AIXÒ NO ÉS DELICTE ECOLÒGIC?

Aquestes peces amuntegades sota el pont de l'autopista al costat de la C-12, prop del riu i del canal de la dreta i no massa lluny d'Amposta, són d'Uralita i per tant contenen amiant, un producte molt perillós que va ser prohibit fa uns anys. 

http://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/riscos_i_condicions_treball/mesures_per_risc/amiant/

AMB LA SALUD NO S’HI JUGA

Ahir dilluns havia d’acompanyar a mon pare al traumatòleg de l’Hospital de Tortosa (consultes externes) Després de trencar-se el turmell el dia de Nadal i haver-se  d’operar, necessita de transport adaptat. Però esperant-nos ens varem quedar...

Quan només faltaven 30 minuts per a l’hora de la visita (13:50), vaig trucar a la central d’ambulàncies i em van dir que no tenien cap avís. Sembla ser que des del CAP d’Amposta no els hi havia passat la corresponent ordre de transport (signada per la Dra. Batlle el passat 23)  

ANTECEDENTS

No recordo amb exactitud el dia que vaig anar a fer el tràmit, però evidentment en una data anterior al 23 de març. Tal com havia fet més vegades, vaig demanar hora per a la doctora al taulell de recepció i, com que la doctora no hi era, em van fer la sol·licitud de forma virtual i em van dir que passés a recollir l’autorització un parell de dies abans. Hi vaig anar el passat divendres. Per a la meva sorpresa, la doctora em v dir que ja l’havia signat i que l’havia passat a recepció per a que em truquessin per a passar-la a recollir. Evidentment tampoc ho van fer. La doctora em va entregar una nova autorització. Ni ella ni jo varem pensar que no s’havia fet el tràmit amb la central d’ambulàncies.

Tornem al dia d’ahir. El següent pas era que em donessin dia i hora per a una nova visita. La primera trucada la vaig fer des del telèfon de casa mon pares. Després de dir-me la gravació que estava parlant amb l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta  que si volia parlar amb consultes externes premés 1, i després tenir que tornar a marcar l’1 per a sol·licitar la nova visita, la veu acabava dient:

-Totes les nostres línies estan ocupades, truqui passat un moment. Disculpeu les molèsties...(més o menys, no recordo les paraules exactes)  

La segona trucada la vaig fer des de casa. Tampoc no hi va haver sort. Una tercera i, al menys una quarta... La següent la vaig ver de forma immediata, sense esperes. Finalment hi havia algú a l’altre costat...

-Esperis un moment que ara l’atenc... (em va dir)

Em vaig haver d’esperar 1 minut, dos... Ja sabeu que quan t’esperes el temps passa molt més lent... Finalment em va preguntar què volia.

Després d’explicar-li el que m’havia passat, em donava hora per al 25 de maig...

-Uf! Tan tard? (li vaig dir)

-És que m’hauries d’haver trucat enseguida...

-A veure, la visita la tenia a les 13:50 i encara no son 2/4 de 3... Com aquell que diu només fa ½ hora que la tenia... No han passat 24 hores! Aquesta és la quarta o quinta vegada que truco... Ja saps que no sé sol contestar a la primera... Entenc que potser abans hi havia dues persones atenen i ara només n’hi ha una... 

-Espera que li pregunto a la meva ajudant si pot donar-te-la en una data més propera...(?!)

Finalment em van dir que em trucarien avui (el meu número de telèfon ja els hi constava) i així ha estat. M'han donat (o millor dit, li han donat a mon pare) nova cita per al dia 20 d'abril a la 1 del migdia, tot i assegurar-me que han fet tot el que han pogut i una mica més. Els hi he agraït el detall. 

Quan torni a demanar hora per a la Dra. Batlle i li explicaré els fets. No descarto presentar una queixa per escrit.

És possible que tot això no hagués passat de no haver les retallades que hi ha hagut en salut. La manca de personal i fins i tot la desídia d’alguns dels treballadors degut a les retallades de sou i per haver d’assumir més càrrega de treball, perjudica greument la salut dels pacients.

