PINTEN BASTOS!

Ens diuen que el Barça està passant per un moment econòmic molt difícil i ens ho hem de creure... Pinten bastos! Potser és de les poques coses que hem d’acceptar sense aturar-nos a pensar-hi ni que sigui uns pocs minuts. Però estic segur que ni Laporta diu tota la veritat ni Bertomeu tampoc i que tos dos ens amaguen coses que segurament no sabrem mai. La situació econòmica del Barça no és fruit d’un dia i estic convençut que han influït molts de factors i que de culpables n’hi ha més d’un: entre tots la van matar i ella sola es va morir. Fa temps que el futbol ha perdut l’essència esportiva que va tenir durant dècades per a convertir-se en un gran negoci. I quan això passa els clubs grans només tenen dues opcions per a continuar existint: o convertir-se en SAD per a què els accionistes aportin capital quan la situació econòmica ho requereixi o fomentar el futbol base a la recerca de nous talents que puguin arribar a ser útils per al primer equip o ser traspassats per a sanejar les arques de l’entitat. A can Barça parlar de reconvertir el club en una SAD sembla que és un tema tabú... Però potser algun dia s’haurà d’afrontar. La situació actual d’un club propietat dels socis és una idea romàntica però poc d’acord amb el temps que corren.

QUAN NO TENÍEM MÒBIL: EL COMANDAMENT DE LA TELEVISIÓ

El mes de juny de 1978 hi va haver la Copa del Món de Futbol de l’Argentina. Degut a un accident laboral treballant a Cerámicas Lores de Vinaròs on em vaig fracturar el turmell dret per dos llocs per la qual cosa vaig haver de ser operat i m’havia d’estar al llit sense pràcticament poder-me moure, vaig haver de fer llit durant tots els dies que va durar el campionat i uns quants més. Aquest fet va comportar que pogués veure tots els partits de futbol que van retransmetre per TVE. Era igual l’hora que els fessin... La diferència horària entre Argentina i Espanya és de 5 hores. Així si un partit el jugaven a les 8 de la tarda a Argentina, aquí era la 1 de la matinada. Però a mi em donava igual... El dia següent podia dormir. Els meus pares em van cedir desinteressadament l’única televisió que teníem a casa, una Inter en blan i negre d’aproximadament 10 anys. Però... Com meu feia per encendre i apagar el televisor si no hi havia comandament a distància? Vaig haver d’improvisar-ne un: el mànec d’una granera! Quan havia de començar el partit, m’incorporava una mica (això si que ho podia fer) i amb la granera a la ma i una mica de destresa, li donava al boto d’engegat/apagat i posava en marxa la tele. I quan el partit s’acabava només tenia que repetir l’operació per apagar-la. Així no molestava els meus pares. Tampoc tenia problemes a l’hora de canviar de canal. No calia fer-ho... Només hi havia TVE i aquesta emetia per dos canals diferents: TVE 1 (posteriorment va passar a dir-se la Primera) i TVE 2 que emetia per UHF, però que només podien gaudir uns pocs espanyols, ja que feia falta una antena específica i no totes les famílies estaven disposades a finançar-la. Per cert, el campionat el va guanyar la pròpia Argentina davant Holanda (ara Països Baixos) per 3 a 1 a la pròrroga i Marito Kempes (que jugava al València CF) va ser escollit el millor jugador del campionat.

AL BARÇA HI HAURÀ VIDA DESPRÉS DE MESSI

Després de conèixer-se la notícia de que Messi no continuaria al Barça l’aficionat culer va esquinçar-se les vestidures com si no hi hagués un demà. Així, a la premsa escrita vaig poder llegir titulars com aquest: Això és el final (portada del Periódico de Catalunya del 9 d’agost). Me nego a admetre que després de la marxa del millor futbolista de la història el primer equip del Barça sigui incapaç de mirar endavant i continuar guanyat títols per a la massa social que el segueix incondicionalment. No pensar així és menysprear la plantilla actual i tots el joves jugadors que s’han format a la Masia i que han demostrar sobradament que poden tenir un futur brillant dintre de molts pocs anys. Estic parlant per exemple d’Ansu Fati que no serà Messi però si les lesions el respecten pot donar-nos grans dies de futbol. O Riqui Puig, Óscar Minguez, Àlex Collado, Ramos Mingo, Nico, Konrad de la Fuente, etc., etc. Efectivament hi ha d’haver vida al Barça després de Messi. Un club com el Barça que té més de 120 anys d’història i que se les ha vist de tots els colors, no pot entrar en derrotisme per la marxa del futbolista que més tardes de glòria ens ha donat. Algun dia havia de passar...

HO VAIG PRONOSTICAR...

Florentino, Lopetegui, Rubiales... Els jugadors! En major o menor mesura tots són culpables del daltabaix de la selecció espanyola a la Copa del Món de Rússia. Entre todos la mataron y ella sola se murió...  

Més de dues setmanes després dels fets encara me pregunto que va veure Florentino en Lopetegui... Me costa d’entendre que dos dies abans del debut d’Espanya el Madrid anunciés que fitxava el que llavors era el seleccionador espanyol.

De totes maneres segueixo pensant que Rubiales va actuar bé. Havia de tallar de soca-rel el problema sobrevingut sense donar marge a la feblesa.

Després d’aquest preàmbul anem a analitzar la previsió que vaig fer dissabte, tot i que l’havia escrit el dia abans, perquè dissabte vaig passar el dia a 203 quilòmetres de casa en línia recta.

Deia al meu comentari que Espanya se’n aniria cap a casa, ja que perdria contra Rússia, l’amfitriona del torneig. I de tots els arguments que donava me’n vaig deixar un. Per ignorància es clar: la selecció espanyola mai havia vençut a l’amfitriona. Tot i que a la SER deien que les estadístiques estan per a trencar-se (és veritat), aquesta vegada tampoc va ser així. Caldrà esperar una propera per a veure si passa o continua la maledicció.

Tret del partit contra Portugal, la resta de partits la selecció va jugar fatal. Era previsible que davant del futbol de tiquitaca que practica Espanya, els rivals se tanquessin esperant  l’oportunitat que sempre se dona en cada partit. I Espanya mai va saber reaccionar davant d’aquesta situació. L’únic partit que va guanyar (contra l’Iran), el gol de Diego Costa va ser de rebot. Com el d’ahir, que també va ser de rebot i a sobre en pròpia porta d’un jugador rus.

