dissabte, 10 de desembre de 2016

GRAZALEMA 1











Itàlia i Europa, en una dimensió desconeguda

ROSA MASSAGUÉ
Periodista

La jornada d'ahir ha donat uns resultats electorals contrastats. Si la ultradreta perdia a Àustria, a Itàlia s'obrien les portes de bat a bat al populisme perquè el resultat del referèndum submergeix el país en una dimensió desconeguda. Els italians, però també la resta d'europeus.
Un resultat com aquest, tot i que s'addueix que la reforma constitucional proposada era un nyap (no ho és, però, com tot, és millorable) o que Matteo Renzi, amb la seva arrogància i escassos resultats, ha fet esgotar la paciència de molts italians, fins i tot del centreesquerra d'on ell mateix procedeix, té un efecte que pot ser devastador. L'oposició, ara ben reforçada amb el resultat, tant la que se situa a la dreta com a l'esquerra, és contrària a la Unió Europea. Que això passi en un dels sis països fundadors de la Unió revesteix una enorme gravetat perquè deixa el projecte europeu greument ferit. I això, l'efecte sobre la UE, marca una gran diferència amb el que ha passat a Àustria, que té un pes històric en el projecte europeu molt més petit.
El que ha passat a Itàlia demostra també la qualitat dels polítics. Renzi va agafar el mateix camí que David Cameron, el de convocar innecessàriament un referèndum amb la intenció de salvar el seu futur polític. El britànic ho va fer perquè es veia amenaçat pel sector més antieuropeista del seu partit. L'italià, per legitimar-se a les urnes ja que la seva arribada a la presidència del Govern no va ser resultat d'unes eleccions, sinó d'un cop de força contra el seu antecessor, Enrico Letta. El temps que s'obre ara a Itàlia és un gran interrogant.
Per la seva banda, els austrí­acs han tingut una segona oportunitat. Han pogut canviar l'ajustadíssima victòria de la candidatura verda del mes de maig passat per una victòria molt més àmplia sobre el representant de la ultradreta. Acostar-se al precipici és un exercici que convida a posar seny. ¿Guanyaria el vot favorable a continuar a la Unió Europea si els britànics tinguessin aquesta segona oportunitat? Podria molt ben ser, vist el que se'ls acosta en temps llargs i, sobretot, en costos desorbitats.
Ara bé, ¿hem de llançar les campanes al vol per la victòria d'A­lexander van der Bellen, el candidat ecologista, quan Norbert Hofer ha aconseguit el 46,4% -¡el quaranta-sis coma quatre!- dels vots? De cap manera. I menys en un món on les certeses d'un passat recentíssim han desaparegut. En aquestes eleccions presidencials austríaques, per exemple, cap dels dos candidats representava cap dels grans partits que han governat Àustria de manera estable des del final de la segona guerra mundial. Aquesta victòria donarà moral als demòcrates, però no eliminarà el caldo de cultiu de la política identitària ni farà que desaparegui la desafecció de les classes mitjanes empobrides. Encara menys quan un dels països que sempre havia fet gala del seu gran europeisme, com és Itàlia, s'estima més llançar-se a l'aventurisme.

divendres, 9 de desembre de 2016

PER NADAL, PRODUCTES DE LA TERRA

Fa uns anys, quan a Catalunya es va començar a instaurar l’aire independentista institucional, a les Espanyes es va començar un boicot contra els productes catalans, majoritàriament enfocats de cara el sector del cava. Aquesta campanya va ser iniciada pels sectors més reaccionares del país, quasi sempre representants pel PP.
L’altre dia, casualment, vaig poder veure un vídeo de la Generalitat Valenciana, actualment governada per partits d’esquerres o que al menys s’autoanomenen així on, de cara aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, es promocionaven els productes autòctons: torrons de Xixona i Alacant, cava d’Utiel-Requena, joguets d'Alacant, raïm del Vinalopó, etc.
A Catalunya, majoritàriament, els torrons que mengem són de Xixona i Alacant i el raïm, com no, ens arriba del Vinalopó. Això sí, el cava, català, del Penedès, que per alguna cosa és la zona on més se’n produeix. Però a Catalunya també se’n fabrica de torro. A Reus per exemple hi ha una gran marca i els torrons d’Agramunt són coneguts i reconeguts per la seva qualitat.
Ara imagineu-vos per un moment que la Generalitat de Catalunya fes una campanya similar i que demanés consumir els productes autòctons... Com s’ho agafarien el valencians? Us imagineu que les properes festes, a Catalunya, es deixessin de consumir torrons valencians? No dic que la seva economia trontollés, però de ben segur que el sector se’n ressentiria.
A part dels productes esmentats, el País Valencià és capdavanter en producció de cítrics i fabricació de sabates. No cal ni dir-ho que en quan als cítrics té una competència ferotge del Marroc i dels altres dos productes, sobre tot de les joguines, dels països asiàtics. Us imagineu un boicot institucional a aquests productes? Segur que els empresaris i treballadors dels diferents sectors no volen ni pensar-ho.
Per a bé o per a mal estem dintre d’un món cada cop més globalitzat on l’ús d’Internet pren cada vegada més força. Avui en dia, sense sortir de casa podem comprar tot tipus de productes. Des de noves tecnologies a roba, des de productes cosmètics a agraris. Alguns (els menys) són de proximitat, sobre tot els agraris. En canvi d’altres ens poden arribar de l’altra part del planeta.
A part d’això, les grans distribuïdores i els grans centres comercials imposen el seu domini i els seus productes, en detriment del petit comerç que es veu obligat a tancar. Primer van ser les tendes d’alimentació on les nostres mares havien anat a comptar tota la vida. Actualment han de tancar botigues d’altres sectors, com per exemple les botigues d’esports davant la competència que tenen per part de les grans superfícies especialitzades i d’Internet. A Tortosa, recentment ha tancat Sports Fevi, la que, durant molts anys va ser la botiga d’esports de referència a les Terres de l’Ebre.
Què vull dir amb això? Primer i principalment, que no me sembla correcte que es fomenti el consum de productes propis de cada comunitat per part de les pròpies administracions. Me sembla que acabarem fent-nos mal sense caler. I en segon lloc, que els hàbits dels consumidors van canviant progressivament i en lloc d’anar a comprar al mercat, accedeixen al mercat global d’Internet quan han de comprar qualsevol producte.
En tot cas, haurien de ser les associacions de productors i comerciants de cada lloc qui, mitjançant campanyes publicitàries, fomentessin els productes propis o de proximitat, oferint servei i qualitat i mai intentant competir en aquelles coses amb les que els hi és impossible fer-ho.   

Podeu veure aquí l'anunci: https://www.youtube.com/watch?v=O0Cx53lZtTI

LO POBLE QUE VOLEM 9-12-2016

Tens una autocaravana? 

No tens lloc on deixar-la o estàs cansat de pagar un aparcament? 

Cap problema. La pots deixar a Amposta. 

El carrer Velázquez hi ha un aparcament gratuït i al carrer del darrere del supermercat Lidl un altre.