LES ALTRES RETALLADES

Des que el govern de Zapatero va reduir el sou als funcionaris, s’han patit 3 congelacions salarials. Això, si no és de domini públic, si que és una cosa que ho saben la majoria dels ciutadans del país. Ja sé que altres col·lectius han patit o estan patint situacions semblants, però el tema del que us vull parlar només afecta a un determinat col·lectiu de funcionaris (no tots ni molt menys)

Franco, a part de crear la Seguretat Social, també va crear diverses mútues de funcionaris com per exemple la Mutualitat de Funcionaris de l’Administració de l’Estat (MUFACE) on encara hi ha molts de mestres, perquè estan considerats cossos nacionals, l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) o la ja desapareguda MUNPAL on s’afiliaven els funcionaris de l’administració local.  

Aquestes mútues, que en principi poden significar una prebenda dels funcionaris, a la pràctica també té els seus inconvenients, com per exemple continuar pagant el 30% del cost dels medicaments quan estàs jubilat que és l’etapa on més en necessites.

Fet aquest preàmbul he de dir que des de fa anys es parla de liquidar aquestes mútues i englobar a tothom al Règim General de la Seguretat Social.

De facto, el govern de l’Estat està liquidant la mutualitat sense fer gaire soroll. I cóm ho fa? Fàcil: congelant el cost dels servei que prestes les mútues sanitàries.

Recordo que allà pels anys 80, quan preparava les oposicions per a entrar a treballar a l’Administració de l’Estat, només hi havia 3 mútues que donaven aquest servei: Asisa, Sanitas i Adeslas. Al cap dels anys se’n van anar incorporant més com Mapfre o DKV. Fins i tot algunes han anat entrant i sortint de la carta de serveis de MUFACE.

L’any passat, Adeslas, la mútua assistencial de la Caixa, per a donar el mateix servei al col·lectiu de funcionaris als que atenia, va decidir fer-los pagar un complement. Això va produir una espantada massiva cap a d’altres mútues, entre elles la meva. La majoria varem marxar a DKV.

Després d’un any tranquil, només alterat quan des del sindicats se’ns avisava de que poc a poc estan fent desaparèixer MUFACE, en plantem a principis de 2015 i, llavors, el gran sobresalt: les mútues sanitàries han dit prou i han anunciat que, a partir del mes de febrer (durant el gener es pot fer el canvi de mútua) deixaran de prestar alguns dels serveis que estan donant fins ara.

O sigui, si la mútua que ara tinc concertada (a cost zero) no vol donar-me més el tractament contra la meva malaltia, ho farà o bé, tal com va fer l’any passat Adeslas, ens farà pagar un complement que, evidentment, haurem de sufragar de les nostres butxaques i què, a la pràctica, vol dir que disposarem de menys diners que, si fa o no fa, vol dir que ens retallen.

Son les retallades que no es veuen, de les que quasi ningú parla, però que a la pràctica poden suposar una disminució substancial del nostre poder adquisitiu.

Montoro fa mesos que anuncia a bombo i platerets l’abaixada de l’IRPF i com afectarà això de positivament la butxaca dels treballadors (també dels funcionaris) Però per l’altre costat, De Guindos (MUFACE pertany al Ministeri d’Economia) ha congelat l’assignació a les mútues de salut en detriment (molt possiblement) als sous dels funcionaris.

Jo no hi veig la gràcia per cap costat.  

MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA

Només saber de l’existència de Convergència Democràtica de Catalunya, ja sé la va denominar Conveniència, ja que es movia (i sempre s’ha mogut) pel seus interessos sense importar-los massa els problemes i necessitats reals de la societat que administren.

Quan Mas va trencar relacions amb el PP allà pel mes de setembre de 2012, tot feia pensar que la nova parella de CiU, ERC, ho seria a tots els efectes. Tal com es diu durant la cerimònia de matrimoni: en la riquesa i la pobresa, en la salut i la malaltia... Però no.

Si bé diuen que van de lliberals, a la pràctica demostren que són tan conservadors com els del PP, això sí, a diferència del PP, els de CiU sempre han anar de catalans... No, independentistes ho són des de fa dos anys. Abans eren catalanistes regionalistes i prou.

En els temes importants, aquells on els seus càrrec, excàrrecs o gent propera, tenen interessos, demostren que són conservadors de totes, totes. Estic parlant de les grans àrees de salut i ensenyament que generen una gran quantitat de negoci.

