dimarts, 30 d’abril de 2019

AMB RIVERA NO!

De Napi, a Diari de Tarragona. 

Un dels crits més unànimes que van poder escoltar-se la nit electoral entre els militants i simpatitzants que se van congregar davant de la seu de Ferraz per a celebrar el triomf de Pedro Sánchez va se: ¡Con Rivera no!  
Aquell grup d’uns pocs centenars de persones crec que eren una bona representació de la majoria dels votants del PSOE.
La ciutadania que diumenge va donar suport a Pedro Sánchez ho va fer, principalment, per a evitar un govern de la dreta més extrema d’aquest país que, de complir les seves amenaces, en poc temps haurien tancant canals de televisió públics i privats i, amb tota seguretat, haurien dilapidar l’estat de dret de la nostra democràcia.
Quan miro a Rivera, Casado i Abascal, a penes trobo diferència entre ells.  Rivera, que va irrompre a la política catalana com un polític moderat que defensava la socialdemocràcia, s’ha convertit en un conservador de primer ordre. A l’igual que Casado que pel sol fet de ser el protegit d’Aznar, també ens indica el tarannà que té. Sobre Abascal millor ni parlar-ne: representa d’extrema dreta més rància d’aquest país.
Però ep! No ens enganyem! L’extrema dreta ha existit a Espanya sempre, tot i que semblava que era residual (Blas Piñar va ser l’únic diputat de Fuerza Nueva entre els anys 1979 i 1982), el cert és que estava ben present dintre de l’AP primer (amb una part important d’exministres franquistes) i el PP més tard. Una prova del que dic és que mai han volgut condemnar el règim dictatorial de Franco.
La situació política a hores d’ara relativa als pactes és que, segons sembla, és que el PSOE vol governar en solitari, tot i la voluntat de l’IBEX 35 que ja ha manifestat que desitja un govern del PSEO amb C’s.   
De les declaracions de dirigents de les dues formacions se desprèn que no hi ha voluntat de pacte. Tant Meritxell Batet per una part, com per Inés Arrimadas per l’altre.
Per acabar vull dir que per al PSOE seria ocntraproduent un pacte amb C’S. Primer pel menyspreu que va demostrar el partit de Rivera cap a Pedro Sánchez durant la campanya electoral en general i els debats en particular i segon, perquè una gran part dels votats que han avalat el PSOE ho han fet precisament per a barrar el pas dels partits de la dreta i no entendrien que, finalment, algun d’ells (en aquest cas C’s) arribes al govern de la ma de Pedro Sánchez.
Per no parlar dels votants de les altres formacions polítiques (Unidas Podemos amb les seves confluències, així com els independentistes i d’altres) que de cap manera voldrien un pacte amb la formació de Rivera.
I què passarà amb Catalunya? Aquesta és una de les grans preguntes de després del 28-O. Òbviament no es poden menystenir els resultats a Catalunya. ERC, una de les formacions independentistes per antonomàsia, ha guanyat a Catalunya amb solidesa. I això és una mostra del sentiment d’una bona part de la ciutadania catalana. La suma dels partits independentistes no ha arribat als més de dos milions que van votar l’1-O, però el resultat és massa significatiu per a que Sánchez no faci una reflexió rotunda i busqui una sortida a la situació actual.

dilluns, 29 d’abril de 2019

BANALITZAR


Pocs dies abans de la jornada electoral del 28 d’abril, van aparèixer a Amposta uns pamflets apegats sobre els cartells electorals del PSC. Tot i que n’hi havia amb diferents textos, un me va cridar l’atenció per sobre de la resta. Deia així: No passaran; fora feixistes dels carrers.
Tot i que desconec l’auditoria d’aquests pasquins, és evident que se tracta de simpatitzants del moviment independentista català, tal com se desprèn del text i d’altres textos que també han fet servir amb la mateixa finalitat.   
Ni els d’Òmnium ni els de l’ACN són colpistes pel fet de manifestar-se o col·locar llaços grocs en espais públics, ni els CDR són terroristes per tallar carreteres amb més o menys contundència. Com tampoc el PSC (o el PSOE) són feixistes per donar suport a l’article 155 de la Constitució...  Per tant, no banalitzem els conceptes. Desgraciadament ho fem massa sovint.
El feixisme (o el nazisme) representen el totalitarisme polític: la manca total de llibertats individuals i col·lectives i una bona part dels drets de la ciutadania.
Qui vulgui ser respectat, el primer que ha fer és respectar els altres.

    

divendres, 26 d’abril de 2019

A LA RECERCA DE LA NOTIFICACIÓ PERDUDA


A l’avís de recepció de Correus hi consta que era el 19 de març a les 18:56 quan el carter el va depositar a la bústia.
Des de que mons pares van ingressar a una residència d’avis el febrer de 2018 la casa està buida i només s’ocupa ocasionalment.
Segons l’avís sembla que se tracta d’una notificació (NT600023...) i el remitent és (segons el carter) Hisenda i està adreçada a (Herederos de) Juan Ferré Cabanes (Juan Ferré Cabanes era mon pare)
Com que posa Hisenda, el primer que penses és amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Li vaig enviar una fotografia d l’avís a un amic que hi treballa i me va dir que la notificació no pertanyia a aquell organisme.
Llavors vaig pensar que si se podia tractar de l’Agència Tributària Catalana i que pot ser per error, el carter ho havia interpretat malament. Vaig desplaçar-me fins l’oficina de Tortosa i tampoc.
Potser havia començat la casa per la teulada i potser el que calia fer era anar directament a Correus a preguntar. Consultada la informació disponible, no hi troben res... Remenen algunes notificacions que tenen dintre d’una caixa me diuen que amb aquest número potser se tracta d’una notificació d’Agricultura.

-Podria ser? De poder ser, sí, però ho dubto.

I jo me pregunto: Què té que veure Hisenda amb Agricultura? Caldrà seguir esbrinant, però me sembla que no ho tinc gens fàcil. Trobo que algú no ha fet bé la feina per la que li paguen.



UNA FONT DE 'CANALETES' A SONEJA



La de Barcelona.


ESCAPADA A L'ALT PALÀNCIA. Jérica