ISABEL FERRÉ S’EXPLICA... PERÒ NO ME CONVENÇ

Isabel Ferré és regidora de CiU de l’Ajuntament d’Amposta des de temps remots. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar quina va ser la seva primera legislatura, però m’inclinaria per la de  1999-2003 o potser abans i tot abans. I continua... De fet, Isabel Ferré és una d’aquelles polítiques professionals que no han fet res més enllà de la política. Va entrar amb Joan Maria Roig, després va continuar amb Manel Ferré a qui va sobreviure políticament i predic que la propera legislatura tornarà a repetir.

Tot i que us suposo informats, perquè fins i tot jo he parlat del tema. Per aquells que aneu més despistats o menys informats, us posaré en antecedents.

Farà uns 10 dies el Jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona va donar la raó a l’Ajuntament d’Amposta sobre una demanda que havia presentat una empresa constructora sobre una factura que l’Ajuntament es va negar a pagar per unes obres que s’havien fet 4 o 5 anys abans (de vegades es diu 4 i d’altres 5) La factura en qüestió era per un import de 15.000€ pel concepte de direcció d’obra i Isabel Ferré la va autoritzar 15 dies abans de que acabés la legislatura de 2011-2015.

Segons manifestacions de l’actual Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, li va estranyar trobar-se una factura per unes obres realitzades diversos anys abans. També li va sobtar que aquell fet no hagués cridat l’atenció a Isabel Ferré abans de donar-li el consentiment per a què es pagués.

De les paraules de l’Alcalde es desprèn (o al menys així ho interpreten els mitjans de comunicació) que els 15.000€ haurien servit per a finançar la campanya de les municipals de CiU. Unes hores més tard, Isabel Ferré va amenaçar de presentar una querella criminal contra Tomàs.

Isabel Ferré, en una entrevista que li va fer el Periodista Gustau Moreno a Canal 21 Ebre, es va mostrar visiblement dolguda i trista (tal com ella mateix diu) amb l’Alcalde a qui acusa de voler-li fer mal personalment.

He vist aquesta entrevista i, la veritat, veient l’actitud d’Isabel Ferré té venen ganes de plorar. El seu posat està molt lluny de l’arrogància i fins i tot prepotència (per què no dir-ho?) que emprava durant els anys ens els que va tenir responsabilitats de govern i fins i tot, de quan la veus exercint el seu paper com a portaveu del grup municipal de CiU i, fins i tot, en la roda de premsa que va donar després de donar la notícia. Isabel Ferré diu que Amposta no és Barcelona i que aquí no hi ha casos de corrupció. Lloret, Torredembarra, l'Ametlla de Mar, etc. tampoc són Barcelona... (No sé si m’enteneu)  

Recordo que poc abans d’acabar la legislatura de 2011-2015, Isabel Ferré va presentar al Centre d’Art lo Pati d’Amposta una exposició d’art postal de l’artista ampostí Jaume Vidal que volia retre homenatge a son besavi Josep Villalbí, alcalde d’Amposta durant la Segona República. Aquell dia Isabel Ferré es va mostrar amb la seva salsa, tal i com ens tenia acostumats a veure-la. Fins i tot es va permetre el luxe de renyar els assistents a l’acte, tal i com vaig escriure al meu blog (http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2015/02/art-postal-en-homenatge-josep-villalbi.html)

Suposo que Adam Tomàs té més informació que no ha donat, com per exemple si la factura té o no informe favorable de la interventora, un detall que considero important.

Com sabeu, l’Alcalde d’Amposta la va animar a presentar Isabel Ferré a que presentés la querella. Després d’això només sé que la regidora va presentar als Jutjats d’Amposta una demanda de conciliació.

Esperarem expectants nous esdeveniments.

PER SI VOLEU INFORMAR-VOS:

http://www.diarimes.com/noticies/terres_l_ebre/2017/06/08/una_sentencia_deslliura_ajuntament_amposta_pagar_000_euros_per_una_direccio_obra_20445_3024.html

http://laciutat.cat/lexregidora-durbanisme-damposta-respon-que-va-autoritzar-les-factures-deucaliptus-dacord-amb-els-informes-tecnics

http://uncopdull.com/noticia/Isabel_Ferre_%E2%80%98L%E2%80%99alcalde_d%E2%80%99Amposta_em_fa_mal_personalment%E2%80%99/9505

http://ebreexpres.com/isabel-ferre-presentara-una-querella-contra-adam-tomas-si-no-rectifica-les-seues-declaracions/

http://www.teveon.tv/noticia/Tomas_mante_les_acusacions_al_PDeCAT_per_la_factura_d%E2%80%99Eucaliptus/9442

http://ebredigital.cat/ebredigital-tv/entrevistes/4654-isabel-ferre-sol-licita-un-acte-de-conciliacio-a-adam-tomas-per-la-factura-de-la-urbanitzacio-eucaliptus

http://www.canal21ebre.com/noticia/Entrevista_a_Isabel_Ferre_portaveu_del_grup_de_CiU_a_Amposta/9500

ELS DIES HORRIBLES DEL PP

De Ricardo a el Mundo. 

Si estigués a un altre país ara mateix estaria pensant que el PP està donant els darrers cops de cua...

Però quan obro els ulls me’n adono que continuo assegut davant l’ordinador, a casa, al país on porto vivint des de fa més de 59 anys i torno a la dura i crua realitat: El PP se’n acabarà sortint. Tot i que ens aquests darrers dies s’han donat les circumstàncies necessàries per a que els càrrecs que encara no han estat imputats, acabessin per dimitir. Però no serà així... I això només passa aquí, al nostre país... Bé i a les repúbliques bananeres (no cal dir noms que tothom, segur, ne tindrem alguna a la ment)

El tribunal que està jutjant a la trama Gürtel i que va fer seure al banc dels acusats entre d’altres a Luis Bárcenas y Francisco Correa, va acabar acceptant que Rajoy comparegués com a testimoni.

Ràpidament Maillo (en temps de Franco a Ulldecona ni havia un guàrdia civil anomenat Maillo i que sembla que tenia molt mala llet) va sortir a dir que Rajoy no aportaria res de nou a la causa i se’l va veure contrariat i empipat. A qui li piqui que es rasqui...  

Però Rajoy no hi anirà sol. L’acompanyaran els qui, com ell, van ser secretaris generals del PP (Javier Arenas y Álvarez Cascos), a part de l’Aguirre (la que segons ella va destapar el cas), Mayor Oreja i Rodrigo Rato (que igual s’ha llogat un apartament prop dels jutjats per no haver d’anar i vindre cada dia)

Aquets dies la Sexta no ha parat de recordar que quan van sortir a la llum els primers indicis de la trama Gürtel va sortir Rajoy acompanyat de tota la plana major del partit per a negar cap vinculació del seu partit.

De fet el PP ho va estar negant durant anys (usant una estratègia semblant a la dels atemptats de Madrid de 11-M de no voler reconèixer l’autoria d’una cèdula islàmica) I no només això, sinó que quan no els hi va quedar més remei que acceptar que alguna cosa els vinculava, van optar per dir que acataven les resolucions judicials, que col·laborarien amb la Justícia, però al mateix temps posaven tots els pals a les rodes possibles per a fer descarrilar el comboi que els hauria de portar a tots a la presó (cosa que no passarà)

Ara, després de que la Justícia hagi requerit el testimoni de Rajoy, ha optat per una altra estratègia: Dir que els jutges fan abús de poder. En aquest pas se’ls hi acabaran tots els arguments possibles.

Espanya és el país dels tontos. Ara bé, ni ho molts més que s’ho fan que no que ho són realment (i perdoneu-me per haver usat aquesta expressió) Rajoy, com la Infanta Cristina, com la Pantoja o com tants i tants altres que han estat involucrets d’alguna manera en casos de corrupció, o no se’n recorden del que va passar o no se’n assabentaven de res.

Però al país dels cecs (o dels tontos), sempre hi ha un tort (o un vivet) i, en aquest cas la més llesta de tots és l’actual Presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes. Cifuentes porta anys ocupant càrrecs dintre del partit, inclòs un lloc de consellera del Canal Isabel II (Ignacio González el va convertir en el centre neuràlgic dels seus tripijocs) No obstant, això no ha privat a Cifuentes de denunciar al seu antecessor al càrrec per corrupció.

Què guanya Cifuentes? Està per veure, però vol donar la imatge de regeneració que predica el PP, però que no compleix. Si la jugada li surt bé podria convertir-se en la successora de Rajoy al capdavant del partit i, el més lògic, és assegurar-se el suport de C’s fins el final de la legislatura.

Fins dimecres la més llesta de tots semblava que era Esperanza Aguirre. La lideressa havia sabut sortir-se’n indemne de tots els casos de corrupció que involucraven directament estrets col·laboradors seus (Si González, tal com va dir la pròpia Aguirre era la seva ma dreta, Granados deuria ser l’esquerra) Però després de la detenció d’Ignacio González, l’Aguirre, en lloc de sortir a defensar-se com sempre ha fet, va optar per guardar silenci. De fet ni sé la va veure.

El mateix dimecres, la Sexta, va emetre unes imatges de Doña Esperanza de després de la detenció de Granados on deia textualment queGranados no era la seva ma dreta, que la seva ma dreta era Ignacio González... En unes altres imatges, González era entrevistat per la periodista Ana Pastor després de la detenció de Francisco Granados.

-Posaria la ma al foc per algú? –Li va preguntar la periodista-

-Per ningú... Ni per mi mateix... –Li va respondre González-

-M’està dient que no posaria la ma al foc ni per vostè?-Va insistir la periodista-

-Efectivament...

Després de veure aquestes imatges vaig pensar que González ja tenia molt clar que estava cometent irregularitats.

DIVERTIMENTO

Tot i que divertimento sona, evidentment, a diversió, abans que res us posaré la definició que la Viquipedia fa d’aquest concepte:El divertimento és una forma musical que va ser molt popular durant el segle XVIII, composta per a un reduït nombre d'instruments. Els divertimentos acostumaven a mostrar un estil despreocupat i alegre (en italià: divertimento significa 'diversió')

Però no us parlaré de música, simplement perquè no en tinc ni idea. Us parlaré, tal com acostumo a fer de política.

