LA LLEI MORDASSA TAMBÉ S’APLICA AL FUTBOL

Estudio Estadio TV1), El Club de la Mitjanit (E3), el Cascabel (13Tv) eren alguns del programes que anit parlaven de l’Espanyol-Barça de del dia anterior, però sobre tot de Piqué i el gest que va fer en marcar el gol de l’empat.

Ja ho vaig dir la setmana passada i ho segueixo dient aquesta: És una simple qüestió de rivalitat entre dos clubs. No hi ha que treure-ho de context.

Hi havia contertulians que criticaven el lleig gest de Piqué i a partir d’aquí sòbria la veda per a opinar d’ell i tota la seva trajectòria de quan no roda la pilota. Piqué és Piqué... Geni i figura dintre i fora del camp... No cal donar-hi més voltes. És un culer de cap a peus. Son iaio matern va ser vicepresident del Barça amb Montal: Amador Bernabeu.

Per tant ha mamat barcelonisme des del dia que va néixer i sent els colors més que ningú. No fa gaires mesos se va fer una enquesta per a veure que opinaven els seguidors del Barça de si un dia Piqué podria arribar a la presidència del club i una gran majoria opinaven que sí.

Diuen els que diumenge van estar al camp de l’espanyol que tot va anar bé fins que va arribar el minut 81 que va ser quan Piqué va fer el gol i, posteriorment, el gest de fer callar el públic assistent. Que abans tot havia transcorregut amb la més absoluta normalitat... I què és la normalitat dintre d’un camp de futbol?  

Va ser precisament aquest gest al que més punta li van treure els tertulians de les diferents cadenes. Semblava que era la primera vegada que se feia una cosa així al món del futbol. També hi va haver que va voler-hi veure alguna cosa més en aquest gest ja que a part de posar-se el dit índex als llavis, va aixecar el menut. Si volia dir alguna cosa més suposo que només ho sabrem si ho diu el propi Piqué.

Tot i el desafortunades frases, xiulets i demés que ha d’escoltar sovint Piqué allà per on vagi, torno a repetir que entra dintre del que és normal a un camp de futbol. Com sempre hi haurà favorables i detractors, però que seria el futbol sense les polèmiques de dintre i fora dels camps.

La meva opinió és que sovint se’n fa un gra massa i no se mira igual si se tracta de l’afició pròpia o de l’aliena. El mateix sol passar amb els comentaristes. Segons a qui sé li perdona tot i en canvi a d’altres no se’ls hi deixa passar ni una. Deixem que els aficionats animin el seu equip i tot i que no ens agradi, que xiulen i s'esplaien a gust amb els nostres jugadors, ja que el proper partit que se jugui al nostre camp passarà a l’inrevés.    

I deixem també que els jugadors puguin dir la seva quan acabi un partit i més encara si estan emprenyats pel que han hagut de sentir mentre rodava la pilota.

Durant el franquisme (potser hi ha gent que no ho sap), el futbol era un dels pocs llocs on se podia enaltir el catalanisme, sobre tot si al Barça ens referim. Ara, amb la llei mordassa aprovada pel PP pràcticament no pots dir res sense que sigui considerat delicte. De vegades no sabria dir si hem avançat o retrocedit.  

Fa temps que els estaments futbolístics que vetllen pel bon funcionament de la lliga li tenen ganes a Piqué, al Barça i a la seva afició (xiulets al Borbó, etc.) I com resulta que a Catalunya no tots són del Barça i fins i tot n’hi ha algun que és botifler, ara han usat l’Espanyol de Cornellà (he dit Cornellà? Volia dir el Prat, perdoneu) per mirar de que li caigui alguna sanció. Des del meu punt de vista Piqué no deixa de ser un boc expiatori.  

QÜESTIÓ DE RIVALITAT

Els darrers dies s’ha produït un encreuament de declaracions entre jugadors del Barça i de l’Espanyol. Sembla ser que els diguin Espanyol de Cornellà en lloc d’Espanyol de Barcelona no els agrada... La tensió ha arribat fins al punt de que el club periquito ha presentat una demanda a la Lliga per si són constitutives d’enaltiment a l’odi.

Personalment me sembla que s’ha tret de context i que no n’hi ha per a tant. Són coses de la rivalitat que se processen ambdós clubs. No cal buscar-hi els tres peus al gat.

