Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERC. Mostrar tots els missatges
dijous, 10 de febrer del 2022
DIVERGÈNCIES A L’EBRE
El poble que no camina unit, no avança... Però es lamenta constantment!
Això és que ens ha passat històricament a l’Ebre. Una de les poques vegades que em anat units va ser durant la lluita contra el transvasament del riu i la vam guanyar.
Però quan s’ha parlar de fer l’A-7 (l’autopista de l’interior), de la manca de comunicacions ferroviàries amb poques parades de trens, però sobre tot del nou hospital territorial de referència, cada partit es mou pels seus propis interessos deixant de costat l’interès col•lectiu de la ciutadania.
La darrera mostra del que estic parlant la va donar l’Ajuntament de la Ràpita ( ja és nom oficial) en el darrer ple del mes de gener en rebutjar un nou hospital de referència al territori.
Però l’Ajuntament de la Ràpita governat per ERC no ha estat l’únic que ha rebutjat la construcció d’un nou hospital. Fa uns mesos l’Ajuntament de Tortosa també va tombar una moció presentada per la majoria de col•legis professionals amb seu a les Terres de l’Ebre.
El Col•legi Oficial de Metges de Tarragona, així com el col•lectiu en defensa de la Sanitat Pública com és la Marea Blanca també reclamen el nou hospital territorial.
Però si els partits que ara com ara governen la Generalitat de Catalunya no li donen suport, és impossible que el projecte acabarà veient la llum. Segons aquest partits (ERC i JuntsxCat) millor seguir fent pedaços al Verge de la Cinta...
dijous, 27 de febrer del 2020
L’UN PER L’ALTRE LA CASA SENSE AGRANAR...
La Farinera. |
El problema de l’aparcament de l’Hospital de Tortosa (dit del Verge de la Cinta) ja fa massa anys que
dura, massa...
Mentre creixia el número d’usuaris, però sobre
tot el parc de cotxes, les places d’aparcament es mantenien estancades i ni l’aparcament de la vergonya
(l’habilitació dels fossats de les antigues muralles) resolia, ni parcialment,
el problema.
Ja fa uns 3 anys, el metge Ismael Piñas, que per aquell temps ostentava
el càrrec de director Territorial del Departament de Salut de les Terres de
l’Ebre, va ser el primer de parlar-me del projecte d’instal·lar un ascensor al
talús que hi al peu del propi hospital i que dona al començament de l’eixample
tortosí.
Incommensurablement, els anys van passant i la
solució no arriba. Fa uns dies, l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé va anunciar que Salud (una àrea del Govern que
depèn d’ERC) no el faria... Mentre que des d’ERC diuen que l’hauria de fer el
departament de Territori i Sostenibilitat que, en aquest cas depèn de JxCat. O
sigui, els uns pels altres, la casa sense agranar...
Però anem a fer una mica d’història de com s’han
succeït els fets: des de la construcció d’un nou hospital fins l’ampliació de
les places d’aparcament i la millora dels accessos al vell (o no, ja es veurà...)
L’any 2006, Marina Geli, per aquell època consellera de Salut de la Generalitat
de Catalunya, davant les imminents eleccions autonòmiques, va anunciar la
construcció d’un nou hospital a la zona coneguda com la Farinera, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Tothom ho va interpretar com
una mesura electoralista.
Zona habilitada com aparcament de l'hospital. |
No obstant això, l’any 2009, l’Ajuntament de
Tortosa, amb Meritxell Roigé com a
regidora d’Urbanisme, va aprovar 3 plans parcials, un d’ells el de la Farinera. Aquest pla parcial incloïa
una reserva de sòl per a la construcció d’un nou hospital.
Amb el retorn al poder de CiU a finals de
2010, el departament de Salut encapçalat per Boi Ruiz (anteriorment president d’una associació empresarial de
salut privada), s’ajorna el projecte per motius econòmics, tot i ser una
promesa electoral de la pròpia coalició nacionalista.
A començaments de l’any 2011, per unanimitat, el
Ple de l’Ajuntament de Tortosa aprova una moció del PSC on es reclama la urgent
construcció de l’hospital. L’alcalde Ferran
Bel, tot i l’escepticisme demostrat anteriorment, afirma que no renunciarà
al nou hospital.
El temps segueix passant i l’any 2017 Ferran Bel sorprèn tothom en afirmar que
tenen uns terrenys millors per a ubicar-hi el nou hospital, tot i que no aclareix
quins son aquests terrenys. En referir-se al nou hospital, ja no el considera com
una necessitat immediata i dilata el termini per a construir-lo en uns cinc, deu o quinze anys vista... (textualment)
Una vegada més s’ha posat de manifest la
nul·la voluntat per part dels diferents governes convergents i postconvergents (incloent-hi
també ERC que actualment està al Govern) per a resoldre els problemes que patim
a les Terres de l’Ebre. Perquè el nou hospital no és un equipament exclusiu de la
ciutat de Tortosa sinó de tot el territori i molt especialment de les comarques
del Baix Ebre i el Montsià que el tenen com a referència.
Etiquetes:
aparcaments,
Boi Ruiz,
CiU,
ERC,
Ferran Bel,
Hospital de Tortosa,
Ismael Piñas,
la Farinera,
Meritxell Roigé,
PSC,
territori
dilluns, 6 de gener del 2020
TEMOR A UN ‘TAMAYAZO’
Després de seguir el debat d’investidura de Pedro Sánchez i de veure l’actitud de l’extrema
dreta i l’extrema-extrema dreta (tal com els anomenava cada vegada Pablo Iglesias), vaig veure el perill
de que poguessin estar preparant un altre ‘Tamayazo’. I és que durant el debat,
de moments per arribar a pensar que una situació similar se pot tornar a
produir no ne van faltar, així com
tampoc antes i després del mateix.