A Espanya li passa com al Barça: no té jugadors que tirin a trencar des de 25 o 30metres i que sol ser la millor arma per a trencar els murs defensius que plantegen els seus rivals. Però a Espanya no xutava ningú i tal com se va poder comprovar, passar-se la pilota de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta com si es tractés d’un partit d’handbol, no era la solució, ja que la llauna continuava ben tancada.   

Al començament del partit d’ahir, Espanya va tenir sort. La dosi de sort a la que me referia dissabte que de vegades fa falta per a guanyar un partit. Tal com he dit més amunt, el gol va ser de rebot i en pròpia porta. I després la desgràcia (o la sort per als russos)

Tot i que a Tele5 van afirmar tots que les mans de Piqué van ser penal, jo no ho tinc tan clar. És cert que té la ma enlaire i talla la trajectòria de la pilota, però està d’esquena i per tant mai pot veure i és molt difícil d’endevinar que anirà precisament per allí. Per tant per a mi són involuntàries. Però tot i que pugui ser així, és cert que se presta a interpretacions i aquí hi juga l’àrbitre i el factor camp. Per tat, per al trencilla (que era una manera força comuna d'anomenar l’àrbitre quan jo era menut) li costa molt poc (de fet res) xiular penal a favor dels de casa.
Per cert, els comentaristes de Tele5 (que veuen molts més partits de futbol que jo) també van dir que era una dels pitjors partits que havia jugar Espanya ens els darrers 2 anys... Aquí queda això!  

Quan el partit ja s’acabava i Espanya més pressionava, hi va haver una doble agafada dintre de l’àrea a Ramos i Piqué. Agafades com tantes d’altres i que de vegades se xiula penal i de vegades no. Aquí també decidia l’àrbitre i, tal com va passar amb la jugada del penal, se va decantar cap a Rússia.

Finalment arribaria la tanda dels penals. Una loteria com se diu a l’argot futbolístic.I aquí se va demostrar que De Gea no va anar al mundial amb la seva millor forma. Tot i tocar el primer xut (que va estar a punt de parar), a la resta se’l van rifar com van voler. En canvi Koke i Aspas els van tirar tan malament que hauria segut un despropòsit del porter no haver-los aturat.

Sense cap mena de dubte el factor sort va ser decisiu. Però només el factor sort? Després del partit (tret d’una estona que el vaig dormir, ahir el vaig veure quasi tot) a la SER van dir que els jugadors no havien fet el que calia. I no crec que sigui per solidaritat amb Lopetegui... L’únic que semblava que tenia ganes de guanyar el partit era el malagueny Isco. De la resta millor no parlar-ne. 

  

PER SI ALGÚ VOL LLEGIR EL MEU COMENTARI DE DISSABTE:   

http://laviaaugusta.blogspot.com/2018/06/espanya-al-carrer.html

L’ESSER SUPERIOR I LOPETEGUI

Caricatura de Luis Gaspardo.

D. Florentino Pérez Rodríguez, també conegut com Su Florentineza o l’Esser Superior (l’amo del Castor i de l’AP-7) Ja sé, ja sé que bé podria haver posar ser, però és que D. Florentino és tant gran que l’he volgut distingir de qualsevol altre ser que habiti el món.

Nomé una persona tan gran com ell podia fitxar Julen Lopetegui, el seleccionador espanyol i anunciar-ho tres dies abans de del debut de la selecció espanyola al mundial de futbol de Rússia.

El president de la Reial Federació Espanyola de futbol Luis Rubiales va reaccionar d’immediat i va destituir fulminantment Lopetegui del seu càrrec.

Quan passen coses com aquestes personalment m’agafen més ganes de riure que de plorar. A part, aquestes situacions me donen la raó ja que demostren que la majoria de gent que envolta el futbol professional són uns egoistes i uns insolidaris, ja que només pensen en fer caixa sense importar-los un rave la situació de les persones més desvalgudes.

Durant la presentació l’Esser Superior va voler tirar pilotes fora dient que tot ho havien fet bé i que se tractava d’un complot contra el seu Realísimo.

Per cert, us proposo un exercici d’oïda. Quan parli Florentino tapeu-vos els ulls i penseu a qui us recorda. Ja us ho avanço: a mi me recorda a un capellà fent un sermó.

Una cosa que no entenc sobre el fitxatge de Lopetegui pel Madrid, és els motius que han portat a Florentino a fixar-se amb ell i no amb un altre. La resposta tot i que és complicada igual és molt senzilla: cap entrenador de reconegut prestigi vol entrenar el Madrid.

Perquè Lopetegui ara per ara encara no ha demostrat res. Ni com a jugador i no com a entrenador. Com a porter del Barça va ser d’aquells que tenien por escènica i quan sortien a jugar encadenaven pífies rere pífies. I com a entrenador, fins ara, tampoc ha aconseguit cap èxit digne de remarcar. Llavors, com és que ha fitxat pel Madrid?

La jugada a Su Florentineza li pot sortir molt malament. Amb l’anunci del fitxatge dos dies abans de començar el mundial sé li ha tirat gran part de la premsa i de l’opinió pública a sobre. Què passarà si la selecció espanyola fa un mal paper durant el campionat. Recordeu quan la eliminaven sempre a quarts? Si posa seran encara molts més els que donaran la culpa a Florentino.

I posats a imaginar (trobo que estic fent molts exercicis d’imaginació), imagineu que amb el Madrid no comenci bé la temporada que ve. Que perdi la supercopa contra l’Atlètic de Griezmann i que a la lliga perdi i empati partits de bon començament. Què farà Florentino? L’acomiadarà? Seria un ridícul espantós i encara se crearia més animadversió.

Només fa unes setmanes Lopetegui va renovar per la selecció espanyola fins el 2020. Ara diu que el fitxatge pel Madrid s’ha fet amb màxima transparència. ¿De veritat algú se pot creure que Lopetegui ha estat honrat renovant com a seleccionador el passat 23 de maig (tres setmanes enrere) i dies després comprometre’s amb el Madrid?

Espero que Argentina guanyi el mundial. Messi se’n mereix un!      

(DES) IGUALTAT

La premsa d’avui porta dos temes sobre igualtat que me preocupen molt. Per una part parla de la final de la Copa de la Reina de futbol femení (lògicament) i per l’altra el tema d’una oliera de Còrdova que se nega a pagar endarreriments a les treballadores. 
Anem a pams. Dissabte passat el Barça i l’Atlètic de Madrid van jugar la final de la Copa de la Reina de futbol femení. El resultat final es el de menys, tot i que el Barça va guanya a l’últim sospir (mai més ben dit) ja que ho va fer quan anaven a finalitzar els dos minuts que havia concedit de descompte després de la pròrroga.