Mentre el Barça com a club no ha dit res, des de l’entorn de l’Espanyol sé li ha afegit més llenya al foc. El propi entrenador Quique Sánchez Flores també ha dit la seva i no sé si dintre del mateix debat o fora d’ell, des d’Anglaterra, qui va ser jugador i entrenador del club blanc-i-blau Roberto Pochettino que sona per ha substituir a Zidan al Reial Madrid, va dir que primer se’n tornaria a Argentina a fer de granger abans que entrenar el Barça... Pitjor per a ell.

Evidentment tampoc cal fer-li més cas. Pochettino té el cor periquito i la seva opinió és molt respectable. Però també potser que intueixi que el Barça mai li oferirà dirigir el primer equip. Afortunadament per al Barça no tothom pensa igual, ja que l’actual entrenador Ernesto Valverde va ser jugador de l’Espanyol, del Barça i del Athletic Club entre d’altres. I com entrenador també ha entrenat a tots tres a part de l’Olympiacos, Mallorca, València, Vila-reial, etc. I quin problema i ha?

Potser (i només potser) l’espanyol com a entitat esportiva estaven ofesos perquè la Lliga (no el Barça) va denunciar els càntics que va rebre Piqué al partit d’anada de la passada eliminatòria de la Copa del Rei. Sabeu que li cantaven a Piqué?  Piqué, cabrón, Shakira tiene rabo, tu hijo es de Wakaso y tú eres maricón.

No sé, igual avui no tic el criteri afinat, però jo diria que és molt més insultant que té diguin això que no que parlin de l’Espanyol de Cornellà o que l’Espanyol van celebrar la victòria del partit d’anada com si haguessin passat l’eliminatòria(1-0) o que van tenir la seva setmana de glòria... Per cert, l’Ajuntament de Cornellà també ha criticat les paraules dels jugadors del Barça. Tal com va dir Piqué, l’actual camp de l’Espanyol està a Cornella o millor dit entre Cornellà i el Prat. De fet quan sé va inaugurar se’l anomenava com a estadi de Cornellà el Prat.  

La propera setmana de lliga han de tornar a jugar l’Espanyol i el Barça al camp dels primers i per tant cap deduir que tota aquesta polèmica només beneficia a l’Espanyol ja que la parròquia blanc i blava acudirà en massa al seu cap per animar els jugadors i mirar si sé poden emportar una victòria per pírrica que sigui aquesta. 

NOU COP D’EFECTE DEL BARÇA

Segons expliquen els experts que van veure anit el Betis-Barça i que va acabar amb el resultat de 0-5, els blaugranes van fer possiblement la segona millor mitja part de l’era de Valverde ja que va ser quan van marcar tots els gols.

Tot i que falten 18 jornades de lliga, el Barça té la suficient avantatge per a pensar que res no podrà impedir que la torni a guanyar. I més encara si tenim en compte que juguen bé i que fins ara no han perdut ni us sol partit de lliga.

Sempre s’ha dit que al món del futbol 2 més dos no tenen per que sumar quatre. Dissabte durant el partit Espanyol-Sevilla li vaig preguntar a la meva dona:

-Què has posat a la quiniela? (ella fa travesses amb un grup d’excompanys de feina)

-He posat que guanyaria l’Espanyol –me va dir-. (En aquell moment el partit ja anava 0-2)

-Malament –li vaig respondre-. Aquesta setmana l’Espanyol ja n’ha tingut prou amb guanyar-li al Barça (1-0 en partit de la Copa del Rei)

No fa gaires jornades, el Sevilla, el mateix equip que dissabte va golejar l’Espanyol a domicili perdia a casa contra el Betis per 3-5!

Si el futbol fóssim matemàtiques i per tant, si el Betis va guanyar el Sevilla, el Sevilla a l’Espanyol, l’Espanyol al Barça, el Barça hauria hagut de perdre contra el Betis. Però no va ser així... Cada partit és diferent i això, tot i que els entrenadors recalquen els jugadors sobre la necessitat de guanyar contra rivals en teoria molt més dèbils, el jugadors, potser d’una manera inconscient, no hi posen tan d’èmfasi que quan juguen contra un dels equips considerats grans de la lliga.