Hem de partir de la premissa de que hi va
haver quasi un empat: 166 vots a favor
per 165 en contra i 18
abstencions. Tal com podeu comprovar, amb aquest resultat, només que un del bloc
del sí passés a l’altre costat,
Sánchez no seria investit president.
De moment ja hi van haver al menys dos electes
que van canviar de vot. José María Mazón
del PRC de Revilla i Ana Oramás de
CC van canviar el vot que havien anunciat amb anterioritat pel no.
Durant el discurs, el president del grup de l’extrema-extrema
dreta va interpel·lar el diputat de Teruel Existe Tomás Guitarte per a que s’ho repensés. De fet, el mateix Guitarte ha denunciat pintades al seu
poble i pressions a les xarxes socials.
També la
Inés Arrimadas, presidenta de Ciudadanos, va dirigir-se als diputats
socialistes per a que algun valent votés
en contra de la investidura de Sánchez.
Motius per a tenir temor no en falten... La
dreta disposa de gent prou poderosa que igual estarien disposats a finançar un
nou ‘Tamayazo’
com finançar un cop d’estat com el que hi va haver l’any 36.
No us ho prengueu a broma. Jo ja fa temps que tinc
temor a com poden arribar a actuar aquesta dreta espanyola que, sense cap mena
de dubte, és la més rància dels països de l’Europa Occidental.
De totes maneres, la investidura seguiria
estant en mans d’ERC. Ja sé que puc dir un disbarat, però davant de la molt
greu situació d’un nou ‘Tamayazo’, ERC podria prestar
alguns dels seus vots i així, només que alguns dels diputats d’ERC votessin a
favor de Sánchez, se podria
normalitzar la situació.
Esperem que només sigui un mal son i que el dimarts
vagi tot com ha d’anar...
divendres, 2 d’agost del 2019
PER A SETEMBRE! (Segona part)
De Manel Fontdevila a eldiario.es |
Aquest matí m’he
trobat a un exmilitant socialista. D’aquells que votaven sempre el partir...
-No penso votar més els socialistes... Ni als
socialistes ni a ningú... Son, són... I només pensen per a ells, sense
importar-los els demés... No penso anar més a votar. -Mentrestant m’anava
soltant algun insult dels forts-.
No me féssiu triar
entre Sánchez i Iglesias. No, per favor. Tanto
monta, monta tanto... L’un com l’altre.
Sabeu (perquè ho
he anat dient) que fa temps que no voto els socialistes. Fa anys que me van
decebre. Me van tocar la butxaca quan Zapatero va aprovar una rebaixa de sous
als funcionaris i des de llavors no els he votat més. Segurament no soc l’únic
que ho ha fet.
Vaig donar suport
a Sánchez en la seva lluita particular contra la Susana Díaz quan encara era
militant socialista. Davant d’una elecció com aquella segurament li tornaria a
donar... Però el que ha fet després no m’ha agradat. No sé si saben que vol dir
exactament ser socialistes. O això o tenen massa pressions per totes parts per
a que no facin autèntiques polítiques d’esquerres.
El 28-A vaig
votar a En Comú Podem. No ha Iglesias, tot i que el meu vot anava a parar al
seu sarró. Si hagués segut un vot directe, segurament no l’hauria votat.
No obstant, si
com a jutge hagués d’emetre un veredicte entre l’un i l’altre no ho dubtaria
massa: Me decantaria per Pedro Sánchez.
Per què? Per un
motiu molt senzill: perquè va guanyar les eleccions i només ell pot encapçalar
un govern d’esquerres.
Li he de donar la
raó a Sánchez quan diu que Iglesias, per segon cop, ha impedit un govern
socialista. És veritat que llavors Sánchez va triar a Rivera com a soci
preferent (i ara ho tornaria a fer a poc que pogués), però Iglesias demostra que
té un ego massa pujat. Què Sánchez també? També, evidentment. Ja ho he dit
abans que me costa molt decantar-me cap a un o cap a l’altre.
Com he llegit
avui mateix: Mentre les dretes segueixen
pactant (ahir per aconseguir l’Assemblea de Madrid), les esquerres estan més dividides que mai.
¿Algú pot pensar
què si al novembre s’ha de tornar a votar i les dretes tenen la possibilitat de
sumar, no ho faran?
Una segona volta
electoral (per dir-ho d’alguna manera) desactivarà molt de vot de l’esquerra.
Mireu el que me deia l’exmilitant socialista que m’he trobat aquest matí: No penso votar més!
En canvi la dreta
se mobilitzarà buscant el govern d’Espanya. I saber quin serà el seu primer
objectiu? Xafar l’independentisme català.
Per això, i no
per una altra cosa, amplis sectors d’ERC i una part de la antiga Convergència
estan a favor de facilitar la investidura de Sánchez com a mal menor.
Ara falta per
veure que farà Iglesias. L’esquerra en aquest país sempre ha estat i seguirà dividida
perquè entre socialistes i comunistes no hi ha filing.
Els socialistes
no se’n han refiat mai dels comunistes. Possiblement perquè, al seu dia, els
comunistes se van escindir dels socialistes. I els comunistes, com s’ha vist
quasi sempre, han preferit pactar primer amb CiU o ERC que no amb els
socialistes.
Dos exemples
clars: la pinça que un dia li van fer Anguita i Aznar a Felipe González i la
coalició que governa Amposta on Esquerra d’Amposta, un partir que històricament
ha aglutinat una part del comunisme local, a les municipals sempre ha donat
suport a ERC.
A la ma d’Iglesias
està que al setembre hi pugui haver un govern d’esquerres a Espanya (o si ho
preferiu, un govern que no representi a la dreta franquista).
I sinó és així,
el més lògic és que encara que guanyi el PSOE el mes de novembre, entre els
tres partits de la dreta aconseguiran una majoria suficient per a poder
governar i Podemos rebrà un vot de càstig que li farà tindre els pitjors
resultats de la seva curta història.