Com que jugava el Barça vaig buscar per tots els canals disponibles que tinc (tots en obert), però res. Ni a Esports 3, ni al canal Barça, ni a Gol, ni a Teledeporte de TV3 donaven la final. Tot i que molts oferien partits de Segona A o d’ascens a aquesta categoria. El futbol femení no interessa a les televisions quan hi ha futbol masculí.

Però aquí no acaba la història. Com sabeu a la Copa del Rei, el Borbó fa el lliurament de la copa al campió, però en aquest cas la Reina no hi era present i va haver de ser el President de la Federació Espanyola de Futbol Luis Manuel Rubiales qui la lliurés.

Encara no s’ha acabat... Sabeu quan s’emporta l’equip que guanya la Copa del Rei? 1 milió d’euros. Sabeu quan s’emporta l’equip guanyador de la Copa de la Reina? 0 euros! Zero patatero!!  

Sabeu quan s’emporta l’equip juvenil (masculí per suposat) que guanya la Copa dl Rei? 12.000€ el campió i 6.000 el subcampió.

I podríem seguir parlant de la bretxa salarial que hi ha entre els homes futbolistes i les dones futbolistes, etc., etc. Seria con d’anar del zero a l’infinit...

El cas de l’oliera de Còrdova és molt més surrealista... Fixeu-vos: No volen pagar els endarreriments a les treballadores perquè al conveni col·lectiu del sector posa TREBALLADORS!

Com si els masculí no hagués servit durant anys per a referir-se a tothom. Quan parlàvem de catalans ens referien també a les catalanes, quan parlàvem de castellers, ens referíem també a les castelleres, etc., etc.

Com sabeu al Delta hi ha una colla castellera que s’anomena Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. És l’única colla casteller que fa menció als dos sexes. Recordo que quan se debatia el nom, unA filólogA va dir que no calia, que el masculí ja representava tothom. No obstant l’assemblea va decidir avalar el nom igualitari.

Aquest dies Pedro Sánchez està conformant el seu govern. Sé li poden criticar moltes coses: que si Borrell (el del desinfectant), que si Teresa Ribero (projecte Castor)... Però hi ha dos coses positives.

La primera és la recuperació del Ministeri de Cultura i la segona i encara millor el Ministeri d’Igualtat. A més, la seva titular, Carme Calvo (que ja va ser ministra amb Zapatero) ne serà la vicepresidenta.

A veure si els canvis comencen a notar-se ràpid...

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180605/allau-critiques-rae-llenguatge-inclusiu-masclisme-6857704

NO TENIR LA CONCIÈNCIA TRANQUIL·LA

Foto: Europa Press. 

El diari esportiu francès France Football que organitzava el trofeu Pilota d’Or fins que se fa fusionar amb la FIFA World Player el 2010, ha demanat perdó al jugador del Barça Andrés Iniesta per no haver-li atorgat mai la Pilota d’Or que reconeix el millor futbolista mundial de l’any.

No sé vosaltres, però quan me’n vaig assabentar de la notícia la primera cosa que vaig pensar és que no tenien la consciència tranquil·la. D’haver-la tingut no hagués calgut demanar disculpes.

Des de fa anys tenia clar que la Pilota d’Or no s’atorga al millor futbolista, sinó a aquell que pel motiu que sigui consideren que sé li ha de donar. Un exemple. A Cristiano Ronaldo sé n’hi ha regalat dues. La primera, la de de 2014 després d’un controvertit allargament del termini de votació que, casualitats de la vida, va coincidir amb el millor moment del portuguès. I la de 2016 on Cristiano va guanyar l’Eurocopa amb Portugal i la Champions amb el Madrid, però on no va ser un jugador determinant a l’hora de aconseguir aquests títols.  

És veritat que D. Andrés, durant la seva gran trajectòria al Barça podria haver guanyat alguna vegada la Pilota d’Or. Mèrits n’ha fet de sobres. Potser el paper més determinant va ser el gol que va marcar amb la selecció espanyola a la final del mundial de Sudàfrica de 2010 contra Holanda i que va acabar donant el títol a la Roja.   

Però que jo recordi quan Xavi va decidir abandonar el Barça per a marxar a jugar a Qatar, la revista France Football no se li va disculpar pel mateix motiu.

Evidentment no li trec mèrits a Iniesta al que considero un dels millors jugadors que ha tingut mai el Barça, però Xavi Hernández està a la seva altura sinó un pèl més amunt. Però no vull entrar en polèmiques al respecte. Com sempre passa hi haurà a qui Iniesta li sembli millor jugador que Xavi i d’altres que pensin que el de Terrassa ha segut millor. Tot dos van ser molt bons i tots dos van jugar al Barça, tot i que un va néixer a Catalunya i l’altre a Fuentealbilla (Albacete)

És evident que durant les èpoques de Franck Rijkaard i Pep Guardiola, el Barça va tenir un dels millors equips de la història del futbol, tal i com sé demostra amb el podi de la Pilota d’Or de 2010 on Messi va guanyar la d’or, Iniesta la de plata i Xavi la de bonze.  

EL BARÇA, EL MADRID I LA POLÍTICA

Se confessaven del Madrid i espanyols i afirmaven que quan el Barça jugava competicions europees contra un equip d’uns altres estat, volien que guanyés perquè era un equip espanyol.

Els que som catalans i del Barça també ho tenim molt clar: que el Madrid no guanyi ni jugant contra ells mateixos en un entrenament.

El primer punt no m’ho he acabat de creure mai. I si vaig errat encara pitjor, ja que, al fons, ens veien com un equip inferior. Mentre ells portàvem 6 copes d’Europa, el Barça no ne portava cap. Quan existeix la rivalitat de debò, a l’enemic ni aigua!

Però ara sembla que els merengues s’han tret definitivament la careta. Dimarts per la nit van donar mostres de molta alegria en veure que l’equip català queia estrepitosament contra la Roma. Per a què han de seguir dissimulant? O és que són hipòcrites.

Aquest matí llegia la columna del crític televisiu Ferran Monegal. Explicava que dimarts per la nit el programa Chiringuito de Jugones que emet Mega i que va assolir una quota d’audiència del 9,4% que per aquest canal televisiu és un autèntic disbarat. Per a que us feu una idea la quota d’audiència de la Primera de TVE en aquell mateix moment era del 9,9.

