EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Una de les fal·làcies d’aquest procés ha estat posar en boca de Jorge Fernández Díaz la següent frase: Ens hem carregat el sistema sanitari. I no és cert...

La frase exacta va ser:  Els hi hem donat en tots els morros amb Ramon Bagó, els hi hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem emprenyant  amb el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació] I va ser pronunciada per Daniel de Alfonso, l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per cert, durant l’època en que Mas va ser President de la Generalitat.

Però qui és Ramon Bagó? Bagó va ser alcalde de Calella i Director General de Turisme de la Generalitat durant el primer govern de Pujol. Va ser un empresari del sector turístic, però des de la seva època d’alcalde se va proposar crear un consorci de salut d’àmbit català. Durant molts anys va tenir un peu al sector públic i un altre al privat.

L’any 1983 sé va crear el Consorci Hospitalari de Catalunya (més tard el Consorci de Salut i Social de Catalunya) del qual Bagó va ser-ne el president i, posteriorment, el 1991 se crearia el Consorci Hospitalari de Catalunya SA, del qual Bagó ne seria vicepresident i conseller delegat que, a la pràctica és qui remena les cireres... Per cert, el president era Josep Abelló, alcalde de Reus (PSC) Amb el mateix alcalde socialista, l’any 1986, a Reus, Josep Prat comença a donar forma al holding Innova, del que formava part SAGESSA, el consorci hospitalari que va gestionar durant molts anys tant l’Hospital Comarcal d’Amposta com l’Hospital de Jesús (Tortosa)

En quan al Consorci de Salut i Social de Catalunya, només un apunt: l’actual president és Manel Joaquim Ferré Montañés que abans n’havia estat el vici-president.    

Si a hores d’ara no us he perdut, poc deu de faltar. El sistema sanitari català és molt complex i els interessos empresarials i polítics sempre han estat a l’ordre del dia.

L’any 2011 la Revista Cafeamb llet, creada per Marta Sibina i Albano Dante Fachin (potser aquest us sonarà més), va denunciar irregularitats als hospitals de Blanes i Calella i, posteriorment van fer extensiva la denúncia a tot el sistema sanitari català.

Per tant, i en conclusió, no cal buscar-hi els cinc peus al gat... Els sistema català fa anys que se’l venen carregant des de dintre (fins i tot hi ha exconsellers de la Generalitat assenyalats) Si a part d’això sé li sumen les retallades que va aplicar Arturo quan de Madrid sé li va demanar que havia de retallar per alguna part, arribarem a la situació actual i que, tot i la suposada recuperació econòmica, durant tots aquests anys ha canviat ben poc: manca de professionals, sales (i per tant menys llits) i quiròfans tancats, períodes més curts de recuperació hospitalària, etc. Per no donar no donen ni aigua (literalment parlant)   

MAS AL BANC

De Faro a Diari de Tarragona. 

Fa anys s’explicava un acudit que tenia a Jordi Pujol com a protagonista. Diu que va anar Jordi Pujol a sol·licitar un préstec a un banc. El préstec era d’un euro. Estupefactes els empleats de l’entitat, finalment van accedir a donar-li. Llavors, Pujol, que va anar acompanyat de la Marta Ferusola, la seva dona, va dir que volia deixar el seu cotxe com a garantia. Els empleats encara estaven més estupefactes, però al tractar-se del Molt Honorable van decidir fer una excepció.

-Però el cotxe l’he de deixar a un pàrking que sigui propietat del banc.

-Però no cal, home... Volia dir Sr. President, ja ens en refiem...

-Insisteixo...

-Bé, miri, farem una excepció amb vostè. Podrà deixar el cotxe a l’aparcament de l’oficina principal...

En sortir del banc, Jordi li diu a Marta:

-Veus Marta, ja ens hem podem anar de vacances sense haver de pagar les 1.000 pessetes diàries que ens demanàvem de pàrquing...  

Després de tot els que ha anat sortint a la llum en els darrers anys, l’acudit que us he explicat bé podria tractar-se d’un cas real.

...

Arturo Mas, el seu predecessor, sembla que també pot acabar al banc... Però en lloc d’una oficina bancària es tractaria del banc dels acusats pel cas del 9-N, juntament amb la Rigau i la Ortega.

Tot i que no comparteixo ni de bon tros res amb els esmentats en anterioritat i fins i tot, políticament no els hi desitjo res de bo, no crec que fer-los seure al banc dels acusats sigui una bona noticia.

Tot i que pel mig sembla que també hi ha malversació de fons públics, a part de desacatament i prevaricació, de celebrar-se el  judici, aquest tindrà un caire polític.

Estic d’acord amb Mas que en una democràcia real els judicis politics no haurien d’existir. Ningú hauria de ser condemnat per les seves idees, ni tan sols hauria d’arribar a judici.