Dimecres, durant la primera sessió del judici pel cas Palau, Montull va dir a la premsa que la propera setmana serà molt més divertit. A partir de dimecres ha de prestar declaració el mateix Montull que, segons diuen els mitjans de comunicació, podria haver arribat a un acord amb la fiscalia (o al menys hi estaria negociant) per a evitar que sa filla Gemma entrés a la presó. Montull aportaria proves del finançament irregular de Convergència, tot i que Mas ho segueixi negant tot. L’expresident va dir que confiava plenament amb Daniel Osàcar, el tresorer del partit en aquella època. Casualment l’Andreu Viloca, que va prendre el relleu d’Osàcar, també està imputat per casos semblants. A veure si és veritat i la setmana que ve ens depara emocions fortes! 

També dimecres el jutge de la Mata va reobrir el cas per la caixa b del PP, aquella on suposadament anava a parar tot els diners procedents del finançament irregular del partit i que Bárcenas va qualificar com a comptabilitat extracomptable.

Si ens hi fixem, hi ha un paral·lelisme entre el PP i CDC, ja que tots dos partits es finançaven de forma il·legal gràcies a les comissions que rebien de diferents empreses (sobre tot dels sectors construcció i serveis) a canvi de suculents contractes.

Poca broma amb això, ja que tots aquests diners que les diferents administracions vinculades principalment al PP i CDC (tot i que també hi ha d’altres partits que han emprat pràctiques similars) són diners que provenen de les butxaques dels ciutadans. No faig demagògia quan dic que mentre per un costat els partits es posaven a la butxaca una milionada, els governs dels mateixos partits ens retallaven en sanitat, serveis socials, ensenyament, obra pública, etc.

M’encanta que els delinqüents cantin. Que tots aquells que van ser cooperadors necessaris i van fer d’intermediaris entre les empreses i els partits expliquin tot el que saben i que és molt.

Per això quan li he sentit dir al Molt Poc Honorable que estirarà de la manta i que explicarà detalls de coses que es van fer durant la transició i que afectarien la reputació de governants d’aquella època, no puc deixar d’alegrar-me ja que personalment m’agradaria conèixer els detalls sobre algunes decisions que es van prendre i que, de ben segur, van acabar influint amb l’esdevenir de la nostra democràcia. Quantes coses s’hauran fet i sobre les que no tenim cap tipus de constància!

De totes formes Madrid i Barcelona me venen una mica lluny i, per tant, els casos que afecten els polítics espanyols i catalans, tot i que m’interessen, prefereixo assabentar-me de coses molt més domèstiques, de casos que afecten a polítics de les nostres terres. No me direu que no tenen més morbo? Tot i que sovint me desmoralitzo jo mateix quan penso que si pescar els peixos grossos costa tant, capturar els més menuts i que a sobre estan molt lluny d’on es prenen les decisions importants, encara costa més. Per tant, molt me temo que la gran majoria d’aquests casos quedaran impunes.

Però si un dia, per casualitat, sonés la flauta (com l’ase flautista de Tomás Iriarte) i es coneguessin més casos relacionats amb polítics de la zona, alguns relacionats amb els que es jutgen aquests dies, encara me divertiria molt més. Però m’ho passo bé, no puc negar-ho.      

MAS I EL 3%

Diu Arturo que de 3% res de res... Que totes les donacions que va rebre DCD van ser clares i transparents... Què ha de dir? Mas és part de CDC... I part important i interessada (evidentment) Per tant, me costa molt pensar que no miri de salvar la seva pell.

Ho he dit més d’una i més de deus vegades: trobo inapropiat que es jutge a Mas&Cia per fets polítics (posar les urnes, desobediència al TC...) En canvi exigeixo que si han robat al poble (els sobrecostos de les obres les acabem pagant tu i jo), se’ls jutgi, se’ls condemni i si se’ls ha d’acabar empresonant, que es faci... Tot hi haver representat la més alta institució de Catalunya. Per als corruptes, com per altres tants, no hauria d’haver cap tipus de perdó. Però tots sabem que a l’hora de la veritat, no sempre és així.  

Mas fa el paper del marit enganyat i, a sobre intenta desviar l’atenció cap el camp que li és més beneficiós. El marit enganyat (també anomenat banyut) sempre és l’últim d’assabentar-se de que la dona se’n va al llit amb d’altres homes (o denes, ves a saber...) Si fos cert que Mas no sap res de com es finançava el seu partit, seria com un marit enganyat, ja que sembla que tothom coneix prou en detall com el seu tresorer i aconseguidor Andreu Viloca es reunia amb empresaris que, a canvi de donacions, aconseguien tenir sort en les adjudicacions que feien les diferents administracions controlades per CiU. Gràcies a l’aixecament parcial del sumari del 3%, s’han pogut conèixer detalls de les anades i vingudes de Viloca i dels diners que es dipositaven a la seu de CatDem per part de les empreses agraciades. Una d’elles TEYCO que va intentar fer fis a 3 obres a Amposta, de les quals dues (la del costat de la biblioteca i la del carrer Josep Tarradellas) no les va ni començar i l’altra (la del passeig del Riu) no la va poder acabar.

Mas va tornar a dir el passat cap de setmana (per enèsima vegada) que les acusacions falses que s’estan fent tan al seu partit com a ell mateix, és per minar el procés independentista engegat a Catalunya. Fals! Mas potser serà un gran polític (ningú li discutirà la seva oratòria loquaç i el seu poder de convicció), però també és un mentider compulsiu a part d’un polític camaleònic que sap adaptar-se en cada moment a les circumstàncies que li són més favorables.