Segons explica Monegal, tots els convidats de Pedrerol eren del Madrid excepte Quim Domènec que com a bon barcelonista que deu de ser (no tinc ni idea de qui és aquest personatge), se mostrava dessolat per la derrota.

Ara l’excusa que tenen els madridistes quan desitgen la derrota del Barça és que representa l’independentisme català. Mareta meua del meu cor... I els independentistes acusant el Barça precisament per la seva ambigüitat institucional.

Històricament el FC Barcelona ha representat el catalanisme polític i militant (fins i tot té un president afusellat pels franquistes: Josep Sunyol) Durant la dictadura ser catalanista era un fet tant delictiu com ser ara independentista. Si ara al minut 17,14 se crida llibertat, en aquella època al camp hi solien onejar senyeres quan mostrar-les en públic se considerava subversiu. Recordeu que llavors, com ara, no hi havia llibertat d’expressió.

El Barça és el que és i sempre ho ha segut. I el Madrid, també. Tots dos clubs són les dues cares d’una mateixa moneda que representaria el futbol espanyol. Tota la resta, i no vull ofendre a ningú, són insignificants al seu costat. Tots dos equips tenen el seus valors (bé, al menys els Barça els té) i la seva idiosincràsia.

I una part dels aficionats al futbol escullen ser aficionats d’un o de l’altre equip per aquestes característiques i no només per la forma de jugar.

De vegades he escoltat d’aficionats madridistes dir: Sóc del Madrid perquè m’agrada com juguen. Mentida! Són del Madrid per tradició familiar o perquè s’hi veuen més identificats. Si fos per la forma de jugar serien dels Barça, sobre tot durant les èpoques de Cruyff, Rijkaard i Guardiola. Alguns però tenen la dignitat de reconèixer que Messi és millor que Cristiano.

Dimecres un amic de Facebook va escriure el següent:  Em va ser donada una benedicció dels déus haver nascut sent del Barça. I ho acompanyava d’una foto de Cristiano Ronaldo ensenyant múscul després de haver marcat el gol de penal que va donar el passi a semis al Madrid. Comparteixo plenament la seva opinió. Miro a Cristiano hi veig un tipus vanitós que, des del meu punt de vista se identifica molt amb el club que representa.

El que no entendre mai (i ho diré per activa i per passiva) és com se pot ser independentista i del Madrid.

SOBREPASSATS!

Podia passar i va passar... La Roma va passar per sobre del Barça i el va eliminar de la Champions Leage. El Barça, aquest any, tampoc no jugarà la semifinal. I això que, a priori, la Roma era l’equip més feble dels que se van classificar per als quarts de final.

Tot i el còmode avantatge del 4-1 de l’anada (un resultat per cert enganyós), amb el 3-0 final, els italians volaven cap a les semifinals mentre el Barça quedava eliminat sense cap mena d’excusa, sense poder culpar a ningú de la derrota excepte a ells mateixos.

I no es que no es veia venir que podia passar una cosa així. A la lliga, tot i la diferència de gols amb el segon classificat (l’Atlético de Madrid), el Barça s’ha caracteritzat més pels resultats que ha tret (rècord de partits sense perdre inclòs) que no pel seu joc brillant.

Només un exemples: l’empat al camp de les Palmes (un dels darrers classificats), l’empat in extremis al camp del Sevilla, l’ajustada victòria a casa contra el Leganés... Crec que eren senyals inequívoques de que al Barça li mancava punch, tot i que potser molts no ho volien veure...

Quan l’any passat se va anunciar el fitxatge d’Ernesto Valverde, vaig expressar les meves reticències a que fos l’entrenador ideal per al Barça. En canvi, un company de treball de l’Athlètic Club de tota la vida, me va dir que ell si que pensava que seria un gran entrenador per al Barça.

Tot i que al llarg de la temporada el Barça, en general, no s’ha caracteritzat pels seu joc brillant, com els resultats l’acompanyaven, va haver un moment que vaig pensar que potser el me company tenia raó. Però ara penso que si en algun moment podia tenir raó, la derrota d’anit li ha tret tota.

Una Roma sense grans noms va sobrepassar el Barça en tots els aspectes. I quan això passa, no sé li ha de donar només la culpa a l’entrenador. Els jugadors també són culpables col·lectivament de la desfeta, igual com ho són quan guanyen en comoditat.  

Els entrenadors estan per a estudiar els rivals i valorar els seus punts forts i els seus punts febles, dissenyar les tàctiques, escollir els millors jugadors per a portar-les a terme i corregir defectes durant el partit. I els jugadors són els que han de dur a terme tot allò que els hi ha encomanat l’entrenador i si cal córrer més i posar més el peu quan toca. Quan tot això no se fa bé, és quan l’altre equip de passa per sobre i el que és pitjor, sense saber com.

Tot i que el Barça està a la final de la Copa del Rei i té la lliga a tocar (només ell la pot perdre), faria bé de refer-se de la patacada d’anit el més ràpidament possible i guanyar la lliga com abans millor.

Sempre he dit que, per a mi, la lliga és el títol més important de la temporada. El que s’ha d’intentar guanyar cada any. I que la Champions, tot i ser molt important, degut a la qualitat dels equips que la juguen, s’ha de mirar de guanyar sovint, però tampoc és necessari fer-ho cada any.

El que passa és que alguns que a la lliga ja fa temps que se’ls ha donat per morts, a la Champions van com un coet cap a la tercera consecutiva i la quarta en cinc anys. I això fa mal...    

SURREALISME TELEVISIU

Va passar al Chiringuito de Jugones, el programa de Josep Pedrerol. Dilluns dia 5 per la nit, el dia anterior al partit entre el Paris S.G. i el Reial Madrid.

Un grup de seguidors ultres del equip de la capital francesa se van congregar prop de l’hotel on s’allotjaven els jugadors blancs. A les imatges s’hi podien veure un grup d’entre 30 i 40 aficionats amb una pancarta amb aquest lema: PUTA MADRID. A part, se’ls podia sentir com cantaven: Puta Madrid, Puta Madrid...

No obstant, el regidor del programa va preferir subtitular el que tots estàvem sentint i veient...

Sobre les imatges s’hi podia llegir P... Madrid, P... Madrid, P... Madrid.

I és quan té preguntes: Cal? No s’està veient la pancarta i s’estan sentint els càntics? Realment cal posar els puntets d'autocensura? 

Jo ho vaig trobar del tot surrealista.  

SUFICIENT AMB L’1-0

Ahir el Barça havia de passar una prova de foc contra l’Atlético de Madrid. El resultat de l’encontre no seria definitiu per el desenllaç de la lliga, però s’hi apropava prou. Una victòria del Barça (com així va ser) l’allunyava a 8 punts, un marge prou ampli per a pensar que serà difícil que aquesta lliga se pugui escapar. Una victòria del Atlético en canvi, hauria significat l’apropament a 2 punts, una situació de màxim risc. I l’empat hauria deixat les coses com estaven: a 5 punts i una jornada menys.

Un 1-0 sempre és un resultat raquític, però per al Barça, ahir, va ser suficient, ja que els hi va donar els 3 punts davant del màxim rival de la lliga (el Madrid està a 15 punts i a hores d’ara res fa preveure que pugui estar lluitant pel títol a les darreres jornades)

Per al Barça, l’1-0 d’ahir és el primer d’aquesta temporada. En canvi l’Atlético n’acumula 8, tot i que els dos partits precedents al d’ahir els havia guanyat àmpliament (2-5 contra el Sevilla i 4-0 contra el Leganés) D’aquest 10 gols, la seva màxima estrella, Griezmann n’havia fet 7.

El partit d’ahir va ser un partit estrany on el Barça va crear poc perill, però l’Atlético no ne va crear pràcticament gens. Les jugades més perilloses de l’Atlético va ser un xut molt alt de Griezmann i un gol anul·lat a Gameiro per fora de joc de Diego Costa quan l’àrbitre ja tenia el xiulet a la boca per a indicar el final.

Se’m fa difícil pensar que és el que pretenia ahir el Cholo Simeone. Se pot pensar que amb un empat ja ne tenia prou i a veure-les venir... Però Messi va marcar de falta al minut 26 de la primera part i, per tant, s’esperava que l’Atlético anés a buscar l’empat. Però no na ser així....

Potser sabien que si l’Atlético se’n anava descaradament a buscar l’empat, el Barça hauria jugat a plaer i corrien el risc d’haver-los marcat més gols, com li va passar al Girona l’últim partit a casa. Devien de pensar que anirien aguantant 1-0 i a veure si en una contra feien l’empat. Però entre que no arribaven pilotes a la davantera matalassera gràcies a la pressió que feien els davanters i l’encert de la defensa, sobre tot d’un incommensurable Piqué, van fer que l’Atlético, com he dit anteriorment, pràcticament no tingués ocasions de gol.

Tot i que els jugadors del Barça van reclamar un parell de penals, no va semblar que cap dels dos ho va ser. No van deixar de ser simples contactes on els jugadors del Barça van aprofitar per deixar-se caure. Per tant, la jugada més polèmica del partit (per dir-ho d’alguna manera), va ser precisament el gol anul·lat a Gameiro.

Anit, durant uns minuts (potser menys i tot), vaig estar veient Estudio Estadio al canal Teledeporte de TVE. Hi havia un comentarista que no tenia clar que Diego Costa estigués en fora de joc, perquè la seva cama tapava la del defensa del Barça (sembla que sigui Sergi Roberto), la qual cosa, segons el seu punt de vista podria estar en línia amb el jugador del Atlético, tot i que el cos del jugador blaugrana se veu una mica més avançat, com si la seva intenció fos deixar a Costa fora de joc.

Bé, en tot cas, tret que aquell comentarista a cap lloc més (inclosa la premsa esportiva de Madrid) he llegit que estigués mal anul·lat el gol.

Això, sí, al digital de l’As, se pot veure un anàlisi que va fer un tal Nacho Tellado al Chiringuito de Jugones i que, segons ell, el gol de Messi no hauria d’haver pujar al marcador perquè la barrera estava més distància de la reglamentària... Un fet totalment insòlit segons els comentaristes habituals del programa. Us deixo amb l’enllaç per si ho voleu veure: https://as.com/videos/2018/03/05/portada/1520248425_300978.html

AMB UN JUGADOR MENYS

A l’argot futbolístic se diu que se juga amb un jugador més quan l’àrbitre se decanta descaradament a favor de l’equip rival. O sigui, que no és imparcial a l’hora de prendre les decisions.

Si vau veure dijous el partit de semifinals de la Copa del Rei entre el València i el Barça jugat a Mestalla, potser també vos vau adonar que durant la primera part el Barça va jugar amb un futbolista ments: André Gomes.

Segons vaig llegir ahir al Periódico, el jugador portuguès va perdre les tres primeres pilotes que va tocar i, a partir d’aquí, els seus companys li van perdre la confiança i li van deixar de passar pilotes... Com si no jugués. Vaig seguir el partit pel canal Gol i un dels comentaristes també ho va observar. Va dir que no era el jugador que havia destacat al València i que en lloc de prendre responsabilitats buscant driblar o xutar a porteria, se limitava a fer el més fàcil: passar-la com si li cremés al jugador de més a  prop. Així no és gens estrany que el Periódico l’hagi qualificat amb un 3 sobre 10 (la nota més baixa de tots els que van jugar) i que Valverde el canviés a la mitja part per Coutinho que va ser qui va fer el primer gol del Barça i deixava l’eliminatòria pràcticament sentenciada. 

Si André Gomes acaba deixant el Barça no podrà queixar-se de que no ha tingut oportunitats perquè quan el Barça juga un partit important, Valverde el sol posar de titular. 

Desgraciadament no és l’únic jugador de la plantilla d’aquest anys que ha estat un fiasco. Sense anar més lluny Deulofeu que de jove anava per a figura i que les dues vegades que ha estat al Barça no ha triomfat i això que amb la lesió de Dembélé era qui més números tenia per a jugar i acabar convencent a l’entrenador i a l’afició. Però tampoc... Denis Suárez i Digne tampoc semblen dignes jugadors per al Barça actual que després de la victòria d’anit està en camí de poder-ho guanyar tot i tornar a repetir una temporada triomfal com alguna de les que va fer uns anys enrere. 

LA LLEI MORDASSA TAMBÉ S’APLICA AL FUTBOL

Estudio Estadio TV1), El Club de la Mitjanit (E3), el Cascabel (13Tv) eren alguns del programes que anit parlaven de l’Espanyol-Barça de del dia anterior, però sobre tot de Piqué i el gest que va fer en marcar el gol de l’empat.