Ja sabeu que des de CiU es va promocionar la sanitat pública de gestió privada. A la nostra terra tenim els hospitals de Móra d’Ebre, Jesús, Comarcal d’Amposta i Clínica Terres de l’Ebre (l’antiga Aliança) Però els seus tentacles sociosanitaris arriben molt més lluny, de vegades amb la connivència d’altres partits com el PSC i fins i tot ICV, en el cas de que siguin necessaris a l’hora de tirar endavant els seus projectes. Això us ho podrien explicar bé els de Cafè amb Llet que ho han denunciat en nombroses ocasions, tot i els problemes que els hi ha ocasionat.

Però també a l’àrea d’ensenyament, on les escoles privades, ja siguin concertades o no, sempre han estat mimades pels diferents governs de CiU.

I aquí precisament volia arribar. Dijous passat el Parlament de Catalunya va aprovar una línia de subvencions per als col·legis (evidentment privats) que separen els alumnes per sexes. Ni més ni menys que 25 milions d’euros. He de pensar que a les dones de CDC el tema no els hi deu d'interessar gens ni mica, perquè sinó protestarien, no trobeu? 

Des d’una posició d’esquerres com la meva, em sembla inversemblant que al segle XXI (per si algú encara no se’n ha assabentat ja portem quasi 15 anys!) encara es toleri i, a sobre es premiï aquesta mena de col·legis.

Com els vots de CiU són insuficients i a la càmera catalana hi ha pocs grups que, en casos com aquest, pensen igual que CiU, Mas i els seus no van tenir més remei que pactar-ho amb el PPC.

Una vegada més ha funcionat el matrimoni de conveniència que formen aquests dos grups.

Segurament direu que una flor no fa maig i que ha estat un fet puntual i que no té perquè seguir sent així. Tot el que vulgueu, però jo que com ja sabeu, aprecio molt als de CiU (sobre tot als de CDC), vaig a fer-vos una predicció de futur.

No sé quin final tindrà el procés sobiranista, però estic segur que, tan si Catalunya es converteix en un estat independent com si no, no trigarem molts d’anys que tornarem a veure pactar als dos grans partits de la dreta: CDC i PP. Recordeu-ho!   

DARRERA HORA. El convergent Òscar Pierre, ahir va votar a favor de José Antonio Álvarez Gundín per a ocupar el càrrec de cap d'informatius de TVE. Gundín era fins ara el cap d'opinió de la Razón (Planeta), un mitjà que no es caracteritza precisament pel seu catalanisme ni pel se rigor informatiu. Quina raó l'ha portat a votar-lo?       

DOS TEMES DE SALUT

-Què fa ton pare?

-Està ingressat des de fa 4 dies.

-No sabia res... I això?

-De sobte es va trobar malament i el varem portar a urgències. Després de visitar-lo ens van dir que no era res greu, li van donat una injecció i el van enviar cap a casa... Al veure que no recuperava, hi varem tornar i el van ingressar.

Converses semblants a aquesta l’he escoltat moltes vegades. Sense anar més lluny una cosa així li va passar a ma sogra.

El primer cop que arriben a urgències, se’ls treuen de sobre ràpidament i els envien cap a casa. Només si tornen una segona vegada els acaben ingressant. És el protocol que segueixen des de que van decidir retallar en Salut (a part de moltes d’altres coses)

Les farmàcies també tenen l’ordre de subministrar els medicaments genèrics encara que el metge hagi receptat el de marca.

En contra del que es diu, els genèrics no són ben bé iguals que els de marca. Pareguts, sí, iguals, no.

M’ho explicava fa pocs dies un amic que va patir un infart. Només el medicament de marca receptat pel facultatiu li va bé, però a la farmàcia li dispensen l’altre. Es va anar a queixar a l’especialista de la Residència que el porta i va posar el crit al cel...

Però una vegada més és el protocol que tenen establert. Per aconseguir estalviar en despesa farmacèutica, dispensen el genèric encara que no sigui tan bo i vagi en contra de la salut del pacient.

BOI RUIZ

Avui el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya ha estat entrevistat al programa els Matins de TV3 per la periodista Lídia Heredia.

Primer han abordat el tema de les llistes d’espera que pateix la salut catalana i Boi Ruiz ha dit sobre el tema que hi ha una part que és estructural i que per a la resta té un pla, que ja s’ha iniciat, i es resoldran per a finals de... 2013!