Tot i això (és normal) hi haurà molta gent que no ho veurà com jo. Què pensaran que, efectivament, que es tracta d’una confabulació per part de les més altes instàncies de l’Estat per a tirar per terra el procés. Estan en tot el dret de pensar així i, tal com a mi no me convencerà ningú sobre la bona fe de Mas&Cia, segurament no serè jo qui els acaba convencent del contrari.

Vull acabar amb un parell de reflexions (me donaré per satisfet si aconsegueixo fer meditar als que no pensen com jo) La primera es remunta a l’any 2005 quan Maragall va denunciar al Parlament el cobrament del 3% en comissions per part de CDC. Hi havia llavors algun procés engegat? En aquells moments només es parlava d’aprovar un nou Estatut que donés molta més autonomia (tant política com financera ) a Catalunya. Des de l’any 2005 al 2012, el de la transfiguració de Mas, van passar 7 anys i del tema se’n va seguir parlant... I van sortir a la llum molts de casos, com el del Palau, Sumarroca, el de les ITV (que va fer desaparèixer del panorama polític a l’Oriol Pujol, el presumpte hereu de la corona catalana)

I la segona. Si heu viscut una mica de prop la política de casa nostra, segur que no us van passar desapercebudes les fastuoses festes que feia CiU durant les campanyes electorals i quan celebraven les victòries. D’on procedien els diners de tot aquell dispendi?  

TAPAR-SE LES VERGONYES

Un dels temes de debat d’aquests darrers dies està sent el nou cop contra el finançament il·legal del Convergència amb el registre de diverses oficines i la detenció de dirigents vinculats a l’antiga Convergència i que formaven part del cercle més íntim de l’expresident Arturo.

Des de les files independentistes es vol relacionar aquest nou cop policial amb el procés i posen èmfasi en que el proper dilluns han de declarar en seu judicial el propi Arturo i les exconselleres Ortega i Rigau.

Tot i que pugui ser així (ja sé sap que el poder nacionalista espanyol farà tot el que estigui a les seves mans per torpedinar el procés català), quan vaig començar anar a l’escola, D. Pedro, el primer mestre que vaig tenir me va ensenyar que el 2 sempre va darrere de l’1.

Què intento dir amb això? Que si el primer fet, el del més que suposat finançament il·legal de CDC no s’hagués produït, el jutge no hauria ordenat a la Guardia Civil l’escorcoll de les oficines de les empreses que van realitzar les obres que estan sota sospita.

Però es clar, a CDC els hi convé més dir que tot això és un atac contra Catalunya i les seves institucions que no reconèixer que efectivament es va estar finançant il·legalment de les empreses adjudicatàries a través de la seva fundació CATDEM i camuflades com a donacions a la citada fundació.

Què ens volen fer creure ara? Que ells sempre han estat els bons de la pel·lícula i la resta hem anat en contra seva perquè som dolents, dolentíssims...

Durant els darrers anys, quants casos de corrupció hi ha vinculats a càrrecs de Convergència?

Tot i que també han sortit a la llum casos de corrupció vinculats a càrrecs del PSC, Unió Democràtica de Catalunya i d’altres, la majoria i els més grossos afecten de ple a l’antiga Convergència, fins el fet d’haver vist con sé li embargaven la majoria de les seus socials (entre elles la d’Amposta) i fins i tot li va costar la pèrdua del seu nm (tal i com ho recordava l’altre dia un contertulià televisiu)

O és que algú es pensa que la refundació del partit s’ha fet perquè sí? Si s’ha fet és per un intent de passar pàgina i oblidar-se el més aviat millor de l’etapa de Jordi Pujol i els principis de la de Mas.

Els mitjans informatius coincideixen que els detinguts de dijous eren tots estrets col·laboradors de Mas. Per tant, que ningú me vingui ara dient que Mas no sabia el que estava passant al seu costat, tal com han fet altres il·lustres com Mariano Rajoy o Esperanza Aguirre.

Sobre aquest tema us remeto a la informació que publica el Confidencial. Segons diu aquest diari digital, Mas va manar encriptar (Ocultar dades mitjançant una clau perquè no puguin ser interpretats pels qui no la tenen) el seu mòbil per a poder parlar amb aquest cercle d’íntims sense que ningú pogués punxar el telèfon i, per tant escoltar les seves converses. Una cosa així només la fa algú que té alguna cosa per amagar. Clar i català... O creieu que hi ha un altre motiu per a fer-ho.

El Confidencial explica amb prou detall del sistema que es va fer servir per a encriptar el telèfon de Mas per a poder parlar amb Sixte Cambra, Antoni Vives, Andreu Viloca i els altres detinguts.

Per a un nouvingut a la política, potser les explicacions que s’han dotat des de la nova formació PDECat li complauran i les donaran com a bones, però els que ja som una mica veterans en aquest terreny saben dels tripijocs que fan servir normalment els polítics per tapar-se les vergonyes.  

A mi no me val que me diguin que tot el que han fet ho han fet per Catalunya... Ho han fet per ells i el seu partit.

Acabaré amb una anècdota. S’apropaven unes eleccions municipals i estava passant la tarda per un poble costaner de les nostres comarques. Vaig trobar-me amb coneguts i sense voler-ho vàrem acabar parlant de política. Un nebot seu repetia candidatura per a tornar a ser l’alcalde del poble.