Etiquetes:
Amposta,
Aznar,
CiU,
ERC,
Felipe González,
govern de l'Estat,
independentisme,
Julio Anguita,
Pablo Iglesias,
pactes,
Pedro Sánchez,
PSOE
dissabte, 20 de juliol del 2019
I SI LA REALITAT SUPERÉS LA FICCIÓ? (Un cop més)
Revista el Jueves. |
Porto unes
setmanes que no me’n puc avenir. Per una part estic estupefacte en veure que
passaven els dies i les esquerres no concretaven cap acord per a formar govern i per l’altra
estava escèptic: no me podia creure que per culpa de l’ego de l’un (Pedro) i l’ego
de l’altre (Pablo) pogués acabar en una repetició de les eleccions generals.
I si tot fos un
engany? Una estratègia ordida des d’un bon començament per a fer-nos creure el
que en realitat no era? I si el pacte
entre PSOE i Unidas Podemos ja portés temps tancat?
Si parlem ‘d’alta
política’ s’ha de tenir en compte que, sovint, certes decisions poden afectar
negativament a una determinada formació, per tant, com menys s’airegin
les seves estratègies, molt millor.
Catalunya és, ara
mateix, una patata calenta que el PSOE vol esquivar.Com també ho és
Bildu. Però Sánchez sap que els necessita per a poder-se garantir la
investidura. Una abstenció els hi aniria bé, un fot favorable, molt millor.
Podemos juga a
ser ‘amic’ de Catalunya, però té un límit: el dreta a decidir. I una línia roja:
mai acceptarà la independència i menys encara si és de forma unilateral. A
part, tot indica que, d’haver una repetició d’eleccions, podria deixar-se pel
camí desenes de milers de vots que podrien anar a parar al PSOE (vot útil per a frenar a
les dretes extremes).
I què passa amb
els partits de casa nostra? Realment voldrien que Sánchez no arribi a la
presidència del govern? O també és pura pantomima?
El trio de
partits de dreta ho tenen molt clar: 155 des del primer moment. Rivera fins i
tot va dir que seria la primera mesura que prendria si arribés a la presidència
del govern.
És això el que
voldrien ERC, el PDeCAT i JxCat? De veritat? I no, no és que pensi que Sánchez
sigui la opció ideal, simplement crec que entre totes és la menys dolenta.
També seria
dolent (des del meu punt de vista) un govern monocolor socialista. En canvi, un
govern de coalició entre el PSOE i Podemos, a part d’aportar estabilitat, també
permetria avançar socialment i prendre les mesures més adients respecte a temes
polèmics com per exemple la migració, sobre tot la il·legal, la que ens arriba
en pastera per la Mediterrània.
diumenge, 30 de juny del 2019
QUI SE’N RECORDA DE MODIFICAR LA LLEI ELECTORAL?
De Ferreres a l'Ara. |
Aquest ha estat
un any d’eleccions. A part de les generals que van fer-se el 28 d’abril, el 26 de maig van coincidir les
municipals, les europees i en algunes comunitats també les autonòmiques.
Tret de les europees
on els pactes se fan a nivell comunitari, a tota la resta, si un partit no assoleix
la majoria absoluta, els pactes són necessaris. Tot i que no sempre s’acabin
portant a terme.
Normalment, els
partits que no acaben governant perquè un pacte de perdedors del altres partits
els ho impedeix, demanen a crits canviar la llei electoral.
Això és el que
feien l’any passat el PP i C’s, en veure com els pactes electorals els deixaven
a l’oposició. La principal demanda era que pogués governar la llista més
votada. No cal dir que de passar això, algunes institucions serien pràcticament
ingovernables, ja que l’oposició podria tirar-los totes les mesures per terra.
Però, a hores d’ara,
qui
se’n recorda de modificar la llei electoral? Una llei que, igual com té
pren governs, te’ls pot donar.
Gràcies a pactes
assolits entre el PP i C’s i de vegades amb el suport de Vox (tot i que aquesta
setmana sembla que els ha trencat arreu de l’Estat espanyol), han aconseguit el
govern de l’ajuntament de Madrid i tot indica que també el de la seva comunitat
on Ara Madrid de Manuela Carmena i el PSOE d’Àngel Gabilondo.
L’actual llei
electoral no és perfecta. Com tampoc ho són els partits polítics ni la pròpia
democràcia. Però de modificar-la, seria perfecta? Segur que no. Els partís polítics
que són els que tenen a la ma qualsevol reforma legislativa, sempre miren cap
els seus interessos polítics i mai cap els seus ciutadans a qui se suposa que
se deuen.
Durant anys el
PSC primer i ERC més tard, també van demanar crear una llei electoral catalana
(les eleccions d’aquí se regeixen per la llei espanyola), ja que se
consideraven perjudicats, perquè per assolir un diputat a Barcelona se
necessitaven molts més vots que a les altres circumscripcions menys poblades. E
n aquell temps la força hegemònica era CiU que tenia als pobles petits i
mitjans el seu principal viver de vots.
Actualment és ERC
la força hegemònica aconseguint la victòria tant a les legislatives com a les
municipals. Va guanyar, per exemple, a Barcelona on un pacte entre Barcelona en
Comú d’Ada Colau i el PSC de Jaume Collboni (amb el suport de Valls) van portar a l’Ernest Maragall a l’oposició.
En canvi a
Tarragona va guanyar el PSC de Josep Fèlix Ballesteros, però un pacte entre Pau
Ricomà (ERC) amb d’altres forces polítiques va permetre al republicà accedir a
l’alcaldia.