El d’ahir va ser el primer partit de la segona volta i si mires la classificació de trobes coses com aquestes: El Barça és líder amb 54 punts i 57 gols a favor (2,85 per partit de mitjana) per només 9 en contra (0,45 de mitjana) El segon és l’Atlètic de Madrid a 11 punts i tot i que porta en contra els mateixos gols que el Barça, a favor només de du 29, pràcticament la meitat dels que han fet els blaugranes. L’equip del Cholo Simeone ha guanyat 7 partits per 1-0 o 0-1, mentre que el  resultat més curt del Barça ha estat un 2-1 o 1-2 (contra el Sevilla i el Getafe) El tercer és el València a 14 punts quan només fa unes jornades era segon a 4 punts del Barça i el tercer és el Reial Madrid a 19 punts(amb un partit menys), 39 gols a favor (dels quals 7 els va fer ahir) i 18 en contra.    

A la classificació de màxims golejadors, al cap d’amunt de tot hi ha Messi amb 19 gols i Luis Suárez amb 15. El tercer és Yago Aspas del Celta amb 12 i els quarts Stuani del Girona i Zaza del València amb 10. El màxim golejador del Madrid són Bale i Cristiano Ronaldo amb 6 i el de l’Atlètic de Madrid Gruiezmann també amb 6.

Per tant unes estadístiques molt aclaridores sobre com està anant fins ara la lliga. Què a partir del resultat d’ahir el Reial Madrid remuntarà? És possible, perquè no? Plantilla i noms, sobre tot noms ne té en quantitat. Però l’important per al Barça no és mirar cap enrere, sinó cap avant, tenir ambició i anar per tots els partits que queden fins el final de temporada.

Aquesta setmana s’ha de jugar el partit de tornada de la Copa i ja veureu com el Barça a part de guanyar l’Espanyol ho farà amb comoditat .

‘CINCOCERAZO’ i ‘MORDAZAZO’

Després de la quasi salvació matemàtica de la jornada anterior, els periquitos van estar tota la setmana traient pit sobre poder guanyar al Barça i privar-lo així d’un més que merescut títol de lliga.
Recordant el Tamudazo, l’empat que van aconseguir fa uns anys gràcies als gols de Raúl Tamudo i que, aquella vegada sí, van impedir al Barça ser campió. Fins i tot ja van apuntar un nom Caycedazo, suposant que seria Caycedo l’actual davanter centre qui marcaria.
Havia molt més ambient de derbi per part de l’Espanyol que per part del Barça i això que mentre els periquitos no es jugaven res (o ben poca cosa), en cas d’empatar o perdre, els culers tenien la lliga pràcticament perduda. Per a l’Espanyol es tractava de fastiguejar el Barça i punt.
Però a l’hora de la veritat, el Barça va fer el que havia de fer tal i com ho reflecteix el resultat final de 5-0, una maneta, tal i com es coneix a l’argot futbolístic o Cincocerazo com l’he volgut anomenar jo. Diuen els analistes que hi va haver més gols que joc. Què el joc que va fer el Barça no va ser del tot brillant... Cal recordar que un bon grapat de partits es guanyen sense jugar bé? O és que l’Atlético de Madrid, fins ahir asprant a guanyar la Lliga fa un joc bonic? O el mateix Real Madrid en una gran part dels partits que juga? Sense anar més lluny, ahir mateix que si van salvar els mobles va ser gràcies al porter català i abans periquito Kiko Casilla que, de no ser pel ell, el València hauria pogut treure un empat que hauria fet al Barça campió a falta d’una jornada i ara, s’haurà de guanyar al Granada per a ser campió.
I és que els periquitos fan ràbia, què voleu que us digui... Sembla ser que només tenen tres propòsits: salvar-se, guanyar al Barça i que el Madrid sigui campió. Encara que no sé ben bé en quin ordre. Si ens fixem en aquesta temporada, el Madrid els va guanyar per 0-6 i 6-0, uns resultats que reflecteixen clarament la complaença del joc blau i blanc. Mentre, el Barça va haver de suar la cansalada al camp del Cornella-el Prat per emportar-se un punt (0-0), amb un futbol molt travat gràcies al joc dur d’alguns dels jugadors espanyolistes.  Fins i tot una aficionada a l’Espanyol m’ho va admetre: l’Espanyol no juga amb la mateixa intensitat contra el Madrid que contra el Barça.    
Abans he parlat del salvador blanc Kiko Casilla, el porter d’Alcover, tal i com se’l anomena sovint. En acabar el partit, Sebas Guim, el va voler entrevistar en català per a TV3 i el responsable de premsa del Real Madrid ho va impedir. Així la curta entrevista es va haver de fer en cristiano què és la llengua que no s’ha impostat mai...  
Sovint he de recordar que els fundadors del Madrid van ser els germans Padrós, empresaris catalans establerts a la capital de l’Estat. En canvi, si escoltes a qualsevol madridista de pro, sembla que el Madrid comenci amb Don Santiago Bernabeu i que abans no hi va haver res.
Quan dic això em recorden que el Barça el va fundar un suís i que el nom d’Espanyol ve, precisament, en contraposició als jugadors estrangers que jugaven al Barça i que eren la immensa majoria. Algú diu el contrari? És que alguna vegada el Barça ha volgut amagar el seu fundador? És que no hi ha un trofeu que porta el nom de Joan Gamper? Ah! Què originalment era Hans? I no podria ser també que el regim franquista no hagués volgut inscriure un torneig que portés el nom d’un estranger?
Resulta força inversemblant que el Madrid permeti fer declaracions en anglès i portuguès i en canvi no en català. Aquests del Madrid cada dia es fan estimar més! Com els de l’Espanyol...
En aquest cas es podria parlar de mordazazo, no trobeu?

