flauta del
Conservatori Superior de Música de Múrcia el qual, proposava a la Lira
participar, juntament amb la Unió Musical de Llíria i la Banda Simfònica de Torrevella
(les tres entitats que va dirigir el mestre Casanovas, a l’Estat espanyol) als
actes de commemoració del 125è aniversari del naixement del mestre Casanovas.
Com resulta que jo, tres dies bans els vaig proposar una activitat sobre el
mestre Casanovas, van nomenar-me representant de la Lira al projecte.
P. Des d’un bon començament la Lira va dipositar en
tu la confiança d’organitzar un gran homenatge al mestre Casanovas. Com vas
rebre la petició?
R. Era qüestió de fer recerca,
per tant bé.
P. Ja des d’un bon començament es tenia clar que
l’homenatge havia de ser una exposició o s’anava més per fer una sèrie de
concerts en el seu honor?
R. Totes dues coses. En cada
una de les seus: Torrevella, Amposta i Llíria, a més de l’exposició es
programarien uns sèrie d’actes musicals paral·lels. Com a exemple, podem dir
que la Lira Ampostina, a més de l’exposició, té programats quatre concerts de
cambra, tots ells amb peces del mestre Casanovas. El 26 de juny un concert amb
quatre instruments de vent, sobre set obres del Mestre Casanovas, arranjades
per Armando Bernabé (alumne del mestre a Torrevella i exdirector de la Banda
Real), el qual ha cedit les peces a la Lira Ampostina per a tal esdeveniment.
El 3 de juliol un altre concert de saxofons, el 17 de juliol un altre amb la
flauta com a protagonista i el 23 d’agost, com a cloenda de l’exposició a
Amposta, una taula rodona, complementada amb obres per a piano, guitarra,
metalls i l’actuació de la Coral de la Lira Ampostina.
P. Recordo que fa uns mesos, durant la junta
general de socis de l’entitat vas dir que al principi creies que la tasca de
recopilació de la informació necessària no duraria molt més d’un mes i que,
finalment, has emprat més d'un any a preparar la commemoració de l’efemèride
del 125è aniversari del naixement del mestre.
R. Efectivament. En un
principi la tasca consistia a recopilar una sèrie de partitures de l’arxiu de
la Lira, així com contactar amb persones (exalumnes i músics) de l’etapa
ampostina del mestre. Però Octavi Ruíz, exdirector de la Banda, ens va dir que
sabia d’unes caixes on podia haver-hi ‘coses’ del mestre Casanovas. Aquestes
caixes i una altra que vam trobar després, eren com un bagul dels tresors. Fins
i tot va aparèixer una obra ‘Legend’ que es suposava perduda o que romania als
arxius de l’Orquestra Simfònica de Calcuta. I no, casualment va aparèixer a la
Lira! A més de documentació que anava des de la seva època com a músic a
l’Orquestra Pau Casals, també s’hi van robar obres del musicòleg Lamote de
Grignon dedicades a Casanovas i partitures i correspondència amb: Yehudi
Menuhin, Narciso Yepes, José Iturbi, Heitor Villalobos, Zubin Mehta. Era
impressionant!
A més a més, la família
Montañés, d’Amposta, tenia un gran llegat del mestre Casanovas, que ens va
cedir.
P. Quin paper té Cayuelas en tot aquest homenatge?
Creus que sense la seva inestimable col·laboració s’hauria pogut portar a terme
l’exposició del museu?
R. Juan Francisco Cayuelas és
‘l’alma mater’ del projecte. La major part de la documentació, instruments i
objectes presents a l’exposició els ha anat recopilant al llarg de molts
d’anys. Ell ha estat, també, qui ha contactat amb les diferents administracions
que han col·laborat en el projecte.
P. Dos dies abans de la inauguració de l’exposició
al Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta us vaig veure junts i vaig pensar
que gràcies a Francesc Casanovas havia sorgit una bonica amistat.
R. Doncs així és. Hem
compartit moltes estones al llarg d’aquest any fent recerca ‘des de la
distància’. Ell a Oriola, on viu i jo a Amposta. A més el fet s’ha vist
afavorit per la gran quantitat de documentació que ha aparegut del mestre a
Amposta, la qual cosa feia que haguéssim de contactar sovint.
P. Explicar la vida de Francesc Casanovas en unes
poques línies és impossible, ja que com diu l’exposició, la seva vida és de
‘pel·lícula’. Però en grans trets, qui va ser Casanovas?
R. Un músic, director,
pedagog, compositor i excel·lent persona, que va deixar empremta en totes
aquelles persones i entitats amb qui va tenir contacte. El seu nom es relaciona
amb altres músics importants del segle XX amb qui va tindre algun tipus de relació:
Pau Casals (van mantenir una llarga amistat), Igor Stravinsky, Mehil i Zubin
Mehta (del qual va ser mestre d’harmonia i contrapunt a Bombai i que va
acceptar la presidència d’honor de l’exposició). Zubin Metha sempre s’ha
referit a Casanovas com ‘el maestro’. També es va relacionar amb Francesc
Gabarró, Yehudi Menuhin, José Iturbi, Narciso Yepes, Heitor Villalobos, García
Asensio i tants d’altres! Malgrat Casanovas és un perfecte desconegut al
panorama musical de l’Estat espanyol, en canvi, a països com l’Índia, Estats
Units, Regne Unit o França coneixen molt bé la seva obra.
R. Caldria afegir la creació
de la Banda Junior’s de la Lira Ampostina, l’impuls per crear un grup de rock
com eren els Balck Stars i la incorporació per primera vegada de dones a una
banda de música.
P. L’exposició és itinerant i tindrà diversos llocs
d’exhibició: Torrevella, Llíria, Madrid, Amposta i Barcelona, si no vaig
errat...
R. En un principi van ser les
seus de l’exposició havien de ser Torrevella, Llíria i Amposta. Però el
projecte s’ha fet gran i van acabar afegint-se el ‘Real Conservatorio Superior
de Música’ de Madrid (on ja s’ha fet) i Barcelona. També han sol·licitat l’exposició
per al 2026 el govern de l’Índia i la població d’Horta de Sant Joan (poble d’on
pervé la mare del mestre).
P. Al museu de les Terres de l’Ebre es podrà
visitar entre el 31 de maig i el 24 d’agost. Normalment, les exposicions al
museu solen durar un mes i aquest fet pressuposa la impotència que té
aquesta... Que no és una exposició més, vaja...
R. No, per suposat. També hi
ha programats, al mateix museu, tres concerts de cambra (26 de juny, 3 de
juliol i 17 de juliol) complementaris a l’exposició. Tots ells d’obres de
mestre Casanovas.
P. Vas explicar que amb l’ajuda inestimable
d’Octavio Ruiz, que va ser l’anterior director de la banda de música de la Lira
i Javier Escrihuela, que va ser-ne president, us vau posar a remenar arxius i
trobareu autèntics tresors del mestre Casanovas que, en alguns casos, es
donaven per desapareguts.
R. Personalment no hauria
pogut començar la recerca sense l’ajut inestimable d’Octavi Ruíz (exdirector de
la Lira) i de Javier Escrihuela (expresident de la mateixa entitat musical).
Gràcies a la seva ajuda i l’actual col·laboració quan tinc algun dubte, són com
les crosses que m’ajuden a tirar endavant. Des d’aquí els vull agrair a tots
dos la paciència que tenen amb mi.
P. De la vida de Francesc Casanovas hi ha coses que
criden poderosament l’atenció com per exemple que fos professor del gran
director d’orquestra indi Zubin Mehta .
R. Malgrat ser director de
l’Orquestra Simfònica de Calcuta, Casanovas tenia molta relació amb Mehil
Mehta, concertino i director de l’Orquestra Simfònica de Bombai i pare del
prestigiós director Zubin Mehta.