Etiquetes:
Ara Madrid,
Barcelona,
Barcelona en Comú,
C's,
CiU,
eleccions,
ERC,
llei electoral,
partits,
PP,
PSC,
PSOE,
Tarragona
diumenge, 23 de juny del 2019
PACTE DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I CONSELLS COMARCALS
Adam Tomàs, l'alcalde d'Amposta. |
Amb la presidència
de la Diputació de Tarragona y els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre
se pot dir que ERC ha assolit després de les eleccions municipals de 2019 més
poder que mai.
Històricament a
la Diputació de Tarragona havien pactat CiU i el PSC. Aquesta vegada el pacte
ha estat entre ERC (el partit que més ajuntaments governa i més regidors té de
Tarragona) i JuntsxCat.
Tot i que en un
primer moment va sonar com a president de la Diputació Adam Tomàs, l’alcalde d’Amposta,
en els darrers dies sona en força el nom de Noemí Llaurador, la cap de files d’ERC
a l’ajuntament de Reus. La regidora reusenca només supera a Adam Tomàs en
número total de vots aconseguits. Per alguna cosa Reus és una ciutat molt més
gran que Amposta.
Encara faltes
unes setmanes per a constituït els consells comarcals, per tant encara està una
mica verd el tema. De moment sonen noms però només són hipòtesis.
Dels 4 consells
de les Terres de l’Ebre el que més controvèrsia comporta és el de la Terra Alta.
Dies enrere el meu amic i alcalde de Batea Joaquim Paladella va oferir els dos
membres que li pertoquen al seu grup municipal de la UPTA a ERC per a desbancar
Junts que amb la seva antiga denominació de CiU havien ostentat la presidència
des de la creació dels consells comarcals l’any 1987. Sembla ser que la
presidència de l’ens recaurà en Neus Sanromà, regidora d’Arnes. Serà la primera
dona que presidirà aquest consell.
Tornant al tema
de la Diputació i, concretament, al de la seva presidència, des del meu punt de
vista trobo una manca de respecte polític que no recaigui en un ebrenc i més
concretament amb Adam Tomàs que, tot i que fa 4 anys va dir que no acceptaria
cap altre càrrec, durant la passada campanya se va desdir del compromís
adquirit.
Tot i estar
acostumat a que els polítics ebrencs se vegin desplaçats quan se tracta d’ocupar
llocs rellevants, no me cansaré de reivindicar el dret que tenim a l’hora d’accedir
a les cadires. Però sembla ser que
els ebrencs només som bons per a regir-nos a nosaltres mateixos.
Etiquetes:
CiU,
Consell Comarcal de la Terra Alta,
consells comarcals,
Diputació,
ERC,
Joaquim Paladella,
Junts,
Neus Sanromà,
Noemí LLaurador,
UPTA
dissabte, 22 de juny del 2019
PACTES MUNICIPALS: CAMARLES
Ramón Brull. |
És evident que en
política no pot donar-se mai res per fet. Allò de no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, no val.
Perquè encara que sigui així, sempre hi pot haver una moció de censura que
trenqui l’acord.
A Camarles va passar
un fer insòlit, al menys des del meu punt de vista.
Fa 4 anys, contra
pronòstic, hi va haver un pacte de perdedors.
La llista de CiU encapçalada per Sandra Zaragoza arribava a un acord amb el PSC
amb Ramon Brull al cap davant i deixaven a l’oposició a ERC tot i ser-ne la
candidatura més votada.
Ramon Brull va
abandonar el PSC i el passat 26-M va encapçalar la candidatura la Veu del
Poble, integrada dintre de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Els
resultats van ser pràcticament calcats: 5 regidors per a ERC i 3 per cada una
de les altres formacions Junts per Camarles i Lligallos de Sandra Zaragoza i la
Veu del Poble de Ramon Brull.
Vaig pronosticar
una repetició del pacte de fa 4 anys entre JxCLL i LVP, però una vegada més me
vaig equivocar. Resulta que el pacte va ser entre ERC (Josep Antoni Navarro) i LVP deixant a l’oposició
als de l’antiga Convergència.
Una vegada més se
demostra que la relació a nivell local entre els dos socis de la Generalitat
(PDeCAT) i ERC no sol ser bona. I que tot i el 155, tant ERC com Junts han pactat amb el PSC quan els ha
interessat.
Etiquetes:
Camarles,
ERC,
Josep Antoni Navarro,
Junts per Camarles,
La Veu del Poble (FIC),
pactes,
PSC,
Ramon Brull,
Sandra Zaragoza
divendres, 21 de juny del 2019
PACTES ELECTORALS: SANTA BÀRBARA
La població de la
Plana va ser una de les que més expectació va crear a l’hora de configurar els
hipotètics pactes postelectorals. De fet va ser el primer municipi dels que
vaig parlar i he de dir que me vaig equivocar de mig a mig.
Però no. Ni molt
menys me sento contrariat. Quan se juga al joc d’analista polític és com si
estiguessis fent una aposta sense diners on de vegades guanyes i d’altres
perds.
Finalment el
pacte va tancar-se entre JxSanta Bàrbara i ERC i, mentre Alfred Blanch com a
cap de cartell de la llista guanyadora ne serà l’alcalde en els propers 4 anys
(ja ho va ser el mandat passat), Manel Crespo ne serà el primer tinent d’alcalde.
La jugada d’ERC
pot ser perillosa i a la llarga sé li pot girar en contra ja que amb els
resultats sobre la taula sembla que Santa Bàrbara va votar pel canvi després de
40 anys (tot i que els 4 primers Josep Bertomeu se va presentar amb una llista
independent després hi va haver continuisme).
El candidat d’ERC
va posar com excusa que no volia pactar amb partits que van donar suport al 155. Està en tot el seu dret de fer-ho i
dir-ho, però parlant d’un poble com Santa Bàrbara amb una població que no
arriba als 4.000 habitants i on se coneix tothom, ho trobo senzillament una
ximpleria.
A una bona part
dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals ERC i Junts no han pactat.