LA ‘PATXANGA’ DE TOTS ELS ANYS

Aquests dies s’han jugat les semifinals de la Copa de Catalunya entre el Barça i el Girona (3-2) i l’Espanyol i el Sabadell (2-1)

Excepte Isaac Cuenca, que reapareixia amb el Barça després de sortir d’una lesió i estar tota la temporada sense jugar amb el primer equip, la resta de jugadors eren els del filial i, segurament, fins i tot algun juvenil.

No he vist l’alineació de l’Espanyol, però m’imagino que també deurien d’haver diversos suplents, ja que en aquests partits sé sol posar als jugadors que menys minuts juguen a la lliga.

Així, un any més i ja en van..., la final la jugaran el Barça i l’Espanyol i, segurament, en una data on el Barça no podrà comptar amb tots els jugadors del planter.

Durant la temporada, amb els compromisos que solen tenir els clubs (sobre tot el Barça que juga a Europa), és fa difícil trobar dates factibles per a que juguin els dos equips de Primera. Per tant, queda una mica a mans d’aquests trobar-ne una de disponible. Tot i això, com he dit, és el Barça qui ho té més difícil. Penseu per exemple que, una vegada acabada la lliga, on el Barça es juga el campionat a la darrera jornada, un grapar de jugadors (Xavi, Iniesta, Busquets, Jordi Alba i Piqué) hauran de concentrar-se amb la Roja per a disputar durant el mes de juny el Mundial de Futbol del Brasil.  

Per tant, i presumiblement, quan es jugui la final de la Copa Catalunya el Barça no ho farà amb tots els seus efectius i tal vegada, com ho ha fet en altres edicions, ho farà amb el B.

Així, no és estrany que l’Espanyol superi al Barça en copes guanyades de la Copa Catalunya i és que mentre a l’Espanyol li costa guanyar títols, el Barça, afortunadament, en guanya sovint.

Per tant, la final d’aquest any serà, molt possiblement, una ‘patxanga’, com ho va ser la de l’any passat.

I per aquells que sou més puritans en temes d’idioma, ‘patxanga’ seria de forma correcta partit de costellada.  

CATALONIA CUP

TV3 va emetre la nit de dimecres la final de la copa Catalunya de futbol. Després de la interessant final de la passada edició jugada entre el Nàstic de Tarragona i el Manlleu, la d’aquest any, semblava, a priori, la millor final possible, la que, dintre d’uns anys pot arribar a convertir-se en la final de la Copa de la Generalitat d’una Catalunya independent.

Primer uns apunts sobre la final d’anit. Vist a posteriori (abans del partit no m’hauria atrevit a fer el pronòstic), va sembla que el Barça va donar peixet a l’Espanyol. Al quart d’hora l’equip periquito va posar el 0-1 al marcador després de perdre en defensa una pilota d’aquelles que, si jo fos entrenador, seuria a la banqueta al causant durant moltes setmanes; potser no aniria ni convocat...

A la segona part, els culers, van intenta-ho de totes les maneres, però quan no fallaven, es trobaven amb un Kiko Casilla que ho aturava tot. Només Cesc, quan l’àrbitre ja tenia el xiulet a la boca per a senyalar el final del partit, va ser capaç de batre el porter de Sant Jaume del Domenys.

El Barça semblava que no volia guanyar a l’Espanyol. Potser el volia compensar per haver empatat contra el Madrid i, d’aquesta manera, el Barça es proclamava campió quan encara faltaven 4 jornades per al final... O potser no. Al se un partit de costellada (o  alguna cosa semblant), es van estalviar la pròrroga i van anar directament a la tanda de penals. L’encarregat de tirar el primer penal va ser el capità Xavi i el va fallar tornant a donar avantatge a l’Espanyol que només calia que els anés convertint els 4 restants contra el que és el porter del Barça B i, ocasionalment, el tercer porter del primer equip. Però l’Espanyol va tornar a fallar i no un cop sinó dos i així el Barça es va veure obligat a guanyar un partit que, possiblement, no volia. O sí.

Si Catalunya esdevingués una nació independent, tot l’al·licient seria veure finals entre el Barça i l’Espanyol? Si fos així, penso que el Barça deixaria de ser un dels equips grans d’Europa per a convertir-se en un equip de Europa League.

Per a mi només hi ha dues solucions:

1a Que el Barça i l’Espanyol (i també d’altres equips que poguessin guanyar-se el dret) juguessin a la lliga espanyola. La qual cosa ara com ara no podria ser, ja que al tenir una federació pròpia i diferenciada i dret de participar en la selecció catalana, haurien de jugar forçosament una lliga catalana.

2a Crear una lliga europea a mode de l’NBA de bàsquet on hi participessin els millors equips d’Europa; més o menys els que juguen cada any la Champions i els millors de l’Europa League.

De no ser així, ja ens podrem anar oblidant de veure bon futbol a Barcelona i conformar-nos amb el que donin a la tele.

ESPANYOL-BARÇA: CALENTANT EL DERBI

De qualsevol cosa es fa polèmica. Durant els darrers dies algú n’han volgut fer de l’anunci de Nike de vestir l’estàtua de Colom amb la samarreta del Barça. Evidentment aquest algú ha estat l’afició de l’Espanyol i, potser més concretament, els seus directius.

Què denota aquesta actitud? Clarament una síndrome d’inferioritat. L’Espanyol (amb tots els respectes) haurien de tenir clar qui són i on són. Es a dir, un club que, tant pel seu historial com per la massa socials, està molt lluny (però molt!) de FC Barcelona. Segur que la secció d’història i estadística de la UEFA ens ho podria demostrar millor. El Barça, sense cap mena de dubte, estaria entre els 5 equips millors del món (i fixeu-vos que ja parlo dels 5 i no del primer o del segon, llocs que ha ocupat durant els darrers anys) Mentre que l’Espanyol estaria perdut entre la gran massa d’equips. Seria com aquella carrera ciclista on hi uns que van destacats i, la majoria formen part del pilot.

Aquest matí, el comentari de Jordi Martí a la Cadena SER ha estat prou eloqüent. Ha dit Martí que l’Espanyol no té raó de queixar-se i, si ho fa, que ho faci en veu baixa i en cercles íntims. Les Explicacions que ha donat el periodista esportiu ha estat el tracte que va rebre l’Espanyol a la qualificació de Sarrià i el baix lloguer que va pagar per Montjuïc durant els anys que el va ocupar fins que es va inaugurar el seu actual camp de Cornellà el Prat.

I posat a recordar privilegis, l’Espanyol organitza des de 1974 un torneig de futbol que porta per nom Ciutat de Barcelona i que té l’autorització de l’ajuntament de la ciutat comtal. És l’Espanyol l’equip més representatiu de la ciutat de Barcelona? Evidentment no, mal que els pesi. Per cert, ha jugat mai el Barça el trofeu Ciutat de Barcelona? La resposta és no. 

Al MCR (Matins de Catalunya Ràdio)de divendres, van fer una pregunta d’aquelles que cap cercador d’Internet troba la resposta:

És genèticament possible que un Colom es converteixi en un periquito? Comprende?

Si dissabte no hagués derbi, aquesta polèmica extradeportiva s’hauria creat igual. Perdoneu, però tinc els meus dubtes. I això que diumenge no es juga pràcticament res: el Barça com a molt poder igualar el rècord de 100 punts que té el Madrid i l’Espanyol l’honor de guanyar  al seu rival local.

Una darrera pregunta: Tot aquest enrenou no serà el pretext per a no fer el passadís al campió de lliga? De moment alguns del public ja han dit que els donaran l'esquena... I després es queixaran de quan els diuen A segunda a segunda o Perico que vuela a la cazuela... 

No cal donar-hi més voltes, tot és questió de rivalitat.  

“PERIQUITO QUE VUELA...

... A la cazuela”.