-Tu saps el que treballa per al poble...? No crec que hi pugui haver ningú que hi dediqui tant de temps com ell...

El nebot va repetir càrrec... Però anys més tard el van imputar per haver comés irregularitats i va haver de residir durant un temps a El Catllar.

A part d’això va deixar el seu poble endeutat fins les celles.

LA VIRGINITAT DE CONVERGÈNCIA

Però què ha dit la Caram?? Posar en dubte la virginitat de la Verge Maria... On s’ha vist?? Déu meu senyor...!! 

Segons la monja Maria i Josep, Josep i Maria, alguna vegada haurien d’haver fornicat... Afortunadament no ho va embolicar més, ja que hauria pogut concretar si fornicaven davant del Nen Jesús, tal i com sembla que feien els pares de la Nadia Nerea, els que estan acusats d’estafa continuada o es protegien amb la mula i el bou...

En canvi qui no té res de verge és Convergència... Fins quan deixaran de sortir casos de corrupció que impliquin al que durant dècades va ser el partit hegemònic a Catalunya? La relació entre la corrupció i Convergència és com un coitus interruptus, però continuat...  

Com sabeu, ahir la Guardia Civil va entrar a les oficines del Port de Barcelona, dirigit durant anys per un dels convergents més fidel als seus líders i als principis del partit: Sixte Cambra.  

Sixte Cambra es va fer famós quan li va disputar a Núñez la presidència del FC Barcelona. Poc després, Núñez va haver d’assumir la quota convergent i integrar-lo dintre de la seva junta.

Convergència sempre va saber ser agraïda i ràpidament el va promocionar a senador i a president del Port de Barcelona (que no és qualsevol cosa!) A partir d’aquí els favors van haver de ser mutus i constants: avui per tu i demà per mi.

Un altre dels implicats és Antoni Vives, extinent d’alcalde de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona en època de Xavier Trias.  

Finalment, hores després de començar el dispositiu, també han detingut a Andreu Viloca, l’extresorer de l’antic partit.

Mon filla Albert de tant en tant va a dinar o sopar a casa dels seus iaios (mons pares) i segons ells, sempre comenta que no hi ha dia en que a la televisió no parlen de nous casos de corrupció. I quan això passa, sempre hi ha dos partits que tenen la majoria de números per a que els toqui: PP i CDC.

De moment el PP encara no s’ha refundat... Ni falta que els hi fa, si resulta que segueixen guanyant eleccions i amb clares avantatges. Tot al contrari que Convergència que perd suports a cada elecció que passa. Ja sabeu que ara es diuen Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), unes sigles que en si canvien molt poques coses, tot i que als seus dirigents els agradaria esborrar el seu passat com abans millor. Recordo que quan anava a confessar-me (d’això ja fa molts anys) hi havia una cosa que llavors no entenia ningú que es deia propósito de enmienda (en aquell temps tot era en castellà, la llengua d’enteniment entre els pobles d’Espanya)

El propósito de enmienda era la voluntat ferma de no tornar a pecar. I, es clar, tu mires cap a la nova Convergència i veus que al seu capdavant encara hi ha moltes cares conegudes i contemporànies d’Arturo. I penses: Potser sí que hi ha hagut renovació... Però la suficient o és allò dels mateixes gossos amb diferents collars...

A l’ADN convergent està el d’assolir poder. El de tornar a governar aquelles institucions que un dia van ser seves i que van perdre principalment per dos motius: la corrupció i la manca de coherència.

Tot indica que qualsevol dia el nostre Govern tornarà a convocar un nou referèndum que, aquesta vegada sí, tindrà caràcter vinculant (o al menys això ens diuen cada vegada que a  un dels seus membres li posen un micròfon davant la seva boca)

Però quan parlen de referèndum o de consulta no puc deixar de recordar unes imatges que me sé van gravar al cap per a sempre: les del col·legi electoral de l’institut Ramon Berenguer d’Amposta i la gent que participava activament aquella jornada.

Mai he dubtat que alguns d’aquells hi estaven de forma desinteressada i per convicció... Però en canvi d’altres ho feien única i exclusivament per interès de partit. La mutació política ha estat tan gran que me sé fa impossible creure que sigui possible.

Per cert, al PDECat, van vincular ràpidament el registre del Port al referèndum... No es podia esperar cap altra cosa.

Si el PDECat fos verge ho entendria, però fa molts anys que, com la Gallineta de Lluis Llach, de verges no en tenen res... 

Entre els pocs Verges que quedem estem ma mare i jo... O no?        

L’ESPANYA DE PANDERETA

He escoltat per la ràdio (ja sabeu que normalment escolto la Cadena SER) que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Guardia Civil (més coneguda per UDEF) ha denunciat  Podemos davant del Tribunal de Comptes (què és el que s’encarrega d’auditar els comptes dels partits polítics) de presumpte finançament irregular.

L’informe que ha elaborat la unitat especial de la Guardia Civil es basa, sobre tot, en retalls de diari. Segons la SER, aquestes proves van ser les que va fer servir el pseudo sindicat Manos Limpias per acusar el partit de Pablo Iglesias.

Crida l’atenció que el Tribunal de Comptes hagi admès a tràmit la denuncia quan resulta que, fins ara, mai havia detectat cap cas de finançament irregular, tot hi sortir-ne per tot arreu...

És molt sospitós que s’actuï contra un partit emergent i s’hagin passat per alt la resta de casos. Denunciar un partit aportant com a proba informacions aparegudes als mitjans de comunicació ja és sospitós i acceptar investigar-ho encara més. No sé qui està a la cúpula de la UDEF, però diu molt poc d’aquesta unitat com ha actuat en aquest cas concret. Si voleu que us digui la meva opinió, crec que es tracta de voler donar un avís a la resta de partits a partir d’aquest cas concret.

Realment semblem un partit de pandereta. Actuar així de malament (em sembla que pitjor no es pot fer), deu de ser el que es coneix com la MARCA ESPAÑA.

Més informació: http://www.publico.es/politica/supuesto-informe-udef-iglesias-no.html

http://www.elconfidencial.com/espana/2016-01-12/la-udef-investiga-a-podemos-por-financiarse-con-5-millones-de-euros-entregados-por-iran_1134208/

http://www.esdiario.com/124993738/La-UDEF-lleva-a-Podemos-ante-el-Tribunal-de-Cuentas-por-el-entramado-de-Iglesias.html

CONVERGÈNCIA

De Gallego & Rey, al diari el Mundo d'avui. 

Fa mesos que s’està anunciant la refundació de Convergència (CDC), fins i tot Mas, quan va fer un pas al costat, va dir que es dedicaria a treballar per a la refundar del partit.
Ahir es van saber més coses: el congrés constituïen es farà el proper juny, que no sé li canviarà el nom i que les persones encarregades de pilotar el nou projecte seran els mateixos que ara estan a la cúpula de la vella Convergència...
Per tant, si la novetat no està als estatuts o el regim disciplinari del partit, algú em pot dir on hi veu el canvi. Això és pot resumir en una sola frase: canviar-ho tot per a que no canviï res.
Ara fa un any i mig que Pujol, el primer president i el més conegut dels fundadors del partit va anunciar que havia comés frau fiscal per no haver declarat durant més de 20 anys uns diners que tenia dipositats a la banca andorrana.
No cal ni dir-ho, aquell fet va provocar un sotrac al si del partit, sobre tot entre els seus militants de base i simpatitzants de bona fe. Suposo que a la cúpula del partit i a les direccions territorials l’anunci només va significar que sortís a la llum un afer que era conegut per tots ells, si bé Pujol el va voler disfressar com una herència del seu pare quan en realitat la procedència era molt diferent.
Un any i mig... I com aquell que diu, encara ara, sinó cada dia, cada pocs dies, surten notícies relacionades amb la trama que es coneix com el 3% (que era, si fa o no fa, el percentatge que s’emportava Pujol o el partit en concepte de comissions per les obres públiques que feien determinades empreses)
Divendres passat es va saber que l’empresa TEYCO feia pagaments a un tal J.P. (que cadascú tregui les seves pròpies conclusions) i ahir mateix també es va saber que fins l’any passat, l’empresa Copisa i el Grup Soler, encara feien donacions a CatDem mentre que TEYCO ho feia a la Fundació Privada Òmnium, totes dues lligades a CDC i que servien per a camuflar el finançament il•legal del partit.
No sé si us ho he explicat mai. Crec recordar que va ser un dia del mes d’octubre de 2013. Estava amb una persona al bar que hi ha prop de l’embarcador d’Amposta. En un moment donar va sortir el nom de l’empresa TEYCO, ja que a poc metres de distància pretenia fer una obra que al final no es va poder acabar. El meu interlocutor era aparellador municipal d’un ajuntament de la demarcació de Girona i, fins el que jo sé, o era afiliat o al menys simpatitzant de Convergència. Em va dir de TEYCO que li sonava el nom, però res més... Increïble però cert...
No sé si a Mas li queda molt de camí per a recórrer i si tornarà o no a encapçalar una llista del seu partit. Crec que seria el primer cop que un polític retirat de la primera línia política, hi tornés. Encara que com sé sap, el seu pas al costat va ser forçat per les circumstàncies, ja que si d’ell hagués sigut, segurament hauríem anat a unes noves eleccions per al mes de març.
El que si sembla és que Mas farà el mateix que va fer el seu mentor Jordi Pujol. Pel camí va anar deixant cadàvers polítics que aspiraven a succeir-lo: Roca i Junyent (ara defensor de la infanta Cristina al cas Noos), Joan Maria Pujals i fins i tot Duran i Lleida fins trobar el que li va haver de sembla idoni: Arturo Mas. En els darrers temps han sonat diversos noms per a succeir Mas, com per exemple els de Quico Homs, desterrat a Madrid i el de Josep Rull, però de moment encara no hi ha un clar hereu. Fins fa uns anys tot indicava que seria l’Oriol Pujol el següent en ocupar el privilegiat lloc de líder suprem, però el cas de les ITV li traure totes les possibilitats i el va apartar de la política.

Acabaré amb una reflexió. Si CDC es finançava irregularment a través de fundacions (altres partits també, eh!), refundar, no voldrà dir crear noves fundacions?          

MASSA CASUALITATS PER SER CASUALITAT…

De Manel Fontdevila a eldiario.es

Us explicava ahir que havia conegut al regidor de la CUP de Tortosa Xavier Rodríguez Serrano, amb qui havia mantingut una distesa conversa. Algunes de les coses de les que vam parlar, ja us les vaig explicar, però evidentment no tot. Durant la conversa va sortir el personatge de Mas, així com també el de Rajoy. A l’hora de definir-los també hi va haver coincidència:

-Mas és un gran polític, mentre que Rajoy és un polític mediocre... No hi ha cap partit com Convergència que està esquitxat per diversos casos de corrupció i allí estan...

