dimarts, 19 de setembre de 2017

FOOD TRUCKS AMPOSTA (fotos 3)













LUGO 11






Cese ya este ridículo, y peligroso, espectáculo

Han decidido los dirigentes catalanes decididos a la ruptura que las leyes no van con ellos,
en un ejercicio de prepotencia inaudito, reforzados en su ensimismamiento por un buscado victimismo falso y mentiroso


JOSÉ MARIA IZQUIERDO

Muchas desmesuras nos quedan por ver de aquí al 1 de octubre. Elegido el enfrentamiento a martillazos por ambas partes, todo tiende al empeoramiento diario, al tira y afloja de la provocación mutua, al galleo de barra de bar. Malo, muy malo, porque en cualquier momento puede saltar la chispa que convierte la bronca en batalla campal.
Han decidido los dirigentes catalanes decididos a la ruptura que las leyes no van con ellos, en un ejercicio de prepotencia inaudito, reforzados en su ensimismamiento por un buscado victimismo falso y mentiroso. Nos persiguen, nos acosan, nos amenazan, nos maltratan. Y todo, dicen, por pretender un acto tan democrático como votar. Falso y tramposo argumento que ya no convence ni a los más ingenuos del lugar.
Pero el gobierno de Madrid, al elegir como única vía de respuesta la de ceder el poder a los tribunales, va a pisar todas las líneas de la racionalidad. ¿De verdad va a detener y encarcelar a más de 700 alcaldes, el 75% de los regidores de municipios de Cataluña? Y los gobernantes catalanes, ¿van a insistir en la patochada de esconder las urnas, jugar a las impresoras o esconder las papeletas en cuevas inaccesibles? Recapaciten ambas partes y cesen en este grotesco y peligroso espectáculo que solo sirve para ser el hazmerreír de Europa. ¿Entienden por qué hablamos de desmesuras y victimismos?

dilluns, 18 de setembre de 2017

EL MEU BARÒMETRE

De Manel Fontdevila a Eldiario.es
Dissabte passat a l’hora de dinar una part de la meva família me va fustigar pel meu posicionament davant el referèndum de l’1-O. Tot i que estava sol defensant el meu posicionament, no me vaig arronsar.
És molt significatiu que una majoria de la meva família que mai s’han declarat obertament independentistes, estiguen convençuts de votar al referèndum. Són el meu baròmetre personal, un clar exemple del que està passant a la societat. Abans de les passades municipals, aquest mateix grup haurien fet alcalde a Adam per majoria absoluta, tal i com va passar finalment.
És allò del que sempre se parla: l’efecte acció-reacció. Davant la intransigència, intolerància, incomprensió i totes les paraules començades per i que hi puguin cabre (immobilisme) per part del govern Central, la societat catalana reacciona intentant esquivar totes les argúcies legals que s’estan aplicant des de Madrid, però sobre tot, estan augmentant les ganes de votar entre els ciutadans de Catalunya i cada dia que passa n’he són més els que expressen la seva intenció de fer-ho. Segons una enquesta que publica avui el Diario.es, ja passa del 60%. Si tenim en compte que actualment el percentatge de vot clarament independentista representat al Parlament no arriba al 50%, podem deduir que una part important de la ciutadania catalana que no va votar ni a JxS, ni a les CUP, té intenció d’anar a votar.
Tot i això, segueixo pensant que l’1-O no es podrà votar. Tal com estant anat les coses on sembla que hi ha fins i tot un excés de cel per part de l’Estat, no crec que les urnes pugin arribar al seu destí i, en el cas de fer-ho, abans de que es puguin constituir les meses, els col·legis electorals estaran blindats per les forces d’ordre públic, ja sigui la Guardia Civil, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional o la Policia Local. Potser a algun lloc sé podrà votar, però no a la majoria i per tant, si finalment passa això, és evident que els resultats no es podran tenir en consideració.
La situació és molt seriosa. Molt més dels que es pensen alguns. Sóc dels que penso que a partir de l’1-O res tornarà a ser com abans. El passat dissabte algú, a una tertúlia de la SER on també hi havia l’exministre Margallo, va dir que ens trobem així per culpa de la nul·la capacitat de diàleg dels nostres governants i que el dia 2 Rajoy hauria de dimitir. Sobre Puigdemont no recordo que es digués res, ja que sembla ser que ho deixarà de forma voluntària (si no és que l’inhabiliten)
Tot i el meus escepticisme i la manca absoluta de ganes de votar, vull fer constar una vegada més la meva indignació pel comportament del Govern de l’Estat. Me sembla un autèntic despropòsit el que s’està fent. Davant d’un referèndum que de cap manera potser vinculant per la manca absoluta de garanties i, per tant, serà una mena de repetició del 9-N, l’Estat podria fer el mateix que fa 3 anys i deixar votar.
No es poden imputar més de 700 alcaldes... No cal ser tan estricte a l’hora d’aplicar la llei, com per exemple el cas del jutge de Madrid que va denegar la celebració d’un acte a un local municipal amb el vist i plau de l’alcaldessa Manuela Carmena... Després passa el que passa, que a un acte que hi haurien anar uns pocs de centeners, n’acaben anant milers...
També vull fer constar que si un dia, casualment trobo un amagatall amb material relacionat amb el referèndum o veig algú penjant cartells, no avisaré a la Guardia Civil, ja que des del meu punt de vista no s’està fent mal a ningú. No cal ser com el xivato de classe: Senyor mestre, senyor mestre, miri que està fent Joanet...