VA DE TAPES (Primera part)

Burgos.

Fa anys, l’amic Joaquim Garcia me va dir que la paraula tapa venia per que antigament, quan la gent anaven a la taverna a veure’s un gotet de vi, de vegades les mosques els hi entraven als gots:

-Taverner: Posa’m una ‘tapa’.

I el taverner, comprensiu, els hi posava un trosset de pernil o d’algun altre producte sobre el got per a que els hi fes de tapa i així les mosques ja no entraven al got...

Sigui veritat, sigui mentida això és el que me explicar... Però si ho penses, sinó entraven al got se posaven sobre la tapa... En fi...

La tradició de menjar tapes la recordo des de sempre, tot i que les més tradicionals, hi havia llocs on no se’n feien d’altres, eren les variades que portaven, majoritàriament productes de la mar: musclos en escabetx, navalles, catxels, anxoves, olives, etc. I això sí, sempre acompanyades de vermut amb sifó (el que és coneix com un Rapitenc) Amb mons pares, quan era festa, solíem anar al bar d’Aigualera (Rodríguez) de la Galera.

Al cap de bastants anys, Conrado de Marreco va obrir un bar al carrer centre, molt prop del Sindicat. Va ser el primer lloc de la Galera on van començar a fer tapes d’altres productes: sípies senceres (enterites), callos (tripa), etc. Això va fer que els altres bars de la Galera s’haguessin d’espavilar sinó volien perdre clientela.  

Al cap dels anys, quan mon pare anava a cobrar la setmanada a Santa Bàrbara, abans de pujar ens paràvem al bar de la Rossa i fèiem el mateix, però els planers els feien molts més abundants, els hi posaven més coses com sípia, kimbos, gamba salada, etc. A Santa Bàrbara hi havia tres bars per excel·lència: el esmentat de la Rossa, el del Baldat i el del Manet, potser el millor de tots tres a l’hora de fer els variats. Més o menys com el bar Conesa d’Amposta, a la plaça del Mercat. Tot i que allí hi havia molta més varietat de tapes. Al de Culderó, a la cruïlla de carrer del Pont i del carrer Sant Josep també hi feien bones tapes, com la de calamars a la Romana.

Lugo.

Fins fa uns anys, a Tortosa, al carrer Sant Pere, molt prop del mercat municipal, hi havia una petita zona de tapes amb 4 bars: Lesmes, Sant Pere i dos més. No sabria dir si actualment encara ne queda algun en funcionament. 
Sé diu que a Catalunya no hi ha cultura de tapa. Això no és cert, el que passa és que aquí som més de racions. De vegades quan explico els meus coneguts que he viatjat a tal lloc o a tal altre i que hem visitat la zona de tapes, qui ho coneix me diu que ell també hi ha estat.

Per les Espanyes la cultura de la tapa és ben diferent. Mireu, us posaré un exemples. A la zona de Castella-La Manxa, quan demanes una cervesa (fora de les nostres comarques el vermut sé gasta poc), t’inclouen la tapa de cuina i diferent a cada cervesa que té veus.

De tots els llocs que hem visitat el més conegut i potser el millor és la zona de tapes de Logronyo, coneguda com la calle del Laurel o la Herradura (per la seva forma), tot i que una mica més cap el centre de la població està la calle S. Juan on també n’hi ha de molt bones. L’ajuntament promociona aquesta zona. Aquest any baixant de Lugo, vam voler fer nit a la capital de la Rioja per a poder degustar, una vegada més, les seves tapes.

Amb l'alcaldessa de Lugo Lara Méndez i d'altres regidors per la zona de tapes.

A Lugo també hi ha una important zona de tapes molt prop de la catedral. Aquí també tenen la seva pròpia singularitat. Amb la primera cervesa t’inclouen dues tapes: una de freda (truita de patata, empanada, montadito, etc.) i na altra de cuina molt més elaborada. A part s’hi poden menjar racions, què és el que fèiem nosaltres, després de veure’t una parell de cerveses i menjar-te 4 tapes, com ens havíem quedat en gana, normalment al darrer bar fèiem una ració per acabar-ho de rematar. 

Uns 'champis' a Logronyo.