Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Residència d'Avis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Residència d'Avis. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 d’agost del 2024

SEMBLANT, PERÒ DIFERENT

Fins a l'1 de setembre encara podeu veure al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició sobre els primers 80 anys de la Clínica Arrossera d'Amposta reconvertida en Hospital Comarcal d'Amposta. El canvi entre la vella entitat i l'actual s'estava 'coent' durant la campanya electoral de de les municipals de 1995. En aquelles eleccions vaig anar de número 2 a la llista d'IC-V pel darrere d'Anselmo Cano (e.p.d.) i el cap de llista va suggerir-me que havia d'anar al debat sobre sanitat a l'antiga Visió 3, la televisió local d'Amposta quan encara retransmetia en analògic. Entre els debatents Manel Ferré, segon de la candidatura de CiU i, com a metge que és, expert en temes de sanitat. Els altres no teníem el mateix nivell que ell en aquell camp, sobre tot jo. El format del debat era que a cada intervenció dels representants dels altres partits polítics (PSC, PP, Independents i IC-V), hi havia la rèplica de Manel Ferré. Per tant, tot el protagonisme se l'emportava ell. Jo només vaig poder intervindre una vegada. Recordo que la meva intervenció va anar encaminada en demostrar la inconveniència de la ubicació de l'hospital, ja que l'ampliació de la Clínica Arrossera per a reconvertir-la en l'Hospital Comarcal, ja que tallava dos carrers, el del Jardí i el de Jacint Verdaguer. A part d'això era una zona amb poc aparcament per als usuaris. Aquest últim punt és important perquè anys més tard CiU va voler planificar un pàrquing soterrat baix del parc municipal, la qual cosa hauria significat una remodelació integral amb la consegüent arrancada de tota la vegetació existent. ¿On s'hauria pogut fer el nou Hospital Comarcal? La meva candidatura ho teníem clar: al polígon de Tosses, un polígon industrial a tocar d'Amposta, amb excel·lents vistes al Delta i on s'haurien pogut fer els aparcaments necessaris, ja que hi havia (i encara hi ha) molt de sòl lliure. Evidentment, no se'ns va fer el més petit cas. Però l'Hospital Comarcal d'Amposta no ha estat l'únic equipament de la nostra ciutat que va portar certa controvèrsia quan s'havia de fer. Anys més tard a Amposta es van planificar dos grans equipaments: el centre de salut mental i la nova residència d'avis que havia de substituir la vella que s'ubicava com l’Hospital Comarcal al costat del parc. El centre de salut mental en col·laboració amb la Fundació Pere Mata de Reus s'ubicaria als terrenys on fins pocs anys abans havia estat el col·legi dels 'Hermanos', entre els carrers d'Amèrica, de Saragossa, de les Escoles i del Gran Capità. En canvi, la nova residència d'avis anava a la zona del Lligallo, als afores d'Amposta. El clam popular que es fes a l'inrevés no va ser escoltat per l'equip de govern de CiU. Un altre gran equipament que es va fer durant aquells anys a Amposta va ser l'auditori, al final del carrer de Sebastià Juan i Arbó, entre la zona esportiva i firal. La qüestió és que l'auditori era un equipament necessari per a complementar el pavelló de fires, ja que allí es podrien portar a terme actes com la inauguració, conferències, col·loquis i d'altres esdeveniments que es fan durant Fira Amposta i que fins llavors s'havien de fer a una carpa. Als pisos superiors de l'auditori hi havia d'anar l'Escola d'Art i Disseny (ESARDI). Perquè us féssiu una idea de com és l'auditori només us diré que va guanyar un premi d'arquitectura pel seu disseny i innovació. Però vet-tu aquí que al final ESARDI es va quedar allà on havia estat sempre, ocupant un dels vells edificis de la zona del castell i el nou auditori seria cediria a EUSES, una escola universitària de l'esport i la salut. Però el que més us pot sorprendre és que la cessió d'aquesta infraestructura pagada amb diner públic a una empresa privada i que, per tant, el seu objectiu a part d'ensenyar és fer-hi negoci, es va fer de forma gratuïta (és a dir EUSES no paga res a l'Ajuntament d'Amposta) i per un període de 50 anys. Amposta és una ciutat molt generosa! Aquesta cessió que també va fer-se durant els anys de govern de CiU va ser perquè l'equip de govern d'Amposta volia que la nostra ciutat fos seu universitària, igual com ho era Tortosa (primer amb l'escola d'infermeria del Verge de la Cinta) i després pel 'desembarcament' de la Universitat Rovira i Virgili amb diferents facultats. No podíem ser menys... Durant els anys del 'tripartit' s'estava negociant l'arribada d'una facultat vinculada a l'esport de la Universitat de Lleida per a tancar el cercle del Centre de Tecnificació Esportiva que tenim a Amposta. El problema, però, és que hi havia una altra candidatura, la de Cambrils que comptava amb el suport de Josep Lluís Carod-Rovira, un cambrilenc amb molt de pes dintre del govern català de l'època. En adonar-se'n l'equip de govern municipal que l'arribada d'una facultat pública era pràcticament impossible, van decidir donar totes les facilitats a EUSES perquè vingués a Amposta, encara que fos 'hipotecant' durant 50 anys i de forma gratuïta l'auditori municipal.