Després la periodista li ha preguntat sobre els casos de corrupció de la Salut Catalana. Segurament s’ha tractat d’una sensació meva, però m’ha paregut que el Conseller s’ha posat nerviós. La periodista li ha retret que després del debat que hi va haver al Parlament de Catalunya, cap polític fes autocrítica. A la qual cosa Ruiz li ha respost que ell no en tenia que fer perquè els casos venien del govern anterior. Aquest terme l’anat repetint unes quantes vegades més durant l’entrevista. També ha negat que el cas Innova de Reus tingués res a veure amb la Salut pública catalana. Inquietant que un conseller de l’actual govern digui això davant les càmeres de televisió perquè sap que menteix.

Mireu, he posat al buscador imputats a la sanitat catalana i sabeu què m’ha sortit en primer lloc? La imputació de nou de l’expresident de l’ICS Josep Prat. I en segon lloc? El Cas Innova (Viquipèdia)  

Quan s’entra a veure que hi posa a la Viquipèdia del Cas Innova, diu el següent: El Cas Innova és un cas de presumpta corrupció política sorgit el 2012 i que té el seu epicentre a la capital del Baix Camp, Reus. Els dos principals responsables Josep Prat Domènech i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, están imputats des del 2012. El 2012 es va fer públic que el hòlding municipal Innova tenia un deute de més de 200 milions d'euros i l'Ajuntament de Reus un deute consolidat de 369,4 milions, essent aquest un dels deutes municipals més alts de tot Catalunya.

Després he buscat que deia de Josep Prat i m’he trobat que la Viquipèdia no diu res d’ell. Si us fixeu al paràgraf anterior us en adonareu que el seu nom no està enllaçat. Però m’he trobat amb una ressenya seva a 15Mpedia: Josep Prat Domènech es un empresario^{[referencia requerida]} español. Actualmente está siendo investigado por la fiscalía por la acumulación de cargos públicos y privados y por los pagos opacos al exdirector del CatSalut Carles Manté. També diu que va ser director de l’ICS entre 1998 i 2003, precisament durant els darrers anys del pujolisme.

Possiblement Boi Ruiz no tingui res a veure amb Prat, però la vinculació d’aquest amb CiU és prou evident. Però també amb el PSC, ja que el holding Innova neix a Reus amb govern socialista.

En canvi si que és veritat que Carles Manté va ocupar càrrecs durant el primer govern socialista de la Generalitat de Catalunya que va presidir Pasqual Maragall.

Però hi ha d’altres imputats, com Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar i diputat al Parlament de Catalunya. Per quin grup? Convergència i Unió!

Un altre dels noms que ha sortit a la llum és el de Ramon Bagó que també va ser alcalde de Calella, diputat provincial de Barcelona per CiU i director general de Turisme amb Pujol que li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 2001, m’imagino que pels serveis prestats.   

Què hi ha molt gent implicada i diversos partits (de fet, a Reus, els principals grups –PSC, CiU, ERC i PP- tots mamaven de la mamella d’Innova)? Això ja ho sabem, ja que la revista Cafèambllet ens ho ha explicat en pèls i senyals, però que Boi Ruiz no vulgui tirar merda només sobre la resta que a casa seva també en té.

L’ALCALDE DE BATEA VOL FER UNA CONSULTA. SERÀ LEGAL?

L’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea, està indignat. Segons sembla volen tancar el centre de rehabilitació que depèn del Departament de Salut de la Generalitat i passar els pacients a un centre privat regit per una fundació privada, concretament la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI que té el domicili a la mateixa població de la Terra Alta.

Afegia la informació que he pogut escoltar a la SER que l’actual servei de rehabilitació gaudeix d’unes millors instal·lacions que les que habilitarà la fundació privada en el cas de que, finalment, se’ls hi acabi concedint.  

A tal extrem ha arribat la polèmica que l’alcalde (UPTA-PSC) vol fer una consulta entre els veïns del poble sobre si estan d’acord que es privatitzi el servei rehabilitació.  

I ara venen les preguntes:

Permetrà la Generalitat fer la consulta?

Serà vinculant? Es a dir, la Generalitat acceptarà el resultat si la població decideix que el servei de rehabilitació no s’hauria de privatitzar?

No sé el que contempla en aquest cas la llei de Consultes que va aprovar el Parlament de Catalunya i que va recórrer al Tribunal Constitucional el govern de l’Estat, però seria lògic pensar que el govern de Mas hauria de ser sensible a l’opinió majoritària de la ciutadania.

El que és segur és que el govern de la Generalitat (què té el suport d’ERC al Parlament) segueix afavorint amics i militants de Convergència en general i fa prevaldre els interessos d’un pocs als generals de la ciutadania.

