‘CAP BUTACA BUIDA’ A AMPOSTA

La iniciativa ‘Cap butaca buida’ va sortir d’un grup d’associacions relacionades amb el teatre i va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. L’objectiu era molt ambiciós ja que es pretenia omplir tots els teatres de Catalunya per aconseguir se la capital mundial de les arts escèniques. El repte o la cita, com ho vulgueu dir, també va arribar a Amposta i ho va fer de la ma de l’actor Joan Pera que va interpretar un monòleg. A Catalunya, Joan Pera no necessita cap mena de presentació ja que al llarg de la seva dilatada carrera com a actor de teatre ha actuat a la majoria dels seus escenaris a més de comptar amb diversos premis i reconeixements com ara la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. També és actor de cinema i de doblatge. Havia vist en directe a Joan Pera dues vegades. La primera representat la Extraña Pareja amb el recordat Paco Morán i la segona a el Fantasma de Canterville. En totes dues obres va estar genial i no vam parar de riure... A priori la nit és presentava força interessant i plena de rialles i, atenent al que es va poder sentir a la sala de la Lira Ampostina, així va ser. La qual cosa fa pressuposar que els espectadors s’ho van passar molt bé. No obstant, i dit això, des del meu punt de vista el monòleg que va interpretar em va semblar mediocre. Va fer un repàs de la part més pública de la seva vida explicant vells acudits que jo mateix he contat innumerables vegades als meus amics i coneguts. Algunes vegades me’n reia ja no per l’acudit en sí, sinó per la forma d’explicar-lo pròpia d’un humorista que s’ha passat tota la vida a sobre dels escenaris. Després de l’èxit aclaparador de la iniciativa ‘Cap butaca buida’ amb l’assistència de més de 55.500 espectadors entre tots els teatres de Catalunya ja s’ha anunciat que l’any que ve es repetirà l’experiència. Per a aquesta propera edició només espero que es porti a Amposta una obra millor tot i ser conscient que mai es podran portar algunes de les produccions que es representen a Barcelona senzillament perquè desplaçar tots els mitjans necessaris per a la posada en escena és senzillament inviable i més encara per a una sola representació. Sempre recordaré la gran posada en escena de l’obra els Miserables que es va representar al Barcelona Teatre Musical pocs anys abans de la pandèmia i que vaig tenir el pler de poder veure i gaudir-ne amb tota la seva dimensió. El pitjor que pot passar quan s’organitza algun esdeveniment del tipus que sigui és morir d’èxit, és a dir, pensar que tot ha anat tan bé que no cal fer grans canvis. I res més lluny de la realitat si tenim en compte l’obra que es va representar a la nostra ciutat.

'BONA GENT' DE QUIM MASFERRER

Ahir va aterrar per Amposta Quim Masferrer, el Foraster de TV3. Com sempre passa quan ve un personatge popular, l’aforament de la Lira estava ple de gom a gom, tot i els 18 euros del preu de les entrades... La majoria eren d’Amposta, però també hi va vindre gent de la Ràpita, Tortosa, Deltebre, el Perelló, Ulldecona i fins i tot de Móra d’Ebre. Se podria parlar d’un públic incondicional que segur que no se perdien cap dels programes que va emetre la televisió pública catalana.   

Li vaig comentar a la meva dona que estava expectant per veure com seria l’espectacle. Me’l imaginava com el Foraster, però sense enregistraments previs. Tot i que no acabava d’endevinar quin seria l’abast del mateix.

Prompte vam sortir de dubtes. El programa, lluny de ser un monòleg, me va recordar en molts moments el programa de televisió que el va fer famós després d'abandonar Teatre de Guerrilla, però en lloc de que per a emetre el programa Masferrer se passava dos dies a un poble determinat convivint amb els seus veïns i enregistrant imatges que acabaria fent servir durant l’emissió, ahir va haver d’improvisar i buscar gent entre el públic a la recerca de l’espurna que li donés el joc precís per a distreure a un públic entregat des de l’instant que va sortir a l’escenari.

No va enganyar ningú: Avui els protagonistes seran vostès... Però seré jo qui cobri. Tot i això no ha de ser fàcil fer un programa així en directe. S’ha de tenir la capacitat suficient per a que l’espectacle mantingui constantment la dosi necessària d’interès per a que, així, el públic no perdi l’atenció.  

La posada en escena no podia ser més senzilla: una pantalla on s’hi podia veure la major part del públic i on, de tant en tant, el zoom enfocava a aquelles persones que eren entrevistades o a les que ja ho havia fet abans.

Primer va començar explicant algunes de les anècdotes viscudes en aquests darrers anys per a, acte seguit, baixar de l’escenari a la platea i entrevistar a diferents persones entre el públic, suposadament a l’atzar. Però també és possible que les tries per la seva ubicació a la sala per tal de veure’s millor a la pantalla.

Estava anunciat que l’espectacle duraria 70 minuts, però a l’hora de la veritat va durar sobre 90. Per la cara i els comentaris de la gent, se’ls veia contents, tot i els euros pagats... Per a mi, vist el que se va veure, un preu excessiu. Però és el preu que s’ha de pagar per portar a Amposta un actor famós.

ART DE YASMINA REZA

Poques vegades podem gaudir a Amposta de la presència de tres actors com la copa d’un pi com són Pere Arquillué (la Riera), Francesc Orella (Merlí) i Lluís Villanueva (Plats bruts) Tot tres van representar l’obra Art de Yasmina Reza dirigits per Miquel Gorriz.

Art és una comèdia surrealista que manté en tot moment l’espectador pendent de l’escenari seguint amb la vista els moviments del s tres actors molt coneguts de l’escena catalana, sobre tot per les sèries que han protagonitzat a TV3.

Però què és realment Art? Jo ho tinc molt clar, una al·legat de l’independentisme! I com arribo a aquesta conclusió? Molt fàcil. Fa temps que dic que les independentistes en general si només volen veure blanc, només veuran blanc.

El veritable protagonista de l’obra és un quadre blanc d’un artista molt cotitzat (de fet el quadre costa 200.000€) Però quan dic blanc, vull dir blanc... Tot i que s’hi te’l mires bé, es poden veure unes fines traces de color... Blanc!

A part d’això fixeu-vos amb els cognoms dels actors: Arquillué, Orella i Villanueva.

Villanueva, l’únic cognom que en principi sembla no tenir el seu origen a Catalunya, és l’únic que percep algun matís més... Representa els Comuns que tot i que estan a favor del dret a decidir, no veuen en la independència l’única sortida política.

Orella és qui més clar ho té: és blanc i prou, tot i que també diu que és una merda... Seria la representació del PDeCAT o potser d’ERC) Quan diu això és perquè alguna cosa l’ha emprenyat. Potser de com ha acabat (de moment) el procés: uns a la presó, altres a l’exili i els que no estan ni a un lloc ni a l’altre passejant-se amb un llacet groc com a mostra de solidaritat amb els presos.   

I finalment Arquillué, que representaria el PSC per la inseguretat que mostra durant tota l’obra.

Potser alguns dels espectadors que van gaudir de l’obra (perquè segur que ho van fer) durant tota l’estona van veure un quadre groc. Estan en tot el seu dret. Si ell ara mateix veuen la realitat de color groc serà perquè per a ells és de color groc i punt... Per a què donar-li més voltes. 

MONGOLIA EL MUSICAL

La meva dona, fan de la revista satírica Mongolia i seguidora a Twitter, va voler anar a veure l’espectacle només assabentar-se que el feien a Barcelona.

La representació va tenir lloc divendres passat (20-N) a la sala Pepe Rubianes del teatre Capitol, al davant mateix de la font de Canaletes.

Tot i que s’anunciava com un musical, també s’advertia als públic que no sé sabia si cantarien o no.

L’escenari no podia ser més auster: dues taules, dues cadires i una pantalla per a passar-hi tota mena d’imatges per a seguir millor els monòlegs , gags i tota mena d’acudits que ens van oferir els dos únics actors.

L’obra, de contingut polític, va ser satírica, irreverent i carregada d’humor negre i àcid on cap dels que allí es van esmentar va sortir-ne ben parat.

Tot i que me’n vaig riure molt, l’obra estava pensada per als seus incondicionals seguidors que només començar el gag, ja sabien a la perfecció on anirien a parar.

Van començar amb acudits tan simplistes com aquests:

-Un gallec en arribar a l’Argentina, va entrar per una porta giratòria i s’hi va quedar perquè no va saber com sortir... Al final es va fer referència als polítics que usen les portes giratòries per a què, una vegada acabada la seva vida pública passen a ocupar cadires als consells d’administració d’empreses importants, sovint privatitzades durant l’època en que han estat ocupant els càrrecs públics.

Un altre:

-Anaven dos i va caure el del mig... Segur que ho he escoltat moltes vegades. Després de dissertar sobre el tema tot el que van voler, al final resulta que els dos que anaven eren el capital i la banca i el que va caure va ser el treballador durant els anys de crisi que portem.

També van fer un gag sobre la Verge de la Macarena, a qui ells anomenen la Cosa. Això és així perquè un jutge, davant d’una denúncia per haver ironitzar a la mare dels sevillans. El jutge va concloure el seu veredicte amb la prohibició expressa de que fessin ús del nom de la verge o sigui, no podien esmentar per a res a la Macarena. Què van fer els de Mongolia? A la pantalla va aparèixer la maçana característica del Mac amb l’article la al davant i la paraula arena al darrere... Però no la van esmentar.

Ja cap el final, per a commemorar l’efemèride del dia, tres espectadors (dos homes i una dona) la van emprendre a cops de pastís contra un d’ells que portava una careta de Franco. Es tractava d’una mena de concurs on havia de guanyar la dona sí o sí.

A l’hora dels bisos del final de l’espectacle es va desvetllar el gran misteri: perquè es deia Musical si no va sonar ni una nota de música.

-Per la mateixa raó que es diu democràcia...

El bon entenedor amb poques paraules en té prou...

LA PAELLA VALENCIANA, LES FALLES, LA DAMA D’ELX I ELS IBERS

Dissabte a Rossell, ens va explicar Xavi Castillo (Pot de Plom) que una fallera major, va convertir una entrevista a una ràdio en tot un al·legat independentista. Però no us equivoqueu: independentista valenciana respecte als Països Catalans.

Desafortunadament, les declaracions de la fallera independentista, no les he pogut trobar en lloc, segurament per la poca repercussió que va tenir als mitjans de comunicació, però si Xavi Castillo n’ha fet una paròdia, per alguna cosa serà.

Segon la fallera, són molts els que desitgen uns Països Catalans independents i com sabeu, a part de Catalunya, el terme també inclou el País Valencià, les Illes Balears i els Territoris de la Catalunya Nord (França) i fins i tot els de la Franja de Ponent (Aragó)

D’acord amb la ideologia més rància del PP valencià, la fallera independentista va arremetre contra Catalunya i el seu afany de envair (ni que sigui culturalment) la seva Comunitat Valenciana (un terme de consens que en el seu dia no va agradar ningú)

Però difícilment algú havia arribat tant lluny con la fallera major. Durant la seva intervenció va arribar a dir que els catalans els hi acabarien robant les falles, la paella i fins i tot la Dama d’Elx.

La ignorància demostrada és supina i només comparable amb les intervencions estel·lars de Rita Barbarà el dia de l’anunci de les Falles 2015 i Camps en una intervenció institucional que el propis Xavi Castillo va mostrar en vídeo a tots els assistents a la representació.

Anem per parts. Les falles es podrien copiar, tal com ho ja ho han fet algunes poblacions com Borriana, Benicarló, la Vall d’Uixó, Sagunt, Alzira, etc. Però no per això es deixa d’identificar les Falles amb la ciutat del Túria. De totes formes, seria un fet del tot insòlit i sorprenent que algun poble de Catalunya organitzés unes falles, ja que aquí ja tenim el suficient patrimoni cultural com per adoptar tradicions foranes.

Quan va arribar l’explosió fallera a Benicarló, jo treballava a Vinaròs. Els meus companys de treball en parlaven fins el punt que vaig tenir la curiositat per anar-hi. Ja no hi he tornat més. Segurament perquè no m’hi vaig sentir identificat.

La paella valenciana, per la seva banda, ha assolit popularitat universal. Amb tota seguretat és, entre totes les coses d’arrel valenciana, la més coneguda per tot el món, encara que serien molts els que la identificarien més amb Espanya que no amb la regió d’origen. Si preguntés a la gent quins són els ingredients que porta la paella valenciana, estic segur que la majoria me’ls diria quasi tots: arròs, pollastre, conill, tomàquet, garrafons, all, julivert, sal, aigua, colorant... Després en vindrien les variants, amb cargols, ànec, costella de porc, pèsols, gambes o llagostins, etc., etc. Com a curiositat us diré que el restaurant el Racó del Riu de Sant Jaume, té a la carta més de 30 varietats d’arròs, encara que ni ha molts que res tenen que veure amb la paella valenciana. Només faltaria que una de les principals zones productores d’arròs d’Espanya, com és el Delta de l’Ebre, no tingués aquest producte con un dels principals de la gastronomia...

Furtar-los la Dama d’Elx és molt més difícil, encara que usem, com els caos anteriors, un terme ampli. I és així per que l’original de la Dama d’Elx, l’escultura ibera que pot representar una princesa d’aquella tribu. Per què? Senzillament per que no es guarda a Elx, ni a cap altra ciutat o poble del País Valencià. La Dama d’Elx està ben custodiada al Museu d’Arqueologia de Madrid. Per tant, si algú els hi va prendre, van ser els castellans...

Parlant del ibers, potser heu escoltat dir a algun fanàtic valencià, pepero, xufer i anticatalanista, que l’idioma valencià no deriva del català, sinó que és molt anterior, concretament del que parlaven els ibers. Xavi Castillo desmunta contundentment aquesta teoria (i no li falta raó) Resulta que la parla dels ibers encara no s’ha desxifrat i, per tant, és un disbarat fer aquesta afirmació.

Si realment, qui diu burrades com aquestes és perquè realment s’ho creu, només un consell: què s’ho facin mirar!  

Rita en essència... 

https://www.youtube.com/watch?v=rNoxCMCzk7s&t=10   

https://www.youtube.com/watch?v=JRr6CAN7ue0

I ara Alberto Fabra... 

https://www.youtube.com/watch?v=bZPji0WSfhc

XAVI CASTILLO A ROSSELL

1.000 persones, mil van ser les que van omplir anit de gom a gom la Casa de la Cultura de Rossell per veure i escoltar Xavi Castillo (Pot de Plom)

-Si us fa il·lusió anomenar això Casa de la Cultua, allà vosaltres, però això sempre s’ha dit ‘almacen’ de garrofes.

Irreverent, provocador, proper, graciós, sarcàstic, espontani... Són alguns dels adjectius que poden definir perfectament Xavi Castillo durant l’actuació de Rossell, encara que, imagino, sempre deu de ser, si fa o no fa igual. En canvi, definir amb adjectius el que varem veure, ja em consta més. Anem a intentar-ho:

-Original, monòleg, humor, paròdia...

La setmana havia començat de la millor manera possible amb els discurs (per dir-ho d’alguna manera) de Rita Barberà a l’acte que va donar el tret de sortida a les Falles 2015. Aquest fet va condicionar la vetllada de l’humorista alcoià (d’adopció, perquè va néixer a Onda) de tal manera que va resultar impossible poder desempallegar-se de l’ombra de l’alcaldessa de València, encara que com va afirmar al vídeo que va gravar el passat dilluns, a partir d’ara penja la perruca (del personatge de la Rita), perquè és del tot impossible poder-ho superar. Personalment no m’ho crec i estic segur que les paròdies de Rita Barberà seguiran formant part dels Veriueu-ho de Pot de Plom.

A part de la Rita Barbarà, va treure a Albert o Fabra, el President de la Cheneralitat Valenciana, al Rei Moro d’Alcoi, tot un referent, a un bisbe de l’Església Catòlica que li va servir per a parlar dels bisbes Cañizares, Reig Pla, etc., així com també del contingut de la nova assignatura de religió catòlica que gracies a Wert inclourà els rés a l’escola, per acabar amb un dels personatges amb qui va donar més joc al públic: la Fallera Major independentista...  

El cert és que Xavi Castillo no va decebre cap dels seus incondicionals. Potser va haver gent que no el coneixien i que van anar sense saber on es posaven. Només uns petit però: No haver pogut fer les fotos que hauria desitjat fer (segurament perquè vaig seure molt lluny de l'escenari, inclòs unes bones fotos amb la seva companyia) 

Un goig poder-lo veure i escoltar. 

LES FOTOS DEL DIA 7-04-2014. MAMMA MIA!

DIARI DE L’AGOST. DIA 13

TEATRE. Anit vaig poder veure l’obra de teatre Fresenda, de Maria Teresa Bertran, dirigida per l’Àngel Miñana i interpretada pel grup local Terra Baixa.

L’autora de l’obra és cosina prima de la meva dona i, creieu-me si us dic que m’ha costat molt escriure aquesta crítica. Però al final, en escoltar algun cometari de després de l’obra, finalment, m’he animat a fer-ho. Encara que potser millor hauria de dir desanimat, perquè aquesta va ser una de les sensacions que vaig tenir després de veure-la. Però sembla ser que les males sensacions van ser força generalitzades.

L’obra pròpiament dita era una senzilla historieta del tot previsible. Per tant, de molt poc interès per a l’espectador. Una posada en escena humil on potser hi destacava el vestuari i poca cosa més. Després de tot, potser les errades dels actors (en general) va ser el més insignificant de la nit. És comprensible quan es tracta d’actors novells que estrenen una obra de teatre davant dels familiars i la resta de veïns del poble.

Ja acabada l’obra em van explicar que l’autora no hi va ser present per estar disconforme amb l’adaptació que s’havia fet de la seva obra. De veritat que ara més que mai m’agradaria saber-ne la seva opinió.

Per acabar vull qüestionar el paper de la regidoria de festes a l’hora d’escollir l’obra. Des de fa uns anys, amb l’excusa de la crisi econòmica, la programació teatral quasi ha desaparegut de la nostra ciutat. De les obres amb actors importants que s feien fa uns anys es va passar a una programació de teatre aficionat on s’hi podia veure alguna obra interessant i quasi sempre divertida, al gust d’una bona part dels espectadors ampostins. Però una cosa és que es faci un cicle de teatre amateur i l’altra és que es faci una representació dintre de les festes majors. Si ja a la poca qualitat de les festes que s’intueix només en veure el programa sé li suma la decepció al veure alguns dels espectacles, la conclusió és clara: UNA FESTA MAJOR IMPRÒPIA D’UNA CIUTAT QUE DIU QUE COMPETEIX PER SER CAPDAVANTERA TERRITORIAL.

En conèixer el repartiment te’n adones que hi ha gent molt propera a la seva ideologia política, tant que fins i tot van anar a la llista de CiU de les darreres municipals. Llavors acabes per entendre-ho tot.

RECITAL. En sortir del teatre amb el mal sabor de boca que he explicat, a pocs metres d’allí, actuació del cantautor Cesk Freixas. La primera cosa que em va sorprendre (a part de la decoració dels arbres) va ser la gran quantitat de gent que hi havia. El recinte del castell d’Amposta estava plena de gent de totes les edats. Evidentment el secor jove era el més abundant, però també hi vaig poder veure a persones grans que, segurament, al estar allí, mostra que tenen l’esperit jove. Fins hi tot vaig estranyar-me de la presència d’alguns (què voleu que us digui?)

A part de la bona música que s’estava fent i escoltat, un detall em va cridat l’atenció. Sota els músics, hi havia una pancarta que deia així: Escenari cedit per l’Ajuntament de Tivenys. Moltes gràcies. L’alcaldessa de Tivenys és Maria José Beltran Piñol Piñol, del PSC. Només ho vull deixar caure per a que quedi palès que no tots els ajuntaments tenen la mateixa sensibilitat amb els joves que volen organitzar festes alternatives al marge de les oficials.

A les acaballes de l’actuació, un grup de membres de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta dels molts que hi havia escoltat el recital, van fer un petit pilar. Sembla que li han agafat els gust en fer pilars a cada recital que fan. És una bona manera de promocionar la colla.

CASTELLS. Finalment recordeu que a partir de les 19:30, al mateix recinte del Castell d’Amposta hi haurà una demostració castellera de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Per aquells que no ho sabíeu i que encara no teníeu previst que fer aquesta tarda, us hi convido a assistir-hi.             

LA FOTO DEL DIA 12-09-2013

Tot a punt per a representar aquesta nit l'obra Fresenda de Teresa Bertran pel grup ampostí Terra Baixa i dirigida per Àngel Minyana.

BARCELONA. "LOS MISERABLES" I

Aquests dissabte i diumenge hem estat per Barcelona. El motiu va ser assistir al musical de "Los Miserables", però aprofitarem per anar també de rebaixes. A partir d'avui i ens els proper dies us aniré publicant el petit reportatge fotogràfic que vaig ver.
De la representació de l'obra no veureu res, ja que està prohibit fer fotos i, evidentment, vaig ser obedient. De totes maneres si que podreu veure'n unes poques de l'interior del teatre Musical (què així s'anomena)