Quan Casanovas es desplaçava a
Bombai per a dirigir com a convidat l’Orquestra Simfònica d’aquella ciutat
índia solia allotjar-se a casa del seu amic Mehil Mehta i per allí corria un
petit, fill de Mehil Mehta, anomenat Zubin, que segons explica el mateix Casanovas, quan el mestre assajava
amb la flauta, el petit Zubin agafava un pal i li deia: ‘Et vaig a dirigir’.
Casanovas, a petició del seu pare li donava classes de contrapunt i harmonia al
jove Zubin. Aquest, sempre s’ha dirigit a Casanovas com ‘el maestro’ o ‘el Sr.
Francisco’. Zubin Mehta professa una
veritable devoció a Francisco Casanovas.
P. Abans has dit que la mare del mestre era d’Horta
de Sant Joan, però si tirem una mica més enrere, part dels antecedents
familiars els trobarem al Baix Maestrat...
R. Efectivament. La iaia
materna, Rafaela Zaragoza Llanes era originària de Traiguera i les dues
germanes grans de la seva mare, Ramona Tallardà Zaragoza i Mercè Tallardà
Zaragoza, per tant ties del mestre Casanovas, eren nascudes a la Jana. I la
seva mare, com ja he dit anteriorment, va néixer a Horta de Sant Joan.
P. Bé, centrem-nos en l'exposició. Què és el que
poden veure el que s’apropin al museu per a endinsar-se en la vida de Francesc
Casanovas?
R. l’Exposició consta de 30
plafons on s’explica la vida del mestre Casanovas, d’ençà que es va iniciar a
la música al Conservatori del Liceu de Barcelona, el seu pas per l’Índia,
l’etapa als Estats Units, el retorn a Barcelona fins a la seva etapa com a
director de les escoles de música i bandes a Amposta, Llíria i Torrevella. Els
plafons també mostren la relació de Casanovas amb genis de la música com Pau
Casals, Stravinsky, Yehudi Menuhin. José Iturbi, Narciso Yepes, Heitor
Villalobos, Francesc Gabarró, etc. De l’etapa a l’Índia cal esmentar la seva
amistat amb Mahatma Gandhi (Casanovas va tocar als funerals de Gandhi) i la
seva autoria de l’harmonització de l’himne de l’Índia. Els plafons contenen un
codi QR per poder visionar i escoltar peces de Casanovas relacionades amb cada
plafó. També trobaran 17 vitrines amb instruments, discos i partitures del
mestre Casanovas. Així com regals del virrei de l’Índia i la seva esposa. La
música que escoltaran de fons i que acompanyarà el visitant durant tota l’estona
que visitarà l’exposició és original de la seva orquestra de l’Índia. En una
sala annexa es projecten audiovisuals sobre la vida del mestre Casanovas.
R. La primera flauta de
Casanovas. Es va fer a la dècada dels anys 10 del segle passat. El seu pare va
fer fondre monedes de plata que tenia la família per a fer-la, així com gran
quantitat de partitures com per exemple les de les obres que li van dedicar al
mestre per part de Lamote de Grignon i el compositor anglès Routland Bougthon.
P. Com a representant ampostí, dona’ns els motius
pels quals s’ha d’anar a veure l’exposició, tant sí com no...
R. Tal com diu el títol de
l’exposició ‘Francisco Casanovas una vida de pel·lícula’, és això una
pel·lícula. I no diguem per aquells amants de la música, els quals descobriran
un dels genis musicals més importants que ha donat l’estat espanyol. I a la vegada
més desconegut.
P. I ja, per acabar, vols afegir-hi alguna cosa
més.
R. Francesc Casanovas ha estat
un geni de la música, oblidat, desconegut, però a la vegada innovador,
trencador i un avançat al seu temps. Ha arribat l’hora de situar-lo al lloc que
es mereix dintre del panorama musical i cultural espanyol. Els reconeixements
ja els té a l’Índia, Estats Units, Regne Unit i França. Ara cal que l’estat
espanyol li reconegui les seves aportacions a la cultural musical del país.
Gràcies Carles pel teu temps. De veritat que ha estat un xarrada molt profitosa. I sobre tot que l’exposició tingui l’èxit que es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada