LA VIA AUGUSTA : Sant Jaume d'Enveja

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jaume d'Enveja. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’octubre del 2023

COETERA NÚM. 38: ROMERO 2 (Sant Jaume d'Enveja)

dimecres, 11 d’octubre del 2023

COETERA NÚM. 37: LLUPIA (Sant Jaume d'Enveja)

dissabte, 7 d’octubre del 2023

COETERA NÚM. 33: NAVARRO (Sant Jaume d'Enveja)

dilluns, 25 de setembre del 2023

COETERA NÚN 17: ARTIGAS (Sant Jaume d'Enveja)

dissabte, 23 de setembre del 2023

CETERA NÚM. 15: RAVANALS 2 (Sant Jaume d'Enveja)

dijous, 21 de setembre del 2023

COETERA NÚM. 13: LA LLANADA (Sant Jaume d'Enveja)

dimecres, 20 de setembre del 2023

COETERA NÚM 12: BUDA (Sant Jaume d'Enveja)

dilluns, 13 de febrer del 2023

MANIFESTACIÓ PELS SEDIMENTS

Unes 2.000 persones es van reunir ahir diumenges 12 de febrer a Santa Jaume d’Enveja per a reclamar que el Govern central faci les inversions necessàries per a que puguin baixar més sediments pel riu Ebre ja que, des de que van construir-se els grans embassaments al llarg del curs del riu, la major part d’aquests sediments que, durant mil·lennis van configurar la silueta del delta, hi queden retinguts. Aquest fet fa no només que la zona de lo Trabucador, l’illa de Buda i la platja de la Marquesa vagin perdent terreny davant la mar Mediterrània per l’efecte de les llevantades sinó que, també, tot el delta de l’Ebre es vagi enfonsant a raó de 3 a 5 mil·límetres a l’any. Després de creuar l’Ebre per lo Passador, els manifestants van concentrar-se al parc fluvial de Deltebre on Sofia Morales va llegir el manifest. També hi van haver parlaments per part de membres destacats de la PDE així com d’altres entitats ecologistes i música dels artistes ebrencs Joan Rovira, Laura Guarch, Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Mario Pons (los Sirgadors del Delta).

dissabte, 3 de febrer del 2018

ELS IONQUIS DE L’AIGUA

Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada.

Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:

-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.

A més a més afegia:

-Hi ha que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre conques, crear bancs d’aigua...

-Tenim que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.

-Manquen infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.

Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014)

Desgraciadament les peticions de fer grans transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any 2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3 principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.

Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre 30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)

Una de les coses que tenim clares els que defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.

Amposta (7-02-2016)

Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.

Tot i que també de forma més encoberta ho han intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia. Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80, va quedar paralitzat.

Durant els anys més intensos de la lluita antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre 4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.

Barcelona (5-06-2016)

La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta, però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.

A partir d’aquí que cadascú pensi el que vulgui amb tota llibertat...