dilluns, 12 de setembre del 2022

DEFICIENT TRANSPORT SANITARI

El passat dijous vaig rebre una trucada de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa preguntant per la meva mare per a fer-li un TAC dissabte a la 13:00. Els hi vaig dir que ma mare (que té 90 anys) estava ingressada a la Residència d’Avis d’Amposta i molt amablement em van dir que no em preocupés que trucarien allí. Només van passar uns minuts quan em truquen de la Residència d’Avis per a dir-me que ja ho tenien tot arreglat i que dissabte a les 12:00 estigués a la Residència per acompanyar-la ja que sobre aquest hora la passarien a buscar amb un vehicle destinat al transport sanitari per a portar-la a Tortosa. Abans de les 12:00 ja estava allí i ma mare preparada... Anava passant el temps i el transport sanitari no arribava... Es van fer les 13:00 i com que encara no havia aparegut, vaig apropar-me al mostrador de recepció de la Residència per a miressin que havia passat. Van trucar a l’empresa Ambulàncies Egara que és l’empresa que té la concessió del transport sanitari a la nostra zona i li van dir que l’ambulància que havia d’anar a buscar a la meva mare estava realitzant un altre servei i en acabar l’anirien a buscar, però que igual podrien ser les 13:15 com les 13:30... El dubte que es presentava era si a ma mare, una vegada a Tortosa, l’atendrien o no. Llavors van trucar a l’Hospital de Tortosa i els van dir que si ma mare arribava després de les 13:45 no la podrien atendre. Res en feia pensar que ma mare pogués arribar abans d’aquella hora així que vaig demanar que suspengueren la prova. Entenc que per a poder donar un millor servei al pacient realitzin proves dissabtes al matí, el que no puc entendre és com no hi ha un transport sanitari adequat a les necessitats.

dilluns, 14 de març del 2022

SENSE TAXI ADAPTAT

Des de fa aproximadament un mes no hi ha servei de taxi adaptat a Amposta. L’empresa que disposa de la concessió de les dues úniques llicències municipals va tancar sense previ avis. Aquest fet ha afectat sobre tot els avis de la residència geriàtrica que han vist així com, després d’haver patit un llarg confinament per culpa de la COVID, cal sumar-hi ara un nou inconvenient per a tots aquells que tenen la mobilitat reduïda. O confinament ‘voluntari’ o pagar el sobrecost que significa haver de llogar un taxi de les mateixes característiques d’un poble veí... Una altra solució és agafar el transport públic (autobús) però que només presta servei fins dissabte al migdia. Mentre l’equip de govern, coneixedor de la situació, mira de solucionar el problema (o això diu l’alcalde), som els familiars dels usuaris de la residència els qui patim, un cop més, les greus mancances del sistema.

dijous, 20 de gener del 2022

LES RELACIONS AFECTIVES DURANT LA PANDÈMIA

El passat 15 de desembre, la Carmeta, la meva mare, va fer 90 anys. Tot i que haguéssim volgut celebrar-ho com calia, un problema familiar ens va aconsellar ajornar-ho. Vam planejar passar el primer dia de Nadal a casa i per al segon vam encarregar el dinar a un restaurant. Uns dies abans de la festivitat ens van trucar de la residència d’avis on està internada des de fa gaire bé 4 anys per a donar-nos la notícia que una cuidadora que tenia un contacte estret amb ella havia donat positiu per COVID-19 i seguit les directrius del departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, havia d’estar confinada uns dies tot hi portar les 3 dosis de la vacuna, la qual cosa l’impedia que pogués sortir a passar el Nadal en companyia de la família. Uns dies després, un intern també va donar positiu i automàticament la residència va passar a tenir la qualificació de roja i ja no es van poder fer sortides ni rebre visites. Inexorablement el temps va anar passat i els casos van anar augmentant fins que, finalment, ma mare va donar positiu. On es va contagiar ma mare? La resposta es molt clara: a la residència, ja que no va tenir cap contacte amb ningú que no fos d’allí. Un de les preocupacions més grans durant la pandèmia han estat les relacions afectives que han tingut els nostres grans. Tot i l’estima que poden rebre de les cuidadores, no és el mateix que la que reben per part dels fills, néts i besnéts. Calia prendre tantes precaucions? Veient els resultats és evident que no, que les decisions del departament han estat desencertades. A ma mare li han estat fet PCR’s i altres proves constantment fins que ha donat positiu. Les que li van fer pels voltants de Nadal, Cap d’Any i els Reis van donar sempre negatiu... No obstant ha estat tot el temps confinada! A la Carmeta, com a totes les Carmetes, Maries, Ramons, Miquels i tants i tants d’altres, li han negat l’efecte de la seva família durant un temps que ja mai podran recuperar... Sobre tot per que a les persones grans de temps ja no els hi queda gaire...

dimecres, 9 de desembre del 2020

FER NEGOCI AMB LES PERSONES

La pandèmia produïda pel coronavirus ha posat al descobert les mancances de les residències de la tercera edat que tot i que ja eren conegudes se’n parlava poc fora de l’àmbit dels familiars dels residents. Les deficiències més greus es produeixen a les residències que tenen una gestió privada. D’aquí que, en alguns casos, després d’haver tingut un gran nombre d’infectats i defuncions, la seva gestió hagi passat a mans del departament de Treball, Afers Socials i Famílies en el cas de Catalunya. No cal ser un expert per a deduir que les empreses privades busquen obtenir el màxim benefici; però en aquest cas, la rendibilitat s’obté de reduir les despeses en personal i alimentació, la qual cosa va en detriment de l’òptima l’atenció que haurien de rebre els seus usuaris, es a dir les persones més grans que a la vegada son les més vulnerables. Si les ràtios de gerocultors de per si ja son baixes... Però què passa quan algú d’ells ha d’agafar la baixa laboral? Quants dies han de passar fins que no es cobreix el lloc de treball? En quan al menjar, en alguns casos com per exemple el peix, sol ser de mala qualitat i fins i tot, segons els experts, de baix valor nutricional i inadequat per a la dieta que necessita un avi, tal com va quedar de manifest al programa de la Sexta ¿Te lo vas a comer? que presenta el reconegut xef Alberto Chicote.

dilluns, 13 de maig del 2019