Els ajuntament més significatius els de Sant Cugat del Vallès i Figueres. També
a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal de la Terra Alta. A la
majoria d’aquestes institucions hi ha el PSC i, per tant, ERC i PSC (entre d’altres
partits) han assolits pactes de governabilitat al marge de Junts.
Fins les properes
eleccions encara queden 4 anys. Seria molt atrevit fer ara un pronòstic, però
si realment la ciutadania de Santa Bàrbara va votar canvi i el pacte de govern
no els complau, el vot de càstig pot ser significatiu.
dijous, 13 de juny del 2019
DES DE DINS I DES DE FORA
2015: ERC fa
alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a
Meritxell Roigé.
Segons el seu cap
de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un
pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.
En canvi, l’única
diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia
a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició
volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.
El que si que és
veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest
se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van
acceptar.
ERC al·lega que
un pacte amb un partit del 155 con el
PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal
pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als
altres per a no assumir les pròpies mancances.
ERC sap que estar
dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament,
el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90%
dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.
Què vull dir amb
això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a
millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement
la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden
haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte
del municipi.
De totes maneres
Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no
passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier
Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9
vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne
té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot
de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de
Movem.
Però el més lògic
és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts
per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...
El desenllaç:
dissabte.
Etiquetes:
Ajuntament,
alcalde,
alcaldessa,
C's,
CiU,
CUP,
ERC,
Ferran Bel,
Jordi Jordan,
Junts per Tortosa,
Meritxell Roigé,
Movem Tortosa,
PSC,
Tortosa,
Xavier Rodríguez
divendres, 7 de juny del 2019
COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS
Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich per a Canal 21 Terres de l'Ebre. |
Després de l’aclaparadora
majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur
alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral
de com se guanyen unes eleccions.
Va dir que els
missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per
Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava
tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense
aportar-hi cap tipus de solució.
També va recordar
les dures oposicions que ha fet històricament el PSC contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I
que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.
En part estic d’acord
que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en
positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber
defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la
responsabilitat de govern.
Però també penso
que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha
de fer és destapar el cas.
Durant els anys
que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals,
però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els
casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici,
cosa que no va fer.
De Roig és
conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els
cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de
Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al
primer edil municipal.
Després va venir
el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme
i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de
Baltasar.
La ciutadania té
dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes
ampostins, els hi hagi acabat passat factura.
En canvi ERC
sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li
ha acabat per donar uns resultats excel·lents.
Però potser (i
vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I
possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap
a ERC.
Que cadascú extregui
les seves pròpies conclusions...
PER A SABER MÉS:
dilluns, 3 de juny del 2019
EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: EL PINELL DE BRAI
Panoràmica del Pinell de Brai des de la serra de Pàndols. |
El Pinell de Brai
també va ser un dels pobles on el PSC se va diluir arran del procés. Aquí, a
diferència de Corbera, tradicionalment havia estat un feu de la dreta, tret de
la legislatura 1995-1999 i a partir de 2011 quan Lluís Melich va aconseguir l’alcaldia
per a Progrés Municipal (la marca blanca del PSC). Però sembla que amb una
legislatura ja ne va tenir prou...
Al PSC, com a
partit de l’esquerra, el va reemplaçar Entesa del Pinell del Brai que va
aconseguir l’alcaldia el 2015 amb Marc Martínez. Però seria Eva Amposta qui l’acabaria
i també la cap de llista d’aquestes passades municipals.
La pèrdua d’habitats
d’un poble comporta sovint la pèrdua de regidors. El Pinell de 9 regidors ha
passat a 7 a partir d’aquesta legislatura, la qual cosa ha afectat el resultat.
Dels 4 (Entesa), 3 (CiU), 1 (ERC) i 1 (FIC), s’ha passat a Entesa (que també s’ha
integrat dintre de Movem Terres de l’Ebre), 3, Junts pel Pinell, 2, FIC, 1 i
ERC, 1. Per tant, tant Entesa com Junts n’han perdut 1 respecte als seus
antecessors.
De totes maneres
la situació és força semblant. Així Eva Amposta podria ser elegida alcaldessa
amb el vot del regidor d’ERC o del de la FIC, mentre que Laura Vallespí, la cap
de llista de Junts pel Pinell necessitaria el suport de les altres dues
candidatures.
També seria
possible un govern en solitari d’Entesa.
Etiquetes:
CiU,
el Pinell de Brai,
eleccions municipals,
Entesa pel Pinell,
ERC,
Eva Amposta,
FIC,
Junts pel Pinell,
Laura Vallespí,
Lluís Mèlich,
Marc Martínez,
PSC
diumenge, 2 de juny del 2019
EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: CORBERA D’EBRE
L'actual alcalde de Corbera d'Ebre Antonio Álvarez Gironés. |
Corbera d’Ebre ha
estat tradicionalment un feu de les esquerres on sovint s’han alternat governs
del PSC (o PSC-UPTA) amb d’altres formacions d’esquerra.
L’últim alcalde
del PSC-UPTA va ser Antonio Álvarez Gironés que l’any 2011 va pactar amb ERC
per a repartir-se el mandat de la legislatura.
La passada
legislatura (2015-2019) Álvarez, que va abandonar el PSC, se va presentar amb
Entesa Per Corbera d’Ebre i va governar els 4 anys tot i no tenir majoria (4 de
9 regidors)
Els resultats de
les passades eleccions són molt pareguts. Aquesta vegada la seva candidatura ha
afegit el cognom de Movem i ha tornat a treure 4 regidors per 2 ERC, 2 Junts
per Corbera i 1 el PP. L’única variació és que ERC ha guanyat el regidor que el
PP ha perdut.
Per tant, aquesta
vegada ERC i Junts sumen 4 regidors com el partit de l’alcalde en funcions i
tot dependrà per on se decanti el regidor del PP.
