Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Jana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Jana. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 d’agost del 2019

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.
A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.
Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.
Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.
La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.
La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 
Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.
Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  
Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   
Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.
Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 


MES INFORMACIÓ:


dilluns, 4 de juny del 2018

ENS REFIÀVEM DE TOT


Hi ha coses que amb el pas del temps no canvien. I en canvi d’altres canvien radicalment fins el punt que ens hem oblidat com eren abans o a que van substituir.
L’agutzil que corneta amb ma recorria els carrers anunciant bandos i altres fets que passaven a la població van donar pas a la megafonia municipal. Amb uns quants altaveus col·locats estratègicament del poble, a l’empleat municipal ja no li calia sortir de la casa consistorial per a fer arribar les notícies amb promptitud i al mateix temps a tots els veïns i veïnes.
Foto: la Gaceta de Salamanca. 
A la Galera el darrer agutzil va ser el tio Pepito (José Tomàs) Però com amb el nom de José Tomàs hi havia diversos veïns al poble, a aquest se’l coneixia per Totxe. El recordo tocant la seva corneta i llegint el missatge corresponent a l’ombra de la morera que hi havia al carrer de Sant Antoni...   
Però sense cap mena de dubte, l’avís que més cridava l’atenció (i amb el record encara és més sorprenent) era el següent:

-Qui no hagi d’estar demà, que deixi les portes obertes que passarà el revisor de la llum...


Eren molts els galerencs i galerenques que treballaven al camp, sobre tot durant les èpoques de la recollida d’olives i garrofes, verema (sí, sí, a la Galera hi havia vinyes!), etc. I en aquella època els comptadors de la llum estaven dintre de les cases i no fora com passa ara. Tampoc recordo que se fessin lectures estimades.
D’aquesta manera, el revisor (que era el mateix que el cobrador) podia entrar a les cases i anotar-se la lectura per a després facturar.
Com podeu comprovar, la gent d’aquella època era molt més refiada que no ara. En part perquè els lladres (que també els hi havia) els hi era molt més difícil passar desapercebuts i fugir, ja que en aquella època hi havia molts menys forasters i cotxes que no ara.
Però per si de cas, si sé sospitava que el poble havia pogut rebre la visita d’algun malefactor, la imaginació no tenia límits...
Sabeu que feien a la Jana (Baix Maestrat)? Quan algú sospitava que pel poble hi havia algun visitant sospitós, ràpidament sé donava avís per a que l’agutzil posés ràpidament el pasdoble Mi carro me lo robaron de Manolo Escobar que, per mig de la megafonia se podia escoltar per tot el poble i d’aquesta manera avisar els seus habitants.

diumenge, 7 de gener del 2018

ESPOLI INÚTIL

Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. 
Més o menys quan s’anava a canviar de segle sé va començar a tenir consciència sobre l’espoli que patia el nostre territori sobre tot en quan a les oliveres mil·lenàries, però també d’altres elements relacionats amb l’elaboració d’oli.
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc. Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el vi.
La Farga I de l'Arion (1.703 anys) 

En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. 

Per tal de que la gent i sobre tot els propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les oliveres mil·lenàries.
L'olivera del Catxo a la Sénia. 

Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. 

L’any 2006 se va crear un organisme que ha estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona, Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa Nostra, part de diversos reconeixements més.   
Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona.

I mentrestant, què ha passat amb el parc temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues. 

-No era aquí on sé va fer un parc temàtic sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-

Vaig buscar per Internet i efectivament va ser a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.

Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades. 

MÉS INFORMACIÓ: 

dissabte, 1 de juny del 2013

JESÚS AVILA GRANADOS VISITA LOS OLIVOS MILENÀRIOS DEL TERRITORIO DEL SÉNIA



Aprovechando la visita a Morella del escritor, periodista y conferenciante Jesús Ávila Granados, donde el pasado sábado día 25 de mayo tenía previsto presentar su libro El último hereje, fue invitado por la Mancomunidad del Territorio del Sénia para visitar los olivos milenarios de aquella zona geográfica. La Mancomunidad tuvo conocimiento de su visita gracias a la entrevista que hice al escritor y que publiqué en varios medios: La Ventana de la Agencia, Vinaròs News, Pulso Digital y en mi blog La Via Augusta.
Aprovechando que tenía libre la mañana del sábado, Jaume Antich, exgerente y asesor de la Mancomunidad y Tere Adell, la actual gerente, recogieron en Morella a Jesús y su mujer Loli para trasladarse hasta el término municipal de La Jana con la finalidad de visitar la finca del Pou del Mas, junto al antiguo trazado de la Vía Augusta. Hasta allí también habíamos llegado mi amigo Paco Itarte y yo mismo para unirnos al grupo. 

La finca del Pou del Mas es un museo natural donde a cada ejemplar de olivo milenario se le ha colocado un panel donde se especifican las características del mismo.
Después de visitar y fotografiar detenidamente cada uno de los olivos y los misterios que han guardado celosamente a lo largo de más de un milenio de vida, nos desplazamos hasta Canet lo Roig para ver otros ejemplares de olea europea: los primeros en la entrada del pueblo, junto al camino pecuario asfaltado que sale de la N-232 en las proximidades de La Jana y, posteriormente, el olivo conocido como el las Cuatro Patas, también en las inmediaciones del municipio.
A petición de Jesús, regresamos a La Jana para visitar el miliario romano situado en la plaza principal del pueblo, justo delante de la fachada de la iglesia parroquial.
Desde allí nos dirigimos a Ulldecona. Tras cruzar el río Sénia, dejamos atrás la provincia de Castellón para adentrarnos en las tierras del Sur de Tarragona. Rodeamos la población para enseñar a Jesús otro miliario romano que se encuentra a las afueras en dirección a Santa Bàrbara. Con posterioridad, Jaume, quiso enseñarnos el terreno que ha comprado recientemente junto a la sierra del Montsià y que también posee unos pocos ejemplares de olivos monumentales. En este punto aprovechamos para hidratarnos y dar a Jesús todo tipo de información relativa a los proyectos que lleva a cabo la Mancomunidad. Después, la comitiva (si mi, ya que la abandoné en aquel punto), se trasladó hasta la partida del Arion para visitar lo que sin duda es la joya de la corona de los olivos monumentales: el Fondo del Arion, propiedad de la familia Porta Ferré de la Galera que contiene la que se conoce como la Farga I, el olivo más monumental de Catalunya y catalogado por la Generalitat

Por las imágenes de vídeo que grabó mi amigo Paco y que he podido ver, Jesús y su mujer quedaron encantados al contemplar aquel paraje con los esplendorosos ejemplares de olivos y los muros de piedra con sus escaleras para salvar los distintos niveles del terreno, así como de la pequeña barraca, también de piedra y que antaño sirvió para cazar pájaros. Esta zona, como ocurriera con la finca del Pou del Mas, también se ha convertido en un museo natural.  
La visita terminó de la mejor manera posible. Los últimos 4 integrantes (mi amigo Paco había regresado a Ulldecona) fueron almorzar al Antic Molí, del chef Vicent Guimerá, uno de los restaurantes que incluye en su carta platos elaborados con el aceite de los olivos milenarios. El restaurante está situado al lado de la carretera de Ulldecona a la Sénia, junto al río del mismo nombre, el protagonista involuntario de esta historia y que, como dice la canción del grupo Pepet i Marieta: une, que no separa.  

Páginas web recomendadas:

Y vídeos: