TAPES GRATIS A BARCELONA

A Barcelona acaben des descobrir la sopa d’all! Tal com pot veure’s al suplement ON Barcelona del Periódico de Catalunya, alguns bars de la capital de Catalunya serveixen una tapa gratis com acompanyament amb la beguda, normalment cervesa.

Aquesta pràctica ja existeix a quasi tots els indrets d’Espanya des de fa dècades. Potser cal viatjar més per a poder conèixer els costums de cada indret.

No he recorregut tota Espanya, ni molt menys! Ja m’agradaria! Però si que he estat a suficients llocs com per a poder-ho comprovar de primera ma.

Corria l’any 2005, IV centenari del Quixot, quan vam visitar una part dels indrets que surten a l’obre cervantina. Vam fixar la nostra residència a un petit poble de Ciudad Real que quasi era frontera amb Jaén: Torrenueva.  

La població més important de la zona i situada a molts pocs quilòmetres era Valdepeñas. Era allí on solíem anar de tapes. La cuina no parava i per cada beguda de treien una tapa diferent. Evidentment sempre gratis.

La mateixa experiència la vam viure a Manzanares, Almagro, Villanueva de los Infantes, Daimiel, etc.

Després hem anat al País Basc. Allí, com aquí la sols pagar a part. Són els famosos pinxos. Però de camí vam parar a Logronyo, un dels llocs on la cultura de la tapa està més estesa, però que també has de pagar. No obstant serveixen unes tapes incomparables, senzillament exquisides.

Un dels viatges dels que guardo un millor record va ser quan vam anar a Lugo. De pujada vam parar a Burgos, però de baixada ho vam fer a Logronyo.

A Lugo, amb la beguda no té serveixen una tapa gratis, no. Te’n serveixen dues. La primera pot ser qualsevol cosa: una mica de truita de patata, una empanadilla... Normalment poc elaborada. Però la segona sol ser força millors. Els cambrers passen amb unes grans plàteres oferint als clients les tapes recent sortides de la cuina. La zona de tapes de Lugo està pels voltants de la catedral. La taberna Daniel té com a producte estrella la tapa de cocodril. Evidentment no és cocodril, sinó filet de bou amb patates fregides. 

    

VA DE TAPES (Segona part)

Patates braves a Burgos. 

El comentari d’ahir va ser com una mena d’introducció al d’avui. Ja us avanço que seré crític, tot i que de forma positiva per a que de cara una propera edició sé pui millorar.

Us parlaré de la iniciativa que va tenir l’Associació de Restauradors d’Amposta organitzant el Black Friday Ruta & Tapes.

En primer lloc m’agradaria conèixer la valoració que n’han fet els organitzadors així com també des de l’Ajuntament. Sempre estar bé tenir referències i valoracions com a punt de partida, però a la pàgina de Facebook que se va obrir no hi posa res. De fet no m’han autoritzat ni l’entrada que vaig penjar jo mateix sobre la nostra pròpia experiència. Així és difícil conèixer el veritable abast de la idea.

Dedueixo que voler fer coincidir una ruta de tapes amb l’anomenat Divendres Negre va ser com una manera d’omplir el calendari i una forma de fer participar els restauradors a part dels botiguers.

Per a tenir la certesa de si l0’experiment funciona o no, crec que s’hauria de repetir alguna vegada més durant l’any i fer-lo en altres èpoques on passejar per Amposta  apetís més que durant l’època de finals de novembre i principis de desembre on, fins i tot amb el canvi climàtic que estem vivint, sé corre el risc de patir fred.

La presència de restaurants està bé, però la elaboració de tapes és més pròpia dels bars o al menys d’aquells establiments que siguin les dues coses. La presidenta de l’associació va dir que no es forcés els clients a sopar...  Però si tu entres a un establiment sobre les 9 del vespre que ja és hora punta de servir sopar a fer una tapa, al menys que tinguin un lloc específic, d’entrada ni tu mateix t’acabes de sentir còmode. A manca d’espai interior, alguns van optar en posar cadires a l’exterior, però de tant en tant necessites entrar en calor i per tant prendre la consumició dintre del local. La primera nit vam acabar a un bar de menjar ràpid de tota la vida quan hauríem preferit fer-ho a un altre lloc, però que no havia col·locat la carpa quan altres vegades si que ho fa. Ens va semblar una mica increïble que en aquest cas, quan trobo que més preparats havien d’estar, no ho estaven.