Vist des de fora
és molt factible que el PP no s’acabi decantant cap a ningú i governi el cap de
la llista més votada, per la qual cosa Antonio Álvarez tornaria a ser investit
alcalde.
Etiquetes:
Antonio Álvarez Gironés,
Corbera d'Ebre,
eleccions municipals,
EPCE-Movem,
ERC,
Junts per Corbera,
pactes,
PP,
PSC,
PSC-UPTA
dissabte, 1 de juny del 2019
EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: CAMARLES
Ramon Brull i Sandra Zaragoza en un acte d'inauguració l'any 2007. |
Segueixo les nits
electorals amb molt d’interès, sobre tot les municipals que són les més properes,
però també les més complexes per que els resultats són poble a poble.
Fa 4 anys, en
veure els resultats de Camarles (4 regidors per a ERC, 3 per a CiU i 3 per al PSC),
no vaig dubtar ni per un moment que el pacte seria entre ERC i CiU, dues forces
que, en aquells moments, ja caminaven de la ma. Però me vaig equivocar.
El PSC que venia
de governar el municipi amb Joan Curto (uns dels històrics del partit a les
nostres terres) va quedar relegada a la tercera posició amb Ramon Brull de cap
de llista.
Però com la
lògica als pobles sovint no existeix, hi va haver un pacte entre Sandra
Zaragoza (CiU) i Ramon Brull, repartint-se l’alcaldia 2 anys cadascú.
Suposo que aquest
pacte no va haver d’agradar gents el PSC perquè Brull va abandonar la formació socialista
para integrar-se a la Federació d’Independents de Catalunya.
Amb aquesta excepció,
els resultats d’enguany han estat pràcticament calcats als de fa 4 i, per
lògica (malgrat el que deia més amunt) s’hauria de repetir un pacte entre
Sandra Zaragoza (Junts per Camarles) i Ramon Brull la Veu del Poble-FIC.
dijous, 30 de maig del 2019
EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : TORTOSA
Passi el que
acabi passant, el futur pacte de Tortosa serà el que més doni que parlar de tot
el territori. Primera i principal perquè del territori de l’Ebre n’és la
capital i segona perquè fa 4 anys ERC (4 regidors) amb Josep Monclús al cap
davant van rebutjar l’alcaldia que Movem Tortosa (4) i el PSC (3) li van oferir
amb safata de plata. Personalment no conec ningú que tenint la possibilitat de
ser alcalde ho hagi rebutjat. Tots els caps de llista que se presenten a les
eleccions municipals diuen que ho volen ser... I sinó, per a què se presenten?
Bé, aquest any la
situació és molt semblant, tot i que Junts per Tortosa (Abans CiU) amb Meritxell
Roigé de cap de llista substituint Ferran Bel, ha perdut un regidor que ha
guanyat Movem Tortosa amb Jordi Jordan al cap davant de la formació. Per tant,
aquesta vegada Movem Tortosa ha aconseguit 5 regidors, ERC, 4 i PSC, 3 (totes
dues formacions pràcticament han calcat resultats)
Per tant, qui sé
sent recolzat pels resultats per a intentar formar govern és Jordi Jordan i, a
diferència de fa 4 anys no oferirà l’alcaldia al cap de llista d’ERC (en aquest
cas Xavier Faura), sinó que li demanarà suport per a ser investit alcalde.
Però no crec que
Faura li ho posi tan fàcil. Tot i ser una llista molt renovada amb molts
membres de la plataforma que va crear el propi Faura (Tortosa SÍ), ERC,
tradicionalment ha estat al costat de CiU i, per tant, tampoc seria d’estranyar
que en aquest cas repetís el mateix, tot i que podria significar la mort
política d’alguns dels integrants de la llista.
També seria
possible que arribessin a un pacte per a alternar-se en l’alcaldia. Podria
haver fins i tot tres alcaldes en 4 anys: Jordi Jordan, Xavier Faura i Enric
Roig. Complicat, però sabem que tots és possible, tal i com va passar a la
Ràpita del 2000 al 2003 (moció de censura a Miquel Alonso)
Etiquetes:
eleccions municipals,
Enric Roig,
ERC,
Ferran Bel,
Jordi Jordan,
Josep Monclús,
Meritxell Roigé,
Movem Tortosa,
pactes,
PSC,
Tortosa,
Tortosa Sí,
Xavier Faura
dimarts, 28 de maig del 2019
MADURESA DEMOCRÀTICA
Ahir pel matí, un
amic me va fer arribar un missatge on se podia comparar els resultats d’Amposta
de les municipals amb el de les Europees. Les diferències eren ben evidents.
Uns exemples. ERC
va ser la llista guanyadora a les municipals. Va treure 16 regidors i 6.102
vots, mentre que a les europees la xifra de votants se va reduir a 3.698. Junts
per Amposta (els exconvergents van patir la derrota més dolorosa de la seva
història) va aconseguir 763 vots, mentre que Junts a les europees n’aconseguia
2.524. I un tercer exemple. La llista del PSC que encapçalava Francesc Miró aconseguia
860 vots i el PSOE a les europees 1.504.
Per a mi aquest
resultats són una mostra de maduresa política, i així li vaig fer constar al
meu amic. La gent ja no se deixa portar per la inèrcia de votar igual a les
dues eleccions, sinó que té criteri per a canviar si cal l’opció de vot.
Hores més tar, un
cosí que està a l’exili de França (és
fill d’un exiliat republicà) va enviar-me una altra curiositat: els vots que va
treure la llista encapçalada per Puigdemont a la resta de CC.AA d’Espanya.
Destaca les Illes
Balears amb 10.298 vots, seguit de València amb 6.846, el País Basc amb 5.056, Madrid
amb 3.464, Andalusia amb 2.500, etc. Fins arribar a la Rioja amb 164.
Segueixo pensant
el mateix, és una prova de maduresa política. Cadascú pot votar lliurement a la
candidatura que cregui oportú.