Ja ho vaig dir la setmana passada i ho segueixo dient aquesta: És una simple qüestió de rivalitat entre dos clubs. No hi ha que treure-ho de context.

Hi havia contertulians que criticaven el lleig gest de Piqué i a partir d’aquí sòbria la veda per a opinar d’ell i tota la seva trajectòria de quan no roda la pilota. Piqué és Piqué... Geni i figura dintre i fora del camp... No cal donar-hi més voltes. És un culer de cap a peus. Son iaio matern va ser vicepresident del Barça amb Montal: Amador Bernabeu.

Per tant ha mamat barcelonisme des del dia que va néixer i sent els colors més que ningú. No fa gaires mesos se va fer una enquesta per a veure que opinaven els seguidors del Barça de si un dia Piqué podria arribar a la presidència del club i una gran majoria opinaven que sí.

Diuen els que diumenge van estar al camp de l’espanyol que tot va anar bé fins que va arribar el minut 81 que va ser quan Piqué va fer el gol i, posteriorment, el gest de fer callar el públic assistent. Que abans tot havia transcorregut amb la més absoluta normalitat... I què és la normalitat dintre d’un camp de futbol?  

Va ser precisament aquest gest al que més punta li van treure els tertulians de les diferents cadenes. Semblava que era la primera vegada que se feia una cosa així al món del futbol. També hi va haver que va voler-hi veure alguna cosa més en aquest gest ja que a part de posar-se el dit índex als llavis, va aixecar el menut. Si volia dir alguna cosa més suposo que només ho sabrem si ho diu el propi Piqué.

Tot i el desafortunades frases, xiulets i demés que ha d’escoltar sovint Piqué allà per on vagi, torno a repetir que entra dintre del que és normal a un camp de futbol. Com sempre hi haurà favorables i detractors, però que seria el futbol sense les polèmiques de dintre i fora dels camps.

La meva opinió és que sovint se’n fa un gra massa i no se mira igual si se tracta de l’afició pròpia o de l’aliena. El mateix sol passar amb els comentaristes. Segons a qui sé li perdona tot i en canvi a d’altres no se’ls hi deixa passar ni una. Deixem que els aficionats animin el seu equip i tot i que no ens agradi, que xiulen i s'esplaien a gust amb els nostres jugadors, ja que el proper partit que se jugui al nostre camp passarà a l’inrevés.    

I deixem també que els jugadors puguin dir la seva quan acabi un partit i més encara si estan emprenyats pel que han hagut de sentir mentre rodava la pilota.

Durant el franquisme (potser hi ha gent que no ho sap), el futbol era un dels pocs llocs on se podia enaltir el catalanisme, sobre tot si al Barça ens referim. Ara, amb la llei mordassa aprovada pel PP pràcticament no pots dir res sense que sigui considerat delicte. De vegades no sabria dir si hem avançat o retrocedit.  

Fa temps que els estaments futbolístics que vetllen pel bon funcionament de la lliga li tenen ganes a Piqué, al Barça i a la seva afició (xiulets al Borbó, etc.) I com resulta que a Catalunya no tots són del Barça i fins i tot n’hi ha algun que és botifler, ara han usat l’Espanyol de Cornellà (he dit Cornellà? Volia dir el Prat, perdoneu) per mirar de que li caigui alguna sanció. Des del meu punt de vista Piqué no deixa de ser un boc expiatori.  

QÜESTIÓ DE RIVALITAT

Els darrers dies s’ha produït un encreuament de declaracions entre jugadors del Barça i de l’Espanyol. Sembla ser que els diguin Espanyol de Cornellà en lloc d’Espanyol de Barcelona no els agrada... La tensió ha arribat fins al punt de que el club periquito ha presentat una demanda a la Lliga per si són constitutives d’enaltiment a l’odi.

Personalment me sembla que s’ha tret de context i que no n’hi ha per a tant. Són coses de la rivalitat que se processen ambdós clubs. No cal buscar-hi els tres peus al gat.

Mentre el Barça com a club no ha dit res, des de l’entorn de l’Espanyol sé li ha afegit més llenya al foc. El propi entrenador Quique Sánchez Flores també ha dit la seva i no sé si dintre del mateix debat o fora d’ell, des d’Anglaterra, qui va ser jugador i entrenador del club blanc-i-blau Roberto Pochettino que sona per ha substituir a Zidan al Reial Madrid, va dir que primer se’n tornaria a Argentina a fer de granger abans que entrenar el Barça... Pitjor per a ell.

Evidentment tampoc cal fer-li més cas. Pochettino té el cor periquito i la seva opinió és molt respectable. Però també potser que intueixi que el Barça mai li oferirà dirigir el primer equip. Afortunadament per al Barça no tothom pensa igual, ja que l’actual entrenador Ernesto Valverde va ser jugador de l’Espanyol, del Barça i del Athletic Club entre d’altres. I com entrenador també ha entrenat a tots tres a part de l’Olympiacos, Mallorca, València, Vila-reial, etc. I quin problema i ha?

Potser (i només potser) l’espanyol com a entitat esportiva estaven ofesos perquè la Lliga (no el Barça) va denunciar els càntics que va rebre Piqué al partit d’anada de la passada eliminatòria de la Copa del Rei. Sabeu que li cantaven a Piqué?  Piqué, cabrón, Shakira tiene rabo, tu hijo es de Wakaso y tú eres maricón.

No sé, igual avui no tic el criteri afinat, però jo diria que és molt més insultant que té diguin això que no que parlin de l’Espanyol de Cornellà o que l’Espanyol van celebrar la victòria del partit d’anada com si haguessin passat l’eliminatòria(1-0) o que van tenir la seva setmana de glòria... Per cert, l’Ajuntament de Cornellà també ha criticat les paraules dels jugadors del Barça. Tal com va dir Piqué, l’actual camp de l’Espanyol està a Cornella o millor dit entre Cornellà i el Prat. De fet quan sé va inaugurar se’l anomenava com a estadi de Cornellà el Prat.  

La propera setmana de lliga han de tornar a jugar l’Espanyol i el Barça al camp dels primers i per tant cap deduir que tota aquesta polèmica només beneficia a l’Espanyol ja que la parròquia blanc i blava acudirà en massa al seu cap per animar els jugadors i mirar si sé poden emportar una victòria per pírrica que sigui aquesta. 

NOU COP D’EFECTE DEL BARÇA

Segons expliquen els experts que van veure anit el Betis-Barça i que va acabar amb el resultat de 0-5, els blaugranes van fer possiblement la segona millor mitja part de l’era de Valverde ja que va ser quan van marcar tots els gols.