EFECTES COLATERALS DE LES RETALLADES

Hospital Comarcal d'Amposta.

Sabeu que, de tan en tan, us explico anècdotes o vivències personals. La que avui us contaré l’hem viscut (la meva dona i jo) aquests dies.

Dimecres passat, la meva dona, va patir una petita intervenció quirúrgica que no va necessitar ingrés hospitalari. Si heu estat perspicaços, segurament us en heu adonat que no va necessitar està posat en cursiva, ja que és el criteri dels metges el que predomina sobre l’estat del pacient i aquest criteri està directament condicionat per les retalles que els imposen els governs. O dit d’una altra manera, per a que ens entenguem, per una operació de similars característiques, anys enrere t’haurien ingressar un o dos dies i ara t’envien ràpidament cap a casa.

Per tant, en arribar a casa, has de fer la convalescència que no fas a l’hospital i, sobre tot, si has tingut efectes secundaris de l’anestèsia com va patir la meva dona.

En un principi, tot apuntava que el dia següent ja podia anar a treballar. Però després de ser operada li van dir que l’anirien trucant a casa per a veure com es trobava. Quan els va recordar que cada dia s’havia d’alçar a ¼ de 6 del matí per anar a treballar a Tarragona, els va agafar el canguelo.

Llavors li van dir que d’això res de res i que durant uns dies s’havia de quedar fent repòs a casa. Per tant, necessitava que li fessin la corresponent baixa laboral.

Abans, quan hi havia ingrés hospitalari (no ambulatori), com a familiar directe, tenies 3 dies de permís retribuït. Ara, com que les retallades i la pèrdua de drets també han arribat a l’administració, volen que justifiques l’eventualitat.    

No n’hi ha prou que ho acreditis amb l’informe de l’operació i el justificant de baixa laboral; també cal que aportis un informe mèdic que acrediti que, la persona operada, necessita l’assistència d’una altra persona.

Compreneu la situació? A l’hospital t’envien cap a casa per a que passis allí els postoperatori, però el familiar (en aquest cas jo) ho ha de justificar per dues vegades.

La situació, des del nostre punt de vista, és del tot inversemblant i només s’entén en l’actual context de pèrdua de tot tipus de drets.

PER UNA SANITAT PÚBLICA

La Sanitat, com l’ensenyament, són drets públics universals que caldria preservar de que caiguessin de forma total o en una gran part, en mans privades.

Els successius governs de CiU amb Pujol al capdavant ja va donar el primer pas amb la creació, per exemple, de l’hospital de Móra. També els de Jesús i el Comarcal d’Amposta estarien dintre d’aquesta xarxa hospitalària que, encara que són públics, la seva gestió és privada.

Si el predecessor i mentor de Mas anava per aquí, que calia pensar del seu delfí? I més quan va “fixar” com a conseller de Salut al cap dels empresaris dels hospitals privats de Catalunya?

Fa unes setmanes, devia de ser sobre la meitat del mes de setembre, recordo que Joan Herrera, el secretari general d’ICV va qualificar a Mas de covard, per no fer els ajusts on caldria fer-los.

Cal suposar que Herrera li estava demanant a Mas que retallés assessors, consells comarcals i altres despeses menys importants i necessàries que en Salut i Ensenyament.

Però perquè Mas no ho fa? És que no tem que els ajusts li passin factura electoral?

Amb dades a la ma, sembla que no. A les passades municipals, quan les retallades ja havien començat, CiU va guanyar de manera clara a Catalunya i va aconseguir alcaldies que, fins llavors, mai o quasi que mai les havia assolit: Barcelona, Reus, Girona, etc.

Ara, quan el programa de Mas ja està desenvolupat en bona part i ja porta quasi que un any de govern, el proper 20-N tornarà a passar un examen. Aquí no s’hi juguen tant. Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament d’Amposta, algunes vegades, els regidors de CiU, m’ho havien dit clar: a ells els que els importa és el govern de la Generalitat i que el PSC hauria de decantar-se més per les eleccions espanyoles. Saben que a Madrid només podran ser determinants si els dos grans no obtenen majoria absoluta i, de vegades, ni això. En canvi consideren Catalunya com el seu feu i ficaran tot allò que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.