Però després del que va treure a la llum el diari digital Público la setmana passada sobre les maquinacions entre el Ministre de l’Interior del Govern d’Espanya Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Anticorrupció de Catalunya Daniel de Alfonso s’aprecia clarament que més que en una democràcia real estem en una democràcia controlada.

Però faria bé mas de no sortir massa traient pit, perquè també ell al capdavant de CDC han fet tota mena de magarrufes per aconseguir els seus objectius.

Si heu llegit avui el Periódico, tal vegada no us ha passat per al el següent titular: El controvertit ‘m’agrada’ d’Oriol Junqueras  a un tuit contra Artur Mas.    

El tuit, escrit pel dirigent de les CUP Xevi Generó deia : Cada vegada q Mas demana llista conjunta i recalca que els hi va tornar a oferir a ERC el 20D i el 26J s’oblida q el 27S ho va fer via xantatge. El ‘m’agrada’ de Junqueras confirma que efectivament alguna cosa hi ha de cert...

Tot i que Junqueras ho va esborrar al cap de poc, la imatge del tuit ja estava corrent per les diferents xarxes socials.

Com diu la dita: en todas partes cuecen habas... O cuando el río suena agua lleva... O pensa malament i encertaràs. 

N’ANAVEN DOS I VA CAURE EL DEL MIG

D'Alfons López a úblico.es. 

Aquesta frase sense sentit la repetia molt un dels meus fills de menut.
M’ha vingut al cap després d’assabentar-me de la filtració de la reunió que van tenir l’any 2014 el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso publicada pel diari digital Público.
Segons les informacions periodístiques que han transcendit, sembla ser que la reunió va ser per a conspirar contra polítics de CDC (com Felip Puig) i ERC com el vicepresident del Govern Oriol Junqueras.
Ràpidament la majoria dels polítics d’aquests i d’altres partits van aprofitar el seu mítings de campanya per a demanar la dimissió tant de l’un com de l’altre.
Anit, de Alfonso va ser entrevistat per Toni Cruanyes al començar el TeleNotícies i va negar taxativament que la reunió que va tenir amb Fernández Díaz fos per a conspirar i va suavitzar molt (moltíssim) les informacions que s’estaven donant pels diversos canals d’informació. De Alfonso va semi acusar al PSC d’haver filtrat aquesta informació ja que s’estaven en vies d’investigar un possible finançament irregular del partit.
A ningú sé li escapa que si s’ha filtrat aquest afer en plena campanya electoral i quan només quedaven 5 dies per a votar, és perquè hi ha algú que hi estava interessat i no crec que, en aquest cas fos el PSC.
Què hi guanyava el PSC? Des del meu punt de vista res. I a part d’això, el PSC, disposava dels mitjos per a obtenir la informació? Ho dubto. L’explicació que donava de Alfonso és que el diari que ho va filtrar tindria una línia editorial propera als socialistes... Una raó molt dèbil des del meu punt de vista. Público és un diari progressista que igual pot donar suport al PSC com a Unidos Podemos. I no estic senyalant (Ni molt menys!) a la coalició d’Iglesias i Garzón.
La setmana passada van assassinar a Jo Cox, la diputada laborista anglesa favorable a la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Tot i que les enquestes sobre el referèndum que s’ha de celebrar demà mateix estan molt igualades, la seva mort les va capgirar una mica i si abans semblava que guanyaria l’opció favorable a la sortida, ara sembla que pot guanyar la de que tot continuï igual com està.
De vegades detalls aparentment sense importància (mai consideraré que una mort no tingui importància) poden ser molt significatius i alterar en gran mesura una situació. Un exemple van ser les eleccions de 2004 que van portar a Zapatero a la Moncloa. Els atemptats de Madrid (gravíssims) van donar pas a les mentides del govern en funcions d’Aznar, la qual cosa va fer reaccionar a una gran part de l’electorat i quan semblava que el PP tornaria a vèncer, les urnes van donar la victòria al PSOE.
Ara podria passar alguna cosa similar. Des del meu punt de vista els grans beneficiats de la filtració són Convergència i Esquerra, curiosament els dos partits que estan al govern de Catalunya i que disposen de més mecanismes oficials... No acuso a ningú, només ho deixo anar per a què me digueu malpensat.
Si el fons de la conversa filtrada és el que ha transcendit (i tot indica que efectivament ho és), demostra que l’aparell de l’estat en mans del PP actua com una veritable Màfia. Si algú tenia algun dubte i diumenge, malgrat tot, encara pensava votar al PP perquè els considerava un partit moderat de centre (tal com ells mateixos es defineixen), que s’ho repensi.
A algú sé li va escapar l’expressió de clavegueres de l’Estat. Es va quedar curt: clavegueres embossades i plens de merda potser seria molt més adequat.
Perquè si són capaços de coses com aquesta em fa pensar que poden ser capaços de tot i quan dic de tot em refereixo a TOT!