Tot i que falten 18 jornades de lliga, el Barça té la suficient avantatge per a pensar que res no podrà impedir que la torni a guanyar. I més encara si tenim en compte que juguen bé i que fins ara no han perdut ni us sol partit de lliga.

Sempre s’ha dit que al món del futbol 2 més dos no tenen per que sumar quatre. Dissabte durant el partit Espanyol-Sevilla li vaig preguntar a la meva dona:

-Què has posat a la quiniela? (ella fa travesses amb un grup d’excompanys de feina)

-He posat que guanyaria l’Espanyol –me va dir-. (En aquell moment el partit ja anava 0-2)

-Malament –li vaig respondre-. Aquesta setmana l’Espanyol ja n’ha tingut prou amb guanyar-li al Barça (1-0 en partit de la Copa del Rei)

No fa gaires jornades, el Sevilla, el mateix equip que dissabte va golejar l’Espanyol a domicili perdia a casa contra el Betis per 3-5!

Si el futbol fóssim matemàtiques i per tant, si el Betis va guanyar el Sevilla, el Sevilla a l’Espanyol, l’Espanyol al Barça, el Barça hauria hagut de perdre contra el Betis. Però no va ser així... Cada partit és diferent i això, tot i que els entrenadors recalquen els jugadors sobre la necessitat de guanyar contra rivals en teoria molt més dèbils, el jugadors, potser d’una manera inconscient, no hi posen tan d’èmfasi que quan juguen contra un dels equips considerats grans de la lliga.

El d’ahir va ser el primer partit de la segona volta i si mires la classificació de trobes coses com aquestes: El Barça és líder amb 54 punts i 57 gols a favor (2,85 per partit de mitjana) per només 9 en contra (0,45 de mitjana) El segon és l’Atlètic de Madrid a 11 punts i tot i que porta en contra els mateixos gols que el Barça, a favor només de du 29, pràcticament la meitat dels que han fet els blaugranes. L’equip del Cholo Simeone ha guanyat 7 partits per 1-0 o 0-1, mentre que el  resultat més curt del Barça ha estat un 2-1 o 1-2 (contra el Sevilla i el Getafe) El tercer és el València a 14 punts quan només fa unes jornades era segon a 4 punts del Barça i el tercer és el Reial Madrid a 19 punts(amb un partit menys), 39 gols a favor (dels quals 7 els va fer ahir) i 18 en contra.    

A la classificació de màxims golejadors, al cap d’amunt de tot hi ha Messi amb 19 gols i Luis Suárez amb 15. El tercer és Yago Aspas del Celta amb 12 i els quarts Stuani del Girona i Zaza del València amb 10. El màxim golejador del Madrid són Bale i Cristiano Ronaldo amb 6 i el de l’Atlètic de Madrid Gruiezmann també amb 6.

Per tant unes estadístiques molt aclaridores sobre com està anant fins ara la lliga. Què a partir del resultat d’ahir el Reial Madrid remuntarà? És possible, perquè no? Plantilla i noms, sobre tot noms ne té en quantitat. Però l’important per al Barça no és mirar cap enrere, sinó cap avant, tenir ambició i anar per tots els partits que queden fins el final de temporada.

Aquesta setmana s’ha de jugar el partit de tornada de la Copa i ja veureu com el Barça a part de guanyar l’Espanyol ho farà amb comoditat .

BARÇA, 5; CELTA, 0

Sempre he dit que quan un equip de futbol juga bé, l’altre juga malament. La superioritat ve precisament de la sima d’aquests dos factors. Anit el Barça va jugar molt bé i el Celta que no fa tant va empatar contra el Barça a la lliga i venia d’empatar amb el Madrid a casa, no tant.

Ara bé, suposo que els analistes de futbol valoraran moltes més coses i segurament afirmaran que si el Barça ser molt superior va ser perquè tàcticament va superar al Celta en tots els sentits.

Com anit donaven el partit en obert (Gol Tv) el vaig poder veure i la veritat és que me va agradar el Barça. Tot i que no juga Umtiti se’l veu fort en defensa. Vermaelen s’està mostrant com un gran recanvi, tot i que des de que juga al Barça la gran quantitat de lesions l’han obligat a estar-se llargues temporades al dic sec. Ara amb l’arribada d’un altre central (Yerri Mina) l’equip blaugrana encara sé sabrà molt més fort al darrere. I és que els partits sé comencen a guanyar des del porter i la defensa i sembla que això ho tenen molt clar.

Amb el fitxatge de Coutinho  el Barça reforçarà molt el seu mig del camp. Davant l’enorme competència que té en aquella zona (Busquets, Iniesta, Paulinho, etc.), algú va qualificar de beneit problema el que tindria Valverde. Si tens molt que triar i a part entre aquest molt hi ha qualitat, sempre pots escollir els futbolistes que més sé puguin adaptar a cada tipus de partit. Tot i que me temo que seran els equips rivals els que s’hauran d’adaptar al joc del Barça i mirar de contrarestar el seu joc.

Als mitjans de comunicació d’avui hi ha una idea unànime. Messi va fer el que va voler i quan va voler. Això sí, amb la col·laboració de Jordi Alba amb qui sembla que ara que no està Neymar ha trobar el seu soci perfecte.

A la segona part Valverde va substituir Messi i va donar entrada a Dembélé que poc a poc va tenint minuts per anar agafant la forma necessària de cara els propers mesos que serà quan sé decidiran totes les competicions. Anit sé li van poder veure trets de gran futbolista i tot hi que juga per la banda dreta, en algun sentit me va recordar al Neymar del principi de jugar amb el Barça. Si l’arribada de Dembélé al Barça s’esmorteïa en bona part l’espantada de Neymar, no hi ha cap dubte que l’arribada de Yerri Mina, però sobre tot de Coutinho li han donat un plus de qualitat al Barça de Valverde que, des del meu punt de vista, aquest any pot aspirar a tots els títols que juga.  

I si això passa, qui se'n recordarà de Neymar? 

OH! NO ÉS NOTÍCIA

I jo que me pensava que ne parlaria tothom!! Sembla ser que hi ha notícies que no són notícia, tot i la rellevància que poden arribar a tenir. Serà perquè aquests dies només sé parla del referèndum de l’1-O i totes les notícies que es generen al seu voltat? Potser serà això.

