No ho heu llegit malament, no. Normalment quan he parlat de la Revista Amposta ha estat per criticar allò que no m’agrada, però aquesta vegada (serà l’excepció que compleix la regla?) he trobat una cosa diferent i que m’ha agradat. Efectivament al número del mes d’abril que va arribar als subscriptors i quioscs per la meitat de maig hi va haver un treball que em va sorprendre gratament.
Es tracta de la primera part d’un extens reportatge signat per Montserrat Soriano-Montagut i que portava per títol: ‘La història de l’emblemàtica botiga ‘del Gall’, regentada, durant gairebé 80 anys, per la nissaga familiar dels Figueres’.
Cal recordar que la mateixa Montserrat Soriano-Montagut amb d’altres erudits ampostins com ara Marius López Albiol i Maria Josep Margalef van fundar l’any 1990 l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i tot i que de tant en tant havien publicat algun número de la revista Ramàs amb treballs de recerca, la seva activitat es centra més en organitzar esdeveniments literaris. Malgrat tot, penso, mai s’han vist complertes les expectatives que van crear en el moment de la seva fundació.
Que la Revista Amposta que si fa o no fa és l’òrgan d’informació oficial de l’Ajuntament de la nostra ciutat hagi ofert un espai per a publicar treballs de recerca sobre temes relacionats amb la nostra ciutat em sembla un fet insòlit i molt interessant.
Espero que després de publicar la segona part del treball en un proper número de la revista n’arribin molts altres que posin en valor la dedicació i el sacrifici de moltes ampostines i ampostins ‘anònims’ però que van aportar el seu granet d’arena per a edificar l’Amposta del futur.
No vull acabar l’escrit sense mostrar la meva tristesa per la desaparició d’una gran part del teixit comercial de la nostra ciutat. Aquell comerç que, com la nissaga dels Figueres havia passat de les mans dels iaios primer, a les dels pares per acabar a les dels fills i nets. Amb l’arribada de la globalització, els grans supermercats i les cadenes comercials la majoria d’aquest comerç local i sovint de proximitat pràcticament ha desaparegut.
Potser dintre d’unes dècades encara hi haurà estudiosos en escriure episodis de la història de la nostra ciutat però quan vulguin fer-ho sobre famílies ampostines dedicades al comerç (o d’altres tipus d’activitats econòmiques familiars) es trobaran que a partir de les dècades dels ’80 i ’90 amb un buit que mai més s’omplirà i per tant, caldrà retrocedir a èpoques anteriors per a poder investigar i elaborar els seus treballs... Això si és que troben el material adient per a poder-ho fer ja que no tothom té cura de conservar els arxius familiars amb les millors condicions.