Tal com vaig fer
jo l’any 1989 quan a les europees vaig votar la llista d’Euskadico Ezquerra que
encapçalava Juan Maria Bandrés. Va ser la primera vegada que vaig fer el salt als socialistes.
dijous, 16 de maig del 2019
EN CLAU TORTOSINA
He de dir que quan
me vaig assabentar de que Xavier / Javier Faura seria el cap de llista a les
properes eleccions municipals a Tortosa per a ERC me va sorprendre.
Amb els
antecedents que tenia Xavier Faura no el veia com a cap de llista per la
formació republicana. La sensació que tenia d’ell és que tenia un tarannà
conservador i que pertanyia a una de les famílies més influents de Tortosa a
les darreres dècades. Amb un germà (Antonio) diputat al Congrés per la UCD i un
altre germà (Valentín) ocupant càrrecs com els de President de la Càmera de Comerç
de Tortosa i el Consorci d’Aigües de Tarragona de la ma de CiU.
Xavier Faura no
és un desconegut. Des de fa anys era un assidu a les tertúlies de Radio Ebre
Cadena SER. Debatia, entre d’altres, amb
Wifredo Miró i, me sembla recordar que també amb Sisco Lahosa. També sortia als debats de Canal 21 Ebre amb el propi
Wifredo, Cristina Bel, Manel Masià, etc. Només calia escoltar-lo (abans de la
reconversió) per a saber de quin peu
calçava...
Per a preparar l’assalt a la candidatura d’ERC va
formar la plataforma Tortosa Sí, juntament amb altres persones com per exemple
Pilar Caballé. Algunes d’aquestes persones també van a la llista ocupant llocs
de sortida.
Els cert és que
no ho tenia massa difícil. Històricament els líders d’ERC de Tortosa no han
estat mai a l’alçada que la capital del Baix Ebre requeria. I vull remarcar el
mai! D’aquí que fer un Mas no li va haver
de ser massa difícil... I tot a punt per a ser acollit al si d’ERC. Encara no
me’n surto...
No fa massa dies,
un amic tortosí de la corda indepe me
va di que votaria Junts per Tortosa. Primer me va descol·locar, ja que per la
seva militància sindical el considerava més d’esquerres i per tant el veia
votant ERC. Però es clar, si un ho analitza bé, potser si que només li quedava
aquesta alternativa...
A Tortosa s’hi
presenten 4 candidatures indepes:
Junts per Tortosa (l’antiga Convergència i també els que van renegar d’Unió),
ERC-Tortosa SÍ, Tortosa per la República i la CUP. Posant-me a la pell del meu
amic me sembla que també ho tindria prou difícil. A Convergència, com deia
aquells: ni harto de vino... A ERC: Apaga y vámonos... A Tortosa per la
República, després d’escoltar a la seva cap de llista vaig pensar:
Hiperventilada, no... El següent! Per tant, si fos de Tortosa i estigués a la
pell del meu amic, segurament acabaria votant la CUP, sense massa convenciment,
tot hi ha que dir-ho.
divendres, 10 de maig del 2019
‘TORTOSINISME’
Fa uns dies vaig
escoltar un debat de polítics tortosins a la SER. Hi havia representants de
tots els grups que han conformat el consistori tortosí durant aquesta
legislatura que ja s’acaba fent balanç de la mateixa..
En alguns casos
(PDeCAT, ERC i PSC) estaven representats per les segones espases, mentre que en altres (Movem, CUP i PP) hi havia
els caps de cartell de les eleccions de 2015.
Recordareu que
les dues darreres legislatures el PP només ha tingut un regidor: Javier Dalmau.
Quan va tenir la paraula, la seva intervenció me va sembla força assenyada, tal
i com ens té acostumats el veterà polític. No obstant discrepo d’algunes de les
coses que va dir.
Demanar que els
partits o grups polítics deixin de fer política i se posin a treballar
conjuntament per a la millora de la ciutat és, des del meu punt de vista una
fal·làcia (ja sigui Tortosa, ja sigui una altra ciutat del mapa). Des dels
partits s’acostuma a marcar territori i tots defensen les seves pròpies idees
polítiques i el seu programa electoral.
També va parlar
de recuperar el concepte de tortosinisme. Entenc que el que demanava
era fer ciutat; es a dir, treballar plegats per mirar d’atreure cap a Tortosa
el màxim d’inversions possibles i poder donar així resposta a les demandes que
té actualment la ciutat.
Amb la idea de tortosinisme
crec reconèixer la vella pràctica de sotmetre tot un territori a la seva
capital històrica. Una idea caciquil que a l’actualitat hauria d’estar
totalment arraconada.
Buscar la
confrontació amb les altres ciutats del territori, sobre tot aquelles més grans,
potser va funcionar durant anys, però avui en dia, si se vol avançar s’ha de
buscar la complicitat de la resta de poblacions per aconseguir les fites necessàries
que l’acabin fent prosperar.
Les Terres de l’Ebre
pateixen un greu estancament demogràfic i econòmic que el fa estar a la cua de
Catalunya (ja ne parlaré un altre dia d’aquest tema). Segons un estudi, exceptuant
la Ribera d’Ebre, les altres tres comarques ebrenques tenen una renda per
càpita de les més baixes de Catalunya; concretament el Montsià se situa en
penúltima posició només superada pel Baix Penedès.
Perdoneu-me, però
el concepte tortosonisme el trobo
tan ranci que no puc més que menystenir-lo, així com a aquells polítics que el
volen rescatar.
LA RENDA PER CÀPITA A CATALUNYA:
LA RENDA PER CÀPITA A CATALUNYA:
Etiquetes:
CUP,
debats,
ERC,
Movem Tortosa,
PDeCAT,
política,
polítics,
PP,
PSC,
SER,
Tortosa,
tortosinisme,
TT.E.,
Xavier Dalmau
dimarts, 30 d’abril del 2019
AMB RIVERA NO!
