Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ahora Madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ahora Madrid. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de gener del 2020

A QUI BLANQUEGEM AVUI?


Entre les diferents definicions de blanquejar que trobem al diccionari estan:

- Fer tornar blanc o més clar. (Seria la més normal).

- Convertir (el diner negre) en legal. (Molt estesa).

Efectivament, fins fa poc quan es parlava de blanquejar s’associava quasi sempre amb aquestes dues definicions. La primera molt més antiga i la segona relativament nova.
El diner negre és aquell que s’ha aconseguit de manera irregular o que no forma part de la línia establerta d’allò que es consideraria legal. Es diner negre per exemple el que prové del mon de la droga, del tràfic d’armes o d’altres transaccions o prestacions de serveis fetes sense factura i cobrades normalment en metàl·lic.
Però en aquests darrers dies he vist com la paraula blanquejar s’utilitzava per a d’altres coses. La primera anava sobre la disputa de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita i parlava de blanquejar el seu règim.
Efectivament el règim saudita és masclista, misogin i no respecta els drets humans. Però és ben vist per les potències occidentals per que actua com a catalitzador de la zona, perquè té grans reserves de petroli i, sobre tot, perquè els hi compra armament i no precisament per a defensar-se, sinó per atacar els que son els seus enemics a la zona, com per exemple el Iemen.
Gràcies al petroli, Aràbia és un dels països més rics del mon... I qui té diners aconsegueix quasi sempre el que vol. Per tant, no és estrany que adquireixi la celebració de grans esdeveniments esportius internacionals com ara el ral·li Dakar per a rellançar el nom del seu país i blanquejar la seva imatge. Evidentment amb el vist i plau d’Occident.
Però no acabar aquí la cosa. Diumenge al programa 30 minuts de TV3 se parlarà del 0,7% que haurien de destinar els governs a la cooperació internacional. I a qui portarà TV3 per a parlar del tema? A tot un expert, per alguna cosa va estar durant 23 anys al capdavant del Govern de la Generalitat: a Jordi Pujol!
I es clar a les xarxes socials la gent es pregunta el perquè se’l porta a parlar del 0,7% i no del 3% (mínim) que s’emportava Convergència quan ell n’era el màxim dirigent. També és una forma de blanquejar-lo.
Digueu el que vulgueu, però els convergents, majoritàriament, mai han donat l’esquena a Pujol, tot i el confessat frau fiscal que va cometre i la corrupció estesa durant els anys que va ser President. El Mont Honorable, li deien... Tot i que des del meu punt de vista d’honorable en té poc. Més aviat gens!!  
Me pregunto com es pot blanquejar la parcialitat de TV3. 

diumenge, 21 de juny del 2015

¡A POR ELLOS QUE SON POCOS Y COBARDES!

Vergonyós! (i perdoneu-me si començo tan contundent) Però és el que penso. Des del primer moment s’està fent la traveta a la majoria dels governs sorgits de les urnes del 24-M. Principalment el de Madrid amb Manuela Carmena al capdavant, però també al d’Ada Colau a Barcelona. Però no existien els 100 dies de gràcia? Ja sé que això no està escrit i rubricat en lloc, però la cortesia sols ser una bona qualitat que no s’hauria de perdre.
Quan fa que el PP coneixia els caos que afecten als regidors de l’equip de la Carmena? I Manuela i la resta de membres de la candidatura Ahora Madrid, no ho sabien?
I després està la vara de mesurar... Es mesura igual als regidors de l’esquerra (radical –eh?-) que als moderats del PP. Sembla que no. Quantes se li han perdonat al PP? Quants ni ha corrent solts en lloc d’estar en un lloc segur (es a dir, a la presó)?
Desgraciadament del PP han dimitit molts menys que els que ho haurien d’haver fet, però en canvi exigeixin la dimissió dels altres. Insisteixo: Vergonyós!
Però també em sembla vergonyós que un dels que es mostren més contundents sigui el seu soci de govern Antonio Miguel Carmona. Si li van colar un gol, que s’aguanti i, sinó, que mantingui les aparences i que renti els draps bruts a casa.
Al final tindrà raó Pablo Iglesias quan diu que es tracta d’un Tamayazo en diferit i que només és una excusa del PSOE para pactar amb el PP. I segueix tenint raó (per alguna cosa és llicenciat en Ciències Polítiques) que de produir-se un trencament a l’actual govern de Madrid i s’acabés configurar una nova majoria entre el PP i el PSOE, Podemos guanyaria les eleccions de la propera tardor sobradament.
També són remarcables les paraules de Rajoy sobre les formacions emergents i sobre el propi PSOE: radicals, pro Veneçuela, etc. Però en quina realitat vivim? Qui se’n ha d’anar són tots els corruptes i els qui han tolerat la corrupció. A aquells que acaben d’arribar deixeu-los que facin que el temps ja els jutjarà per a bé o per a mal.    
A Barcelona són més benèvols amb l’Ada Colau, però ja sé li han reprotxat unes quantes: sobre el què es va gastar a l’acte de presa de possessió (incloent-t’hi la pantalla que es va instal·lar a la plaça Sant Jaume per a poder seguir l’acte), què si la retirada de la candidatura Barcelona-Pirineus als JJ.OO. de 2022, què si una alcaldessa té millors coses que fer que anar a aturar desnonaments...
CiU Barcelona va obrir un compte de Twitter després de perdre l’alcaldia de la capital catalana expressament per a marcar de prop el govern de Barcelona en Comú. Però al final, si de tant prop els marquen, potser veuran alterada la realitat, ja que hi ha coses que s’han de veure a certa distància.
Per cert, un dels qui sembla que va per allí mirant de tocar el que no sona és el meu nebot (fill d’un cosí germà) Xavi Tomàs que se’n va anar a estudiar Economia i especialitzar-se en borsa i va acabar se’n la ma dreta de Xavier Trias en noves tecnologies.