Un altre inconvenient és la distància que hi havia fins alguns dels establiments col·laboradors. Haver d’anar fins el polígon de Tosses o el club de Tennis a degustar una tapa ho trobo fins i tot un despropòsit.

Com ja vaig explicar ahir, normalment, a les poblacions que són conegudes per la seva ruta de tapes, els establiments sé solen concentrar a un lloc determinat. Amposta no hauria de ser diferent. Per la plaça del Mercat i els carrers propers trobo que seria un bon lloc per a fomentar la costum de fer tapes. Algun dels establiments que hi ha per allí ja ho feia i quan demanaves una beguda te treia alguna tapa. Parlo en passat per que les darreres vegades que ens hem assegut, no ho van fer. Això sí, cal especialitzar-se una mica i posar-hi una mica més d’imaginació. Posar unes olives o unes patates fregides no seria suficient.

I què passa amb els establiments que s’allunyen del centre d’Amposta? No tenen perquè quedar marginats. Si quan s’organitza (a mi ja m’aniria bé que sé fes tot l’any) fa bo, a la gent els apeteix caminar i fins i tot pot ser beneficiós en tots els sentits ja que no cal prendre’s una cervesa (o un vi o un vermut) darrere de l’altra.

Per acabar vull incidir que una tapa no és una ració. És molt més petita i hauria de ser més elaborada i cada establiment li podria donar un toc personal per a fer-la diferent a la de la resta.  

VA DE TAPES (Primera part)

Burgos.

Fa anys, l’amic Joaquim Garcia me va dir que la paraula tapa venia per que antigament, quan la gent anaven a la taverna a veure’s un gotet de vi, de vegades les mosques els hi entraven als gots:

-Taverner: Posa’m una ‘tapa’.

I el taverner, comprensiu, els hi posava un trosset de pernil o d’algun altre producte sobre el got per a que els hi fes de tapa i així les mosques ja no entraven al got...

Sigui veritat, sigui mentida això és el que me explicar... Però si ho penses, sinó entraven al got se posaven sobre la tapa... En fi...

La tradició de menjar tapes la recordo des de sempre, tot i que les més tradicionals, hi havia llocs on no se’n feien d’altres, eren les variades que portaven, majoritàriament productes de la mar: musclos en escabetx, navalles, catxels, anxoves, olives, etc. I això sí, sempre acompanyades de vermut amb sifó (el que és coneix com un Rapitenc) Amb mons pares, quan era festa, solíem anar al bar d’Aigualera (Rodríguez) de la Galera.

Al cap de bastants anys, Conrado de Marreco va obrir un bar al carrer centre, molt prop del Sindicat. Va ser el primer lloc de la Galera on van començar a fer tapes d’altres productes: sípies senceres (enterites), callos (tripa), etc. Això va fer que els altres bars de la Galera s’haguessin d’espavilar sinó volien perdre clientela.  

Al cap dels anys, quan mon pare anava a cobrar la setmanada a Santa Bàrbara, abans de pujar ens paràvem al bar de la Rossa i fèiem el mateix, però els planers els feien molts més abundants, els hi posaven més coses com sípia, kimbos, gamba salada, etc. A Santa Bàrbara hi havia tres bars per excel·lència: el esmentat de la Rossa, el del Baldat i el del Manet, potser el millor de tots tres a l’hora de fer els variats. Més o menys com el bar Conesa d’Amposta, a la plaça del Mercat. Tot i que allí hi havia molta més varietat de tapes. Al de Culderó, a la cruïlla de carrer del Pont i del carrer Sant Josep també hi feien bones tapes, com la de calamars a la Romana.

Lugo.

Fins fa uns anys, a Tortosa, al carrer Sant Pere, molt prop del mercat municipal, hi havia una petita zona de tapes amb 4 bars: Lesmes, Sant Pere i dos més. No sabria dir si actualment encara ne queda algun en funcionament. 
Sé diu que a Catalunya no hi ha cultura de tapa. Això no és cert, el que passa és que aquí som més de racions. De vegades quan explico els meus coneguts que he viatjat a tal lloc o a tal altre i que hem visitat la zona de tapes, qui ho coneix me diu que ell també hi ha estat.