Però tornem al 20-N. La enquesta que va fer pública el Centre d’Estudis d’Opinió aquesta mateixa setmana sembla ser que dóna una clara avantatja a CiU (o al menys així ho interpreten) Per primer cop guanyaria al PSC en unes eleccions generals.

De ser així, legitimaria un com més les seves retallades o no?

En canvi, no retallaran cap a les altres direccions perquè saben que allí tenen a molts dels seus col·locats i això significa tenir fidelitzats molts de vots. La pèrdua d’aquest llocs no només són gent seva que es queda sense feina, sinó també, no disposar del control a llocs que ells consideren estratègics.

Aquest matí no he anat a la manifestació. Finalment, la meva dona i jo hem preferit quedar-nos a casa.

Estem segurs que molts dels convocants i també dels qui han acudit a manifestar-se, voten i seguiran votant CiU. Per tant, manifestacions com les d’avui, serviran per alguna cosa.

M’agradaria que algun dels meus lectors hem digués si s’ha vist a la manifestació algun membre de l’equip de govern de Tortosa. Recordo que una moció presentada al consistori tortosí sobre les retallades a la Salut i l’Ensenyament va ser votada per unanimitat.   

EL FORAT DE LA SALUT

Avui el meu amic Paco y la seva família han marxat de vacances a Nova York. M’explicava el passat diumenge que havien tingut que fer-se una assegurança per cobrir eventuals malalties o accidents, ja que les assistències sanitàries als Estats Units s’han de pagar. I no és barat...
Al nostre país, afortunadament, l’assistència sanitària és “universal”. I ho he posat entre cometes perquè cal complir tots els requisits exigibles. Alguns, la majoria immigrants, però també els ciutadans d’aquí, que no tinguin feina, han de demostrar que no tenen ingressos per poder tenir-ne el dret.
Sense cap mena de dubte, la salut espanyola és un dels sectors (no sé si he emprat prou bé la paraula) de la societat que més “forat” han creat a l’economia. O dit d’una altra manera, un dels sectors que crea més dèficit públic.
Bona part de la culpa d’aquest dèficit la té l’enorme despesa sanitària. Però el govern, lluny d’agafar “el toro per les banyes”, de moment només ha fet insinuacions sense acabar d’aplicar les mesures necessàries.
Entre les mesures a aplicar estan el copagament sanitari (la Consellera de Salut de la Generalitat va insinuar que el pagament “fos voluntari”. Ràpidament la van desautoritzar. Encara que sigui una quantitat simbòlica, o és obligatòria o no ho és, ja que dubto molt de la generositat de molta gent i més als temps que correm. No obstant vull dir que aquesta mesura és del tot improcedent. No es pot demanar que un jubilat, després de treballar “tota la vida” tingui que pagar per alguna cosa que ha cotitzat o un aturat o la mare d’una família nombrosa... Caldria “filar molt prim” a l’hora d’establir qui han de pagar i qui no. De fets, els treballadors en actiu ja “paguen” de l’import que es descompta mensualment de les nòmines.
També de receptar “genèrics” (que són molt més econòmics) en lloc de marques. Però aquí topen amb el rebuig frontal de les multinacionals farmacèutiques que amenacen en acomiadar treballadors...
Aquests darrers dies s’ha parlat de dos temes sanitaris que considera molt importants. El primer és de la pressió que té l’OMS per a que reconegui que es va equivocar (i tal vegada afavorir les empreses farmacèutiques) a l'anunciar com “extremadament greu” l’episodi de la grip “A” del passat hivern. Els estats, entre ells Espanya, van adquirir milions de quantitats de dosis de la vacuna per un valor de mils de milions d’euros que ben bé se’ls haurien pogut estalviar.
El segon tema és el pacte signat al si de la Unió Europea per a que, a partir d’ara, la despesa sanitària que els ciutadans de qualsevol país de la Unió generen a un altre país, la pagarà el país d’on són originaris. És la manera d’evitar el “turisme” sanitari on, Espanya hi surt perdent comparativament parlant amb la majoria del països d’Europa.
Espanya, a part de ser una destinació turística de primer ordre, és un país on hi decideixen passar els darrers anys molts jubilats de la UE, què és el temps on la demanda de serveis sanitaris és més gran. La “càrrega” que s’havia de suportar aquí fins ara era molt gran.
Aquest darrer tema sembla resolt, però els altres els veig molt lluny de trobar-hi una solució. De moment és molt més fàcil reduir els salari als funcionaris.