És així, no li cal donar més voltes. Una cosa és la meva animadversió cap a tot allò que faci tuf a convergent (inclòs Mas, evidentment) i l’altra molt diferent seria no reconèixer que s’ho han sabut muntar molt bé per arribar fins allà on han arribat. Ja coneixeu la dita castellana: lo cortés no quita lo valiente.

Mas va haver de parlar ahir en seu parlamentària sobre l’escorcoll a les seus de Convergència i de la fundació CatDem. Segurament, de tot el que va dir, la frase més cèlebre va ser: Massa casualitats per ser casualitat, al referir-se a que ha passat pocs dies abans del començament de la campanya electoral del 27-S, de que, segons ell, des de la nit abans del registre, diversos mitjans de comunicació ja estaven assabentats de les entrades, de que de la seu central del partit no van escorcollar ni es van emportar res... Sí, President, estic amb vostè, tot massa casual. Fins i tot no li acceptaria l’aposta que va fer de que abans del dia de les eleccions encara passaran més coses. És evident que l’Estat i tots els instruments que té al seu abast faran l’impossible per torpedinar el procés independentista que s’ha engegat.

Però no només és casualitat les coses dolentes que li estan passant a Convergència. Ahir, llegia al Triangle que el responsable de finances de Convergència Andreu Viloca és l’administrador deCatDem i de l’altra fundació vinculada a CDC: Nous Catalans (presidida per l’Àngel Colom) No em direu a mi que no és casualitat. No trobeu que seria molt més transparent que cada entitat tingués el seu propi responsable?

A preguntes de la resta dels grups, Mas va negar per activa i per passiva que no sabia res sobre el finançament il·legal i fins i tot, va dir, estava segur que mai n’hi havia hagut.

De recompte de casos de corrupció que esquitxen directament Convergència, en surten 6, entre els quals, el del Palau de la Música, del de TEYCO, el de Torredembarra i el de Lloret. Massa casualitat, no? O és que algú es creu que algú es quedava els diners de les mossegades i que no arribava res al partit? D’haver estat així, no haurien estat recolzats pel propi partit quan els casos van sortir a la llum i haurien hagut ràpides fulminacions dels càrrecs implicats.

Sobre l’empresa constructora constituïda per un fundador de Co0nvergència (una casualitat més), Mas va dir que havia treballat més per altres ajuntaments de diferent color polític que no per convergents i va insinuar (sense demostrar-ho es clar) que també aquells ajuntaments haurien rebut finançament il·legal per part de TEYCO. Els altres sí, però CDC, no... Sorprenent!

Una pregunta que vaig fent de tant en tant i que avui tornaré a repetir: Per què a Roig li va molestar tant quan Diari de Tarragona va publicar una foto on es veien ell mateix, Fèlix Millet, Marga Maigí i d’altres al despatx de l’alcaldia d’Amposta? Si només es tractava de signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Amposta i el Palau de la Música, no n’hi havia per a molestar-se tant, no trobeu?

I ja posat a llençar preguntes al vol, algú em sabria dir quin paper juguen les fundacions dels partits?

Va afirmar algú de CDC (no recordo qui) que de la seu de CatDem només es van emportar material polític estratègic. Per tant, em d’entendre que CatDem és com una FAES a la catalana? Perquè, sinó és així, què feia aquest material en mans de la fundació?      

OSÀCAR, CAMPS I…

El fiscal del cas Palau de la música demana 27 anys de presó per a Millet i Montull i 26 per a la filla del segon, però també 7 anys per a l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar i 3 per a l’exdiputat Jaume Camps. Conclou el fiscal que a CDC, a part dels dos citats hi havia d’haver més gent que sabien del finançament il·legal del partit, però diu que aquest punt no s’ha pogut esbrinar. Evidentment dóna per fet la relació a 3 bandes que hi va haver entre el Palau de la Música, CDC i Ferrovial, una empresa constructora a qui la Generalitat convergent li va atorgar diversos contractes.

I jo em pregunto: I entre les persones que sabien del finançament il·legal (segons el fiscal del cas) de Convergència, estava Jordi Pujol? I Arturo Mas? Encara que el fiscal diu que no ho ha pogut esbrinar, permeteu-me el benefici del dubte. Jo crec que si que ho sap, però no ho vol dir... Per què?

Hi ha coses que criden l’atenció i fan que més d’un ciutadà de Catalunya hi vegi gat amagat. Si, com diu el fiscal, CDC es va emportar 6,5 milions d’euros de l’espoli del Palau de la Música, perquè aquesta institució els eximeix de tota responsabilitat? Torno a preguntar: Qui hi ha al darrere? Tan important és el càrrec que ocupa que se’l vol exculpar de tot? Com si no hi fos...

I una darrera pregunta: Per què el Parlament de Catalunya (amb els vots en contra de CDC, però també del seu soci de govern (TAMBÉ DEL SEU SOCI DE GOVERN) s’ha oposat reiteradament que el President Mas doni explicacions i que es formi una comissió d’investigació sobre el tema. Sóc de l’opinió que les comissions d’investigació parlamentàries rarament serveixen per a res, però al menys els diputats de l’oposició tindrien accés a determinada informació (segurament confidencial) que ara no poden tenir.

