Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Galera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Galera. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de novembre del 2025

RECORDS DE FA CINQUANTA ANYS


Era un dia de tardor no massa diferent dels que l’havien precedit. Com cada matí, vaig sortir de la casa on vivia amb els meus pares al carrer del Barranc número 7. No era casa nostra, però des de feia uns quants anys vivíem allí. Mon pare treballava de granger per a Ceferino Huerta de Godall i l’habitatge es trobava integrat a la granja on anys abans havia estat la fàbrica de sansa (1) de la família Villaroya. (2)

El carrer del Barranc, com el seu nom indica, és el que dona al barranc de la Galera pel costat de la Raval, que és com es coneix popularment la part de poble que hi ha més enllà del pont, al sud de la població.

Com cada matí, en el punt de confluència entre el carrer del Barranc, el pont i el carrer de José Antonio (ara del Camí de Godall) em trobava amb el meu amic Conrado Pons. Ell vivia al carrer de José Antonio i estudiava a l’escola de ‘maestria’ industrial de Tortosa (ara IES de l’Ebre) i jo ho feia a l’Acadèmia Cots.  

Uns dies era jo qui arribava primer al pont i des d’allí ja veia arribar a Conrado; d’altres era ell qui m’esperava mentre jo ja donava les meves últimes passes fins arribar on estava ell.   

Érem molt puntuals. Ho havíem de ser. L’autobús de la Hife procedent de Rossell i amb el tio Antonio de Balbina com a xofer, passava per la Galera amb destinació a Tortosa sobre 2/4 de 8.

Des d’aquell punt continuàvem junts cap a la parada de davant del Bar Rodríguez, al carrer Generalísimo (ara carrer Major) un establiment que es va mantenir obert fins a finals de setembre de l’any passat.

De camí havíem de passar per davant de l’església que està a l’interior d’una torre medieval i, unes cases més enllà vivia María José Solé, la filla gran de Paco del ‘Flare’, amb qui solíem coincidir molts dies. María José estudiava, si no recordo malament, al col·legi Teresià de Tortosa. Aquell dia de tardor, María José, en sortir de casa crec que no ens va dir ni bon dia; només veure’ns en va preguntar: ‘Avui hem d’anar a Tortosa?’ Conrado i jo, vam entendre a la perfecció el significat d’aquelles paraules i ens vam fer càrrec a l’instant del que estava passant i a l’uníson li vam contestar amb una altra pregunta:

-Què s’ha mort?

Efectivament, aquell dia de tardor era el 20 de novembre de 1975. Quan les agulles del rellotge de l’església estaven a punt de marcar 2/4 de 8, Franco feia tot just dues hores que havia mort després d’una llarga agonia que es va perllongar durant diverses setmanes. La seva mort no va agafar a ningú de sorpresa, ja que s’esperava el desenllaç des de feia dies.

María José va ser qui ens va donar la notícia de la mort del dictador. Conrado i jo li responguérem que havíem d’anar igualment a Tortosa i que una vegada allí ja ens donarien instruccions sobre el que hauríem de fer.

Vaig arribar a l’Acadèmia Cots com qualsevol dia, però aquell no era un dia qualsevol. Don Ramón Cinca, director de l’acadèmia i propietari de la casa Brunet on hi havia la seu (actualment ho és de la Cambra de Comerç de Tortosa) ens va reunir a la planta noble de l’edifici per a informar-nos sobre el succés i enviar-nos cap a casa en espera d’instruccions.

Posteriorment, les autoritats del règim, van comunicar que es decretava una setmana de dol oficial i que durant aquest temps no hi hauria classes. Va ser la millor notícia que ens van poder donar.

Ara, cinquanta anys després, la millor notícia d’aquell dia, va ser, sense cap mena de dubte, la mort del dictador.  


(1) La sansa és un subproducte de l’oliva que es pot destinar a obtenir oli (conegut també com a oli de pinyolada) o sabó per a rentar.  

(2) El senyor Villaroya, propietari de la fàbrica de sansa, era el iaio patern de Miguel Angel Villaroya Vilanta, tinent general de l’Exèrcit de l’Aire nascut a la Galera i que durant la pandèmia de la COVID-19 sortia juntament amb el Dr. Fernando Simón i d’altres per a informar sobre l’evolució diària de la pandèmia.   





diumenge, 3 d’agost del 2025

LA FIRA DEL MAS DE BARBERANS

Puntual a la seva cita anual, dissabte es va inaugurar el 22è Racó dels Artesans i Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans.

A part dels artesans locals que treballen la ‘pauma’, la fulla del margalló que és una palmera nana originària d’Europa i protegida per llei, també hi ha artesans vinguts d’arreu de Catalunya i Espanya, així com de França, Dinamarca, Bèlgica i fins i tot Uganda que és el país que exposa fins finals d’any al segon pis del Museu de la Pauma. Cal dir que no tots els artesans treballen la ‘pauma’, ja que, n’hi ha que treballen el jonc, la canya, etc.  

Antigament, la gent del Mas de Barberans es dedicaven a fer cabassos per a les dones que anaven a plegar a olives i garrofes i que venien pels pobles veïns, també ‘sàries’ per a posar sobre el llom dels animals per a poder transportar eines i altres utensilis i passar per llocs on era impossible accedir amb carro i fins i tot atiadors i graneres menudes per als focs de les cases. Els cabassos per a olives eren més menuts que els de per a les garrofes, ja que les primeres pesaven més. Era una forma d’economia complementària i que ajudava a fer ‘bullir l’olla’ quan les collites havien estat escasses. Avui en dia la varietat d’objectes que es poden fabricar amb ‘pauma’ són innumerables tal com es pot veure durant els dies de la fira o bé al museu de la Pauma durant tot l’any.  

Tot i que de menut encara recordo haver vist a gent del Mas de Barberans que baixaven amb carros a la Galera a vendre cabassos, tinc més presents les explicacions de ma mare que sovint em parlava d'un xicot anomenat Julio que baixava amb la seva mare. La major part de les vegades es quedaven a dormir a l’anomenada cova de Julio, al costat del barranc de la Galera i no massa lluny del poble.

A les nostres comarques hi havia altres pobles amb les mateixes tradicions com per exemple els Reguers, pedania de Tortosa. Sempre solien ser pobles que estaven prop del Port on la matèria primera per a confeccionar els seus articles era abundant. Sobre els Reguers hi ha una dita, ‘als Reguers, cabassos i paners’. Tot i que, segons sembla, paners (o cistells) no se’n feien, però és una forma fàcil de rimar. Els paners se solien fer de canya o de jonc i normalment servien per a posar-hi la roba i ser transportada amb facilitat. Avui en dia encara es fan cistelles per a altres utilitats com per exemple anar al bosc a buscar bolets.  
  

MÉS INFORMACIÓ: