Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borbó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borbó. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de juliol del 2019

AQUESTA SI QUE ÉS BONA!


Ni la democràcia espanyola és una democràcia plena, ni el Tribunal Constitucional és imparcial.
En un país així és lògic que el Rei tampoc sigui el cap d’Estat de tots els espanyols, i encara menys d’aquells que ni se senten espanyols ni monàrquics.
Som, senyores i senyors, un país de pandereta... No, de traca no, de pandereta, de maraixa i de burro en sària. Un país semblant al que se van trobar els turistes europeus fa 60 anys. Al fons no ha canviat tant tot i la modernitat de les instal·lacions.
I per què ve això? Per la resolució del TC anul·lant la resolució del Parlament de Catalunya contra la reprovació del Borbó. Ignoro si la resolució contempla i condemna l’actitud del Rei pel 3-O per la poca imparcialitat que va tenir. Si la Constitució diu que la figura del Rei és inviolable (cada vegada que ho llegeixo o ho escric el cap me porta cap a un altre lloc), no és menys cert que també atorga a la Corona un paper d’àrbitre davant els conflictes interns.
El 3-0, el Borbó no va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i el TC, una vegada més mostra la seva parcialitat a l’hora d’emetre un veredicte, en aquest cas, anul·lant una resolució d’un Parlament que representa al poble de Catalunya.
Del Plural.com. 
Una vegada més (i ja ne van unes quantes), el poder judicial passa per sobre del poder legislatiu i dicta una sentència política sense tenir en compte que mai podrà anul·lar la manera de pensar de la majoria dels ciutadans d’un poble.
La ciutadania de Catalunya podrà o no ser independentista. Els resultats demostren que hi ha un empat tècnic entre aquells que s’hi senten i els que no. Però queda clar que els independentistes no són monàrquics (encara que estic segur que ne trobaríem algun) i, segons les enquestes (no hi ha d’altra manera de mesurar-ho) una part important d’aquells que no són independentistes, tampoc són monàrquics.
La monarquia és una institució caduca. Una institució que grinyola dintre d’un país que diu ser democràtic. Com se pot ser democràtic si la màxima institució no ho és?
Una monarquia al segle XXI és la proba fefaent de la manca de qualitat democràtics d’un estat.

dilluns, 26 de febrer del 2018

QUI SEMBRA VENTS...

Que el Centre d’Investigacions Sociològiques (que és un organisme estatal) faci mesos que no pregunti per la Corona, és una dada a tenir en compte.
El Rei Joan Carles va deixar la Monarquia amb les quotes molt baixes de popularitat i el seu successor tenia el repte de aixecar el que son pare (fent honor a pràcticament tots els reis de la nissaga borbònica) havia enfonsat.
Però els fets demostren que Felip VI no se’n està sortint, tot i que en teoria està molt més preparat per a fer-ho. L’exemple més clar és Catalunya, l’única autonomia que fins ara li ha donat més d’un maldecap.
Però no hem de caure en el parany de pensar que només són els independentistes els que no volen el Borbó. Els republicans són molts més tot i que puguin votar altres opcions diferents. Igual és que portem als nostres gens l’animadversió per la casa reial espanyola.
Tot i que els discursos del rei els hi escriu el govern, és evident que el discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre passat com a rèplica al malestar existent a Catalunya per les càrregues policials del dia 1, no van ajudar gens a calmar els ànims. Segons el paper que li assigna la Constitució espanyola, entenc que aquell dia el Rei (tot i el que he dit anteriorment), hauria d’haver fet el paper de moderador per mirar de baixar tensions entre el sector independentista. Però en lloc d’això va estar fins  i tot amenaçador. Com tampoc ho va fer en el seu habitual discurs de la nit de Nadal, tot i hi emprar un llenguatge més moderat, però en cap moment conciliador.
I la gent no oblida... I si algú ho fa o li resta importància als fets anteriors, sempre hi ha qui li recorda i mira d’escalfar encara més els ànims i demostrar així que segons qui no és benvingut a la terra catalana.
Tot el que està passat darrerament a Catalunya no és normal. Sempre s’ha considerat el poble de Catalunya com un poble pacífic que defuig de qualsevol conflicte. Però des de fa mesos són els conflictes la nostra senya d’identitat nacional.
I com que certes actituds que ens transmeten alguns ciutadans de més enllà dels límits de Catalunya tampoc ajuden a refredar els ànims, no és estrany que quan el Rei ve a Catalunya per a inaugurar el Mobile World Congress, personalitats com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau o el President del Parlament de Catalunya Roger Torrens, el plantin (tot i l’Ada Colau no l’ha plantat del tot...)
I novament una amenaça: El Mobil World Congress només serà possible amb la col·laboració entre les institucions (Borbó dixit)
Què aquests fets tampoc no ajuden? Arribat a aquest punt caldria preguntar-se qui va començar... El Rei no va voler rebre a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell per a comunicar-li l’elecció de Puigdemont com a President de la Generalitat i li va haver de comunicar per correu.
I només fa unes setmanes va fer el mateix amb Roger Torrent quan aquest va ser escollit com a president del Parlament.
Ja sé sap que diu la dita: Qui sembra vents, recull tempestats.

Tot i que alguns poden arribar a plantejar-se què va ser primer, l’ou o la gallina...        

dijous, 13 d’octubre del 2016

12-O: JI, JI... JA, JA!!

Hernández y Hernández. 
Algú dels meus seguidors pot respondre’m a la següent pregunta?
M’he vist posat mai expressions com ji, ji... ja, ja, etc. tan usuals a les xarxes socials? No us hi esforceu... No recordo haver-ho posat mai, ja que no m’agrada. Primer posaré un emoticona que no aquesta expressió. Qüestió de gustos, res més.
De què ve així el títol de l’entrada d’avui. Senzillament de l’actitud dels dos portaveus parlamentaris: Rafael Hernando (PP) i Antonio Hernando (PSOE), durant la parada militar per a commemorar la Fiesta Nacional, el dia de la Hispanitat o com nassos la folgueu anomenar... Els ji, ji... ja, ja van ser el denominador comú de la seva complicitats baix del paraigua.  
La sintonia que van manifestar els dos portaveus està molt allunyada de les actituds distants d’altres vegades. La qual cosa fa pensar que, aquesta vegada sí, abans de que acabi el termini legal per a dissoldre les cambres, hi haurà fumata blanca i tindrem un nou-vell President del govern: Mariano Rajoy Brey.  
Sembla ser que els desitjos de Felipe González amb l’estreta col·laboració de la Susana Díaz, han donat el fruit esperat en forma d’abstenció del grup socialista... Caldrà veure si de tot el gruo o, finalment, hi haurà diputats que trenquin la disciplina de vot i segueixen votant no.
Mentrestant, la versió més castissa de Ciudadanos ja ha dit que renovarà la confiança amb el PP i que també li donaran suport... No sigui el cas de que quedin descol·locats en terreny de no ningú i això sempre resulta contraproduent.
Recapitulem: Amb els vots dels diputats del PP, els de Ciudadanos i amb uns quants del PSOE, Rajoy té la investidura garantida, d’aquí que el Borbó hagi decidit tornar a consultar els representants dels diferents partits polítics que conformen el Congrés per a mirar d’extreure’n alguna cosa aprofitable... De no ser així, difícilment tornaria a convocar-los. El ridícul ja l’ha fet diverses vegades i difícilment voldrà tornar-se a arriscar amb un nou intent fallit.

No tots els Borbons formen part de la monarquia. 
Per tant, dintre d’uns dies, Ciudadanos i PSOE (o part d’aquest) institucionalitzaran la corrupció. Una corrupció amb la qual una gran part dels votants espanyols hi està d’acord. De no ser així no s’entén que el PP sigui sent el partit més votat i el que tornaria a guanyar les eleccions de tornar-se a fer ara mateix i encara amb més avantatge.
I mentre, per les sales d’audiència dels jutjats segueixen acudit els encausats per la Gürtel i les targetes Black de Caja Madrid/Bankia, la majoria dels quals o són del PP o han tingut vincles amb el partit que un dia va fundar entre d’altres Fraga Iribarne, Rita Barbera i Manuel Millán Mestre (tot i que fa anys que hi renega) i van heretar Aznar, Rajoy i d’altres capitosts, perquè quan un partit polític actua semblant a la Màfia, més que dirigents hi ha capitosts... Però és el que una bona part de la ciutadania vol i també barons i fidels del PSOE.
Per cert, tornant a Antonio Hernando, el del PSOE, sembla que tindrà una papereta més que difícil. De ma dreta de Pedro Sánchez, passarà a ma executora del pla d’investidura de Rajoy. Mira tu per on!
L’altre dia a El Intermedio del Gran Wyoming van treure un breu retrat del personatge, per aquells que no tenim memòria o, simplement no n’havíem sentit a parlar fins que el van anomenar portaveu parlamentari. Per la seva trajectòria política es podria qualificar com a trepa. Sí, sí, trepa és un bon adjectiu! Pe tant no ens ha d’estranyar que sigui com el conillet d’aquella famosa marca de piles i duri, duri...
Acabaré amb una d’aquelles frases que marquen estil. Quan sonava Pedro Sánchez per a ocupar el càrrec de Secretari General del PSOE, sembla que Susana Díaz va dir d’ell: No serveix, però ens serveix...

Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions...  

dijous, 4 de juliol del 2013

EL DNI 14-Z



Mai un número de DNI havia portat tanta controvèrsia com el 14-Z. A part de fer córrer rius de tinta en un sentit i en altre, es a dir, a favor d’una versió oficial difícilment creïble i d’uns arguments en contra difícilment demostrables, la implicació d’alguns membres del govern, de l’Agència Tributària i d’una bona part dels sindicats representatius de l’ens autònom, amb el resultat final de la dimissió de la directora general Beatriz Viana, ens fa pensar que el tema té molt més calat que els que ens han explicat la majoria dels canals informatius.
El cas va començar quan es va atribuir a la Infanta Cristina (que és la posseïdora del DNI 14-Z) la venda de 13 immobles. La primera versió oficial parlava d’un suposat error múltiple on 13 notaris i 13 registradors haurien comès el mateix error en atribuir a la Infanta Cristina la venda de les finques.  
A continuació es va demanar un informe a l’Agència Tributària per esbrinar si, efectivament, la filla petita del Rei d’Espanya, havia venut les finques que, sobre els papers sé li atribuïen. El resultat d’aquest informe indicava que, efectivament, constava que els finques eren propietat de la infanta. Mentre l’Agència Tributaria es reafirmava en la veracitat de l’informe, alguns notaris i registradors se’n desmarcaven mentre d’altres acceptaven que haurien pogut cometre un error. Personalment em sembla molt estrany que l’informe s’elaborés sense adonar-se’n de qui es tractava. El nom de Cristina Frederica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia no pot deixar indiferent ningú. Mentre hi havia qui mirava cap a l’Agència Tributària (s’ignora qui va elaborar l’informe) mentre l’acusava de manca de rigor i professionalitat.
I és en aquest punt on entren en joc els sindicats. CC.OO. va ser el primer sindicat en sortir al pas per a desmentir que es podés tractar d’un error de l’Agència Tributària. Posteriorment va ser la UGT que, en la mateixa línia, encara va anar més lluny en defensar l’honorabilitat i professionalitat del personal de l’AEAT.
Però encara hi hauria un comunicat més, aquest signat per la SIAT-USO, Inspectors d’Hisenda de l’Estat i, també, per la UGT. El comunit venia a dir el mateix que els anteriors però sorprenia que els inspectors, que són el cos d’elit de la casa, s’impliquessin a l’hora de donar recolzament a tots el empleats públics que formem part de la plantilla de l’Agència. Està clar que alguna cosa els havia molestat.
Per una altra part, GESTHA, que és el sindicat de tècnics (grup A2), emetia un altre comunicat que acusava directament a la directora general de l’AEAT Beatriz Viana de tracte de favor cap a la Infanta Cristina.
Segons aquest comunicat, per a justificar l’import de la compra del palauet de Pedralbes per part dels ducs de Palma, es va inventar la venda de 13 finques per part de la infanta; per a la qual cosa es va demanar que l’Agència Tributària elaborés  un informe recolzant aquests fets. Com que no hi va haver cap responsable de departament (inspector) que volés signar un informe fals, segons sembla, va ser la pròpia directora general qui va acabar signant-lo. Al descobrir-se tot l’enrenou, Beatriz Viana va optar en dimitir (encara que va al·legar motius personals per fer-ho) Però hi ha qui diu que va ser forçada a dimitir. Per qui? Evidentment pels responsables polítics del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.  
És d’esperar que l’executiu espanyol acabarà agraint l’exdirectora general els serveis prestats i dintre de poc temps veure’m publicat al BOE un nou destí per ella.

divendres, 3 d’agost del 2012

DIARI DE L'AGOST. DIA 3 (divendres)




MADALLA DE BONZE 
Ahir, la regatista basca d’aigües braves Maialen Chourraut va guanyar la segona medalla per a la delegació espanyola, en aquest cas de bonze a la prova de K-1. 
 

PATACADA REAL
La patacada en aquest cas és literal: morrada del Re. Un cop més, el Borbó va parar amb el nas per terra. El que més em va sobtar va ser la rapidesa en que la seva escorta van mirar de tapar les càmeres per a que no poguessin treure imatges de l’accident. No obstant, no van ser tan ràpids com els dits dels fotògrafs que van poder captar el moment. 
 

ESTIU DESOCUPAT
Al pas que anem fins i tot l’estiu es quedarà a l’atur. En arribar els mesos de juliol i agost sempre hi havia una contractació “estacional”, es a dir, lligada a les vacances: restauració, oci i tota mena de serveis que comporta el turisme.
És cert que hi ha hagut ocupació, però molta menys que els anys precedents. La causa és la davallada del turisme nacional degut a la pèrdua del poder adquisitiu de la població autòctona. Abans d’abaixar-nos els jornals, els funcionaris érem dels pocs col·lectius que ens podíem permetre alguna “alegria”. Les darreres vacances les varem fer en temporada baixa (la setmana després de la Setmana Santa) que varem anar de turisme rural a la Garrotxa. Les properes? Segurament que trigarem anys en poder tornar a sortir... 
 

DRAGUI, DIMISSIÓ!!
Així, directament. Amb les declaracions d’ahir, Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu (BCE), va demostrar que és un lacai de la Merkel i fa la política monetària que li mana la alemanya. Si la setmana passada, va dir que ajudaria a Espanya i Itàlia i la prima de risc va caure en picat i la borsa va pujar com feia temps que no ho feia, ahir va rebaixar substancialment les expectatives i l’efecte va ser el contrari (apujada de la prima de risc i baixada de la borsa), la qual cosa, evidentment no ajuda gens ni mica a les depauperades economies espanyola i italiana. Va ser com la cançó de Ricky Martin: “Un pasito palante Maria, un pasito patrás”... Per tant, “Dragui, dimissió!!”. 
 

EL VATICÀ VOL BEATIFICAR UN PLANER
L’Església catòlica, seguin la seva rància política de beatificar els “màrtirs” de la Guerra Civil espanyola, va iniciar un procés de beatificació del planer (per aquell que no ho sàpiga és un veí de Santa Bàrbara, durant la II República les Planes del Montsià) Josep Pla Arasa. Només hi v haver un petit problema: es van equivocar de Josep Pla Arasa. Mentre el Vaticà volia beatificar un capellà que va ser afusellat l’any 36 al començament de la guerra, però de qui es desconeix on està enterrat. Sembla ser que l’error va estar aquí, que de l’altre Josep Pla se tenia perfectament ubicat el seu cos i, es clar, un sant sense cos, per molta espiritualitat que hi hagi...
La filla del seglar que, per a més “inri” va lluitar al bàndol republicà i, fins i tot, estava afiliat a ERC va dir: “Per a nosaltres, mon pare era una bona persona, però d’aquí a ser un sant...”.