Dissabte passat, sobre les 9 de la nit,
quan anava des del Càmping dels Eucaliptus (on havíem fet una petita demostració
castellera) cap Amposta, vaig posar la SER per a veure com anava el Madrid.
En aquell moment estava guanyat per 3-2, encara que als locutors, sembla
ser, els interessava més divagar que el partit en si, ja que van haver
de passar molts minuts, crec recordar que fins que Ronaldo marqués el 4-2,
abans de que diguessin el resultat.
Entre totes les divagacions, n’hi va
haver una que va destacar. Entre tots van explicar una mena de conte
de la lletera (*)
que i, com aquell que diu, ja donaven pràcticament la lliga al Madrid.
Donaven per fet que el Barça, després
del 7-0 del Bayern de Munic, havia quedat tocat. Està clar que a la lliga,
els blaugranes han anat de més a menys.; en canvi, el Madrid, després d’un
començament de lliga un tant irregular on van perdre diversos partits,
s’havien refet considerablement i fins i tot haurien agafat moral al partit
de tornada contra el Dormunt.
El seu argumentari deia una cosa així:
Si el Barça perd demà contra el Betis, el Madrid es situaria a 8 punts.
Si dimecres el Madrid guanya al Màlaga (partit avançat per la final de
la Copa del Rei), virtualment es col·locaria a 5 punts i si dissabte tornés
a guanyar (el Barça juga diumenge), serien 2 (sempre virtuals, ja que el
Barça tindria dos partits menys), la qual cosa donaria molta pressió al
Barça. I al Barça li queden els partits al camp de l’Atlètic i de l’Espanyol.
Algú intentava posar una mica de seny i deia que si el Barça havia d’anar
a Sarrià, el Madrid també ho havia de fer. Hi havia qui pensava que no
seria el mateix. Arribat a aquest punt, jo també ho penso: l’Espanyol
sempre dona més guerra al Barça que al Madrid de qui molts consideren
filial.
Quan la mitja part del partit d’anit
entre el Barça i el Betis va acabar amb 1-2 a favor dels visitants, imagino
que hi van haver molts que ja donaven per fet que el Barça acabaria perdent
i el conte de la lletera podria tenir, per fi, un final feliç (ja que fins
ara mai l’ha tingut)
De totes maneres cal dir que el resultat
d’1 a 2 era molt enganyós. El Barça, sobre tot en Villa, va tenir moltes
oportunitats de marcar, però només Alexis Sánchez (que va fer un dels millors
partits que li recorden al Nou Camp) va ser capaç de batre el porter
rival. En canvi, el Betis, es pot dir que va marcar en les úniques dues
oportunitats que va tenir (per cert, el segon gol va ser un golàs
d’aquells que només es veuen de tant en tant)
Quan finalment Villa va marcar (2 a 2),
per la banda ja estava escalfant l’arma de destrucció massiva: un tal
Lionel Messi que, fins aquells moments, havia estat un espectador més.
Quan Messi va saltar al terreny de joc,
automàticament, va revolucionar el joc del Barça i, en un tres i no res,
va fer dos gols (un de falta directa) i va estavellar una pilota a la creueta
de la porteria (també de falta directa)
El 4 a 2 final feia més que justícia
al partit i, el conte de la lletera se’n va anar en orris.
Ara al Barça només li manquen dos punts que por fer en els 5 partits que
queden d’aquí al final de temporada. Es a dir, dos punts dels 15 que encara
queden en joc que es poden aconseguir guanyant-ne un o empatant-ne dos.
Un repte que sembla que estar a l’abast d’un Barça ferit però ni molt
menys mort.
Per cert, aquest matí algú es preguntava
el moriu pel que Messi no va jugar contra el Bayern. Segurament mai sabrem
els motius reals, però estic per pensar que Tito va donar per perduda l’eliminatòria
i va reserva Messi per assegurar-se la lliga, que no està gens malament!
(*) Imagino que tots sabeu de que va
el conte de la lletera. Per als més despistats us en faré
cinc cèntims. Una vegada, una jove grangera anava cap al poble amb
una gran lletera al cap per a vendre la llet que li havia munyit a la vaca.
Mentre anava pel camí pensava que dels diners que en trauria podria comprar
unes gallines i, així que ponguessin, en vendria els ous. Amb el que guanyaria
compraria una cabra i de la llet que en trauria, acabaria comprant una
altra vaca... Finalment tindria tantes vaques que es faria rica y podria
deixar de treballar de lletera... Mentre caminava pensant en això, va ensopegar,
va caure, la lletera se’n va anar pel terra i la llet es va vessar...
Així que, en un moment, tot va acabar en un no res.
