EL BARÇA, EL MADRID I LA POLÍTICA

Se confessaven del Madrid i espanyols i afirmaven que quan el Barça jugava competicions europees contra un equip d’uns altres estat, volien que guanyés perquè era un equip espanyol.

Els que som catalans i del Barça també ho tenim molt clar: que el Madrid no guanyi ni jugant contra ells mateixos en un entrenament.

El primer punt no m’ho he acabat de creure mai. I si vaig errat encara pitjor, ja que, al fons, ens veien com un equip inferior. Mentre ells portàvem 6 copes d’Europa, el Barça no ne portava cap. Quan existeix la rivalitat de debò, a l’enemic ni aigua!

Però ara sembla que els merengues s’han tret definitivament la careta. Dimarts per la nit van donar mostres de molta alegria en veure que l’equip català queia estrepitosament contra la Roma. Per a què han de seguir dissimulant? O és que són hipòcrites.

Aquest matí llegia la columna del crític televisiu Ferran Monegal. Explicava que dimarts per la nit el programa Chiringuito de Jugones que emet Mega i que va assolir una quota d’audiència del 9,4% que per aquest canal televisiu és un autèntic disbarat. Per a que us feu una idea la quota d’audiència de la Primera de TVE en aquell mateix moment era del 9,9.

Segons explica Monegal, tots els convidats de Pedrerol eren del Madrid excepte Quim Domènec que com a bon barcelonista que deu de ser (no tinc ni idea de qui és aquest personatge), se mostrava dessolat per la derrota.

Ara l’excusa que tenen els madridistes quan desitgen la derrota del Barça és que representa l’independentisme català. Mareta meua del meu cor... I els independentistes acusant el Barça precisament per la seva ambigüitat institucional.

Històricament el FC Barcelona ha representat el catalanisme polític i militant (fins i tot té un president afusellat pels franquistes: Josep Sunyol) Durant la dictadura ser catalanista era un fet tant delictiu com ser ara independentista. Si ara al minut 17,14 se crida llibertat, en aquella època al camp hi solien onejar senyeres quan mostrar-les en públic se considerava subversiu. Recordeu que llavors, com ara, no hi havia llibertat d’expressió.

El Barça és el que és i sempre ho ha segut. I el Madrid, també. Tots dos clubs són les dues cares d’una mateixa moneda que representaria el futbol espanyol. Tota la resta, i no vull ofendre a ningú, són insignificants al seu costat. Tots dos equips tenen el seus valors (bé, al menys els Barça els té) i la seva idiosincràsia.

I una part dels aficionats al futbol escullen ser aficionats d’un o de l’altre equip per aquestes característiques i no només per la forma de jugar.

De vegades he escoltat d’aficionats madridistes dir: Sóc del Madrid perquè m’agrada com juguen. Mentida! Són del Madrid per tradició familiar o perquè s’hi veuen més identificats. Si fos per la forma de jugar serien dels Barça, sobre tot durant les èpoques de Cruyff, Rijkaard i Guardiola. Alguns però tenen la dignitat de reconèixer que Messi és millor que Cristiano.

Dimecres un amic de Facebook va escriure el següent:  Em va ser donada una benedicció dels déus haver nascut sent del Barça. I ho acompanyava d’una foto de Cristiano Ronaldo ensenyant múscul després de haver marcat el gol de penal que va donar el passi a semis al Madrid. Comparteixo plenament la seva opinió. Miro a Cristiano hi veig un tipus vanitós que, des del meu punt de vista se identifica molt amb el club que representa.

El que no entendre mai (i ho diré per activa i per passiva) és com se pot ser independentista i del Madrid.

CR-150 (CRISTIANO RONALDO 150 MILIONS)

No m’agrada parlar dels sers superiors com Cristiano Ronaldo, del seu egocentrisme desmesurat o fins i tot de les seves excentricitats. D’aquestes coses ja en parlen prou els diaris esportius i les revistes del cor.

Ni tan sols m’apeteix parlar dels 150 milions d’euros que sembla que va evadir a través d’enginyeria financera i paradisos fiscals. El que vull fer realment és parlar dels advocats de Cristiano Ronaldo y de l’Agència Tributària.

Per mirar d’eximir de tota culpa els seus representant, els advocats de Cristiano Ronaldo van mostrar un document (així ho van anomenar, però de ben segur que era un certificat) que demostrava que CR150 (pels milions evadits) estava al corrent de les seves obligacions amb l’Agència Tributària.

Qui no coneguin el funcionament del màxim organisme tributari espanyol i a part d’això siguin molt fans del jugador portuguès, segurament aquest gest els tranquil·litzarà i es donaran per satisfets. En canvi jo que treballo a l’Agència Tributària (abans Hisenda) des de fa quasi 31 anys i que durant gran part dels mateixos la meva feina era precisament la d’expedir certificats, opino que l’actitud dels advocats és una sortida cap endavant i un intent de confondre l’opinió pública.

Mireu. Un certificat d’estar al corrent d’obligacions és molt fàcil d’aconseguir. Només cal estar al corrent de les obligacions tributàries (la majoria de contribuents només tenen l’obligació de presentar la declaració de la Renda) i no tenir deutes en executiva, es a dir, que hagi vençut el termini per a pagar-les i no haver-ho fet. Si estan en voluntària o bé ajornades, l’Agència Tributària t’expedeix igualment el certificat.

El jugador merengue (com la immensa majoria dels esportistes professionals) només tenen l’obligació de fer la declaració de la Renda i això si és que tenen la residència fiscal a Espanya (ja sabeu que hi ha qui la tenen a Andorra, Luxemburg, Mònaco, etc.) Tot i que els jugadors de futbol, a diferència d’altres esportistes con els tennistes, pilots, etc. resideixen en territori espanyol durant més de 183 dies, es a dir, al menys  ½ any.

Tot i que en el decurs dels anys i gràcies a la informàtica per una part i a la cessió d’informació per part de tercers (organismes, empreses, països estrangers, etc.) l’Agència Tributària ha augmentat els mecanismes d’obtenció d’informació, encara queda molt per fer.

Anit un expert explicava com es poden evadir diners cap a paradisos fiscals utilitzant no sé quants canals que poden acabar fent perdre el rastre dels mateixos. Per tant, al menys de que sé es pugui seguir el fil fins el final, és impossible detectar-ho.

Només quan l’Agència Tributària detecta (perquè en té constància) que el que s’ha declarat a la Renda és inferior a la suma de tots els ingressos que li consten, emetrà la consegüent liquidació que, evidentment podrà ser recorreguda per part del contribuent. Si finalment l’Agència tributària té raó (o es pensa que la té perquè considera que les proves aportades pel contribuent no són suficients), s’acabarà generant el deute i, a partir d’aquí, com ja he explicat més amunt, el contribuent el pot pagar (és el que normalment sé fa quan puja poc import), ajornar-lo en terminis (aquí sempre hi ha negociació entre les dues parts) o bé passar de tot... Serà llavors quan entrarà en via executiva que pot arribar a l’embargament de comptes bancaris i bens.

Per tant, sembla ser que aquest no és el cas de Cristiano Ronaldo. Aquest segurament haurà fet la declaració de la Renda amb els diners que cobra del seu club, ja que sembla que el que cobra per drets d’imatge és el que hauria defraudat. Llavors, si Hisenda no li emet cap liquidació (o si ho ha fet CR150) les ha acabat pagant, està al corrent de les seves obligacions i podrà obtenir (com tu i com jo) el certificat d’estar al corrent (o net, com diuen alguns)

També van preguntar a l’expert el perquè l’Agència Tributària no investigava més. Va respondre que perquè no en tenia constància... Per una part és cert, però encara hi ha una explicació molt més senzilla: perquè li és molt més fàcil perseguir el que considera petit frau (no t’oblides de posar la prestació d’atur, per exemple) que és més fàcilment cobrable, que dedicar esforços en recerca del gran frau comés per aquells que com sé sol dir, tenen la paella pel mànec.  

DOS SÚPER TONTOS

Si hi hagués un mesurador de l’estupidesa humana es podria establir una mena de rànquing i saber així qui són els més tontos. Però com que no existeix, ara som nosaltres mateixos qui em de fer les nostres pròpies valoracions sobre com actuen i que és el que diuen (al menys en públic)

Dissabte passat, llegint el diari, vaig trobar al final de les pàgines d’esports amb unes declaracions del president de la Lliga Professional de Futbol Javier Tebas:

-Si Déu fos d’un equip seria del Reial Madrid.

Suposo que per a dir una cosa així, deu de tenir una base científica... I sin no la té, el seu comentari és, senzillament, una bajanada.

El president estatal dels futbolistes, com a persona, pot tenir preferència per uns colors determinats. Tot som persones i tots tenim els mateixos drets i deures. Però quan les declaracions es fan des del càrrec que s’ocupa, caldria tenir cura sobre el que es diu, perquè de vegades les paraules es poden girar en contra d’un. No cal ni dir-ho que Javier Tebas és del Madrid.

No caure al parany de dir que si Déu fos d’un equip seria del Barça. Primer perquè no crec en l’existència de Déu, al menys tal i com el concep el cristianisme i segona perquè, de existir (per uns moments imaginem-nos que existeix) seria de l’equip que més valors fos capaç de transmetre i, possiblement també, d’aquell que millor juga a futbol.

El que tinc clar, molt clar, que en cap cas seria seguidor d’un club de futbol on els seus jugadors tinguessin una ambició desmesurada i que cada any volguessin guanyar més i més diners mentre al seu costat hi ha gent amb greus problemes de subsistència i, fins i tot, morint-se de gana. En cap cas, tenir una fundació per a subsanar aquestes desigualtats, només és una manera de tranquil·litzar la consciència i poca cosa més.
Però les declaracions de Tebas no van acabar aquí. També va dir que Espanya necessita en Le Pen... Després va matitzar que es referia a la filla de Jean-Marie: Marine. Tan em dón una com l'altra. Els dos representen l'extrema dreta. Si Tebas vol això, ho té molt fàcil: què se'n vagi a viure a França que no està tan lluny. 

L’altre nominat del dia és, curiosament, també del Reial Madrid, però en aquest cas jugador del club. M’estic referint a Cristiano Ronaldo. El jugador portuguès, després de que el Reial Madrid perdés contra l’Atlético de Madrid, va dir que si els seus companys fossin com ell, anirien líders.

Ràpidament, les seves declaracions es van estendre com la pólvora i els mitjans de comunicació se’n van fer ressò amb tot tipus de crítiques negatives. Això el va obligar a matisar-les i va aclarir (sembla que sense massa èxit) que volia dir igual que ell físicament, ja que no havia patit lesions...

També va dir que ell està igual que les temporades anteriors i que les estadístiques així ho demostren... Però no és veritat. Segon les informacions periodístiques, els números que presenta aquesta temporada Cristiano Ronaldo són els pitjors des de que està al Reial Madrid i també hi ha un parell de coses més que s’han de tenir en compte: que dels 22 gols que porta a la lliga, 7 dels quals els va fer contra l’Espanyol: 5 al camp de l’Espanyol (0-6) i dos més a Chamartín (6-0) i l’altra és que no és un jugador determinant ja que els seus gols sempre els sol marcar quan el Reial Madrid juga amb equips de poca entitat i quan l’equip goleja, es a dir, quan els seus companys també marquen gols.

Potser si que diuen aquestes coses per a que parlem d’ells, però tan me fa... El cert és que m’agrada opinar (sobre tot de Cristiano Ronaldo) sobre el tonto i cregut que és el portuguès. Només comparable a la forma de ser del seu president i als valors que transmet el club que defensa.  

EN QUÈ PENSAVA CRISTIANO?

www.risasinmas.com

Em va explicar ma mare que van ensenyar per la tele un saler i dos ous (de gallina, no sigueu malpensats) en referència al joc del Madrid. La solució al jeroglífic era fàcil: Sal con dos huevos(aquesta vegada sí, aquesta vegada es referia a ous humans)

De carència d’atributs masculins va acusar l’afició als jugadors del Madrid després del partit de dissabte contra el seu rival local, l’Atlético. I és que, com recordava aquest matí un aficionatmerengue, el primer xut a porta va ser al minut trenta i tants de la segona part...