Dimarts, quan vaig sortir de treballar i anava cap a casa, per la ràdio (estava escoltant la SER) van donar una notícia que relacionava a Juan Fernando López Aguilar, diputat socialista al Parlament Europeu i el món del futbol.

A veure si us ho sé explicar. Gràcies a una filtració de Foottball Leaks, s’han conegut el nom de jugadors importants de la Lliga que han estat condemnats per evasió fiscal. Aquests jugadors, a sobre de ser estrelles del món de futbol tenen tota mena de privilegis amb la complicitat dels respectius clubs, per tant, també estarien implicats diversos clubs.  

Dilluns es va celebrar una sessió de la Comissió de Blanqueig de Capitals i Evasió fiscal i va ser aquí, quan el portaveu socialista va criticar el suport que reben aquestes mega estrelles del món del futbol, els sous desorbitats, els contractes de publicitat, els drets d’imatge etc. Per tot això es va demanar a la Comissió conseqüències estrictes i mecanismes que impedeixen el frau i la evasió fiscal a tots els nivells.

Per la seva part, Ramón Jauregui, un altre eurodiputat socialista, va incidir en que ni la FIFA, ni la UEFA, ni l’Associació Espanyola d’Agents de Futbolistes controlin el problema de la evasió fiscal del futbol internacional i més concretament de l’europeu.

Segons la SER, cap representant del estaments del futbol va assistir a la reunió, tot i que havien estat convidats a fer-ho. També es va dir que entre les mesures que s’havien de prendre, estava la de suspendre’ls temporalment sense poder jugar a futbol, igual com es fa quan t’ensenyen una targeta roja.

Però no només als jugadors, sinó als seus representants. Per exemple el portuguès Jorge Mendes, representant entre d’altres de Cristiano Ronaldo o José Mourinho, sé sap que té tot un entramat d’empreses que operen en diversos països fiscal per a poder evadir capitals i estalviar-se els impostos que hauria de pagar al país on tingui el seu domicili fiscal. A aquest personatge sembla ser que si s’acceptessin les mesures que es proposen se’l podria inhabilitar a per vida.  

Que el món del futbol està més que corromput és cosa coneguda. Només cal fixar-nos que va passar amb els expresidents de la FIFA Joseph Blatter, el de la UEFA Michel Platini o el de la Federació Espanyola Ángel Maria Villar.

Ja era hora que algú s’atrevís a proposar mesures com les que han proposat els diputats socialistes de la Eurocambra, però dubto que al final se pugui aconseguir alguna cosa al respecto o al menys que tinguin l’abast necessari. És una pena, però realment penso que no s’arribarà mai fins l’arrel del problema.

Per cert, si heu llegit o escoltat alguna cosa al respecte, m’agradaria que m’ho diguéssiu, ja que sembla ser que hi ha un mutis total. Fixeu-vos que l’enllaç que us adjunto per a poder llegir la notícia és de la pàgina personal del propi Juan Fernando López Aguilar.   

http://juanfernandolopezaguilar.es/mediateca/134/los-socialistas-denuncian-la-ausencia-de-un-control-efectivo-de-los-delitos-fiscales-cometidos-por-clubes-y-jugadores-de-futbol.html

http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20170621/423532370896/jorge-mendes-cristiano-ronaldo-football-leaks-paraisos-fiscales-fiscalia-hacienda.html

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 29

Foto: R.Ll.

LA BRIGADA MUNICIPAL COL.LOCA PANCARTES DE L’ANC

Quan vaig veure damassos de l’ANC enganxat a les finestres baixes de la Casa Consistorial, me pensava que tardaria temps en veure un despropòsit semblant, tot i que abans ja vaig al·lucinar amb l’estelada de la plaça del mercat.

Aquest matí he rebut una foto on es pot veure un camió de la brigada municipal col·locant pancartes de l’ANC cridant a la participació del 11-S.

Si un fet com aquest no és prevaricació, s’hi assembla bastant.  

ANDREU MARTÍ

-T’has assabentat del que diuen de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar Andreu Martí? –Me va preguntar una companya de feina ahir.

Davant la meva resposta negativa me va dir que m’ho enviava.

L’any 2003 Andreu Martí va ser elegit per primera vegada alcalde de l’Ametlla de Mar. Només 40 dies abans, ell i la seva dona havien viatjat a Andorra per obrir un compte a una sucursal de la Banca Privada Andorrana.

Ningú va a obrir un compte a Andorra per a posar-hi de tant en tant els estalvis. Qui ho fa és perquè hi pensa portar diners de dubtosa procedència.

La notícia la recollia el diari el País amb el següent titular: El alcalde que quiso hacerse rico deprisa. Tota una declaració d’intencions...

Mentre navegava buscant la notícia (la meva companya no m’ho va enviar de seguida), ne vaig trobar una altra publicada a Diari de Tarragona:Reclamen a l’Ametlla de Mar un deute de 3,1 M€ pel servei de l‘aigua. S’explica que l’ajuntament calero va signar un contracte de subministrament d’aigua amb l’empresa Aqualia l’any 2004 (només 1 anys després de que Martí fos alcalde) i duraria fins els 2030. El preu de l’aigua se fixava en 0,7 euros/m3.

L’any 2009, sense que es coneguin els motius, l’equip de govern, sense passar pel Ple, s’aproven uns nous preus per a l’aigua i s’estableix que costarà entre 1 i 1,6 euros m/3.

La diferència de cost devien ser els estalvis que Andreu Martí enviava de tant en tant a Andorra a través d’un testaferro...

LES CLÀUSULES DELS FUTBOLISTES

Sembla ser que les clàusules de rescissió dels futbolistes només existeixen al futbol espanyol, al menys de forma generalitzada.

L’any 2000 el Madrid va pagar la clàusula de rescissió de Figo que era de 10.000 milions de pessetes al Barça (uns 60 milions d’euros) Una quantitat desorbitada per a l’època. A partir de llavors el Barça per a blindar les seves estrelles els hi va posar unes clàusules estratosfèriques... O això es pensaven els seus directius, ja que el PSG se va emportar a Neymar pagant 222 milions d’euros. La clàusula de Messi està fixada amb 250 i potser per això se va especular que el Manchester City el volia fitxar. Tot i l’elevat de les clàusules sembla que sempre pot haver algú que les pugui acabar pagant. La del nou fitxatge del Barça, Dembélé, ascendeix a 300 milions. M’aventuro a dir que no passaran molts anys quan sortirà algun club disposat a pagar per ell o per algun altre jugador aquesta xifra.