De Napi, a Diari de Tarragona. |
Un dels crits més
unànimes que van poder escoltar-se la nit electoral entre els militants i simpatitzants
que se van congregar davant de la seu de Ferraz per a celebrar el triomf de
Pedro Sánchez va se: ¡Con Rivera no!
Aquell grup d’uns
pocs centenars de persones crec que eren una bona representació de la majoria dels
votants del PSOE.
La ciutadania que
diumenge va donar suport a Pedro Sánchez ho va fer, principalment, per a evitar
un govern de la dreta més extrema d’aquest país que, de complir les seves
amenaces, en poc temps haurien tancant canals de televisió públics i privats i,
amb tota seguretat, haurien dilapidar l’estat de dret de la nostra democràcia.
Quan miro a
Rivera, Casado i Abascal, a penes trobo diferència entre ells. Rivera, que va irrompre a la política catalana
com un polític moderat que defensava la socialdemocràcia, s’ha convertit en un
conservador de primer ordre. A l’igual que Casado que pel sol fet de ser el
protegit d’Aznar, també ens indica el tarannà que té. Sobre Abascal millor ni
parlar-ne: representa d’extrema dreta més rància d’aquest país.
Però ep! No ens
enganyem! L’extrema dreta ha existit a Espanya sempre, tot i que semblava que
era residual (Blas Piñar va ser l’únic diputat de Fuerza Nueva entre els anys 1979
i 1982), el cert és que estava ben present dintre de l’AP primer (amb una part
important d’exministres franquistes) i el PP més tard. Una prova del que dic és
que mai han volgut condemnar el règim dictatorial de Franco.
La situació política
a hores d’ara relativa als pactes és que, segons sembla, és que el PSOE vol
governar en solitari, tot i la voluntat de l’IBEX 35 que ja ha manifestat que
desitja un govern del PSEO amb C’s.
De les
declaracions de dirigents de les dues formacions se desprèn que no hi ha
voluntat de pacte. Tant Meritxell Batet per una part, com per Inés Arrimadas
per l’altre.
Per acabar vull
dir que per al PSOE seria ocntraproduent un pacte amb C’S. Primer pel menyspreu
que va demostrar el partit de Rivera cap a Pedro Sánchez durant la campanya
electoral en general i els debats en particular i segon, perquè una gran part
dels votats que han avalat el PSOE ho han fet precisament per a barrar el pas
dels partits de la dreta i no entendrien que, finalment, algun d’ells (en
aquest cas C’s) arribes al govern de la ma de Pedro Sánchez.
Per no parlar
dels votants de les altres formacions polítiques (Unidas Podemos amb les seves
confluències, així com els independentistes i d’altres) que de cap manera
voldrien un pacte amb la formació de Rivera.
I què passarà amb
Catalunya? Aquesta és una de les grans preguntes de després del 28-O. Òbviament
no es poden menystenir els resultats a Catalunya. ERC, una de les formacions
independentistes per antonomàsia, ha guanyat a Catalunya amb solidesa. I això
és una mostra del sentiment d’una bona part de la ciutadania catalana. La suma
dels partits independentistes no ha arribat als més de dos milions que van
votar l’1-O, però el resultat és massa significatiu per a que Sánchez no faci
una reflexió rotunda i busqui una sortida a la situació actual.
Etiquetes:
Albert Rivera,
C's,
Catalunya,
eleccions,
ERC,
extrema dreta,
Pablo Casado,
Pedro Sánchez,
PSOE,
resultats,
Santiago Abascal
dimecres, 1 d’agost del 2018
ABIENTESTATO
Seu del PDeCAT a Amposta. |
Convergència Democràtica de Catalunya potser no
va arribar a fer testament polític. I segurament va ser així perquè els
mateixos que sortien de la formació fundada entre d’altres per Jordi Pujol s’integraven
al Partit Demòcrata Europeu Català. Així de senzill... A la pràctica només va
ser un canvi de nom i, en teoria, un canvi de voluntats, de deixar enrere la corrupció
en la que se va veure immersa la seva matriu.
El passat divendres, un jutge de l’Audiència
Nacional va imputar el PDeCAT en la causa del 3% perquè creu que són els
successors de CDC i van canviar de nom per eludir a la Justícia. Els acusen de
suborn i blanqueig al llarg d’11 anys. Des del PDeCAT ràpidament van posar el crit al cel per la mesura.
El PDeCAT amaga en públic el que admet en
privat. Per molts tripijocs que facin és evident que, con diria el refrany, són
els mateixos gossos amb diferents collars. Ho he dit centenars de vegades:
Convergència abans i ara el PDeCAT són partits pensat per a governar Catalunya
i fets per acumular poder.
Un clar exemple és el que està passant a TV3.
Pels pactes amb ERC, el control del mitjà hauria de passar de mans del Partit
Demòcrata als republicans, però no. El PDeCAT se resisteix en cedir TV3 perquè
sap que el control dels mitjans significa en gran mesura el control de la
política. Per cert, parlant de TV3, avui el Periódico de Catalunya publica un
bon article del crític televisiu Ferran Monegal que us convido a llegir.
CDC hauria actuat de la mateixa manera. I és
que el que el que se porta als gens polítics s’acaba heretat. Tant el bo com el
dolent...
Són uns avars de poder i farien tot el que
estigui al seu abast per a conquerir-ne més. El preu que les hi pugui costar és
insignificant si se compara amb els beneficis que s’obtindran després.
És evident que l’època de les vaques magres va
passar fa temps, però si alguna cosa se’ls hi ha de reconèixer és la seva
capacitat de lluita per aconseguir tots aquells objectius que estiguin al seu
abast.
ARTICLE DE FERRAN MONEGAL:
MÉS INFORMACIÓ:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)