Aquest cas és una altra demostració del descrèdit que tenen una bona part dels nostres polítics. Per a evitar-ho, hi poden haver diverses fórmules: primàries vinculants a tots els partits obertes a militants i simpatitzants, llistes obertes i limitació en el temps de l’activitat política. I, evidentment prohibició total de qualsevol tipus de finançament privat i un control més rígid per part dels organismes responsables de la Generalitat i/o govern central.

Però com són els mateixos representants polítics els qui ho han d’aprovar, dubto molt que els partits anomenats grans hi estiguin d’acord.

Per tant, des del meu punt de vista, NO HI HA SOLUCIÓ!  

DIARI DE L’AGOST. DIA 2, DIVENDRES

¿BELLACO O ZOQUETE? Això és el que li va preguntar ahir l’Alfred Bosch, diputat d’ERC al president del govern Mariano Rajoy. Raó no li faltava per a fer-ho. Si sap que el PP s'ha finançat il·legalment, bellaco i si no se'n assabentava del que feien els tresorers, zoquete.

No vaig seguir la compareixença de Rajoy, però pel que he vist, va estar al nivell del que s’esperava. Tot el que va dir ho tenia per escrit i segur que preparat des de feia dies pels seus col·laboradors més directes. No deixa marge a la improvisació, ni a la ironia, ni al l’enginy. És (i ho vinc dient des de fa molts d’anys) el president del govern més gris de la història d’Espanya; a l’únic que es podria comparar seria a Leopoldo Calvo-Sotelo, però aquell va ser un president de transició després de la dimissió de Adolfo Suárez.

No puc passar per alt la seva veritable professió: la de registrador de la propietat. Si algun dels meus lectors ha opositat, segur que sabrà de que parlo. Es diu que les oposicions més difícils són les de notari, registrador de la propietat i inspector de tributs. Per tant, la que va fer Rajoy estaria entre les més difícils. Conec a gent que tot i que van estar anys preparant-se no van aconseguir aprovar-les. Les oposicions consten de diferents parts i la més difícil, diuen, és l’oral. A la prova oral surten, per sorteig, diversos temes (no sé concretar si 2 o 3) i te’ls tocar cantar (la manera col·loquial de dir-ho) S’ha de tenir molta traça i en cap moment pots dubtar o quedar-te en blanc. Evidentment això requereix de molta pràctica i les acadèmies especialitzades tenen especialistes amb qui practicar la modalitat.

Rajoy sempre llegeix. I això em fa tenir seriosos dubtes de que s’hagués pogut treure l’oposició de registrador de la propietat. Des del meu punt de vista hauria d’haver adquirit la pràctica suficient per a no tenir que llegir els seus discursos o intervencions com la d’ahir. La improvisació, la ironia i l’enginy són qualitats innates de algunes persones i, per tant, comprenc les carències de Rajoy en aquest sentit. Ni els seus assessors deuen de ser capaços d’inculcar-li.

La intervenció de Rajoy va decebre a la majoria. Segons una enquesta que aquest matí ha avançat la SER feta de forma urgent, al 76% dels enquestats ; només uns pocs i que ni tant sols correspondrien al seus votants, van quedar satisfets amb les explicacions que va donar el president.

Una compareixença on no es responen preguntes i on no t’apartes ni un mil·límetre del guió establert, no compleix, ni de lluny les expectatives, si és que algú en tenia, jo no.

Finalment Rajoy va acabar per acceptar-ho quasi tot, també que s’havien pagat sobre sous a càrrecs del partit per com a compensació, però va afirmar que s’havien declarat a hisenda i que no van sortir d’una suposada caixa B. Sobre el tema una pregunta que, com la resta no tindrà resposta: D’on van sortir el diners per a pagar els sobresous (a part dels que va ingressar Bárcenas a Suïssa), de les quotes del militants? NO M’HO CREC.    

SENSE PRESSUPOST. Després de que el Ministre d’Hisenda establís un marge de dèficit de 1,58 per a Catalunya, sembla ser que per aquest 2013 no hi haurà pressupostos. Sense cap mena de dubte és el primer gran fracàs del govern de Mas en aquesta la seva segona legislatura. Què el govern central no els hi posa fàcil? Segur. Però tot i això haurien de se capaços d’elaborar-ne uns. Però no uns pressupostos continuistes. Caldria haver fet uns pressupostos més ajustats a la realitat que estem vivint, retallant en partides que no siguin imprescindibles i no tant en sanitat, ensenyament i cultura. També de mirar de incrementar els ingressos. Va ser un error històric per part del govern socialista eliminar l’Impost sobre el Patrimoni, com també ho va ser, des del meu punt de vista, la supressió de l’Impost sobre Activitats Econòmiques per a la majoria d’empresaris i professionals durant el segon mandat d’Aznar.

Segons Mas-Colell, ara toca pensar en el 2014. Que la madrastra no ens estima i ens estreny tot el que pot? Sobre aquest particular tampoc no tinc cap dubte, però igual com dos més dos són quatre, tres més un, també. M’enteneu? 

Llegiu al Periódico l'article relacionat amb la compareixença de Rajoy.