|
De Ferreres a l'Ara. |
Me temo el pitjor per a l’independentisme. Per
a l’independentisme honest, el de veritat.
Potser trigarem dies, setmanes o mesos abans
de saber tota la veritat de la trobada entre Sánchez i Torra a Madrid, però els
precedents no són bons.
Allà per l’any 2006 Arturo Mas que només era
un cap de l’oposició sense gaire rellevància política va anar a Madrid a
reunir-se amb Zapatero. I sabeu que en va sortir d’aquella trobada?
Si heu dit o pensat que la retallada de l’Estatut
de Miravet impulsat pel President Pasqual Maragall, l’heu endevinat.
Efectivament Mas se va presentar davant
Zapatero per a ser l’interlocutor de la part catalana i va acceptar rebaixar
les pretensions de l’Estatut (que el Parlament de Catalunya havia aprovat el 30
de setembre de 2005 amb el vot favorable de 120 diputats dels 135 que el
configuren) Mas només demanava una cosa: ser el següent president de la
Generalitat. L’ambició convergent no coneix límits i Mas, en aquella època, la
tenia intacta.
Poc ha transcendit de la reunió Sánchez Torra,
tret dels regals que li va fer el President català, entre ells, tal com
explicava ahir, una botella de ratafia.
Segons diuen els mitjans, la reunió només va
ser de desglaç, per a desencallar les malmeses relacions bilaterals que han
derivat a la situació que estem vivint ara mateix: presos polítics, polítics
fugits per a no caure en mans de la justícia espanyola, sentències per
rebel·lió, etc.
Durant tot aquest temps, l’Estat ha deixat
clar que no cedirà mi un mil·límetre utilitzant totes les armes de els que disposat: jurídiques, policials... I si cal, l’ús
de la força.
Digueu-me malpensat, però me sembla que les
reunions entre l’Estat i la Generalitat, ja sigui el President Torra, ja el Conseller
Aragonès (no pervindrà de Roquetes aquest xic?) que s’ha de reunir properament
amb la Ministra Calvo (també a Madrid), pactaran abaixar el suflé a canvi de diverses concessions a
Catalunya: més autogovern, millor finançament... Les promeses de sempre però
que fins ara mai s’han acabat de complir.
Evidentment Sánchez i el seu equip no els hi
poden prometre un estat federal perquè ara com ara no hi ha una majoria suficient
(2/3 del Congrés) per a que això pugui ser possible.
Un PP en hores baixes (i, presumiblement,
després del seu congrés encara hi estarà més) i un C’s ara pujo ara baixo, però
que en un futur ha de ser l’alternativa de dretes d’aquest país, no estan
disposats a fer cap concessió a Catalunya i des de les seves posicions
vigilaran que se compleixen escrupolosament la Constitució del 78 i la resta de
lleis que regulen l’encaix Espanya/Catalunya.
Quan hi hagi una majoria qualificada tant al
Parlament com al carrer serà l’hora d’establir noves relacions amb l’Estat amb
uns interlocutors vàlids que no se deixen ni ensarronar ni facin prevaldre l’interès
de tot un país per sobre dels interessos personals i del seu propi partit.
Mentre això no passi, mentre les negociacions
amb Madrid siguin més del mateix, personalment ho anomenaré fer un Artur Mas.