L’Espanyol volia assolir ahir una victòria contundent al Camp del Barça. Tot i estar en zona descens, des de que Aguirre es va fer càrrec de la banqueta, semblava que havia inculcat als jugadors de dosi d’eufòria necessària per a fer-los creure que ahir podien guanyar. Van apel·lar a l’esperit de De la Peña i, sobre tot el bons resultats que havien obtingut en els darrers partits. Suposo que és el que s’havia de dir a Can Pericos; sinó els hi dones la dosi de moral necessària, malament per a remuntar des del lloc on estan.

Però el cert és que per guanyar al camp del Barça hi fa falta alguna cosa més que mora.

Vaig veure el partit a casa mons pares que tenen el Gol TV. Ma mare, tan pessimista com sempre, no el volia veure i, si ho va fer, va ser perquè hi vaig anar jo. Al començar els hi vaig dir: Si l’Espanyol, guanya (al futbol pot passar de tot), no serà només perquè juga bé; ha de tenir molta sort i el Barça ha de jugar molt malament.

Però ni l’Espanyol va jugar bé, ni va tenir sort (de fet tampoc va tenir tantes ocasions per a batre a Valdés) i el Barça el la línia de tota la temporada, fent un excel·lent partit, sobre tot la primera mitja hora.

Però és que el Barça, ahir, no podia perdre. Havia de guanyar i si ho feia amb claredat, millor. Una victòria aclaparadora era el millor regal de Reis que li podien fer els jugadors al encara convalescent Tito Vilanova, el seu entrenador.

Durant el primers minuts l’Espanyol semblava que no havia baixat encara de l’autocar que els havia portat al camp del Barça. I el Barça tocant i tocant fins que una centrada d’Iniesta va ser rematada de forma magistral per un Xavi que sembla que viu una segona joventut (llàstima que avui no hagi estat a la gala del lliurament de la Pilota d’Or juntament amb els seus Companys Messi i Iniesta)

A partir d’aquí, el domini del Barça encara a ser més intents i va sobresortir la figura de Pedro marcant el segon i el tercer (en tot el campionat només n’havia fet un) Mentre, amb el 2-0 al marcador, Sergio García va tenir l’única ocasió de l’Espanyol de la primera part i va arribar, com no, d’una errada de la defensa. En carrera Sergio va tirar per sobre del travesser de la porteria del Barça.

En una caiguda de Cesc (que tornava d’una lesió) dintre de l’àrea quan va recuperar una pilota mal jugada per la defensa perica, l’àrbitre va xiular penal. Potser no ho va ser (hi dic potser, perquè per a mi no està del tot clar si Kiko Casilla va arribar a tocar-lo. Messi va establir el definitiu 4-0.

Aquí ja ens en hauríem pogut anar tots a sopar, ja que el marcador ja no es mouria i el partit, amb menys intensitat potser, va tornar a ser un monòleg.

A la segona part Pedro va perforar dues vegades més la porteria de Casilla, però l’àrbitre va anul·lar-los tot dos. En els dos estava fora de joc? Sí? Ho heu vist bé?

En aquesta part l’Espanyol només va gaudir d’una clara oportunitat en els peus de Forlín, però Valdés, en allò que és la seva especialitat (l’u contra u) li va aturar el llançament.

Bé, vist el partit, em sembla que el resultat és del tot just i dintre del guió que es podia esperar. Però analitzem una cosa. És cert que amb Aguirre a la banqueta l’Espanyol no n’havia perdut cap, però també és cert que només n’havia guanyat un i contra el Deport que ocupa la part més baixa de la classificació. Què van empatar al camp del Madrid? I ahir la Reial Societat també va estar a punt de fer-ho. Tots sabem que el Madrid no passa precisament pel seu millor moment i que les divergències internes entre Mourinho i els jugadors són molt importants. Tant és així que l’entrenador portuguès comença a estar qüestionat per una gran part de la massa social blanca i això no havia passat fins ara. Ahir contra els bascos (4-3) no es va atrevir ni a sortir de la banqueta per a celebrar els gols. Igual que el dia del 5-0 a can Barça, us en recordeu?

Bé, pericos, un altre any serà. Aquesta temporada el Barça ha posat la directa cap al títol i ara per ara només té un rival: el mateix Barça.

Ah! Què no he parlat de Messi? Ahir quasi no se’l va veure, però hi va estar i va fer un gran partit. No un partit extraordinari però molts jugadors voldrien estar a la seva alçada.

Sinó passa res avui serà un altre gran dia per a l’astre argentí.     

Us deixo amb els 4 gooools!!!