Era un dia de tardor no massa diferent dels que l’havien precedit. Com cada matí, vaig sortir de la casa on vivia amb els meus pares al carrer del Barranc número 7. No era casa nostra, però des de feia uns quants anys vivíem allí. Mon pare treballava de granger per a Ceferino Huerta de Godall i l’habitatge es trobava integrat a la granja on anys abans havia estat la fàbrica de sansa (1) de la família Villaroya. (2)
Com cada matí, en el punt de confluència entre
el carrer del Barranc, el pont i el carrer de José Antonio (ara del Camí
de Godall) em trobava amb el meu amic Conrado Pons. Ell vivia al carrer
de José Antonio i estudiava a l’escola de ‘maestria’ industrial
de Tortosa (ara IES de l’Ebre) i jo ho feia a l’Acadèmia Cots.
Érem molt puntuals. Ho havíem de ser.
L’autobús de la Hife procedent de Rossell i amb el tio Antonio de Balbina
com a xofer, passava per la Galera amb destinació a Tortosa sobre 2/4 de 8.
Des d’aquell punt continuàvem junts cap a
la parada de davant del Bar Rodríguez, al carrer Generalísimo (ara
carrer Major) un establiment que es va mantenir obert fins a finals de setembre
de l’any passat.
De camí havíem de passar per davant de
l’església que està a l’interior d’una torre medieval i, unes cases més enllà
vivia María José Solé, la filla gran de Paco del ‘Flare’,
amb qui solíem coincidir molts dies. María José estudiava, si no recordo
malament, al col·legi Teresià de Tortosa. Aquell dia de tardor, María José,
en sortir de casa crec que no ens va dir ni bon dia; només veure’ns en va
preguntar: ‘Avui hem d’anar a Tortosa?’ Conrado i jo, vam
entendre a la perfecció el significat d’aquelles paraules i ens vam fer càrrec
a l’instant del que estava passant i a l’uníson li vam contestar amb una altra
pregunta:
-Què s’ha mort?
Efectivament, aquell dia de tardor era el 20
de novembre de 1975. Quan les agulles del rellotge de l’església
estaven a punt de marcar 2/4 de 8, Franco feia tot just dues hores que havia
mort després d’una llarga agonia que es va perllongar durant diverses setmanes.
La seva mort no va agafar a ningú de sorpresa, ja que s’esperava el desenllaç
des de feia dies.
María José va ser
qui ens va donar la notícia de la mort del dictador. Conrado i jo li
responguérem que havíem d’anar igualment a Tortosa i que una vegada allí ja ens
donarien instruccions sobre el que hauríem de fer.
Posteriorment, les autoritats del règim, van
comunicar que es decretava una setmana de dol oficial i que durant aquest temps
no hi hauria classes. Va ser la millor notícia que ens van poder donar.
Ara, cinquanta anys després, la millor notícia
d’aquell dia, va ser, sense cap mena de dubte, la mort del dictador.
(1)
La sansa és un subproducte de l’oliva que es pot destinar a obtenir oli
(conegut també com a oli de pinyolada) o sabó per a rentar.
(2) El
senyor Villaroya, propietari de la fàbrica de sansa, era el iaio patern
de Miguel Angel Villaroya Vilanta, tinent general de l’Exèrcit de l’Aire
nascut a la Galera i que durant la pandèmia de la COVID-19 sortia juntament amb
el Dr. Fernando Simón i d’altres per a informar sobre l’evolució diària de la
pandèmia.