Per les Espanyes la cultura de la tapa és ben diferent. Mireu, us posaré un exemples. A la zona de Castella-La Manxa, quan demanes una cervesa (fora de les nostres comarques el vermut sé gasta poc), t’inclouen la tapa de cuina i diferent a cada cervesa que té veus.

De tots els llocs que hem visitat el més conegut i potser el millor és la zona de tapes de Logronyo, coneguda com la calle del Laurel o la Herradura (per la seva forma), tot i que una mica més cap el centre de la població està la calle S. Juan on també n’hi ha de molt bones. L’ajuntament promociona aquesta zona. Aquest any baixant de Lugo, vam voler fer nit a la capital de la Rioja per a poder degustar, una vegada més, les seves tapes.

Amb l'alcaldessa de Lugo Lara Méndez i d'altres regidors per la zona de tapes.

A Lugo també hi ha una important zona de tapes molt prop de la catedral. Aquí també tenen la seva pròpia singularitat. Amb la primera cervesa t’inclouen dues tapes: una de freda (truita de patata, empanada, montadito, etc.) i na altra de cuina molt més elaborada. A part s’hi poden menjar racions, què és el que fèiem nosaltres, després de veure’t una parell de cerveses i menjar-te 4 tapes, com ens havíem quedat en gana, normalment al darrer bar fèiem una ració per acabar-ho de rematar. 

Uns 'champis' a Logronyo. 

BLACK FRIDAY RUTA & TAPES (divendres 24)

Quiché de baldana de la pastisseria Alemany.

Ahir vam començar la ruta de tapes per Amposta. Ja dic ara que no sé si l’acabarem o no, però l’experiència, tot i que ser positiva, també va tenir els seus moments baixo.

El primer establiment que vam visitar va ser l’Antic. Teníem clar que seria un bon començament, ja que fa uns mesos vam anar a provar les tapes que s’hi feien i ens van encantar. La torradeta de ceba confitada amb foie i arròs cruixent estava senzillament deliciosa.

D’aquí cap el centre de la ciutat. La segona parada el Cafè Vintage. Eren aproximadament les 9:30. Només arribar vam dir que anàvem a degustar la tapa. Molt amablement ens van fer canviar de taula perquè ens van dir que la que estàvem ocupant era per a 6, tot i que les dues tauletes estaven separades. Ens van tenir esperant com a ¼ d’hora i finalment una cambrera ens va atendre i ens va preguntar si volíem sopar (?) Li vam dir que no que anàvem a degustar la tapa i ens va respondre que ja no servien tapes, que de fet ja les havien acabat... No era la primera vegada que ens portàvem una decepció d’aquest establiment. Vam dir que marxàvem i evidentment no hi tornarem i per tant no completarem la cartilla per a optar al premi de 400€. Una llàstima...

Vam seguir caminant per l’avinguda de la Ràpita i ens vam aturar al Sea Land Foot Truck que estava al la zona del canal, davant l’hotel. La mini burguer de lluç amb salsa tàrtara també estava excel·lent. Després ens vam assabentar que també les tenien d’abadejo. 

La següent parada va ser a la pastisseria Alemany-Jiménez. Com que les taules interiors estaven ocupades vam seure al carrer. Allí vaig degustar el quiché de baldana que també estava extraordinari. Com que també ens van oferir bunyolets d’abadejo, la meva dona els va demanar. Tot i estar bons, és un producte més conegut, per tant, si hi aneu feu proveu el quiché.

Encara volíem fer-ne una més i havíem pensat amb la bacallaneria, però al veure que no tenien el tendal posat, van pensar que ja feia massa estona que anàvem pel carrer i necessitàvem entrar a algun local. Així que vam donar per acabada la ruta pel que respecta anit. Avui tenim previst anar a d’altres establiments a veure què...

Ja us ho contaré.  

ANNEX.

La nostra queixa ja ha arribat a l’Associació de Restauradors d’Amposta i avui ens ha trucat la seva presidenta demanant-nos disculpes. La propietària del Cafè Vintage ha reconegut els fets i s’ha excusat dient que tenien molta feia en aquell moment... Ens ha oferit tornar al Cafè Vintage on se’ns donaria la tapa gratis i se’ns segellaria la cartilla o bé que passéssim per algun dels seus dos establiments (els Ullals i el Secret) i ens la segellarien allí.

Evidentment no era per un segell més o menys, ja que segurament no farem tota la ruta, era per l’actitud mostrada.