Em vaig tenir prou en veure’n les repeticions i alguns comentaris per a fer-me una idea de com va anar el partit. També he de reconèixer que si el resultat hagués estat a favor dels blans, de resums, no n’hauria vist ni un.

I encara una cosa més. Temps enrere, m’hauria decantat cap a l’Atlético, de fet, fins i tot m’hi vaig pensar en fer-me aficionat matalasser quan Van Gaal va retornar al Barça. Però aquest any hauria volgut que haguessin perduts els dos equips. Un empat no em valia. Però dintre del mal, vaig donar com a bona la humiliació blanca. Sí, ho reconec, quan perd el Madrid, sovint, estic més content que quan guanya el Barça.

M’imagino que molts seguidors blancs posaran com excusa que el Madrid jugava sense els dos centrals titulars (Ramos i Pepe)... Vull recordar que quan van fitxar a Coentrao, deien d’ell que era un dels millors centrals del món i de Varane, l’any passat en parlaven meravelles, sobre tot després d’anular un cop a Messi: és un central del segle XXI –vaig sentir dir-.

Però dissabte, començant per Casillas i acabant per Cristiano, el cert és que tot l’equip va jugar malament. Ho va reconèixer el propi Ancellotti: És el pitjor partit que hem jugat des de que jo estic aquí –va dir-.  

Com a curiositat he de dir que a l’Atlético no li va caler jugar com l’Atlético. És a dir, no li va caler donar puntades de peu ni empentes ni usar totes les magarrufes que van utilitzar als dos partits de l’eliminatòria de la Copa del Rei contra el Barça, només per posar dos exemples recents. En canvi, al Madrid, si que li vaig veure emprar en ocasions la violència contra els jugadors del’Atlético que van ser els dominadors absoluts del partit. La diferència de joc del Madrid i el Barçacontra l’Atlético, va ser con la nit i el dia. El Barça si que va comportar-se com ho havia de fer. Igual és perquè, al final, Luis Enrique ha aconseguit inculcar-los la seva filosofia...  

I per acabar-ho d’adobar, diumenge el Barça va i guanya. No va fallar com el dia de la Real Societat. Segons la secció esportiva de Yahoo i TV3, ahir, el Barça va jugar el millor partit de la temporada. Està clar que l’Athlético no és el de temporades passades, però fer 5 gols fora de casa és una fita que no es doni cada jornada.

Per cert, una jornada més, Messi va tornar a demostrar que segueix sent el millor del món. A la jugada del darrer gol demostra una habilitat que pocs tenen (per no dir ningú) I, a sobre, va tornar a marcar (1, 2? És igual)... Si no fos pels gols que Cristiano ha fet de penal, Messi ja l’hauria passat davant a la classificació de golejadors. Intueixo que la lluita pel Pitxitxi d’aquí al final serà molt interessant.

Però mentre, sembla que dissabte Cristiano estava més pendent de la celebració del seu aniversari que no de posar la pilota dintre de la barraca. Les seves fites eren la Pilota d’Or i el Mundial de Clubs i una vegada assolides, vacances... Encara que siguin d’hivern.  

I jo que em pensava que des de que se'n havia anat Guti les festes blanques havien baixat de nivell...  

EL TITULAR DEL DIA 7-12-2014

El titular és del Mundo Deportivo i diu així:

Homenatge de Cristinao Ronaldo a Mireia Belmonte. 

Avui la premsa esportiva catalana s'ha fet ressò de la piscina que va fer ahir el jugador portuguès. L'àrbitre del partit, que sembla que baix del seu polo portava una samarreta del Madrid, no va dubtar en xiular penal. Un més al compte positiu del club blanc.
L'encarregat de xutar-lo va ser el propi Cristiano i el va transformar en gol, desencallant així un partit que tenia molt costa amunt.

Les opinions a Internet.

CLASSIFICACIÓ PENALS TEMPORADA 2014-2015

1r- Real Madrid..................7 penals a favor.
10è. Barça......................... 1 penal a favor.

Font. Diari As.